dilluns, 28 de setembre de 2020

Muses i Cirereta a la Paret de Riu Lacó.

Diria que ja ens podem acostar a les cares soleies sense por a sortir-ne escaldats, almenys avui a la Paret de Riu Lacó si estava la mar de bé. Com que no tenia massa temps, he anat a repetir un parell de vietes curtes de la part esquerra de la paret: la Muses i la Cirereta. Curtes però prou interessants.


El tram més interessant de la primera és una fisura a l'inici del L2: ben atlètica i vertical. I de la segona, tenim una placa ben bonica al L1 que ens farà posar els peus en el no res. Roca bona. Ben assegurada amb ponts de roca i pitons (cal dur flotants fins el C2) i reunions cimeres en bones alzines de la terra (amb cordino i mallon per si volem rapelar).


Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.




dijous, 17 de setembre de 2020

Boulevard Central a Busa.

S'acaben les vacances, la canalla torna a l'escola i... si no fos per la maleïda Covid semblaria que tot torna la rutina. Però no, ni rutina ni normalitat. Suposo que tots estem una mica a l'expectativa. Jo, per seguir amb la meva austeritat social, he anat a fer una solitària a Busa.


La via escollida, ara que fa dies que no plou (assegureu-vos que estigui seca) i encara fa caloreta (ombra fins a migdia), la Boulevard Central: més difícil del que m'esperava i amb molta més vegetació de la que hauria volgut, uf uf!!! En el seu dia van fer-li una bona neteja, però a dia d'avui els esbarzers (d'aquells rabiosos) estan 'on fire' (més que recomanable dur uns bons guants per apartar-los).


La via puja per una gran xemeneia on hi havia una línia de rapels (crec recordar baixar-hi quan vam acabar la Taker). Així és recomanable fer reunió en dites instal.lacions. Així, amb friends fins C4 (C5 opcional), Aliens i diverses bagues ja fareu. Roca bona en general i molt compacta i llisa en l'últim llarg. Trams d'herba en el L1 i d'esbarzers sobretot al L3. En la ressenya que us he fet hi ha diverses modificacions respecte a l'original. 


Apa! Fins aviat i insisteixo amb lo dels guants, jeje!!!

dijous, 10 de setembre de 2020

15 anys de... Amb el Temps Just a l¡Agulla del Montnou.

Amb aquesta via tancava, fa 15anys, un cercle de vies noves obertes a la part més occidental de la Paret del Montnou. En el seu dia vaig badar i no us vaig presentar les altres dues. Així que aquí us deixo els enllaços: primer la fàcil Cresta del Montnou i després la germana d'aquesta, la Just a Temps.


Amb el Temps Just és una via que aprofita la fisura més arrogant de l'Agulla del Montnou. Tres llargs curts però prou difícils: el segon d'ells integrament en artificial i llur reunió del tot penjada. Ombra durant el matí.


Apa! Fins aviat i ideal per practicar amb el material i passar una mica de por, jeje!!