dissabte, 2 de juliol de 2022

Molière al Contrafort del Feixan.

Comencem la temporada pirinenca a la racòndita i bonica Vall de Molières. I possiblement és perquè estic en baixa forma, però els 90min que diuen que hi ha d'aproximació fins el Contrafort del Feixan se m'han fet llargs de veritat (el corriol dels fons de vall és bastant irregular i trencacames... avisats esteu).


Per contra, la via que hem repetit, la Molière, és ben maca i amb algun llarg realment bo de debò (L4 i L6). La resta, sense desmereixer, li falta alguna coseta. Jo, per exemple, l'he trobat poc evident en algun punt, fent necessari consultar la ressenya a mig llarg.


Via semiequipada menys el L5 i L6. Reunions totes equipades. Cal dur Aliens, friends fins C4 repetint fins el C2 (els llargs són molt llargs). Roca molt bona amb algun bloc sonor i alguna arribada a reunió un pèl matollera (res dramàtic però emprenya). Sol tota l'estona.

Apa! Fins aviat i descens en tres rapels encadenats fins les pendents d'herba de l'esquerra de la paret (30, 45, 60).


dijous, 30 de juny de 2022

Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.

Barreja d'excursió escalada avui a Font Ferrera. Podia haver anat a correr, o fer una mica de bici, però he preferit sortir a escalar encara que fos amb el fuet al cul per ser a migdia a casa. I ben bé he estat més estona caminant que fent la Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.


Vieta sense pretensions, ràpida i boniqueta. El L1 està gairebé equipat i el L2 és molt fàcil i amb forats per col.locar friends (fins el C2). Roca molt bona menys l'entrada a la reunió. Aquestes es fan en sabines. Recomanable combinar-la amb altres de la zona (hi ha una intal.lació de rapel una mica a l'esquerra i per sota d'on es fa cim).

Apa! Fins aviat i per la suborientació que agafa la paret el L2 el fareu gairebé segur al sol... a tenir en compte per si hi aneu a l'estiu.


dilluns, 27 de juny de 2022

Via del Coix + Aresta Sud al Sentinella dels Tres Ponts

Aquest matí de camí cap a St. Honorat anava veien els melanomes dels incendis en el territori i pensava en l'enorme feina feta i la sort (també) d'haver pogut salvat llocs tant bonics com St. Honorat, avui observats amb un ulls de tendresa infinita. Tristesa per Rumbau i alegria per St. Honorat on la vida continua com si res hagués passat..


Amb el dia ennuvolat que ha fet, m'he atrevit en fer una via no apta per aquesta època de l'any: la Via del Coix i l'Aresta Sud. Bonica i amb assegurances justes i variades. Tram curiós i acrobàtic a l'inici i després per la preciosa aresta fins el cim.


Cal dur un grapadet de cintes, una baga per abandonar en el rapel del cim i un estrep per l'Ae. Roca bona en general i descens en rapel primer fins el coll (30m) i després per la Retiro Espiritual.

Apa! Fins aviat i ...seguim. 


divendres, 24 de juny de 2022

15 anys de... l'Esperonet sense Nom a Canalda

Tot i que al seu oberturista no li agrada, per mi sempre serà la via de l'Axel, però ell, amb la seva modèstia, va preferir batejar aquesta via de la part més oriental de Canalda com l'Esperonet sense Nom i repetida avui fa 15 anys.


Vieta de dos llargs ben llargs que podria tenir sortida pròpia però que actualmant ho fa per la Blau Vellutat. Sinuosa tota ella, va buscant els balmats menys pronunciats en una escalada combinada prou piquent. Recordo que en algun artificial s'havia de col.locar alguna cosa.


Apa! Fins aviat i potser algun dia li buscarem una sortida que vagi en condordança amb la resta.


dilluns, 20 de juny de 2022

Dejà Vu.

Aquets darrers dies han estat com un Dejà Vu de fa 26 anys. Llavors va transcorrer dins l'etapa final de l'adolescència (com la que he vist en colletes de nois i noies aquests dies) amb la il.lusió d'ajudar amb el que fos.

Ara ha estat totalment diferent ja en edat adulta però amb una frase demolidora, dimecres al vespre, per la meva dona: -Marxo. No sé quan tornaré-. Dies difícils en tots els sentits, portant el cos al límit del defalliment, destrucció total acumulada. La meva cara devia ser la mateixa que la vista en molts companys i amics. Ha estat, certament, brutal.

