L'Aresta Nord al Gep del Cavall i la Xeroke a La Petitona.

Per conciliar la vida familiar i l'escalada cal una bona planificació. Si a més a més s'ha de buscar vies a l'ombra, la cosa es complica. I si tenim el handicap de dies inestables, la cosa ja sembla gairebé impossible. Sort que a la Móra Comdal hi ha un bon reservori de vies, avui, l'Aresta Nord del Gep del Cavall i la Xeroke de La Petitona.

Dues vietes sense pretensions on només les ganes de pujar agulles i la cruïlla de collets a la seva base fa que sigui un indret curiós. Curtes, equipades, roca dolenta i ombra en són els trets distintius. A combinar amb altres de la zona.

Apa! Fins aviat i ...mica en mica s'omple la pica, diuen.

Nova via. El Mal ja està fet a ___

Uf! Uf! Quin VIOT!! Encara em tremolen les pestanyes!! Avui el company s'ha doctorat en l'obertura de vies, tot l'èxit d'aquesta via rau en ell (chapeau!!!), jo he estat un mer espectador de luxe que ha deixat l'emprenta en els metres que serà fracàs. Començada d'antic (amb espits) i abandonada durant dècades, ens hem decidit a acabar-la amb un grapadet de parabotls (el concepte grapadet és literal i l'entendreu perfectament si us atreviu a repetir-la) així que... El Mal ja està fet.

A falta de l'encadenament que (molt probablement) serà de setè grau i un ED+ de graduació global, deixo constància de l'efemèride en aquest post. Quan ho tinguem tot fet, ja publicarem la ressenya (juntament amb una altra que volem obrir pel costat).

Apa! Fins aviat i ...de llarg, la via més difícil que he obert fins ara. 

15 anys de... l'Heroina a la Paret de la Cascada.

La meva tercera visita a Ordesa i la primera via a la Paret de la Cascada. Fa 15 anys, vam repetir l'Heroina, via amb segell d'autor que et deixa un gust de boca ben intens. Podriem dir que per elegància i estètica de traçat, dificultat raonable en lliure o trampejable en artificial i qualitat de roca, entra en el segon paquet de vies clàssiques de la vall.

Jo en guardo un bon record, especialment del gran diedre central i el llarg de flanqueig del sostre (el que em va costar més de tots). Part inferior indefinida (compte amb les embarcades) i part superior amb bon ambient com en gairebé totes les vies del lloc.

Apa! Fins aviat i ...recomanable portar pla B.

15 anys de... l'Stae a la Paret de Sta. Cecília.

Fa 15 anys, l'Stae a la Paret de Sta. Cecília de Montserrat era una autèntica desconeguda per mi. Tot el que quedava fora dels grans monuments montserratins del vessant nord era territori inòspit. Així, el company va proposar aquesta via i cap allar vam anar. 

En guardo un bon record, sobretot de la meitat superior, per fisures, xemeneies i plaques ben interessants. Amb tot, via semiequipada de tall clàssic amb roca prou bona en general i algun passet una mica herbós. Cal dur friends fins C3, Aliens i bagues (per assegurar la fisura ampla del L6 potser us caldrà quelcom més gran... vosaltres mateixos).

Apa! Fins aviat i informeu-vos del descens ja que abans es feia per la desapareguda ferrata Teresina desmantellada el 2019... jo diria que ara cal baixar pel vessant oest per un sistema de rapels i flanquejos per replans.

La Jordi Jutglar a la Paret del Peladet.

Primer dia de calor estival en que val la pena anar ben d'hora per aprofitar el màxim el matí. I així o hem fet avui al Peladet, tot repetint una clàssica perduda a la part alta de la paret i que jo tenia ben al fons del calaix de les pendents.

Via molt xula amb una lògica absoluta i un traçat sinuós i elegant. Una joia que li convindria una restauració (almenys quelcom a les reunions) que les xapes dels burils són translúcides. Destacar la bavaresa espectacular del L3 (que V+ està clar que NO és, però 6b tampoc), jo l'he fet amb passos contats en bavaresa gràcies a les generoses gotes d'aigua de la placa de la dreta.

