dilluns, 28 de setembre de 2020

Muses i Cirereta a la Paret de Riu Lacó.

Diria que ja ens podem acostar a les cares soleies sense por a sortir-ne escaldats, almenys avui a la Paret de Riu Lacó si estava la mar de bé. Com que no tenia massa temps, he anat a repetir un parell de vietes curtes de la part esquerra de la paret: la Muses i la Cirereta. Curtes però prou interessants.


El tram més interessant de la primera és una fisura a l'inici del L2: ben atlètica i vertical. I de la segona, tenim una placa ben bonica al L1 que ens farà posar els peus en el no res. Roca bona. Ben assegurada amb ponts de roca i pitons (cal dur flotants fins el C2) i reunions cimeres en bones alzines de la terra (amb cordino i mallon per si volem rapelar).


Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.




dijous, 17 de setembre de 2020

Boulevard Central a Busa.

S'acaben les vacances, la canalla torna a l'escola i... si no fos per la maleïda Covid semblaria que tot torna la rutina. Però no, ni rutina ni normalitat. Suposo que tots estem una mica a l'expectativa. Jo, per seguir amb la meva austeritat social, he anat a fer una solitària a Busa.


La via escollida, ara que fa dies que no plou (assegureu-vos que estigui seca) i encara fa caloreta (ombra fins a migdia), la Boulevard Central: més difícil del que m'esperava i amb molta més vegetació de la que hauria volgut, uf uf!!! En el seu dia van fer-li una bona neteja, però a dia d'avui els esbarzers (d'aquells rabiosos) estan 'on fire' (més que recomanable dur uns bons guants per apartar-los).


La via puja per una gran xemeneia on hi havia una línia de rapels (crec recordar baixar-hi quan vam acabar la Taker). Així és recomanable fer reunió en dites instal.lacions. Així, amb friends fins C4 (C5 opcional), Aliens i diverses bagues ja fareu. Roca bona en general i molt compacta i llisa en l'últim llarg. Trams d'herba en el L1 i d'esbarzers sobretot al L3. En la ressenya que us he fet hi ha diverses modificacions respecte a l'original. 


Apa! Fins aviat i insisteixo amb lo dels guants, jeje!!!

dijous, 10 de setembre de 2020

15 anys de... Amb el Temps Just a l¡Agulla del Montnou.

Amb aquesta via tancava, fa 15anys, un cercle de vies noves obertes a la part més occidental de la Paret del Montnou. En el seu dia vaig badar i no us vaig presentar les altres dues. Així que aquí us deixo els enllaços: primer la fàcil Cresta del Montnou i després la germana d'aquesta, la Just a Temps.


Amb el Temps Just és una via que aprofita la fisura més arrogant de l'Agulla del Montnou. Tres llargs curts però prou difícils: el segon d'ells integrament en artificial i llur reunió del tot penjada. Ombra durant el matí.


Apa! Fins aviat i ideal per practicar amb el material i passar una mica de por, jeje!!

divendres, 21 d’agost de 2020

Nova via. Pilar Oriental al Pic d'Esquella.

En una excursió a començaments d'estiu per la zona d'Envalira (Andorra) la meva mirada és perdia una i altra vegada en el Pic d'Esquella. Fruit d'aquesta atenta mirada i en l'evolució de la llum al llarg del dia vaig endevinar un evident pilar a la part dreta de la paret que cridava ser escalat. Així que entre ahir però sobretot avui li em donat forma.


El Pilar Oriental busca les debilitats de la paret començant a l'esquerra d'una placa hiperllisa equipada amb espits que no he volgut ni provar (tranquilament podria ser 6c).

El que he obert jo, combina llargs bonics (i alguns prou difícils) amb altres de repises o rampes típics de les escalades d'alta muntanya. Destacaria el llarg inicial i els dos darrers com els més exigents.


La via està poc equipada amb les reunions a reforçar o equipar (molt còmodes tots elles). Cal dur tascons, friends fins C3 i alguna baga. Roca molt bona, amb nombrosos blocs (de totes mides) i líquen en diversos trams.


Apa! Fins aviat i compte amb la cresta final... sobretot just abans de travessar l'ull de la vida (he mogut un bloc del tamany d'un cotxe, uf uf!!!)

Ah, per cert! us he fet una altra ressenya amb foto per si us interesa o per si us resulta més útil.


dijous, 20 d’agost de 2020

15 anys de... la Just a Temps a l'Agulla del Montnou.

Si la part oriental de la paret del Montnou és caracteritza per un vistosa piràmide, la part occidental ho fa amb una arrogant proa vermellosa que acaba en agulla. Escenari molt atraïent per la fàcil Cresta del Montnou.


