dijous, 31 d’octubre de 2013

15 anys de... la Griviola Bella al Montgròs.

El meu primer intent per escalar el Montgròs de Montserrat no havia estat precisament plàcid, però estava disposat a canviar les coses. Així que, tant bon punt vaig poder tornar-hi allà estava, pujant pel Camí dels Francesos fins al preciós Torrent del Migdia.


Vaig fer la meitat de la Griviola Bella en solitari (fa 15 anys encara sense restaurar, actualment ja n'està), però una cordada de manresans em va atrapar i vaig sortir encordat amb ells. Guardo un gran record de la via (i la companyia), molt bonica i mantinguda en els llargs inicials i més ajaguda en la part final.


Apa! Fins aviat i ...per companyia la que vaig tenir durant la nit (de Tots Sants) a la Balma dels Plecs: dos grups s'havien de trobar a la balma de les Pruneres, uns duien els panellets i els altres el ron cremat, adivineu quins es van equivocar!!!

dilluns, 28 d’octubre de 2013

La Cresta dels Llengots al Tossal del Bisbe.

De fred no en fa, però de vent tant com vulguis. I no m'estranya que m'hagi tocat: fent una cresta era el mínim que em podia passar. Feia molts dies que tenia la Cresta dels Llengots al Tossal del Bisbe a la llista però mai trobava el moment per anar-hi. Ara ja l'he tatxat.


De les crestes que hi ha pels verals de l'embassament de la Llosa, potser és la més bonica de totes: quatre llargs escalables, units per trams molt més fàcils. La ressenya deia que hi havia diversos trams d'Ae o A1, jo l'he aconseguit fet tota en lliure menys un pas que m'ha fet por caure damunt la repisa de la reunió (pas d'Ae).


Així que via semiequipada sobre bona roca en general on amb tascons, aliens i diverses bagues per sabines ja fareu. El primer Ae queda de 6b i el segon 6a, el tercer jo crec que deu rondar el 6c. Corda fixa per accedir al collet de l'R0 i descens en rapel, la resta excursioneta bellíssima però difícil d'explicar, jeje!!


Apa! Fins aviat i avui encara m'he empatxat de mores... mmmmmh!! que bones!!!

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Apropiat per volar.


Doncs SI, avui he acabat el meu viatge espiritual . Aquestes últimes setmanes no tenia el cap ni el cor per fer segons que.. les meves inquietuds estaven molt lluny de casa.


Ara ja he trobat la pau interior i la tranquilitat d'ànima. Ara ja estic preparat per tornar a guerrejar. Potser no serà demà o demà passat però ...tornarem a volar, segur.

Apa! Fins aviat i ...foc a l'obaga.

15 anys de... la Via de l'Unicorn al Pollegó Est.

No sé que em va picar, però està clar que la Via de l'Unicorn al vessant sud del Pollegó Est és una de les vies més rares i lletges que he escalat mai. Aquest és el record que en guardo. Suposo que la meva falta d'informació de la zona va fer que apostes per ella ara farà 15 anys.


També recordo la feinada que vaig tenir en tota la via però sobretot en el L3 i l'emprenyadora herba que hi havia en algun diedre superior. Vaja! Que en vaig sortir ben escaldat i rebentat per la calor. Només se salva el L7.


Apa! Fins aviat i ...porteu una mica de tot.

divendres, 25 d’octubre de 2013

15 anys de... la Treintaitantos a la Paret Bucòlica.

Ja era hora que fes vies boniques a la Paret Bucòlica, així que fa 15 anys ens vam decantar per la Treintaitantos, una via que feia poc que l'havien obert i que va ser la primera de la trilogia de vies clàssiques equipades que actualment hi ha en aquest sector de la paret.


Així que ja ho sabeu: via equipada, ben assegurada, bona roca i bastant repetida. No cal que us digui que amb aquestes característiques val la pena portar un pla B per si de cas.


Apa! Fins aviat i ...l'he repetit en una ocasió (Mai-10).

dijous, 24 d’octubre de 2013

15 anys de... l'Imperator a la Paret del Pessó.

