Entrada destacada

dissabte, 29 de febrer del 2020

Vinculant a Vilamala.

Després d'una estressant setmana de Carnaval on ha passat de tot: des de coses divertides i bones, passant per les no tant bones i acabant per autèntiques punyalades al cor (sempre estaràs amb nosaltres, Xavi), tornem a la vertical en aquesta via de Vilamala.


La Vinculant és una vieta fàcil de grau però difícil de 'coco' i encara més difícil d'assegurar-se decentment. Per tant, val la pena no infravalorar, anar xino xano i endevinar la traça per trobar les reunions salvadores.


Cal dur friends fins el C1, Aliens i alguna baga (potser els Totems us aniran millor). Molt poc equipada on cal ser destre i obert de mires per assegurar-se i, roca molt bona en general. Grimpada inicial i final de IIIº i rombe a l'R0.


Apa! Fins aviat i descens recomanat per la via Sol com un Mussol, sinó... aproximació feréstega.

dimecres, 26 de febrer del 2020

15 anys de... la Desig de Sol al Faraó

L'agulla del Faraó és de les zones de Montserrat que tinc menys visitades i avui fa 15 anys vaig anar-hi per fer una via que semblava prou interessant: la Desig de Sol i, certament en guardo un escàs però bon record.


Recordo el contundent desplom (o sostre més aviat) del L3 amb un parell de passos del tot horitzontals on els estreps són del tot recomanables i, també recordo el fantàstic mur del L4 amb un inici prou difícil però que anava suavitzant mica en mica. Informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i bonica excursioneta per arribar-hi... cada vegada una mica més llarga.

dimecres, 19 de febrer del 2020

15 anys de... la Cosa Nostra a la Roca dels Arcs.

La Cosa Nostra a la Roca dels Arcs és la típica via de Vilanova de Meià que amb els anys marxen tots els records. Tot i haver-la fet avui fa 15 anys i haver-la repetit un altre cop (Nov-07) els records són escassos i denoten que la via no devia ser massa exigent.


Recordo la diagonal ascendent a dretes del L1: potser el llarg més obligat (sobretot la part final). I també el desplom del L3: ben atlètic i típic del lloc. De la resta, res de res. Trobareu informació suficient per la xarxa.


Apa! Fins aviat i per la xarxa diuen que cal col.locar quelcom a l'artificial... certament jo no ho sé.

dilluns, 17 de febrer del 2020

Take this Waltz a la Paret de Riu Lacó.

Si això s'en diu hivern, no cal que arribi la primavera. I certament, l'augment de temperatures és més una evidència que una sensació. Aquests darrers dies a muntanya feia calor i avui a la paret de Riu Lacó també.


He repetit la Take this Waltz: una evident i arrogant fisura que havia restat verge fins fa un parell d'anys. Part central ben bona i difícil i, llurs extrems (inici i final) no tant agraïts. En conjunt: bé. La ressenya original demana un munt de material però amb les assegurances (de tota classe) que hi ha ja fareu amb friends fins C1 més el C4 o C5 per un pas puntual del L1, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general.


Apa! Fins aviat i en algun punt s'acosta perillosament a la Pronòstic Reservat... feta fa molts anys i encara no piada al blog.


dilluns, 10 de febrer del 2020

Nit de Perles al Roc d'en Solà.

El temps passa que vola i no m'esperava, ni de bon tros, que hagués passat tant anys des de la darrera visita al Roc d'en Solà a Perles. Així que avui hem repetit una de les últimes obertures del lloc: la bonica Nit de Perles.


Bonica, ben trobada i ben resolta. Una altra bona opció per disfrutar del sector occidental de la paret. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Assegurada al llocs clau la fan poc obligada, tot i així cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general.


Apa! Fins aviat i L4 molt més fàcil del que diu la ressenya original.



diumenge, 2 de febrer del 2020

La Super Amics a la Serra de Queralt.

Dia per escalar amb pantalons i màniga curta avui a la Serra de Queralt de Berga, sort que les temperatures es normalitzaran diuen (tot i que el concepte normal ja trontolla). Sigui el que sigui, hem disfrutat d'una bona matinal repetint la Super Amics al sector de La Vinya.


Vieta totalment comercial per no patir gens ni mica sobre una roca arenisca del tot curiosa i molt més bona del que es podria esperar. Parabolts a dojo i fisures a dojo per disfrutar de valent amb alguns passos del tot morfològics on uns centímetres de més o de menys poden marcar la diferència.


Apa! Fins aviat i bones vistes de Berga i l'entorn ...especialment confortables, ja ho veureu, jeje!