Moltíssimes gràcies per les mostres d'ànims que he rebut, contestades en petits moments de respir. Gratitud eterna a la familia pel patiment i angoixa en molts moments. El millor regal ha estat l'abraçada dels meus dos herois en arribar a casa i la del pal de paller de la meva existència (mil gràcies bonica).


Apa! Fins aviat i tot i algunes declaracions que hagueu pogut escoltar per la radio: hi erem, hi som i hi serem.


dissabte, 18 de juny de 2022

15 anys de... la Murciana al Pisón.

Tal dia com avui de fa 15 anys, la pluja ens va foragitar d'Ordesa i vam acabar a Riglos (primera vegada però no l'única). Davant la fustració pel canvi d'expectatives, vam treure'ns l'espineta amb una de les clàssiques del Pisón, la popularment coneguda Murciana (tot i que els seus oberturistes la van batejar com Alberto Rabadá).


Els records que tinc de la via són els mateixos que en moltes vies fetes a Riglos: grau apretat, escalada gorila, bon ambient i roca bona, blanca i gastada. Res que no sapigueu. Informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i sense un gram de llast i uns bons entrenament de dominades la disfrutareu el doble... segur.


dimarts, 14 de juny de 2022

Canas i Espits a la Dent de Cabirols.

Sí sí, estem al Juny, però amb aquest temps podríem estar perfectament al Juliol i, potser ho preferiria perque així faltaria menys perque s'acabes l'estiu. Resignació i a passar-ho com bonament poguem. Per això nosaltres hem anat al Pedraforca, concretament a la Canas i Espits de la Dent de Cabirols.


Via curta però piquent. Ben bonica però amb un regust amarg per la (mala) colocació de diversos espits que forcen execivament el traçat per les plaques. He fet el L1 en lliure i ni de conya és la graduació que diuen les ressenyes de que disposo (pel cap baix 6b). En el L2 has d'anar ençà i enllà amb algun xapatge molt a desmà. L3 amb un trosset d'Ae inapurable en lliure i L4 fàcil i empalmable amb l'anterior.


Nosaltres duiem alguns flotants i quelcom em col.locat, si més no per reforçar alguna reunió. En general NO és molt obligada però algun passet de tant en tant hi ha. Roca molt bona i compacta en general. Possible descens en dos llargs rapels equipats. Presteu atenció a no equivocar-se per uns parabolts antics que no sé si són d'una via desconeguda o d'alguna variant (si sabeu quelcom ja direu).


Apa! Fins aviat i guardeu-vos de la calor.


dijous, 9 de juny de 2022

El Cèrvol Salvatge a l'Elefant.

Ombreta matinal a El Cèrvol Salvatge de l'Elefant de la Móra Comdal, ideal per aquest estiu instaurat en tota regla. Tot i que el més preocupant és la sequera brutal acumulada (ai ai aquest estiu... tots els del gremi estem en '6b expo').

Vieta de consum sense pretencions i molt més fàcil del que m'esperava menys un passet del L2. Agradable, disfrutona i cantelluda amb forats amagats i sanejats. Realment poquetes coses a destacar.

Practicament equipada on només ens caldrà (si voleu) algun friend pel darrer llarg (C1 i Alien vermell). Roca bona en general en la línia de la via però amb crostetes i algun bolo pels voltants que ens farà vigilar en els rapels.

Apa! Fins aviat i sobretot NO jugueu amb foc.

dissabte, 4 de juny de 2022

Carboners als Contraforts de la Llosa del Cavall.

L'encaració sudoest dels contraforts de la Llosa del Cavall permet escalar a l'ombra si ens llevem ben d'hora. Així que, dit i fet, sortida del cau a punta de dia per tornar-hi quan la calor ja comença apretar. Avui la ben oberta i ben resolta Carboners .


Bonica via vertical i variada: trams atlètics, trams fins, trams fàcilment assegurables i trams ben obligats. Una petita perla perduda en l'inmensitat de la comarca. Menció especial al tram final del L1, per mi lo més tens de la via.


Cal dur friends fins C4, Aliens i alguna baga o cordino. Recomanable algun mosquetó petit per xapar algun clau complicat. Roca molt bona en general. Aproximació i descens per corriol minimament fresat que val la pena no perdre'l.


Apa! Fins aviat i ...l'enhorabona a l'oberturista.



divendres, 3 de juny de 2022

15 anys de... l'Eva Petrel al Serrat del Moro.

