Nova via. Via de la Bavaresa a la Paret de Riu Lacó.

Fa uns mesos, un amic va dir-me que al vessant oest de la paret de Riu Lacó havia vist uns parabolts i per l'explicació que va fer-me, no coincidia amb res del que jo coneixia. Així, durant molts matins d'aquest estiu, he anat explorant i descobrint el traçat d'aquestes vies desconegudes.

La Via de la Bavaresa ha estat l'única que he trobat a mitges i avui m'he decidit acabar-la, tot obrint un L2 de placa infernal que surt en lliure però no fàcil. I el L1, ja obert, va a buscar una vistosa i bonica bavaresa a equipar amb un C3 o C4 (o tots dos).

Aprofito la ben entesa per fer-vos una petita ressenya de les altres tres vies existents. En dues d'elles hi ha burils (o cargols) sense xapa en que serà recomenable dur uns tascons o similar per escanyar-los (les xapes recuperables no hi acaben d'anar del tot bé).

Apa! Fins aviat i ombra fins allà les 12h.

15 anys de... la Pronòstic Reservat a la Paret de Riu Lacó.

Durant una bona colla d'anys la Pronòstic Reservat solcava una de les proes grises més arrogants de la part alta de Riu Lacó. Un petit diamant en brut del mestre Xuxe que vaig tenir la sort de gaudir, en un estat gairebé virginal, avui farà 15 anys.

La recordo com una via ben guapa i gens fàcil. Entre el que jo vaig alliberar i el que han alliberat en una recent repetició, la via es fa gairebé tota en lliure, només un últim pas d'A0 en placa infernal és resisteix (6c pel cap baix). La ressenya que us penjo és la que vaig fer en el seu dia, només afegir que els friends són recomanables i els claus opcionals (jo vaig clavar en el L1 i no en el L3, i la recent repetició a l'inrevés).

Apa! Fins aviat i dir que actualment queda flanquejada per la Take This Waltz a l'esquerra i la Llunàtica a la dreta, pel meu gust massa properes... tot i que per alguns 'ni es toquen, ni es molesten'.

15 anys de... la Combinat Sorpresa a la Paret de Riu Lacó.

Normalment a Riu Lacó i fa un solet que enamora, però si enganxes el dia dolent hi pots arribar a passar molt fred. I avui fa 15 anys va ser un dia dolent tot repetint la Combinat Sorpresa.

La via va pels sostres de l'esquerra, just damunt de la carretera i allunyat de la paret sud. No en recordo gran cosa, només que sense ser una gran via tampoc estava malament.

Apa! Fins aviat i us adjunto la ressenya que vaig fer un cop repetida.

La Llunàtica a la Paret de Riu Lacó.

Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.

Bona via on tot i la modesta alçada, cap llarg desmereix. El L1 en fred, ja us farà serrar les dents i la resta, sense ser fàcil, dóna una mica més de respir. Escalada per fisures bastant tècniques de peus i algun tram ben atlètic. Menció especial a diverses sabines clau, que ajuden (i molt) a poder-la fer en lliure.

Cal dur mínim friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Les reunions s'han de reforçar. Roca molt bona menys uns blocs sospitosos al L2 (precaució).

Apa! Fins aviat i R2 en una sabina digna d'admirar ...i ben còmoda.

Casa els Pares a la Paret de Riu Lacó.

Quines ganes tenia de tornar a tocar roca!!! A veure si amb el retorn a la rutina escolar podem anar-hi més sovint. Avui ho hem fet de manera relaxada a la paret de Riu Lacó tot repetint la Casa els Pares, oberta fa tant sols un parell de mesos.

La vieta és ben bonica però massa propera a les seves veïnes: El Cant del Gamarús al L1, i l'Allarga't Tascó al L2. Per mi, això, li resta bastants punts, una autèntica pena perque la roca, la forma dels cantells, els moviments, etc, són ben encertats. Quina hauria de ser la separació ideal entre vies? Doncs no ho sé, però més de la que hi ha en aquesta segur.

Apa! Fins aviat i ja us faré la ressenya... o no, ja ho veurem.

15 anys de... la Minotaure a la Paret de Riu Lacó.