Per la seva similitud amb Canalda, la roca del Congost de Collegats sempre m'ha agradat. Així que fa 15 anys vam anar a repetir una de les rareses que hi ha per la Paret del Pessó, la via Imperator, una raresa però molt xula sempre i quan sàpigues on et fiques.


Per això, us dic que és una via d'aventura total, on cal una bona dosi d'intuició i on el magnífic diedre del L2 us serà una bona referència per trobar l'inici de la via. L2 bonic però sobretot sobretot el L9 amb una roca impecable. La resta, sobre roca bona amb algun bloc i alguna herba, llàstima del jardí intermig.


Apa! Fins aviat i els trastos ...els habituals en aquestes vies però sense el martell.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

La Via d'en Clerch a la Roca de les Onze Hores.

A Sant Llorenç del Munt encara no hi havia escalat mai, potser és per la proximitat a la metropoli, o per les vies curtes, o per la mala roca, o per la poca informació que tinc del lloc. Tant és, d'excuses en puc trobar mil. Però com que m'agrada anar en llocs nous, avui hi he posat remei amb l'ajuda d'un guia expert. Sóc un privilegiat.


Com que estic a la lluna de València, la via escollida pel company m'ha anat com anell al dit: la Via d'en Clerch a la Roca de les Onze Hores. Clàssica de St.Llors (com diuen els locals), bonica, ràpida i super còmoda de fer per la curta aproximació i el descens rapidíssim pel camí de la Mola.


Via equipada i restaurada. Roca bona en la franja vermella inferior i excel.lent en la franja grisa superior. Final de festa atlètic i super xulo. I poca cosa més a destacar.


Apa! Fins aviat i ...a la propera no pujaré tant bé, no.

divendres, 18 d’octubre de 2013

La Quedelemí a la Sud del Pedraforca.

La Sud del Pedraforca sempre m'ha imposat respecte, molt respecte. I és curiós com vies catalogades com a clàssiques no s'en troba informació de cap tipus a la xarxa. Avui estava indecís i dubtant però com que no volia complicacions, finalment he preferit anar a fer una de les últimes vies obertes a la paret: la Quedelemí.


Molt lògica, evident, amb un diedre final boníssim i escalada molt variada. De fet, la via no és pas lletja, però el L3 li trenca una mica la continuïtat. L'hem fet tota en lliure quedant l'A0 del L2 en 6a i la placa final del L5, si li posem de 6a+ tampoc passa res.


Roca molt bona (i poca herba) menys en els replans i la canal central. Aquesta canal ens pot servir per escapar-nos si ens convé però ull que tindrem una bona pujada. Tascons, Friends (fins el C3), aliens i penseu que gairebé totes les reunions s'han de reforçar (l'R3 costa molt de trobar, ull!!).


Apa! Fins aviat i ...temporada de tardor amb temps d'estiu i sort que havia de ser farcida de bolets, jeje!!

dimarts, 15 d’octubre de 2013

l'Aventafocs i la Jopuma al Puro de Camarasa.

Segueixo aquests dies amb la meva pacificació d'ànima i neteja d'esperit (molt em temo que durarà poc). Avui he anat al Puro de Camarasa on encara no hi havia estat mai i he fet un parell de vies: l'Aventafocs i la Jopuma... queda clar com arribar-hi, oi?


Encara estic en procés d'adaptació de gats que vaig estrenar l'altre dia (qui pogués tornar als meus còmodes esclops!!!), per això m'he decidit per aquestes dues, fàcils i ràpides vies que es poden combinar perfectament ja que el descens el farem rapelant


Només he col.locat algun alien tot i que els friends fins el C1 poden anar bé i roca bona amb alguna herba poc important ...i poca cosa més a comentar... ah si! una darrera cosa: la Aventafocs te el nom escrit a peu de via de forma molt tènue.


Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç d'unes ressenyes que us devia.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

III Trobada d'Escaladors a Canalda.

