Dia de boires i bromes que s'arrossegaven per la muntanya. Dia humit i lleig. Però com que a casa no ens hi sabem estar, em anat fins a Riu Lacó a veure que podiem fer i, com que la Picantona va quedar pendent d'un altre dia, doncs em anat cap allà.
La vieta fa honor al nom especialment a l'inici, amb una fisura rabiosa on cal vigilar. La resta de la via, més amable, ens dur fins l'últim desplom ben bonic. Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.
Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... que aquestes són molt curtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada