Feia massa dies que estava a la zona de confort i calia sortir-ne, així que avui he tornat a fer una via guerrera del mestre Xuxe, redéu que n'escalava de bé aquest home i vies, com la Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc, en són una bona mostra. Chapeau i la meva enhorabona des d'allà on siguis.
La via l'he trobat dura i entretinguda, el poc rastre de pas (tot i l'evidència) i l'equipament antic fa que hagis d'anar xino xano. Tots els llargs tenen el seu rotllo però destacaria especialment el L3: fisura vertical i atlètica que fa apretar de valent. He deixat un pitó en el L1 que segur no li fareu cap lleig.
Està semiequipada amb material divers: burils i espits de xapa petita que demanen una restauració. Cal dur 5 pitonets variats, tascons, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Roca variable: molt bona i compacta a les plaques i esquarterada i a vigilar a les fisures. Alguna herba emprenyadora també hi és per les poques repeticions que deu tenir.
Apa! Fins aviat i crec que amb aquesta ja he fet totes les vies importants del mestre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada