Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?

Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!