divendres, 23 de març de 2018

L'Hiwatta i la Zen a la Miranda de les Boïgues i la Carnavalada.

Feia dies que no anava a la regió d'Agulles de Montserrat i avui amb el nou company d'escalada ens hem regalat un bon inici, genial! Primer a la clàssica Hiwatta a la Miranda de les Boïgues i després de quelcom raro a l'Ag. de l'Arbret hem acabat la jornada a la Zen de l'Ag. Carnavalada, i tot amb l'alegria i xivarri de la canalla.


De la primera dir que si es vol disfrutar de veritat val la pena anar molt fort i intentar fer-la en lliure (que no ha estat el cas) sinó, serà un inacabable A0 amb adrenalítiques sortidetes entre algunes xapes. I la segona mooooolt més benèvola per treure les amargors.


Totes dues estan perfectament equipades amb algun tram obligat dins el respectiu grau. Dur 12 i 7 cintes+R. respectivament (alguna de llarga) i restaurades amb parabolts (menys un buril difícil de veure a l'Hiwatta). Roca molt bona i escalada típica del lloc.

Apa! Fins aviat i per cert... grau en lliure ultradur a la Hiwatta.

dijous, 22 de març de 2018

15 anys de... la Reina Puig a la Paret de les Bagasses.

Bonics records guardo d'aquesta escalada d'avui fa 15 anys a la paret de les Bagasses de Terradets: la Reina Puig, suposo que després de la CADE la més repetida. Anavem tres i a mi em va tocar tota la part superior amb el flanqueig ultra fotografiat de la 13ena tirada inclòs.


Poc a dir i poc afegir del que pogueu trobar per la xarxa: clàssica, llarga, bonica i imprescindible al currículum. Potser només comentar que seguiu la linia més lògica en el caos inicial vies i que la resta practicament va sortint sol.


Apa! Fins aviat i foc a l'obaga (... o era gas al matalàs?).

dilluns, 19 de març de 2018

Via Normal a l'Agulla Punxeta.

A l'entorn de la Mora Comdal és respira tranquilitat i bellesa parts iguals, ara estroncada per la tremenda plaga de procesionària que transforma la verdor del bosc per un trist escampall d'arbres moribunds.


Avui ens hem endinsat en les profunditats del lloc per fer la curteta via Normal a l'amagada Agulla Punxeta: tant inversament elegant com qualitat te la roca. Una autèntica llàstima.


Vieta totalment desequipada i difícil d'assegurar. Dur flotants al gust. Roca mediocre en general i descens en rapel des d'una bona sabina (40m màxim).


Apa! Fins aviat i cim minúscul que mareja i tot.

dijous, 15 de març de 2018

15 anys de... l'Eder a l'Esperó de les Orenetes.

Vam començar la primavera del 2003 escalant la llarga paret de l'Esperó de les Orenetes a Oliana. Deien i diuen que l'Eder és de les millors del lloc i no s'equivocaven ni s'equivoquen, amb els seus matisos certament però la via val la pena.


El que recordo més és la part superior, amb ambient altiu i plaques ratllades molt xules. Sobredosi de cinquè grau i on els flotants treballen continuadament pel relatiu poc equipament (basicament claus). Actualment el descens recomanat és per la ferrata. Però el problema principal rau on aparcar el cotxe ja que si fem cas als senyals de trànsit no ho podem fer enlloc.


Apa! Fins aviat i sincerament, crec que s'hauria de trobar una solució... a Collegats ve l'han trobat.

dimecres, 14 de març de 2018

Ambostres a la Serra de les Canals.

Fa uns dies vaig anar cap a la Serra de les Canals per fer aquesta via però la boira em va foragitar. Avui, com que només disposava del matí, he decidit tornar-hi per fer-la.


 Ambdostres és una vieta amb una lògica insultant, ràpida de fer i prou interessant. L2 gairebé tot en travessia amb les preses contades i L3 curt però contundent.


Tot i que podem portar Aliens, podem dir que està equipada (7cintes + R. alguna llarga). Roca bona amb alguna crosta mig sanejada i poc més a dir. Descens pel segon collet de l'esquerra amb una curta desgrimpadeta de IIIº per un diedre xemeneia característic sinó a donar una bona volta per la dreta.


Apa! Fins aviat i sinó... en rapel (anella +cordino a l'R3).

dimecres, 7 de març de 2018

Dau al Set a Narieda Sud

Enfilem cap a la tranquil.la vall de Canelles, després d'un parell d'anys, a gaudir del solet (tot i la boira matinal), la roca i les típiques plaques de la cara sud de la Roca Narieda per gairebé l'única via que em faltava fer: la Dau al Set.


Interessant i bonica via, més variada del que es podria esperar i amb diversos llargs de transició que trenquen el ritme a l'escalada (per anotar un punt en contra). L2 el més difícil i obligat on alguna presa clau mullada em trenca el punt vermell, llàstima!!


Ben assegurada amb material divers (dominant els parabolts i ponts de roca) la trobarem equipada on caldrà dur 16 cintes + R. pel L6 (la gran placa) i per la resta amb 10 ja farem. Roca molt bona amb pedra solta i alguna herba en els replans i llargs de transició i, diverses escapades cap a la dreta a la part superior. Dos últims llargs per la Sal de Frutas Eno.


Apa! Fins aviat i ...les dues que em queden ja són autèntic terreny d'aventura.

15 anys de... la Migranya Profunda a la Roca dels Arcs.

Amb els anys i amb vies equipades que no has tingut cap problema, es fa molt difícil recordar-ne coses. Avui farà 15 anys que vaig fer la Migranya Profunda de la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, certament no en guardo cap tipus de record.


Queda aquest post com a seguiment de la llibreta i on no us puc aportar ni informació, ni vivències, ni fotografies antigues. O sento però és el que hi ha. Tot i així, crec que trobareu sobradament informació per la xarxa.


Apa! Fins aviat i... potser l'hauré de repetir,no?