Tancant el cercle.

Des del primer dia que vaig començar escalar, m'he anat apuntant totes les vies que he fet en diferents llibretes. I avui fa 15 anys vaig pensar en plasmar totes aquestes vivències en el blog. Doncs bé, ja he tancat el cercle. La propera piada que hauria de sortir de 15 anys de... ja és la primera que es va publicar.

Així, amb aquest post, dono per finalitzat el projecte del blog. Un blog que m'ha portat molta feina i espero us hagi estat d'ajuda i motivació en la búsqueda de vies per repetir. He intentat ser fidel a la idea originària però he de confesar que aquest darrer any ja s'em feia feixuga la tasca de mantenir-lo actiu.

De totes maneres, la informació seguirà disponible i per l'únic que faré servir el blog serà com a plataforma de divulgació de les vies que aniré obrint. Que deixi el blog, no vol dir que deixi d'escalar. Mentre el cos aguanti, estarem a la vertical però de forma anònima (com ara fa trenta anys).

Per acabar, moltes gràcies pel seguiment que n'heu fet, han estat gairebé vuit centes mil visites amb més de mil cinc cents post publicats! i si començo un nou projecte en algun altre format ja us ho faré saber.

Apa! Fins aviat, petonets a tothom i una forta abraçada.

La solitud del rei.

Han passat gairebé 30 anys des d'aquella, ja llunyana, primera escalada a Canalda tot repetint la Funció Delta. I 30 anys he necessitat per completar-les totes. Tota la meva vida d'escalador per repetir les 77 vies que actualment recorren la paret.

Així que m'he entretingut a fer un llistat de totes aquestes vies ordenades segons la data de la primera repetició i anotant algunes curiositats. Al final, déu ni do amb la llista... és prou llarga.

Amb tot, l'objectiu que m'havia marcat per aquest any ja està aconseguit: repetir totes les vies de Canalda abans de l'Octubre que és quan vaig començar a escalar. Fantàstic!!!

He marcat amb vermell les que, per mi, són les cinc vies més dures de la paret, així, que les haureu d'afrontar amb precaució i convenciment. Aquí entendreu que el grau no ho és tot.

Finalment voldria donar les gràcies a tots els companys de cordada que, al llarg de tots aquests anys, han fet possible aquest petit repte. Mil gràcies de tot cor. I també a la familia per la paciència i les hores d'espera, us estimo moltíssim.

Apa! Fins aviat i ànims... la solitud del rei us acompanyarà.

L'aigua és vida.

Natura exuberant per tot arreu amb aquest Març tant fantàsticament plujós d'enguany. L'aigua és vida i la verdor del sembrat i les rases brollant com feia anys que no veia, així ho denoten.

Tantmateix, ara ja toca una miqueta de sol per eixugar les roques i poder la fotosíntesi.

Apa! Fins aviat i només el més locals coneixeu aquest salt d'aigua, oi?

Carnaval.

Entre els núvols i la pluja. Entre la incertesa i els nervis. Entre la festa i el dormir poc. I entre el bufi i el ball de gegants...

Sempre hi ha temps per una escaladeta, i si és obrint via, millor que millor. Un tastet per si us pica la curiositat: el Gran Colorado començarà així, tot i que em falta fer-hi un parell de retocs importants.

Apa! Fins aviat i demà la traca final... mai més ben dit.

Canalda. Buscant respostes.

 

Dos monarcas pétreos, impasibles y ajenos a los problemas del paso del tiempo, contemplan sus amplios dominios des de las alturas. Tierras verdes y alegres en primavera, solitarias y melancólicas en otoño, pero siempre exuberantes y acogedoras. Son los valles de la Ribera Salada y del Cardener, situadas en el Solsonés.

La reina, con su atuendo blanco de dura caliza, se adorna con extraplomos sonrojados. En algunos de los mas duros inviernos, se cubre con su viejo velo blanquecino, añorando sus nupcias casi olvidadas.

El rey, siempre con su traje gris de aglomerado, se mantiene vigilante. Después de varios siglos de insomnio, su cara cansada y soñolienta, esta surcada de arrugas, donde las raíces de algunos árboles penetran en busca de sus entrañas. Sus ojos abovedados, con negras bolsas, derraman lágrimas, señal de tristeza y nostalgia de tiempos ya pasados.