Al Serrat del Moro de Montserrat hi ha un munt de vies però només unes poques són repetides amb certa freqüència. A l'altre extrem, n'hi ha algunes practicament perdudes en la memòria col.lectiva i algunes altres que naveguen entre aquestes dues tendències. L'Eva Petrel, feta avui fa 15 anys, està com a mínim en aquest últim grup.


D'aquesta via només en guardo records generals. Recordo que les tirades eren molt llargues i especialment el L4 es feia etern. Recordo que els passos d'artificial eren molt llargs també, d'aquells que no saps si sortir en lliure, col.locar una altra peça o pujar a ultíssims d'estreps. I en general, no la recordo una via especialment bonica a excepció del final que sí val la pena.

Apa! Fins aviat i crec que les restriccions ja s'han aixecat... però millor consulteu-ho al altíssim patronat.


dijous, 2 de juny de 2022

Amagatall de Fantasia a la Paret del Doll.

Doncs sí, Amagatall de Fantasia per poder escalar a l'ombra que no vol dir escalar a la fresca amb aquesta calor de ple estiu i en un lloc com el Doll. Aquesta via és una clara mostra de xemeneia en tres dimensions on els conceptes dreta esquerra i davant darrera prenen tot el seu significat.

La via és ben interessant a excepció del L2 (original) i un tram amb merda del L3 (original). La xemeneia al ser tant gran pot portar a confusió de si seguir subdiedres interiors, de si passar per sobre o per sota de diversos blocs encastats però en general si anem buscant lo més fàcil és va seguint prou bé. Nosaltres l'hem fet amb tres llargs i encara ens n'hem sortit sense massa fregament (L1+L2, L3+L4 i L5).


Dur friends fins C4, Aliens i cordinos i bagues. Roca bona menys l'inici i el final de via, terra i brutícia en diverses seccions. Ombra garantida. La ressenya no sé si reflecteix el tortuós camí que s'ha de seguir, així que ho he acompanyat d'una breu explicació. El punt més crític és un diedre a l'esquerra (que NO s'ha de seguir) després d'un petit bloc triangular encastat.


Apa! Fins aviat i la baga de pèrdua que podeu llegir en algun lloc ja no hi és.


 

divendres, 27 de maig de 2022

15 anys de... l'Orient Mitjà a Canalda.

L'eloqüent esperó de l'Orient Mitjà a Canalda clamava al cel per ser obert i la seva bellesa és inversament proporcional a la seva longitud, però tot i així, mereixia donar-li una oportunitat. Vieta oberta avui fa 15 anys amb un parell de llargs prou contundents, 100% canalderos i amb una roca molt bona.

Ideal per allargar la jornada o en aquells dies que arribes a la paret i tot està moll. Almenys, no cal marxar amb les mans buides sinó es vol. Poc després d'obrir-la vaig fer-li una repetició (Oct-07), possiblement l'única que té i sempre he pensat en obrir-li una entrada directa però mira... encara estar pendent.

Apa! Fins aviat i ressenya original sobre fotografia... mai m'ha acabat de convèncer això de les foto-ressenyes.

dilluns, 23 de maig de 2022

La Peter Pan a la Roca d'en Guillot.

L'estiu ja és aquí amb tota la seva contundència (i estem al Maig). És evident que encara tindrà (espero) les seves refrescades i les seves pluges però vaja... la búsqueda de l'ombra o del ventet ja serà una constant. Avui, nosaltres ho hem fet a la Peter Pan a la Roca d'en Guillot de Montserrat.


Via ben interessant que és fa curta. Després d'un L1 desagraït per l'entrada original i millorable per una variant a la dreta més difícil, venen dos llarg super xulos i un tercer fàcil fins el cim. La variant d'entrada és una fisura ben vertical i fineta ben assegurada amb tres claus. Potser és una via nova que puja per la dreta però ho desconèc completament (si algú sap quelcom ja ho dirà).


Dur friends fins C3 (opcional el C4 pel L2), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona menys el L1 i grau original apretat. Descens per l'est en una curta desgrimpada (evident) i després buscant les clarianes fins trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves) que passa per sota.


Apa! Fins aviat i recomanable combinar-ho amb alguna altra via per amortitzar l'excursió.


dijous, 19 de maig de 2022

Via 4.0 i via dels Desertors al Racó d'en Guillem.

Fa un parell o tres de mesos vaig sentir veus que havien desequipat aquest parell de (pseudo) vies d'escalada al Racó d'en Guillem camí del Santuari de Lord. I com que avui tenia poc temps he pensat d'anar-hi a treure el cap per veure-ho de primera mà.


