diumenge, 29 de maig de 2016

Nova via. Pica a la Paret de Migjorn.

Dos amics van començar a obrir fa molts anys una via a la Paret de Migjorn de Rúbies i no la van acabar. Els anys han passat i l'altre dia vaig engrescar a un d'ells per anar-la acabar avui. En tot aquest trànsit s'ha obert una altra via que n'aprofita un llarg i mig, i alguna altra coseta per allà a la vora.


La Pica és una bona via, molt vertical en tot el recorregut, amb trams fisurats i plaques amb ratlles horitzontals a equipar. El peatge a pagar és la roca a estudiar en algun tram però bastant bona en general i excel.lent en l'últim. Menció especial per aquest últim llarg: una petita obra d'art que no us deixarà indiferents.


Cal dur els tascons, friends fins C3, Aliens i bagues (potser seria recomanable repetir els Aliens). Tal i com està ara ja pot repetir-se,però la idea que tinc és obrir una variant d'entrada i sortida per donar-li una mica més de cos i personalitat. De moment, aquí teniu una ressenya ràpida.


Apa! Fins aviat i us m'antindré informats.

dijous, 26 de maig de 2016

Senyals.

Des de que vaig començar a escalar, aquesta ha estat una activitat permanent, asidua i plenament adictiva. Només trencat per un curt periode de temps. Aquest post d'avui no parlarà gaire d'escalada però si d'un concepte abstracte, purament psicològic, que volia explicar-vos.


Algunes vegades us he parlat de les senyals. En un llibre que vaig llegir parlava d'un terme semblant que anomenava providència i que jo vaig modelar i interioritzar a la meva manera. En ell  parlava que la providència li havia proporcionat tot un munt de recursos i que allò era una senyal divina que el combidava a seguir lluitant per sobreviure. Jo, en el meu procés mental d'interpretació vaig fer evolucionar aquest concepte per entendre'l així:

Tot el que fa una persona segueix un ordre, una rutina, una seqüència i, tot ha de conduir en el desenvolupament normal de dita activitat. Aquesta seqüència interacciona amb la d'altres persones i amb la del dia dia del planeta on vivim. Però si aquesta seqüència rep un succés anomal en l'ordre de l'activitat, jo d'això en dic una senyal. Una senyal que t'ha de fer replantejar si has de continuar amb l'activitat programada per no pendre mal. M'enteneu,oi? Us explicaré el que em va passar a mi a tall d'exemple.


Tenir una caiguda en escalada és un fet probable fins i tot normal, però si aquesta és cap per avall ja no és tant normal o si és en factor dos damunt de la reunió tampoc. Si vols anar a fer una via en solo integral i en l'aproximació veus com se't crema el cotxe, tampoc és normal. I si això et passa en tres caps de setmana consecutius, com em va passar a mi la primavera del 2001, et fa preguntar què estas fent malament fins i tot replantejar-te si has de continuar escalant. Aquests tres successos seguits va fer que agafes por de tenir un accident i vaig deixar d'escalar durant uns mesos.

Altres vegades m'he trobat que et descuides els gats o cauen quatre gotes a peu de paret quan no estava previst el dia que vols fer una via xunga i que dius: -Avui no és el dia-. Petites senyals, que per mi no són normals (potser a algú si que és normal descuidar-se els gats, ves a saber) i que et fan canviar de plans. Què passaria si no fes cas a les senyals?... mai ho sabré, per que quan esculls un camí, l'altre queda en l'enigma dels temps.

Apa! Fins aviat i ara fa temps que no en tinc de senyals...potser això també n'és un però aquest no el ser interpretar.

dimecres, 25 de maig de 2016

La Reencuentros a la Paret de l'Aeri.

Bona jornada avui a la Paret de l'Aeri de Montserrat, amb una temperatura molt agradable tot i escalar gran part del dia al sol. Hem anat a repetir la Reencuentros una via amb ingredients picants que no la fan apta a tots els públics, jo sort n'he tingut del company (gràcies crack).