L'estiu és sinònim, moltes vegades, d'escalades de tarda i això justament és el que vam fer avui farà 15 anys a la paret de Riu Lacó tot repetint la Minotaure, la més propera al gorg i la que gaudeix de més ombra quan el dia decau.

La via imposava cert respecte donat el poc (o molt poc) equipament existent i la talla dels oberturistes, tot i així, l'escalada va fluir sense entrebancs. Recordo especialment l'R1 feta en un forat on calia apalancar-se bé ja que no hi ha res de res per assegurar la jugada. I també recordo el bon ambient de la part superior amb una roca que no tenia res a veure amb la part inferior.

Apa! Fins aviat i afineu bé el rumb en la grimpada inicial.

 

Verd de Jade a la Paret de Riu Lacó.

Aprofito aquest fantàstic matí de sol hivernal, en que les obligacions familiars donen un marge ben curt de temps, per repetir la Verd de Jade a Riu Lacó. La darrera que em faltava a la part més occidental de la paret.

Curteta via amb dificultat 'in crescendo' amb l'alçada. Escalada amb trams tècnics (especialment de peus) i un desplom final amb pressa vertical gens menyspreable. Molt assegurada amb material divers, només caldrà dur els Aliens i algunes bagues. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i... en A1 podem solucionar-ho tranquilament.

L'Art de Procrastinar a la Paret de Riu Lacó.

Una proposta més en aquesta joventut eterna de la paret de Riu Lacó. L'Art de Procrastinar és una vieta oberta de fa molts anys i avui, en aquest radiant dia d'hivern, l'hem repetit per treure-la del pou de l'anonimat.

Bonica i interesant via amb dos llargs ben diferents: el L1 per una fisura més difícil com més amunt i, el L2 amb un desplom prou rabiós a l'inici i una placa final ben xula (coincident amb la clàssica Via d'en Xuxe). Surt tota en lliure però no l'hem encadenat (graduació a confirmar entre parèntesi), sinó curts tramets en artificial.

Cal dur algun tascó petit, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Està bastant semiequipada. Roca molt bona en general amb alguna herbeta anecdòtica.

Apa! Fins aviat i ...ànims en el L1.

El Cant del Gamarús a la Paret de Riu Lacó.

Magnífic dia de sol i d'impàs entre la plugeta d'ahir i la de demà. I com sempre, en els casos de  dubte entre roca seca o roca molla, la paret de Riu Lacó és aposta segura. Avui una de les últimes obertes, que no l'última (i la feina s'acumula...).

El Cant del Gamarús, a la part central de la paret, és una vieta molt interesant, ben trobada i ben resolta. Aprofita l'últim diedre evident en la seva part inferior (L1) i una netejada fisura que ratlla, practicament de dalt a baix, tota la part superior (L2). Oberta sense expasions a l'estil de la veïna Ponts de Diàleg.

Semiequipada amb ponts de roca llaçats i cordinos en diverses sabines. Cal dur friends fins C2, Aliens i un bon remenat de cordinos i bagues per si els existents demanen un recanvi. Roca molt bona menys algun tramet molt puntual i poca herba, feixa (de la Sufi) inclosa.

Apa! Fins aviat i ...la variant del L2 (que proposa l'oberturista) pot quedar-se com a tram de via sense cap tipus de problema.
 

L'Amagada que va de Canto a la Paret de Riu Lacó.

Quin mes de Desembre més foll, sort que s'acaba perque tenia la sensació que algú m'havia tirat un mal d'ull. Fins i tot, la recent via oberta a Riu Lacó l'he suat sense fer calor: L'Amagada que va de Canto.

Vieta curta amb un L1 prou contundent. Potser han estat els torrons, la ressaca després de diverses nits al lloro o el mal d'ull però m'ha costat un ou encadenar-lo (6b mínim). I la resta psha, una mica rebuscat anant a buscar la roca, el desnivell i evitant al màxim l'herba. Dur friends fins C4, Aliens i diverses bagues.

Apa! Fins aviat i porteu-vos bé aquesta nit i bon any.

Infiltrats a la Paret de Riu Lacó.

Les inexpugnables plaques de la paret de Riu Lacó ja no ho són tant. La juventud puja molt forta i res els sembla impossible. Una clara mostra és aquesta nova via: la Infiltrats, just a l'esquerra de la clàssica Regal de Reis i sortint per la Gimseng (que per un moment em temia el pitjor però no, jeje!!).

Les tres seccions difícils d'aquesta via són un autèntic infern de placa (no encadenats ni de broma) la resta més agraït del que pugui semblar a primer cop d'ull. D'aquestes tres seccions, la primera pot trampejar-se amb un Ae molt llarg, el segon amb algun passet d'A1 (pont de roca petit i merlet respectivament) i el tercer torna a ser en Ae. En lliure us haureu d'encomanar a st. cantell petit i a sta. adherència, de fet, el 7a encara ara no sé com es pot fer.

Per tant, bonica via semiequipada amb assegurances justes i a lloc. Per la versió lliure amb friends (fins C1) i Aliens ja fareu i, per la versió trampejar afegiu algun tascó petit, cordino prim i antena. Roca moooooolt bona, compacta i amb poca presa.

Apa! Fins aviat i dir-vos que no serà l'última via de placa infernal... algunes estan apunt de veure la llum.

15 anys de... Dóna'n una Mica a la Paret de Riu Lacó.

És fustrant haver-se de quedar a casa quan plou i la Dóna'n una Mica a la Paret de Riu Lacó, acabada avui fa 15 anys, tenia la intenció de poder-se repetir en dies de pluja o en dies de temps insegur. Certament, tot i tenir molt Ae, van sortir més trams en lliure del que m'esperava i apretant una mica més del que vam fer en una repetició unes dies després (Març-08), molts A0's poden sortir en lliure.

Bonica via bastant semiequipada amb molt ambient a dalt. La roca és força bona a la part inferior i molt bona i compacta a la superior. Ideal pels dies insegurs o de pluja, de fet, molt trams van ser oberts en dies així. Si s'ha d'abandonar, convé fer guiatge de cordes fins l'R3 i, d'aquí ja al terra.

Apa! Fins aviat i poques vies meves tenen tanta xapa... jeje!!!

Picantona a la Paret de Riu Lacó.

Dia de boires i bromes que s'arrossegaven per la muntanya. Dia humit i lleig. Però com que a casa no ens hi sabem estar, em anat fins a Riu Lacó a veure que podiem fer i, com que la Picantona va quedar pendent d'un altre dia, doncs em anat cap allà.

La vieta fa honor al nom especialment a l'inici, amb una fisura rabiosa on cal vigilar. La resta de la via, més amable, ens dur fins l'últim desplom ben bonic. Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... que aquestes són molt curtes.

15 anys de... la Pell del Dimoni a la Paret de Riu Lacó.

La Paret de Riu Lacó és com un micro Montrebei amb aquest relleu tant característic de dues parets rocoses que es precipiten en un estret gorg. La banda esquerra piada al blog en moltíssimes ocasions i, la banda dreta amb només una única i solitària via: la Pell de Dimoni, feta avui fa 15 anys.

Vieta curta però amb caràcter. Algun tram d'articial per equipar i prou acrobàtic crec recordar. Roca bona en general i poca herba. L'accés es fa en baixada des de la carretera de Coll de Jou a Cambrils i la tornada en una curta pujada fins tornar a trobar la carretera (màxim 10min).

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra de la zona.

Estelada a la Paret de Riu Lacó.

Una altra matinal d'anar amb el fuet al cul per escalar (quines ganes que arribi l'Octubre per que s'acabi aquest horari escolar de m.rda). L'Estelada de Riu Lacó és una bonica via començada per un gran amic que ara viu lluny d'aquí. Va donar-me permís per acabar-la, així que vaig enllestir el L1. Però com que de vegades m'encanto a l'hora d'acabar-les, aquesta ho van fer els que llegireu a la ressenya.

Per tant, com que el L1 ja el tenia, el company l'ha fet de primer. I jo, de segon, he flipat bastant de com anava per aquí fa uns anyets. Us he de dir que NO he rascat bola i sort de les xapes, snif snif!!! Arrogant piràmide grisa en el L1, compacte desplom en el L2 i atlètic final en el L3. Com a resum ràpid.

Com que està bastant assegurada, només cal dur friends fins C1 i Aliens, però si voleu afegir algun tascó i ganxo us serà menys obligada. R1 i R2 equipades amb anelles i roca molt bona i compacta.