Los cortesanos, algunos cercanos y afines, otros lejanos e intrigantes. De aglomerado los del rey, de caliza los de la reina. Los primeros, viejos ya, dejaron atrás las intrigas de la corte; prefiriendo demostrar su amistad. Las cortesanas de la reina, todavía son jóvenes, solo una de ellas ha osado enseñar sus adolescentes encantos, pero la mayoría, doncellas hasta el momento, esperan príncipes que descubran sus encantadoras formas.

Los vasallos del reino son pueblos dormidos, sus pocos habitantes se confunden con el tranquilo y solitario paisaje. Son ellos los que mantienen abiertos los caminos que permiten llegar hasta la pétrea corte.

Tan magnánimo y magnífico castillo tiene salvajes jardines, situados en barrancos y quebradas, cuya flora ha permanecido sin influencia humana; salvaje e inalterada. Se pueden encontrar tilos, tejos, robles, bojes, pinos..., entre otras especies. Todas de centenaria edad que nos sorprenderán en cualquier recodo y en todo momento.

Hay otros habitantes en el milenario castillo, desconocidos por la pétrea corte hasta hace poco tiempo. Al llegar fueron bien recibidos. Un solo instante mágico, fue necesario para que surgiera la amistad. Son como sus fantasmas. Visitan el lugar con bastante frecuencia, ansiosos de conocer todos los rincones de sus impresionantes muros. Las posibilidades que el lugar encierra en sus entrañas, junto con lo que ya conocen, les ha fascinado tanto que necesitan darlo a conocer.

Otros moradores esperan estos monarcas y su corte, tal vez así, olviden sus nostalgias y tristezas.

Aquestes boniques paraules acompanyaven, aquell ja llunyà, primer article d'escalada solsonina a l'extinta revista Extrem. A mi, va fer-me enamorar de tots aquests indrets de que parla i, des de sempre, m'han ajudat a carregar les piles d'una manera especial. Però, els esdeveniments ocorreguts fa poc més d'un mes, m'han fet sentir profundament afligit i, a la vegada, traicionat en certa manera.

Així, a mode de redempció o reconciliació, he tornat a Canalda fent un viatge al meu inframón més íntim: acaronant primer la roca i regravant la  F  inicial amb la meva rabia més sentida. No només necessitava buscar respostes, sinó també, volia retre un petit homenatge a l'Ivàn que, malauradament, no vaig arribar a coneixer. Serveixi el post per recordar-lo.

Adéu per sempre, company, descansa en pau.

Bones festes.

Companyis, com qui no vol la cosa, ja tenim el 2024 gairebé liquidat. Un any amb diversos objectius aconseguits (no tots d'escalada) i amb ganes de seguir-ne sumant més.

Desitjar a tothom un Bon Nadal i un millor 2025, amb una llista de (bons) propòsits ben ambiciosa (després sortirà el que sortirà, jeje!!)

Apa! Fins aviat i sigueu felicis... 

Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?

Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!

Bones Festes

Redéu com passa el temps, ja tornem a tenir un altre any gairebé fet. Suposo que qui més qui menys, tothom es deu trobar igual: el temps no passa ràpid, directament s'evapora. Serveixi aquest post per desitjar-vos un Bon Nadal i un Bon 2024.

I, a ser possible que passi una mica més a poc a poc, amb una mica més de pluja i una mica menys de desgràcies al món.

Apa! Fins aviat i postal nadalenca del petit de la casa...

Vº trobada d'escaladors a Canalda.

Cap de setmana per disfrutar i compartir d'una altra trobada d'escaladors ferestega, rústica i salvatge. A Canalda no hi ha mitges tintes: aquí s'ha de venir amb les espardenyes ben cordades i l'abric gruixut.

I encara que sembli mentida, s'ha escalat i molt ben escalat, chapeau! Moltíssimes gràcies als qui ho heu fet possible.

Apa! Fins aviat i ...seguim.

-------------------------------------------------------------------------

Última hora per aquest cap de setmana. Com va sent un clàssic, la meteo ens tornarà a fer la guitza durant una part de la trobada: dissabte ennuvolat i pluja a partir de la tarda (a veure si podem salvar el matí almenys) i diumenge amb més solet però insegur, en tot cas, temperatures fresques i humides.