Cap de setmana emocionant, especial i entrenyable que amb alguns l'hem allargat fins avui amb una escaladeta que ja tocava, jeje!!. Feia molts dies que a Canalda no hi havíen tantes cordades i un anar i venir d'escaladors tant gran.


Gràcies a tots els que heu vingut, espero que us ho hagueu passat bé (l'organització ha estat pèssima, ja ho sé, però he dedicat tots els esforços a resar per que fes bon temps, jeje!!) i gràcies als qui ho heu intentat i no heu pogut, no patiu que n'hi haurà més.

Apa! Fins aviat... que el temps passa que vola.






-----------------------------------------------------------------------------







 Com passa el temps, oi? Doncs SI, passa molt ràpid i ja fa cinc anys des d'aquella gèlida segona trobada que vam fer. Ara, us convoco a la tercera,


Tercera Trobada d'Escaladors a Canalda els dies 12 i 13 d'Octubre de 2013 

com molt bé us informa el cartellet que fa unes setmanes vaig penjar al blog. Ara a més a més de recordar-vos-ho, us explicaré algunes cosetes més, amanit amb algunes fotos de la trobada anterior.



Com que l'organització recau exclusivament en la meva persona (per qualsevol cosa, escrivi-m'he a:   luisparcerisa@yahoo.com  ) i donades les limitacions logístiques que ofereix Ca la Rita (i les meves), el menjar, els coberts, el seient i el jaure serà cosa vostra. Per part meva, us convidaré a vi, aigua, pa i esmorzar fins a fi d'existències (com molt bé diu el cartell).



De totes maneres, estiraré el pressupost (espero no entrar en dèficit) i donaré un record als primers que arribeu i també us donaré una coseta pel vespre (busqueu-me, us serà fàcil). Si voleu, podeu portar algun "pendrive" amb fotos i intentarem veure-les (encara no és segur), ah! i no us oblideu un bolígraf.



Com podeu veure a les fotos, la segona trobada va ser molt freda i enmig de la neu. Veniu preparats per si de cas i no us assusteu, que després d'escalar en aquestes condicions, qualsevol dia serà millor. I ja per acabar. Intenteu aparcar el màxim de bé possible, sigueu prudents en les maniobres i respectuosos amb el fràgil entorn i els veïns (no fos cas que tinguéssem que tancar la paradeta). Moltes gràcies a tots.



Apa! Fins el dissabte. A partir de les 9 del matí ja estaré per allà.


dissabte, 12 d’octubre de 2013

15 anys de... la Prêt à Porter a Canalda.

Jo diria que vam fer la primera repetició però tampoc us ho puc assegurar. El que està clar, és que quan s'obria una via nova a Canalda que estigués dins el nostre nivell, en faltava temps per anar-hi. Fa 15 anys, la Prêt à Porter, la més oriental de totes les vies de la paret, almenys en aquells dies.


Recordo que m'he la mirava amb respecte ja que posava  -expo-  a la ressenya original, però després d'haver-la fet vaig pensar que no n'hi havia per tant. Només el 6a d'entrada a l'R1 n'era: una panxa difícil on no pots caure ja que la repisa t'espera com un tauró afamat, jeje!! La resta bonic, molt bonic, amb la típica escalada canaldera: de cops de gas i sinuosa. Ah! I també recordo el segon 6a del L2, potser el més difícil de la via però almenys estava ben protegit.


Apa! Fins aviat i ...no sé si algú la farà avui, jeje!!!

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Peña Rueba. A l'altre costat del Gállego.

La setmana passada un company va venir per escalar a les "meves terres", així que, aquest cop he estat jo qui a anat a les seves, i com que Riglos ja m'ho conec, l'hi he demanat que m'ensenyes el que hi ha a l'altre costat del riu: Peña Ruaba o Rueba (tothom li fot com vol).


Hem fet tres vies en dos dies: la Make, la Inazio Cinto i la Toño Ubieto.


