La Cresta del Montnou emergeig de dins el bosc com les dents d'una serra i ofereix dues vessant del tot oposades: el vessant nord, obac amable i amb multiples escapatòries i, el vessant sud extremadament altiu amb un espadat de vertigen.
La via és molt fàcil i és pot fer sense peus de gat. Només el L1 per l'evident canal nord té una mica de difícultat, la resta és una talaïa meravellosa de gran part d'Odèn.
Apa! Fins aviat i aquí teniu la ressenya perque la disfruteu com he fet jo en alguna altra ocasió (Jul-19).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada