Ja feia temps que ansiava un viatge a Dolomites i, finalment, gairebé tots els astres s'han alineat per seguir les passes dels grans a traves del que en diuen la ruta dolomítica, que ben bé podria assemblar-se a la mítica ruta 66 estadaunidenca.
Així, començant a les populars Torres del Sella i acabant a les massificades Tres Cime de Lavaredo, em fet molts quilòmetres jugant amb una meteo del tot incerta que ens ha condicionat una activitat del tot prudencial.
Primer contacte dolomític a la via Kasnapoff a la segona Torre del Sella, amb boira per començar i pluja per acabar. Bonica via amb diverses variants possibles i que no sé ben bé si vam endevinar el camí correcte.
L'Spigollo Giallo a la Cima Piccola del gran Comici (si us plau, una reverència), va ser la nostra activitat estrella sota una boira que venia més que anava i que ens va fer escalar amb l'ai al cor (vist el dia abans). Al final, disfrutada màxima per una via atlètica, amb ambient i molt pitonada en els trams difícils.
I ja per despedir-nos, abans de l'arribada del diluvi universal, la Torre Gran de Falzarego ens va regalar una jornada de solet preciós tot repetint la clàssica i freqüentada Dibona (reverència altre cop, si us plau). Bonica, fàcil i amb un final espectacular.
Bonic i curt viatge a l'essència més pura de l'escalada tot repetint aquestes tres vies centenàries. Moltes vies imprescindibles guarda aquest impresionant (i massificat) indret. Tot i la llunyania i una meteo sempre capritxosa, espero i desitjo poder-hi tornar.
Apa! Fins aviat i seguim.