En aquesta proa destaquen dues fissures molt evidents: la primera la Just a Temps (que no ens agafes una tempesta d'estiu el dia de l'obertura). Via curteta per practicar amb el material en els matins d'estiu.


Apa! Fins aviat i la segona, tot i la ressenya, us l'explico d'aquí uns dies.

dimecres, 12 d’agost de 2020

El Diedre Albal a Narieda Oest.

Avui ens em llevat ben d'hora per fer una vieta a Narieda Oest abans no arribes la pluja (on la prèvia ja ens ha avisat que la cosa aniria en serio i que no calia encantar-se). Així, entre núvol i núvol, em repetit la molt poc repetida i que tampoc cal que repetiu Diedre Albal. Jo, com a bon romàntic, he sucumbit a la bellesa del diedre menyspreant la vegetació existent per totes bandes.


I certament, n'hi ha i força. Només els dos trams de diedre perfectes es salven (i són francament agradables d'escalar) però la resta és un constant d'apartar branques i netejar cantos. Compte amb el fregament: la via és molt sinuosa i entre les ziga zagues i la vegetació o podeu passar malament.


De material cal dur friends fins C2, Aliens, bagues i una (o dues) xapes per parabolt a l'R1: hi ha un parabolt complert i dos sense xapa però amb les femelles (?). Roca molt bona però amb la vegetació ja comentada i reunions algunes equipades i algunes a reforçar. Possible descens rapelant (preveure algun cordino o baga) o caminant cap a l'esquerra per la gran feixa existent.


Apa! Fins aviat i d'aquí uns anys (i espero equivocar-me) ens en penadirem d'haver comercialitzat la zona amb ferrades, trail i històries d'aquestes, oi camins de l'Alt Urgell? no és pas la primera vegada que passa això i sinó pregunteu-li a Montrebei... (cagon tot!!!).


dimarts, 4 d’agost de 2020

Dent d'Orlú. Clima atlàntic.

Amb la refrescada d'aquests darrers dies em aparcat les escalades a les cotes altes del Pirineu i em aprofitat aquells llocs més càlids i, la Dent d'Orlú és un bon indret. El que no pensava és que la refrescada fos tant gran i que passessim tant fred. Teniem una alineació d'astres perfecta per fer-hi una activitat d'envengadura però el clima atlàntic a estat un factor massa determinant per tirar-la endevant.


El dia d'arribada vam fer I Cal Ana a la cara sudest (sota un vent terrible). Via molt molt xula amb llargs guapíssims. Molt ben xapada, reunions perfectes i roca genial (espineta treta d'un dia que ens va agafar la pluja). Descens en rapel on cal fer-los tots.

I l'endemà (entre boires molt amenacedores que han anat marxant) em repetit la Zinkéria a la cara est. Via amb fama merescuda i on s'ha d'escalar tranquil i concentrat. Tot un viot molt guapo també. Restaurada amb totes les reunions rapelables, assegurances molt justes i en algun tram molt difícil de reforçar. Roca perfecta però amb alguna xorrera que pot fer la guitza, precaució!!


Per la primera només cal dur una dotzena de cintes i les reunions i, per la segona cal dur friends fins C2, Aliens i una til.la (pel de primer, doble). Recomanable fer un centenar de metres encordat per l'Aresta Est per evitar algun ensurt en sortir de la Zinkéria.


Apa! Fins aviat i el botí ha estat prou bo, no?

dilluns, 27 de juliol de 2020

Directa a la Sur del Maupas.

Feia molt temps que tenia ganes d'anar al Maupas i feia molt temps que una paret no em provocava un sentiment d'intimidació i atracció tant gran. Després de remuntar tota la vall de Remuñe, la visió matinal des de l'ibonet dels Arenals és com la d'una onada gegant a punt de trencar.


Com que la placa més famosa de tot el Pirineu quedava lluny de les meves intencions (atac ràpid i lleuger), m'he decidit per la via Directa que em duria al cim sense miraments. Des de peu de paret he estat una bona estona desxifrant els relleus i trobar el clau que assegurava el pas més difícil de la via a estat una immensa alegria.


Així, a la via (o almenys per on he pujat jo que s'escau bastant amb la ressenya que duia) només hi he sabut veure cinc claus, tots menys un a les reunions. Jo recomanaria dur: tascons (discret però petits), friends fins C3, Aliens, bagues molt llargues i 4 clauets variats ja que algunes reunions les he vist amb poques fisures per flotants. A la ressenya us heu d'agafar la longitud dels llargs de forma orientativa. Precaució a les grades herboses inferiors.