Així doncs, veniu abrigats amb una mica de "jalo" (jo també duré alguna coseta tant sòlida com líquida) i un bon frontal que hi haurà moltes hores a les fosques (s'agrairà si algú disposa de quelcom per posar llum i/o música). Jo ja ho tinc gairebé tot a punt amb algunes sorpreses que els més assidus ja coneixeu.

Us espero a cala Rita a partir de les 9.30h aproximadament. Ànimeu-vos, va!!

(premi pels primers)

------------------------

Genteta, us espero el primer cap de setmana de Novembre per (re)trobar-nos, després de mitja dècada, a cala Rita de Canalda. 

Perdoneu el retard en la convocatòria però ja sabeu que vaig una mica liat. Espero que vingueu preparats pel que pugui passar o no.

Apa! Fins aviat i ...esteu tot convidadíssims.

Bones Festes.

Aquí estem, a punt de tancar el 2022. Un any ple de contrastos...us en recordeu de com el vam començar? Dóna la sensació que allò dels confinaments i la mascareta queda en un temps ja oblidat i en canvi no en fa ni 12 mesos.

Un rellotge, aquest, que mai s'atura i que val la pena aprofitar (carpe diem diuen). Valgui aquest post per desitjar, a tothom, un bon nadal i feliç 2023 ple d'escalades lluminoses.

Apa! Fins aviat i, a la imatge, una pintura feta pel petit de la casa... tot un artista. 

Dejà Vu.

Aquets darrers dies han estat com un Dejà Vu de fa 24 anys. Llavors va transcorrer dins l'etapa final de l'adolescència (com la que he vist en colletes de nois i noies aquests dies) amb la il.lusió d'ajudar amb el que fos.

Ara ha estat totalment diferent ja en edat adulta però amb una frase demolidora, dimecres al vespre, per la meva dona: -Marxo. No sé quan tornaré-. Dies difícils en tots els sentits, portant el cos al límit del defalliment, destrucció total acumulada. La meva cara devia ser la mateixa que la vista en molts companys i amics. Ha estat, certament, brutal.

Moltíssimes gràcies per les mostres d'ànims que he rebut, contestades en petits moments de respir. Gratitud eterna a la familia pel patiment i angoixa en molts moments. El millor regal ha estat l'abraçada dels meus dos herois en arribar a casa i la del pal de paller de la meva existència (mil gràcies bonica).

Apa! Fins aviat i tot i algunes declaracions que hagueu pogut escoltar per la radio: hi erem, hi som i hi serem.

Bones Festes

Quin parell d'anys que portem, mare meva!!! I ja n'estem tombant un altre. Un 2020 que acaba més o menys com el vam començar i a l'expectativa de com continuarà (aquesta pandèmia és més llarga que un dia sense pa). Ressignació, vacunació i anar-ho trampejant. Amb tot, només puc desitjar-vos un bon Nadal i un millor 2022. 

En els propers dies us aniré penjant vietes que he anat obrint aquests mesos de pandèmia, totes per la comarca i algunes en sectors nous que alguns companyis ja han degustat. Serà el meu particular regal de Nadal. Estigueu atents.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... i prudents.

Duatló (variant escalada).

Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.

Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.

Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!

Amb ganes de roca.

Amb moltes, massa, ganes de roca. I només falta trobar un tros de bloc dins al municipi per enfilar-nos-hi. Més fer el tonto que cap altra cosa, jeje!!

Que llarg s'està fent, renoi!!! I els dies que falten. Suposo que contents podem estar que ens deixin sortir a passejar i fer esport. Tot i així, haurem de buscar una solució dins les possibilitats que ens donen, no?

Apa! Fins aviat i ànims a tots.

Nevats, congelats ...i confinats.

Els Reis Mags marxen, la neu arriba i la pandèmia continua. Les tres paraules del títol del post resumeixen un fet: millor quedar-se a casa.

He fet una captura de pantalla de les dades dels darrers dies de l'estació metereològica del poble. Déu ni do amb el fred, possiblement des del 2001 que no recordava unes temperatures tant baixes durants tants dies.

I per acomiadar les festes nadalenques la nevadeta: poc important, bonica i que marxarà ràpid (tant debò la Covid fos tant efímera).

Apa! Fins aviat, cuideu-vos i...va! feu bondat que sinó ens tindran tancats al municipi tot l'hivern!

Bones Festes.

Quin any aquest 2020, renoi!!! Fa un any, qui ens hagués dit que estaríem com estem: jo no, ni molt menys. Suposo que en aquest context, es fa més necessari que mai desitjar-vos un bon Nadal, un bon 2021 i sobretot sobretot una salut de ferro per combatre la Covid.