Apa! Fins aviat i només afegir que aquest cap de setmana ens ha deixat un dels grans... el Pirineu plora la teva absència, Jean Ravier.

Llums d'Hivern a la Paret de Riu Lacó.

Matinal ràpida a la part més occidental de la Paret de Riu Lacó on l'accés i descens és de lo més curt i còmode de la comarca. Avui, Llums d'Hivern, començada amb les mans glaçades i acabada amb màniga curta.

Vieta curta, practicament equipada amb ponts de roca, que supera unes plaques amb alguna esquitxada de fisura. Destaca el tram de 6b ben difícil (amb les mans com fustes) i amb les preses contades. Roca molt bona d'aquella que mossega els dits i fa mal. Dur friends, Aliens i cordinos al gust.

Apa! Fins aviat i després he provat amb corda per dalt la Mà de Trumfos i no he rascat canto... jo diria que més grau del que proposen.

Emboscats a la Paret de Riu Lacó.

Des de que van marxar els Reis d'Orient, que a la nit fa un fred que pela però durant el dia s'està la mar de bé. Avui, a Riu Lacó, em disfrutant d'un matí fantàstic.

Bona temperatura i bon sol tot repetint la Emboscats: vieta curta i sense complicacions, que val la pena combinar amb alguna altra. Uns quants friends per les fisures i algunes bagues per les sabines i poca cosa més. Reunios en arbres.

Apa! Fins aviat ...bona roca i renions en alzines.

Blanc d'Ivori a la Paret de Riu Lacó.

Després de la tempesta ve la calma, diuen. Així que després de la benvinguda pluja (i neu a muntanya) sortim a veure si trobem algun pany de paret una mica eixut i escalable... per tant, de dret a la paret de Riu Lacó on segur que trobarem quelcom.

La Blanc d'Ivori estava practicament seca i ha estat la matinal ràpida d'avui. Fisura de dalt a baix, directa, ben trobada i ben atlètica que prou fa disfrutar. Es fa curta sense dubte. Destacar els forats inversemblants que et trobes en els dos punts més difícils del L2 que ajuden (i molt) a fer el pas.

La via està bastant assegurada amb trossos de corda llaçats de sabines i ponts de roca, tot i així, els friends fins el C3 us poden anar bé per reforçar quelcom. Roca molt bona amb fisura que mossega les mans i graduació ajustada.

Apa! Fins aviat i us deixo amb una ressenya que us devia.

15 anys de... la Marillion a la Paret de Riu Lacó.

Les plaques de la paret de Riu Lacó són tant sorprenents com les seves fisures i, la Marillion enllaça d'una forma magistral aquests dos tipus d'escalada. Si el L1 és bo, el L2 ja és espectacular. Dues vegades m'he baixat d'aquesta via (Set-99 i Des-05) i avui farà 15 anys faig fer-la tota sencera per primer cop, però encara en necessitaria una altra per poder-la fer tota en lliure (Jun-06).

Assegurances justes i a lloc. Una petita joia del mestre Xuxe que mai quedarà sobada. Dur tascons petits o Aliens i uns gats ben nets i polits per unes adherències absolutament increïbles. Roca molt bona i compacta. Inici del L2 obligat però no exposat. Possible descens en rapel per combinar amb alguna altra.

Apa! Fins aviat i ... aquest dia nosaltres vam fer-ho amb la Via del Xuxe, precisament.

15 anys de... l'Estic Acabat a la Paret de Riu Lacó.

La paret de Riu Lacó ofereix dues façanes ben diferenciades: les plaques grises, compactes i de modesta alçada de l'esquerra i, els desploms vermells inexpugnables de la dreta. En el canvi, hi ha un parell de vies que són meitat de cada. L'una, aquesta, i l'altra l'Estic Acabat, feta avui fa 15 anys.

Recordo poques coses de la via i poques repeticions deu tenir, però la puntuació de la llibreta és de notable, així que prou interessant deu ser. Us adjunto una ressenya esquemàtica que vaig fer en el seu dia... una altre estil que va anar evolucionant.

Apa! Fins aviat i ...sobretot cuideu-vos.