Magnífic dia de sol i d'impàs entre la plugeta d'ahir i la de demà. I com sempre, en els casos de dubte entre roca seca o roca molla, la paret de Riu Lacó és aposta segura. Avui una de les últimes obertes, que no l'última (i la feina s'acumula...).
El Cant del Gamarús, a la part central de la paret, és una vieta molt interesant, ben trobada i ben resolta. Aprofita l'últim diedre evident en la seva part inferior (L1) i una netejada fisura que ratlla, practicament de dalt a baix, tota la part superior (L2). Oberta sense expasions a l'estil de la veïna
Ponts de Diàleg.
Semiequipada amb ponts de roca llaçats i cordinos en diverses sabines. Cal dur friends fins C2, Aliens i un bon remenat de cordinos i bagues per si els existents demanen un recanvi. Roca molt bona menys algun tramet molt puntual i poca herba, feixa (de la
Sufi) inclosa.
Apa! Fins aviat i ...la variant del L2 (que proposa l'oberturista) pot quedar-se com a tram de via sense cap tipus de problema.
1 comentari:
Lluís, t'ho comento xq també ho poses a la teva ressenya de la via, la fissura NO està netejada, estava així de neta. Un luxe. L'únic es va podar alguna branca de les savines per facilitar el pas de l'escalador i de les cordes, i "buidar" algun bloc mòbil puntual. Que marquis la "variant" com a llarg, bé, sempre quedarà la opció per l'escalador de veure les versió original de la topo (ja compto que no enllaces mai malgrat estar publicada). Igualment la majoria faran l'escalada per l'esquerra, possiblement, més fàcil i com es va obrir (el pont de roca de la Ponts de d no em va caldrà llaçar-lo).
Una via ben maca.
Publica un comentari a l'entrada