dilluns, 29 de març de 2021

Via Fora! al Roc d'en Solà.

Jornada fantàstica avui al Roc d'en Solà de Perles, tot i que el sol comença a notar-se al clatell encara s'està super bé. He anat a fer una via de la part més occidental de la paret: la Via Fora!. Ben bonica i ben trobada amb l'espai just i suficient.


Certament amb l'espai mínim de que disposa, entre la Morsa Chuan i la Tashunke Witko, manté personalitat pròpia i recorregut sinuós però elegant. El pas més difícil de la via és un curt muret desplomat, ben assegurat, i amb un parell de bons cantells per fer un bon cop de gas.


Semiequipada amb reunió cimera d'una sabina. Cal dur friends fins C2, Aliens i un remenat de cordinos i bagues per si convé reposar-ne o reforçar-ne algun dels existens. Roca molt bona i cantelluda en tot el recorregut.


Apa! Fins aviat i grau benèvol... el 6c també, jeje!!


dilluns, 22 de març de 2021

GEDE a la Paret de Catalunya.

Heu sentit a parlar mai de l'horari de papa? doncs aquest és l'horari de que disposo ara i si el destí és Montrebei és millor no complicar-se la vida i anar amb el fuet al cul (Speed Clean Climb, jeje!).


La GEDE és una via històrica i imprescindible per un romàntic com jo. Tres hores tocant el cel i disfrutant com un nen d'un traçat espectacular i evidentíssim (i alguna xemeneia de contenir l'al.lè també).


Via desequipada amb algun clau i alguna baga anecdòtica. Dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues ben llargues per llaçar alzines de bones dimensions. Bona roca en general i pedres soltes en els replans i a la gran canal de sortida, precaució. 


Apa! Fins aviat i ...l'entrada directa afegeix metres a l'escalada però no pas més bellesa.


dijous, 18 de març de 2021

La Diagonal del Trip al Cap del Ras.

Dies com el d'avui voldries que no s'acabessin mai, radiant i lluminós com feia temps, i tot, a l'espera del canvi de demà. He anat al Montsec d'Ares dins la solitud més absoluta per repetir la Diagonal del Trip.


Via semiquipada ben bonica i ben poc repetida. Al final del L2 hi ha una posible variant (molt evident) pel diedre de la imatge, més fàcil que el traçat original, vosaltres mateixos. La part superior (diria que no original) és del tot prescindible i no serveix ni per sumar metres, millor sortir per la feixa o per alguna altra via (Paso Dyatlov per exemple).


Dur friends fins C3, Aliens i alguns cordinos o bagues. L'artificial són passos llargs amb molts pocs peus (recomanable estrep). El plom està petat però s'arriba d'un clau a l'altre fent unes bones estirades (si en salta algun la cosa serà bastant diferent).


Apa! Fins aviat i R1 i R2 restaurades... R3 no.



dimarts, 16 de març de 2021

Tofonaires i Al Fil del Lloc a la Paret de Riu Lacó.

Dia esplèndid, lluminós i temperatura super bona, llàstima que les obligacions no m'hagin deixat gaudir-lo en la seva totalitat. He anat a fer un parell de vietes a la paret de Riu Lacó (l'inesgotable Riu Lacó), avui la Tofonaires i Al Fil del Lloc... un pim pam fora.


Vietes curtes però prou piquents (no us deixeu enganyar per la modesta alçada). L'inici del L2 de la Tofonaires és difícil a vista amb un forat clau del tot camuflat, la resta per fisures ben atlètiques i plaques típiques de la paret.


Amb el material que hi ha actualment, col.locareu poca cosa. A la llarga, preveure alguns cordinos i bagues a més a més dels flotants habituals. Roca molt bona en general.

Apa! Fins aviat i diuen que els humans som els únics que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra ...aquest cop en portem tres, intentem no arribar a quatre, ok?

divendres, 12 de març de 2021

15 anys de... l'Expedient Obert a la Paret del Grau.

Aquesta via de la paret del Grau, a Coll de Nargó, l'ha tinc una mica entravessada. No perque sigui lletja, ni exposada, ni herbosa, ni bruta, res, res de tot això. A l'Expedient Obert li tinc una mica de mania perque no he aconseguit mai treure-la tota en lliure i això que ho he intentat un munt de vegades (Ag-08, Ab-10 i Des-14).


Però mira, hi ha un pas al L2 que no hi ha manera i l'he provat per aquí i per allà, del dret i del revés però sempre hi ha un puntet que no puc, mecatxís la pell!! Tot i així, dir-vos que la via és ben xula, amb roca molt bona i ben vertical. A mi no em fa mandra repetir-la... bé, ara una mica sí, jeje!!


Apa! Fins aviat i ...ho haurem de seguir intentant.


dimecres, 10 de març de 2021

Els Torms a la Móra Comdal.

De ben segur que el desitjat aixecament comarcal serà rebut com aigua de Maig, tant mateix, em fa més por que una pedregada... el temps dirà i, mentre no arribi, seguim amb les escalades solsonenques. Avui, matinal a quatre curtes i altives agulles de la Móra Comdal.

He pujat fins els Torms a repetir les vies originals de l'Agulla del Merlet, els Torms Xics (nord i sud) i el Torm Central. Vietes equipades amb una roca delicada en general i descensos en rapel. Petit laberint de colls altius, bucòlics i acollidors, res a envejar a l'enyorada Montserrat.

Apa! Fins aviat i mica en mica ens anem coneixent la vall, almenys la part baixa... la part alta fa més mandra, jeje!!!



divendres, 5 de març de 2021

L'Integral del Camell a la Móra Comdal

Anomeno així, Integral del Camell, la suma de tres vies a la zona del Camell de la Móra Comdal. Les tres vies són: l'Esperó de la Martina al Morro (no confondre amb la del Pinacle) i, l'Aresta sud i l'Esperó del Sàlzer al Camell. M'adono de la falta o mescla de toponímia en molts dels accidents topogràfics de la vall, per tant, tocarà investigar i modificar noms a mida que els anem descobrint o consensuant.


Aquesta Integral és fàcil, interessant i prou llarga per passar una bonica jornada d'escalada. Potser la roca serà l'únic handicap a tenir en compte (i durant les properes setmanes també la processionària, grrr!!). Cal dur només una desena de cintes i uns guants pels esbarzers (tant per l'aproximació com pel descens). Roca bona en general amb algunes crostes.


Apa! Fins aviat i per baixar, podem fer-ho rapelant o caminant per darrera amb una desgrimpada (3m de IVº a la canal)... vosaltres mateixos.




dijous, 4 de març de 2021

15 anys de... l'Amanita Moscata a la Paret de les Bagasses.

Les crítiques que havia escoltat de l'Amanita Moscata a la paret de les Bagasses sempre eren bones i, ja feia anys que tenia ganes d'anar-hi, però pujar fins allà dalt fa una mica de mandra quan encara tens vies per fer a baix al congost. Tot i així, avui fa 15anys vam decidir que ja ni havia prou i que l'havíem de repetir.


De la via recordo poc: el bonic final del L1 (originariament L2), l'atlètica placa del L5 i poquetes coses més. Però com que trobareu informació extensa per la xarxa no tindreu problema. Diuen que ara és millor començar a rapelar per la via Delincuentes, així que vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i tres rapels fins a la feixa i després ja caminant.