Semiequipada amb material antic on cal dur com a mínim tascons (discret), friends fins C4, Aliens i diverses bagues (alguna de ben fina), repetir els grans al gust. Reunions a reforçar i possibilitat d'empalmar L1+L2 i L6+L7. Roca molt bona en general menys l'inici del L7 i algun bloc aquí i allà.

Apa! Fins aviat i descens pujant 15min i trobar una escletxa característica, continuar per unes vires penjades i al final desgrimpar un diedre de 5m de III+ per anar a trobar la canal principal, afineu l'instint... sort

15 anys de... la Via del Corb a la Paret de Catalunya.

Fa 15 anys, a la Paret de Catalunya de Montrebei, em faltàven moltes clàssiques per repetir, i la Via del Corb era una d'elles, però és clar, el famós off witch del L9 imposava cert respecte i calia anar-hi ben concienciat per patir de valent. Per això, tot i ser clàssica, entraria dins la categoria de clàssica de dificultat (encara que veient la cordada veïna el nostre concepte de dificultat quedava bastant aigüalit).

En qualsevol cas, guardo bons records d'aquesta via i de l'off wicth, potser menys extrem del que m'esperava però on cal saber dominar el tema. També recordo, especialment, una reunió a la part mitja, damunt uns blocs en forma d'arc que no feien gens de bona pinta. De la resta, bones fisures a baix i bones xemeneies a dalt.

Apa! Fins aviat i trobareu informació suficient per la xarxa i recomanable portar pla B per si de cas.

15 anys de... la Sol com un Mussol a Vilamala.

Diverses són les parets de Vilamala que per accedir a la seva base toca fer una excursió salvatge per antics corriols abandonats o rapelar. Amb aquesta segona idea vaig obrir aquesta via avui farà 15 anys i repetida un mes després (Jul-08).

Vieta ràpida i fàcil però amb un llarg clarament més difícil, equipat i NO obligat. Afineu la vista per trobar la primera intal.lació i després ja sense problemes.

Apa! Fins aviat i aquest seria un bon accés per repetir la Sòbol i la Vinculant que pugen unes decenes de metres més a l'esquerra.

Comando Zeretà a la Paret del Grau.

Poques vies em queden per repetir a la Paret del Grau a Coll de Nargó i, una d'elles era la Comando Zeretà. Avui, aprofitant l'ombra matinal que ens brindava l'orientació del diedre (i abans de la pluja de la tarda) ens hem tret l'espineta de fa una bona colla d'anys (Mai-10).

Via bonica amb tres panxes de sisè grau prou rabioses i atlètiques, més o menys trampejables en artificial segons la destresa de cadascú amb el material (per mi, grau ben apretat). L1 on és possible escaquejar la panxa per la dreta. L2 especialment xulo en diedre fisurat. I L3 amb una super panxa i després ja molt més fàcil (i un xic herbós) fins a la Rcim.

Cal dur friends fins C2 i Aliens basicament pels trams més fàcils (algun tascó opcional). Roca molt bona i punxenta en general. I atenció en endevinar l'inici entre les diverses vies esportives que hi ha pels costats. Descens en rapel per la Cainejo després de 20m de cresta de IIIº (en descendent, alerta).

Apa! Fins aviat i ombra al matí... a tenir en compte si la voleu fer a l'hivern.

Via del Gat al Cavall Bernat.

Continua aquest temps primaveral on les tardes poden escursar-se o allargar-se a caprici de les nuvolades. Avui, a la Móra Comdal no hi ha hagut temps per una segona escalada i el pla inicial s'ha vist estroncat per un ruixat tant curt com intens. Almenys he pogut repetir la Via del Gat al Cavall Bernat (de la Móra).

Vieta que aprofita una vistosa fisura a la part superior de la cara sud de l'agulla. Gairebé tota en escalada artificial on, tot i els nombrosos ponts de roca (i quelcom més), pot escalar-se de parabolt a parabolt. Roca dolenta en general i acceptable els primers 10m coincidint amb el tram en lliure.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... com aquesta o aquesta altra.