I, efectivament, res més lluny de la realitat. Una sapastrada pels qui van obrir (que ja vaig criticar en el seu moment) i, una sapastrada pels qui han desequipat: que ho han fet a mitges, mentre en van tenir ganes i només amb les femelles escaïents a la clau que duien. Un autèntic desencert per les dues parts.

Apa! Fins aviat i aprofito la ben entesa per desvincular-me completament d'aquests actes: tot i estar d'acord amb el fons, no ho estic amb les formes... sóc més partidari d'una reflexió de tothom perque no torni a passar. 



divendres, 13 de maig de 2022

Aresta Integral Fredi Picazo a la Roca dels Aurons.

Molts dies sense trepitjar montserrat i la sensació de no trobar res on agafar-se s'ha fet palesa repetint la (no sé si) clàssica Aresta Integral Fredi picazo a la llunyana Roca dels Aurons. Bonic dia d'excursió i escalada amb una temperatura més que acceptable tot i escalar més al sol que a l'ombra.


Aresta 'antiBrucs' elegant i amb els llargs imparells més difícils, curts i equipats que els parells. En aquets darrers cal tenir el detector de metalls ben calibrat. Connexió amb la via normal de la roca (un altre època, una altra manera de fer) i rapel aconsellable, pel de segon, en la desgrimpada de 4m de l'Agulleta dels Aurons.


Restaurada i gairebé equipada amb assegurances justes i a lloc. No afegireu molt més però millor dur alguns microtascons, Aliens i friends fins C2 (alguna cosa potser no arribareu a col.locar-la però és per resumir). Estigueu atents a les (poques) possibilitats que ofereix la roca: més, com més amunt. Descens en rapel (mínim 30m justos) pel vessant sud i després pendent avall una mica a l'esquerra fins a trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves).


Apa! Fins aviat i inici a 5m del camí, sense replà i amb molta vegetació caiguda... bastant incòmode en general. Podríem dir que el buril de l'antiga R0, s'ha comvertit en la primera assegurança del L1.


dimarts, 10 de maig de 2022

Escorrialles a la Paret de Catalunya.

Amb aquesta caloreta toca buscar l'ombra i ja sé sap que la Paret de Catalunya de Montrebei és un destí més que aconsellable. Avui l'Escorrialles, un nom que no fa justícia a la via, tot i que aquest sector de paret té poc de l'ambient montrebià que tant caracteritza el lloc.


Escalada ben interessant per diedres i fisures prou atlètiques. El peatge a pagar? El rostoll en els dos primers llargs, una autèntica pena però... és el que hi ha (millorable entrant per Voltor Feroç). Bastant ràpida de fer i fàcil d'assegurar, això sí, no sempre on es vol.


Poc equipada en general amb les reunions a reforçar, cal dur friends fins C3 i després és pot triar entre els tascons o repetir friends fins C1 (penso que si es porta una cosa, no cal dur l'altra). Roca molt bona i l'herba comentada al L1 i L2. Graduació correcta.



Apa! Fins aviat i nosaltres només em tingut sol en l'arribada i sortida de l'R5.

divendres, 6 de maig de 2022

Ottawa Path al Molló Esmolat (antiga Ag. Perfilada)

Ahir, el sol implacable de Maig va fer de les seves i  avui no volia tornar a quedar rostit a la Móra Comdal, però ves per on, el sol d'aquest matí no era tant radiant i m'he descarregat la ressenya de l'Ottawa Path al Molló Esmolat que no era, ni de bon tros, el pla inicial (ventatges de tenir cobertura de dades).


Via elegant que segueix l'esperó sud de l'agulla. Molt equipada perque la roca acompanya lo just per poder anar tirant (realment una pena). Amb tot, només cal dur un bon grapat de cintes i algun estrep. He apurat en lliure (màx 6b) part del L3, des del final de l'Ae fins la reunió: amb mans de cirugià, peus de ballarina i cor glaçat perquè la sensació ha estat de sortir disparat en qualsevol moment.


Apa! Fins aviat i més informació per la xarxa... però aquí us deixo la meva ressenya.





dijous, 5 de maig de 2022

Pal de Paller als Cingles d'Oriola.

Torno anar en aquest tranquil raconet de comarca on sembla que ja ens hem fet amics amb el cabirol que hi viu (tot i que ell sempre marxa saltant). Avui la via més evident de totes, la bonica Pal de Paller.


Rectilínia línia fisurada de dalt a baix (o gairebé). Dos llargs ben xulos que es fan curts. i que convé combinar amb altres vies de la paret (com aquesta que he repetit després). Friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.