En quan a altres dades, dir-vos: jo he estat deu hores de cotxe a cotxe (i la via és el que m'ha acupat menys temps). Dos hores fins l'ibonet dels Arenals (llargs i amb relatiu poc desnivell, aigua en qualsevol moment), de l'ibonet a peu de paret dues horetes més amb les parades per examinar la paret (curt però molt desnivell, sense pèrdua a través de la vira sota la paret de pissarra). Descens per la cresta oest, 1 horeta fins el coll de Cabrioules (molt aèria, llarga i cansada, molta precaució), la resta de descens, caminant pel portal de Remuñe (llarg però segur, algun tram sense aigua).

Apa! Fins aviat i... ah! molt important visualitzar el gendarme al final de les vires ascendents, us obrirà les portes a la resta de la via.

dijous, 16 de juliol de 2020

15 anys de... la Cresta del Montnou a la Paret del Montnou.

La Cresta del Montnou emergeig de dins el bosc com les dents d'una serra i ofereix dues vessant del tot oposades: el vessant nord, obac amable i amb multiples escapatòries i, el vessant sud extremadament altiu amb un espadat de vertigen.


La via és molt fàcil i és pot fer sense peus de gat. Només el L1 per l'evident canal nord té una mica de difícultat, la resta és una talaïa meravellosa de gran part d'Odèn.


Apa! Fins aviat i aquí teniu la ressenya perque la disfruteu com he fet jo en alguna altra ocasió (Jul-19).

dimecres, 15 de juliol de 2020

15 anys de...la Màgicus a Canalda.

Les Coves del Moro a Canalda són uns enormes forats penjats a una vintena de metres del terra del tot curiosos. La Màgicus, feta fa 15 anys, aprofita l'evident esperó a la dreta de dites coves. Els records són pocs i confusos, així que agafeu-los amb pinces.


Recordo que el llarg més interessant era el primer i que en general la part inferior era prou vertical. També recordo que quan vam obrir la Cop de Gas ens va caure una 'V' que no vam saber trobar de cap manera i la vam donar per perduda. Curiosament, en fer l'últim llarg una 'V' d'iguals característiques assegura el pas (algúns van tenir més fortuna, jeje! ves a saber). A part d'això res més, snif snif!!


Apa! Fins aviat i poques repeticions garantides... potser contades amb els dits d'una mà.

diumenge, 12 de juliol de 2020

CNT i Flor d'Agost a la Punta Camarasa.

Certament, dec estar fent un bany de realitat aquesta setmana i, em dono compte que quan surto del meu oasi, només faig que trobar-me tanques, cartells i gent... molta gent... a rebentar de gent. Avui a Camarasa aquesta era la sensació, sort que fora dels circuits de l'esportiva la cosa canvia una mica.


Així, per apartar-me d'aquest bullissi, he anat a fer dues boniques vies obertes abans de la clausura (ves que no torni vist el panorama). Primer la CNT i després la Flor d'Agost: boniques, disfrutones i ideals per apendre a autoassegurar-se. Poden fer-se en un matí d'estiu perfectament sempre i quan no sortiu a misses dites. Inici en placa d'adherència no obligada a la CNT i per feixa de no caure a la Flor. Llurs últims llargs francament bons.


Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga per si de cas. Roca molt bona en general i descens en rapel per la CNT tot i que la primera instalació correspont a la Flor. Accés des del sector Kruestolón seguint el corriolet i remuntant tota la canal (trams de cordes i algun graó metàl.lic), al final descantar-se a la dreta per damunt d'uns grans blocs i just passar el coll (i canvi d'orientació de la paret) trobareu les vies. 20min de pagès des de l'asfalt.


Apa! Fins aviat i seguirem aprofitant mentre ens ho deixin aprofitar.

dijous, 9 de juliol de 2020

Cavallers. El control de les masses.

Cavallers ja fa temps que s'ha convertit en un destí popular per l'estiu però potser fins ara m'havia autoenganyat del que això suposava: prohibicions, policia (i multes) i gent per tot arreu. Ens hem escapat de les multes però no de la resta i, hem escalat la Clásica y Confortable a la Paret del Enanito Duro i la John Lee Hooker a Comalestorres: una bona curtida per les cuixes poc acostumades últimament a tanta activitat.


De la primera comentar que el nom pot portar a engany: algun llarg de confortable no ho és i cal una bona apretada i, de la resta doncs amb trams bonics però amb dos jardins que li trenquen la bellesa general.

La segona ja és una via més potent però més equipada. Destacaria la fisura cega del L4 molt tècnica i de continuitat (potser no arriba a 7a), la resta de passos difícils són curts i de fe (molta fe).


Dur friends fins C2 (C3 opcional per la primera), Aliens i algunes bagues llargues (també per la primera). Roca molt bona amb els jardins inevitables comentats. Enllaç de 30min entre una via i l'altra. A nosaltres ens va tocar el sol fins que no vam ser a la John Lee Hooker, preveure aigua abundant.


