Entrada destacada

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peña Montañesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peña Montañesa. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de març del 2013

Peña Montañesa. L'última frontera.

Definir l'última frontera és força complicat i suposo que cadascú la posarà en un lloc diferent. Jo, avui per avui, la poso a la Peña Montañesa (si Montrebei és pels superhomes, la Montañesa és pels herois). Vies difícils, aproximacions llargues i descensos complicats, tot vestit una catifa de verd mediterrani preciós i que amaga garrotxes (quan n'hi ha) tortuoses, dolentes i pedregoses.


Ahir vam fer el Diedre d'Oncins, via dura, llarga i difícil en tots els sentits, potser és que ja no hi estic acostumat, potser és que em faig vell, potser és que ja no em van aquest tipus de vies però la veritat és que vaig arribar al cotxe fet calderilla.


La via està semiequipada i l'han fet sense claus i en lliure (menys dos passos d'Ae i sort d'alguns espits en llocs clau), nosaltres ni una cosa ni l'altra. Tot i així tampoc hem clavat massa (només una V) i només hem fet artificial en alguns trams dels L3 (A0), L4 i L7, a la resta hem apretat de valent que el grau tampoc el regalen.


Destacar la bellesa del L3, el difícil i entretingut del L4 (sense clavar s'ha de ganxejar dos cops seguits o sortideta tensa en lliure) i la bonica sortida de l'R7. Portavem 4 claus variats (només n'hem usat un), Tascons, Friends (fins C3), Aliens (complert i repetit) i bagues. Roca molt bona amb algun tram herbós sobretot el L2 i la Faja Kuskurra.


 I avui hem repetit la Primera Línea a l'Espluga de la Golondrinas. Una altra paret amb la seva hora de caminar i la pedrera mòbil trenca turnells de rigor. Per anar-hi, seguir des de San Victorián el camí de la ErmitaCueva de la Espelunga i un cop arribats a l'Ermita de San Anton, pujar al coll de l'esquerra i al peu de paret (camí desdibuixat amb fites),


Via més curta i benèvola però tampoc et despistis. Molt bonica, sobretot el L1 (brutal), però empitjorant amb l'alçada, l'últim llarg millor no fer-lo sobretot pel rappel que es fa de dos ponts de roca i amb marcada diagonal, la resta d'ells de parabolts de 8 (preveure bagues en qualsevol cas), l'últim és de 55m volats.


Tascons, friends (fins C3) i bagues. Roca molt bona en general (increïble en la primera meitat del L1) i empitjorant progresivament i a trams amb l'alçada, també, com més amunt més passos herbosos.


Apa! Fins aviat i prepareu unes bones espardenyes.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Clásica de Verano a la Peña Montañesa.

Recordo com si fos ahir el dia que vaig veure per primer com aquest tros de muntanya. Vaig quedar completament embadalit. Des de llavors, he vist un munt de ressenyes en les diferents parets però l'única que hem veia capaç de fer era aquesta, la Clásica de Verano a la Canal Menor.


Hem disfrutat d'una jornada d'escalada magnífica, i gairebé tota a l'ombra, però quan ha arribat el sol ens hem torrat de valent, per tant això de "verano" s'ha d'agafar amb pinces. Però lo de "clásica", segur que serà així per que és assequible, maca,exòtica i descens còmode i espectacular amb uns rappels que et fan empaçar la saliva.


Tots els trams de sisè grau estan perfectament assegurats i les reunions també (l'R3 en un mega arbre, crec que és un teix, però no n'estic segur). La roca en general és bona però té alguns blocs dubtosos i, en els trams difícils del L4 i del L6 s'ha de tibar d'algun d'ells... què hi farem!


Apa! Fins aviat i ... la via és poc fotogènica... què hi farem també.