Apa! Fins aviat i la ressenya quan tingui temps... de moment queda pendent com totes les del lloc.


dimarts, 3 de maig de 2022

La Xica i la Xisqueta al Roc de Rumbau.

Sortir de casa amb pluja, arribar a lloc amb pluja, fer un parell de vietes SENSE pluja i tornar a casa plovent un altre cop, és del tot inusual (almenys per mi). Mai m'havia passat. I ben bé he sortit a provar sort en aquest parell de vies de recent obertura al Roc de Rumbau a Peramola.


La Xica i la Xisqueta són dues vies fàcils, ràpides de fer i agradables d'escalar en dies raros com el d'avui. Equipada la primera i gairebé equipada la segona. Grau benèvol: fetes en lliure 6a+ una i 6a l'altra. Roca prou bona amb algun tram super bona i sorprenent. Aproximació còmoda des de l'Hostal Boix i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i la ressenya d'aquí uns dies quan ja hagin publicat l'original.


dissabte, 30 d’abril de 2022

15 anys de... la Pilastra dels Voltors a la Paret d'Aragó.

I l'endemà, estavem de nou en marxa per trobar correctament l'inici de la Feixa dels Espàrrecs que ens conduiria fins la majestuosa Pilastra dels Voltors amb la clàssica via omònima. I ja veieu, que abans no sabies com havien quedat les fotografies fins que revelaves el carret (poques fotos i encara dolentes, snif snif).


De la via pocs records: el brutal L3, el preciós diedre del L7 i els burilets d'aquella època (ara ja parabolts). Trobareu informació extensa per la xarxa i recomanable dur pla B.

També recordo que voliem quedar-nos un tercer dia però aquell vespre va començar a ploure i vam passar-nos tota la nit esquivant goteres del foradat sostre del cobert que ens feia d'aixopluc a Estall. Així que entre la pluja (que encara durava) i la febrada del company, vam fer un retorn a casa més que indispensable.


Apa! Fins aviat i si no vaig errat, actualment hi ha restriccions d'escalada en practicament tota la paret d'Aragó... tingueu-ho en compte.


divendres, 29 d’abril de 2022

15 anys de... la Santiago Domingo a la Paret d'Aragó.

La paret d'Aragó sempre havia (en passat, havia) estat envoltada d'una aureola de llunyania, difícultat i d'encigalades a l'hora de baixar que disparava l'horari. A mi, sempre m'havia transmès un gran sentiment de por i prudència, però estava clar que algun dia o altre havia d'anar-hi. Així, avui fa 15 anys, vaig fer-hi una visita, la meva primera visita.


Recordo que la pista encara estava per arreglar fent recomanable dur un 4x4. Recordo que vam equivocar-nos en l'aproximació pillant una calorada de campionat ja que pel dret no sempre és el millor camí. I recordo que en el descens anàvem amb el cul ben apretat per no encigalar-nos com haviem fet al matí, per sort ho vam trobar perfecte. Sense dubte, la via, la Santiago Domingo (clàssica entre classiques) va ser el que menys ens va costat de la jornada. Trobareu informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i quina llàstima que poc després ja és vanalitzes i massifiques el lloc, snif snif!!


dimarts, 26 d’abril de 2022

Me quedao Frousen al Cap del Ras.

Bonic dia de primavera avui al Montsec i , per ser entre setmana, déu ni do del munt de cordades que també l'han gaudit. Nosaltres hem repetir l'última via oberta al Cap del Ras: Me quedao Frousen (sense comentaris amb el nom) amb l'espai justet justet i aprofitant llargs i reunions de la Máquina Total.


En general, és una via interessant però extranya: hi ha trams ben xapats i altres trams amb els parabolts prou separats com per que sigui ben obligada (L4). Com he dit, disposa de l'espai justet, i la sensació és d'anar esquivant les vies veïnes: s'ha de prestar especial atenció  a la feixa i endevinar correctament la continuació (sort del company que ja havia fet les vies veïnes, jo prou n'hagués equivocat). Per mi, els dos primers llargs són els millors (i si es va molt fort el L4 també).


Nosaltres em posat molt poca cosa ja que està bastant assegurada, jo crec que amb uns Aliens i algun friends mitja fareu de sobres. Roca molt bona en general menys les arribades en els replans (n'hi ha diversos). A dia d'avui, la reunió cimera s'ha d'improvitzar (sembla ser que els oberturistes tenen intenció de deixar-la equipada).


Apa! Fins aviat i ...el llarg més difícil amb diferència és el L4.