Escaladorament parlant, aquest proper any tinc un objectiu molt ambiciós per aconseguir. Serà tot un repte fer-lo realitat i espero poder-lo desgranar al blog i espero, també, fer-ne partíceps a alguns de vosaltres. No cal que us digui que les ganes de tornar-vos a veure són enormes però la prudència impera.

Apa! Fins aviat i seguirem sumant... les rialles, la por, la tensió i els disfrutar escalant ens aguarda.

Seguim sumant.

Doncs sí, seguim sumant anys a la vertical i ja en són 25. Més de mitja vida enfilant-me per aquestes muntanyes d'arreu, més de mitja vida compartint cap de corda amb moltíssims companys i companyes que la Covid us manté allunyats de mi, més de mitja vida disfrutant, gaudint, rient, patint, passant por i fins i tot plorant. Moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

I moltíssimes gràcies, també, a la familia per la paciència, comprensió i el suport en tot moment: sense vosaltres tampoc ho haguessim pogut fer.

Tot i la Covid, no us penseu pas que m'hagi quedat a casa, o que no m'ho hagi passat bé... m'ho he passat super bé i estic tremendament feliç veien com aquest parell de trapelles han fet els seus primers passos gastant sola i gastant pell. Quins cracks!!!

Apa! Fins aviat i el blog també està d'enhorabona: 10 anys i més de 400mil visites que no són poques, jeje!!!

Blog mileurista.

M'hagués fet il.lusió escriure l'entrada número MIL al blog parlant d'una via ben maca i difícil però, malauradament, en els temps que corren, això és impossible. Amb prou feines guanyem un xic de moviment podent sortir a estirar les cames amb els nens que prou s'ho mereixen, pobrets i, ara per ara, conformat em quedo.

Mil entrades donen per explicar molts esdeveniment: des d'anuncis en la meva vida privada i social, passant per successos esportius i polítics que he volgut plasmar per recordar-los i, evidentment, en un blog d'escalada, moltes vies de paret (i molt poques d'escalada esportiva on no hi he volgut entrar gens). De totes aquestes entrades (que parlen d'escalada) no sabria pas quina destacar entre elles. Potser les més entranyables són les que parlen de petits projectes aconseguits com aquesta i aquesta altra i, sense dubte, amb ganes de seguir sumant: la llista de pendents mai s'esgota i la de projectes mai s'acaba.

Apa! Fins aviat i potser també veureu alguns canvis en el blog ...ho tinc d'acabar de rumiar, jeje!!

Concurs de confinament (edició Canalda).

Vinga genteta, que això va per llarg. I per animar-vos us proposo un concurs fotogràfic amb vies de Canalda: tant sols m'heu de dir el nom de la via.

Hi ha deu fotos i optindrà premi qui n'endevini més amb un mínim de cinc, qui les endevini totes deu tindrà premi especial. I aquests són els premis que tinc pensats.

Tants tascons com respostes endevinades.

Premi especial per qui les endevini totes.

Som-hi, aniveu-vos. Com ha pista dir-vos que totes les vies han sortit publicades al blog. Busqueu, xafardegeu, amplieu fotos, fixeu-vos en els detalls i aposteu. Aquí van:

1) 1879
acabant el L4.

2) Atlanta
meitat del L4.

3) Dimensió Aproximada
meitat del L1

4) Dinastia
Inici del L1

5) Diedre Raspinell
inici del L4

6) Via de la Rita
final del L1

7) TIM
inici del L1

8) Tirant pel Dret
final del L1

9) Torrente de Flujo
meitat del L1

10) Víctimes del 92
final del L6

Quants dies voleu de marge per respondre? ... fins el 15? el setze us escric les respostes al post i el 17 sortirà una nova piulada, ok?

Apa! Fins aviat, sort i ...si aneu molt perduts ja us donaré alguna pista més, jejeje!!

I la guanyadora és...     ... l'Ingrid!!! amb vuit encerts, molt bé, l'enhorabona. Quan tot hagi passat farem l'entrega de premis. Gràcies a l'Aniol per participar amb cinc encerts (aprovat justet justet, eeeh?) i a tots els que heu rumiat una estona, jeje!!! espero que us hagi agradat (almenys les fotos).