La Make travessa un impressionant sostre on millor tenir una bona tècnica d'Ae o sinó fareu un curs accerelat de pedals. La resta puja per murs ben xapats però amb algun pas picantó de tant en tant. Està clar, que ens hem agafat a tot el que desplomava una mica per que el que jo volia eren escalades d'amor.


Les altres dues: la Inazio Cinto i la Toño Ubieto, si que són autèntiques escalades d'amor (2.0), així que he apretat una mica més i per molt poc no les trec en lliure (un A0 m'ha estroncat el punt vermell), llàstima!!


La roca en general és molt bona en les tres vies i típica de Riglos, tot i així, caldrà estar atent en algun que altre lloc. Cintes a dojo amb algunes de llargues. Reunions totes elles rapelables i segons la longitud de la corda haureu de fer-n'he més o menys.


Nosaltres per això, hem baixat caminant per la Ferrata Sud sense cap tipus de problema encara que és aconsellable fer-ho amb llum de dia.

Apa! Fins aviat i ...aquests aragonesos són tant macos que m'han donat un Shunt i un costipat de franc, jeje!!

dilluns, 7 d’octubre de 2013

La Germanautes a la Corriu.

-De moment no us puc dir res d'aquesta via que vam trobar l'altre dia per casualitat-.

Així començava la piada de la Germanautes a la Corriu. Però ara ja us en puc donar més informació.


Quan vam anar a repetir les vies que vaig obrir al costat, la companya em va fer adonar de l'existència d'una nova via que pujava per la vora. Després de donar-hi una ullada, no vam tardar gaires dies en tornar-hi per fer la primera repetició.


La via està equipada en funció a la qualitat de la roca: més qualitat menys assegurances, menys qualitat més assegurances. Així la dificultat del L2 és més per la roca que no pas pels moviments.


Apa! Fins aviat i disfruteu de l'entorn que és molt bonic.

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Directa de los González al Morro Pla.

Semblava que havia de fer un dia dolent, però al final a quedat un cel radiant per disfrutar de la Directa de los González al Morro Pla, a la zona de Frares Encantats a Montserrat .


Ja era hora de fer una vieta tranquila, la sorpresa ha estat trobar-m'he un altre romàntic com jo al peu de paret (tot i que ell es defineix d'una altra manera). Així que ha estat impossible refusar la invitació d'encordar-m'he amb ell i un amic seu.


Via equipada, fina i bonica. Roca bona i descens en rapel pel vessant oest. I poca cosa més a destacar.


Apa! Fins aviat i ...últim pas de via força piquent.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Je'le Truvé a la Paret del Diable.

Avui he acabat amb la gola seca del tot, no només per la via que s'ho mereixia, sinó per la sufocant calor que ens a fet a la Paret del Diable (o de la Cascada) a Oliana. Ara estic cremat per partida doble: pel sol i de fer vies difícils.


El company em va dir: -Je'le Truvé-, i una tremolor de cames em va deixar sense paraules i sense poder dir que no, que no estava preparat, que m'havia de posar més fort, que m'havia d'aprimar, etç etç etç. Així que a punta de dia tornava estar allà sota (aquest cop a l'altra banda) disposat a deixar-hi la pell (dels dits naturalment).


Viot molt ben trobat, molt ben equipat, molt atlètic, molt vertical, molt ambient, molt bona roca... molt el que es vulgui, PERÒ: amb algunes reunions penjades, algun bloc o llastra dubtosa, algun parabolt difícil de xapar, algun tram obligat trampejable amb ganxo (o antena) i sobretot, sobretot anar una mica sobrat de grau (6c a vista mínim) per disfrutar-la al màxim . Jo anava massa just i he acabat amb els braços enrrampats i desitjant que s'acabés el calvari.


De material hem posat molt poca cosa i només en els quatre últims llargs: Friends (fins C2), aliens, 14 cintes + R i ganxo fareu de sobres. He fet uns petits retocs personals a la ressenya que us he penjat que divergeixen de l'original. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i ...necessito unes escalades d'amor, snif! snif!