El primer ingredient picant és que tota la part superior de la via encara està amb burils, en principi fan bona cara però no deixen de tenir més de 30 anys. Això combinat amb el segon ingredient que és la seva més que justa presència fa que l'escalada sigui atenta, metòdica i on no es pot caure. I per acabar, l'Ae, on actualment hi ha una xapa petada i dóna molt mal rotllo estrebar els cordinets existents (més que recomanable dur material de fortuna, un cargol d'espit i una antena), uf uf!! (realment cal demanar permís per restaurar un tram així?)


Nosaltres duiem friends fins el C1 i els Aliens, no els hem posat massa però de tant en tant en queia algun. Roca molt bona en gairebé tot el recorregut. Accés pels cables que pugen recte amunt (pel llom de l'esperó) i al final travessar a l'esquerra per unes cordes fixes.


Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç d'unes ressenyes que us devia: l'una i l'altra.

dimecres, 18 de maig de 2016

La Tapia Jover i la Finesa Cinc al Contrapuntal del'Albarda Castellana.

Avui he fet dues vies al Contrapuntal de lAlbarda Castellana, un raconet de Montserrat on no hi havia escalat mai i que la companya m'ha ensenyat fins que ha tingut que marxar a migdia. Així, primer he fet la Tapia Jover i després, ja sol, la Finesa Cinc. Dues vies amb una lògica absolutament aplastant.


La primera és una via força bonica i variada. El L1 té la seva gràcia amb una roca que et fa estar atent de principi a fi, però el L3 és el realment bo de veritat per una placa que és fa curta, llàstima. La via està semiequipada i només caldrà dur els friends fins el C3 i els Aliens.


I la segona té un tarannà totalment diferent on cal tenir molt clar que NO es pot caure. Sort que la part superior és super bonica. Però insisteixo: prohibit caure!! Es fa difícil dir quin material dur perque no és pot col.locar gran cosa i un s'ha de buscar la vida, així que vosaltres mateixos.


Les dues vies tenen trams amb roca molt bona i trams amb roca molt dolenta, per tant, val més ser escalador tot terreny.


Apa! Fins aviat i felicitats al Patronat per aquesta fantàstica gestió de lamuntanya... a fe de Déu, hi ha coses que no les entenc.



dilluns, 16 de maig de 2016

Diamant en Brut a la Serra de St. Joan.

Avui hem anat a la Serra de St. Joan a repetir la Diamant en Brut. Una via que vaig obrir el 2008 només amb material flotant. No duiem martell, ni claus, ni parabolts i l'incertesa va fer que busquessim les debilitats de la paret sense arriscar gens. Per acabar de rematar la jugada vam decidir deixar-la absolutament desequipada, sense ni tant sols un cordino de referència per marcar via.


Així, les sensacions d'avui i les d'aleshores han estat molt semblants però amb la seguretat que dóna una ressenya i el camí conegut. La via té una part central molt bonica sota la impresionant visera del sostre germà de la Via del Gran Sostre. I trobant un pas estratègic vital per poder assolir el cim sense més complicacions.


Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu dia amb una petita variació en el L4. En aquest llarg és molt millor pujar per la placa de la dreta (com hem fet) que no pas pel didre herbós de l'esquerra (com vam fer). Roca molt bona en general amb algun tram herbós.


Apa! Fins aviat i també us penjo una foto desenfocada del dia de l'obertura, jeje!!!


divendres, 13 de maig de 2016

Via Sense Nom al Cilindre.

Després de tanta pluja i tant poca escalada en els darrers dies, aprofitem la refrescada per acabar d'amortitzar els llocs càlids de ponent. Avui al Cilindre de Sant Llorenç de Montgai a una via que encara no té o no en sé el nom (d'aquí de via sense nom).


Darrerament el Cilindre a viscut una forta activitat oberturista i la via d'avui és més aviat una variant d'una altra via que puja molt apropet de la clàssica Directa... massa apropet diria jo... de fet les tres pugen a tocar deslluint-se les unes amb les altres. Sigui el que sigui, per fer-la només cal dues coses: braços de gorila per aguantar la continuitat del L2  i mans de cirugià per tibar lo just dels bolos sinó voleu endur-vos-els.