Apa! Fins aviat i avui, la poca pell que quedava, l'hem acabat de deixar en un dels nombrosos sectors d'esportiva... redéu quin mal!!!


dissabte, 20 de juny de 2020

Directaesperó a Busa.

Moltes ganes per fugir de la metròpoli hi havia aquest cap de setmana (totalment comprensible) però pels de terra endins una mica de pànic sí que ens fa. Sort que les parets de la comarca són un oasi de solitud. Avui, Busa per la Directaesperó (o més aviat 'Discretesperó').


Realment l'estètica de la via i l'ambient són molt bons, però la roca... uf uf amb la roca... et fa escalar amb aquella sensació que en qualsevol moment pots sortir disparat. Sort que l'abundant equipament alleuja i anima per escalar en lliure però també tempta per fer A0's.


Només he posat un parell de flotants en tota la via, però si porteu els Aliens i friends fins C1 ja fareu. Destacar les reunions amb els parabolts molt separats (massa a l'R2) i bastant penjades. La roca delicada en general amb algun tram bo al L1 i L4. Artificial equipat amb parabolts i claus (el dia que en falti algun la cosa serà substancialment diferent).


Apa! Fins aviat i ...quina llàstima això de la roca, mecatxís!!!

dijous, 18 de juny de 2020

15 anys de... la Rabadá Navarro del Gallinero.

La Rabadá Navarro de l'Esperó del Gallinero va ser la meva segona visita a Ordesa, i mirat amb 15 anys de perpectiva vam estar de molta sort en diferents aspectes. El primer d'ells és que no ens fessin fora, durant la nit, mentre feiem bivac al pàrking de la 'Pradera' (ni se us passi pel cap ara!!!). El segon va ser no trobar ningú a la via: al ser una clàssica pot ser un fet bastant habitual trobar-hi cordades més matineres. I el tercer va ser no tenir cap contratemps durant la jornada: no és una via difícil però tampoc la recordo fàcil.


I sí, certament, el que més recordo és això, sense cap contratemps: no ens vam perdre, els llargs anaven sortint, potser els tres que més van costar van ser el d'abans del sostre, el del sostre i el primer després del jardí, però la resta super bé i anar fent. Anava una mica espantat per les històries que havia escoltat de la travessia però al final va ser més una mitificació feta amb els anys que no pas el que va ser en realitat. Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu dia... potser amb massa lletra, jejeje!!


Apa! Fins aviat i us animo a aconseguir aquest objectiu... sort.

dissabte, 6 de juny de 2020

Camí de l'Alsina i la Pel Davant a la Miranda del Pas dels Francesos i a la Panxa del Bisbe.

Veure l'esplanada del Monestir de Montserrat i el seu entorn sense gent, sense turistes, sense cotxes ni autocars, sense practicament ningú és un fet extraodinari i tot un luxe. Després, posats a la paret, una intermitent processó de compatriotes de la Catalunya Central (o no) a estat constant però tampoc res de l'altre món donades les circumstàncies i el lloc.


Em fet dues clàssiques de St. Benet sense arribar al refugi. Primer el Camí de l'Alsina a la Miranda del Pas dels Francesos amb un L1 molt rabiós i en fred (jo diria que més aviat 6b que 6a+). I després la Pel Davant a la Panxa del Bisbe per la variant Canaletes, molt bonica tota ella i amb aquell rastre de temps antics on assegurar-se era un repte.


Dur un grapadet de cintes. Roca bona amb poca adherència en el L1 del Camí de l'Alsina i poc més a afegir. Informació extensa per la xarxa.



Apa! Fins aviat i... ja sé que per alguns no, però per mi la desescalada ja és pot quedar així.

divendres, 5 de juny de 2020

Via de l'Oncle i Fil d'Or a la Paret de l'Altar.

Després de tants dies de pluja i amb l'incògnita de si les parets estarien seques o molles, he posat rumb a Malanyeu (que feia molts mesos que no hi anava) per repetir un parell de vies que han sorgit sobre la marxa. Primer la Via de l'Oncle i després la Fil d'Or a la Paret de l'Altar.


L'elecció no ha pogut ser més desafortunada: de la primera... jo que sé... de lo més desagraït que he escalat mai, pffff!!!... mal aguanyats de claus i parabolts. I la segona trepitjada per la Triplet 2015 on han intentat arreglar-ho però tampoc se n'han acabat de sortir.


Dur algun tascó, friends (fins C3), Aliens i algunes bagues. Roca en general dolenta a la primera i bona a la segona. La primera gens recomanable i la segona xula amb el 'handicap' ja comentat.


Apa! Fins aviat i res... a veure si a la propera tenim més sort.