Només cal una dotzena de cintes i les reunions. Roca dolenta (però aguanta) en els primers 40m i molt bona a la resta, de fet la qualitat va en comú amb el color: roca vermella=xunga, roca gris=molt bona. El grau del L2 és completament orientatiu perque no hem encadenat ni de broma però encara l'hem escalat bastant. 7a és segur i amb la pila que és necessita pot pujar rapidament a 7b i més amb l'apretada final que hi ha,uf uf!


Apa! Fins aviat i ...ja direu, jeje!!

dijous, 12 de maig de 2016

15 anys de... La Gran Diagonal a la Paret Bucòlica.

La Gran Diagonal de la Paret Bucòlica possiblememt sigui la via més evident de tota la paret. La marcada ratlla s'endú aquella mirada furtiva tot just sortir d'un túnel i abans d'entrar a l'altre sempre que remuntem la vall del Segre. Fa 15 anys vam fer-la i patir-la.


La via no és que sigui gaire maca, més aviat tot el contrari, i dic patir-la per que en aquesta via és l'única vegada que se m'han arrencat tres friends seguits en un tramet d'artificial que ara és fa en lliure. La caiguda va ser lletja o molt lletja: d'esquena i en factor dos damunt la reunió, sort que va ser curteta però la punxada a les lumbars ja la vaig tenir.


Apa! Fins aviat i lo pitjor va ser tenir-se que penjar un altre cop dels mateixos friends per acabar-la...uf uf!!

dilluns, 2 de maig de 2016

Nova via. Allarga't Tascó a la Paret de Riu Lacó.

Després d'uns dies de feina acabo avui d'obrir una nova via a la Paret de Riu Lacó. Com més escalo aquesta paret, més flipat em quedo amb la roca: un petit tresor de calcari sense cap mena de dubte. A la via li he posat Allarga't Tascó i ja sabreu perquè quan la repetiu.


Crec que ha quedat una via xula i una mica difícileta. Els llargs imparells són els més lletjos i desagradables però els dos llargs parells són una autèntica passada i compensen amb escreix els altres dos. Destacar el L2 amb un tram picant d'artificial i una fisura en lliure curta però intensa.


A quedat semiequipada amb alguna reunió a reforçar. Roca molt bona excepte el L1 on és dolenta i cal vigilar molt.

Avui m'he descuidat el martell i no he pogut acabar de deixar-la com hauria volgut, així que quan la repeteixi us diré el material que fa falta i us penjaré la ressenya.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se per la sufi.

Nota (del 20 de Maigde 2016): Repeteixo aquesta via en cordada per fer-hi algun retoc i apurar en lliure un tram de fisura que va quedar pendent l'altra vegada (amb volada inclosa).


 De material cal un bon i complert joc de tascons, els friends fins C3 (C4 opcional pel L1), Aliens, bagues i cordinos. I aquesta és la ressenya que us he fet.


diumenge, 1 de maig de 2016

Regulacions d'escalada al Solsonès.

M'han fet arribar aquest  parell de notificacions anunciant les regulacions en algunes parets de la comarca. De mica en mica van arribant i crec que aniran a més a mida que vagin ubicant nius d'espècies sensibles.

De moment a Canalda les vies afectades de l'1 de Febrer al 31 d'Agost són:

- Dinastia.
- Falcon Crest.
- Nivea.
- Geni i Figura.
- Diedre Raspinell.

Hi ha Font Ferrera totes les vies de la Paret de la Bruixa en el mateix periode.


També m'han comentat que faran seguiment de nius i que aquestes regulacions poden modificar-se any a any en funció de si les parelles continuen en els mateixos nius, canvien d'ubicació o apareixen parelles noves..

Apa! Fins aviat i... de moment és el que hi ha, respecte-m'ho que val la pena.