15 anys de... la Via dels Avis i El Regne del Sabinot a Busa.

Profitosa jornada la d'avui fa 15 anys a Busa, ben llunyana en el record ja. Amb la fresca matinal, vam escalar la Via dels Avis i després, ja a l'ombra, El Regne del Sabinot. Dia complert per acabar amb els braços fets 'calderilla'.

L'arrogant esperó de la Via dels Avis sempre havia estat cobejat i quan va ser obert, va crear certa polèmica en l'ambit local. La (no) ressenya original era gairebé tot Ae però nosaltres vam aconseguir fer molts trossos en lliure fent-la una mica més atractiva.

I l'allargat diedre del Regne del Savinot imposava un respecte enorme, posat a peu de via semblava que t'hagués de caure al damunt. I un cop hi ets, entents el perque del nom. Feta també tota en lliure menys un curt tram Ae+ d'estirar-se fort. Una molt bona via on cal assegurar-se que estigui ben seca.

Recordo que les dues estaven equipades o gairebé equipades (potser uns Aliens pel Regne del Savinot i bagues llargues poden anar bé). La roca acceptable en conjunt i bon ambient en les parts superiors. Ombra al Regne del Sabinot per la tarda.

Apa! Fins aviat i les dues per separat també us deixarà prou satisfets...

Petit Koala a Busa.

Aprofitem les curtes tardes que ens ofereix el Novembre per escalar aquesta, també, curta via al sector de La Guàrdia de Busa. Curta, però prou vertical i força exigent. L'any passat la vaig intentar-la en solitari però un bloc (de 500 kg pel cap baix) caigut només començar la via s'en va endur el pont de roca que assegurava el pas i no em vaig atrevir a fer-la.

Avui hi hem afegit un parabolt (amb permís de l'oberturista) i hem sanejat una mica el tram. Per sort, pot fer-se en lliure sense canviar el grau original.

Semiequipada, cal dur friends fins C4, Aliens i tascons discret (o repetir els Aliens). Roca a estudiar en general, potser el principal handicap perque la via no sigui xula del tot.

Apa! Fins aviat i descens en rapel equipat de 50m.

El Saltamarges a Busa.

Dia preciós de tardor avui a Busa en que la temperatura ja comença a demanar un canvi de vestuari (i semblava que no havia d'arribar mai). I sort que el dia a estat bo i ha contrarrestat la decepció de la via escollida: El Saltamarges, clar exemple del que seria una via per col.leccionistes.

Més o menys ja m'ho esperava però tenia l'esperança que hi hagués alguna sorpresa, i no. Sinó és per la roca, és per la terra i sinó per la fullaraca. Així que, pujar amb precaució i anar fent. Menció especial a l'últim mini llarg i a la Rcim en que no hi ha res de res per montar-la (de fet sí: una escarranssida mata de boix menjada per la papallona), així que alerta.

Dur friends fins el C4 (opcional repetir algun dels grans), Aliens i unes bones bagues. Reunions (menys la comentada) en unes alzines de bones proporcions. Roca a estudiar i nombrosos passos herbosos.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la ...a mi prou m'ha costat.

Mirades (que hi són) a Busa

Tenia aquesta via en cartera des de que la van obrir i l'oblit d'un friend per un amic m'ha donat l'empenta definitiva per anar-la a repetir. Tot i així, encara no estan les temperatures com per anar a buscar el sol i sort que he fet mitja via a l'ombra.

La Mirades al vessant sud de Busa és una bona via, ben vertical i ben atlètica (he acabat amb els braços ben enrampants). Escalada variada on només desmereix la sortida al cim, amb aquella mescla tant emprenyadora de roca descomposta, vegetació i terra. L'únic tram on realment s'ha de vigilar. La resta a disfrutar.

Via semiequipada on cal dur alguns tascons, friends fins C4, Aliens i alguna baga. Roca bona en general i menys l'arribada al cim comentada. Ombra fins a mig matí, la suborientació que té, li fa entrar el sol bastant aviat.

Apa! Fins aviat i abans, en aquesta època de l'any, sempre us ensenyava un grapadet de bolets... ara, amb la calor que fa, s'ha imposat un banyet... ves a saber si l'últim de la temporada, jeje!!

Incerta Glòria a Busa.

L'estiu s'acaba i les tardes es van escurçant però encara hi ha marge per aprofitar-les. I avui prou ho hem fet al vessant sud de Busa tot repetint la Incerta Glòria. Via amb segell d'autor i que no m'han quedat pas ganes de tornar-hi.

Tot i que la via està semiequipada, hi ha alguns trams on millor escalar amb calma i no fallar. L1 exigent, difícil i amb alguna travessia que fa posar els pèls de punta (molta precaució). El L2 comença amb un muret en factor dos per seguir amb un artificial i un pitó d'infart clavat en roca descomposta, després la roca millora i el 6c és ben xulo (sense dubte, el millor tram de la via). I el llarguíssim L3 amb roca delicada tot ell, pot partir-se montant la reunió en un bon arbre que hi ha a la meitat.

Apa! Fins aviat i Rcim a montar amb el que quedi... no hi ha cap arbre en les proximitats.

La Castanyada a Busa.

La passada tardor (nov-22) obria en solitari aquesta via a la cara sud de Busa: La Castanyada. Amb la refrescada d'aquesta nit ens hem atrevit amb el sol d'estiu per alliberar la via i confirmar el grau, faltan-li una micarrona per que fos 7a.

Així, L1 de 6c+ de continuitat molt bo, L2 amb inici enverinat de 6b i després més fàcil en 6a i, L3 en diagonal a dretes, màx Vº. Dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. R2 equipada i les altres a reforçar. Roca molt bona en general, potser una mica bruta en alguns trams.

Apa! Fins aviat i aquí teniu la ressenya oficial... que la disfruteu.

La Vela a Busa.

Aquest matí el pla no estava definit i, entre el pupurri de vies que hem anat verbalitzant La Vela de Busa és la que ens ha fet més gràcia. Tot i que encara està pendent d'obrir-se l'últim llarg, la via, sense ser lletja, tampoc és de les maques. 

El L1 prou xulo i amb trams atlètics, L2 amb passos llargs en l'artificial i un clau que belluga (i acabarà saltant) i L3 de vigilar. Dur flotants fins el C4, roca a controlar i com que no em vist clara la sortida (de fortuna) al cim, hem fet dos rapels i a terra.

Apa! Fins aviat i de moment NO faré ressenya..

Terra Endins a Busa

Amb aquesta Terra Endins acabo amb les cinc vies que hi ha al sector del mirador de Busa (el mirador de la cara sud, no el de la nord). Una bona via que et deixa uns sabors ben contrastats i la llengua ben escaldada.

Per una banda tens unes fisures verticals i atlètiques del tot evidents, per l'altra tens la roca típica del lloc (que pot ser la millor i la pitjor amb només l'alçada d'una persona) i per acabar tens un equipament suficient que et dóna aire per seguir apretant. Un bon remenat per arribar al mirador ben servit i amb un sentiment de: -Aquí potser no hi torno-.

Cal dur mínim els friends fins C4, Aliens i algunes bagues, a partir d'aquí podeu sumar més friends (grans) en funció del llast que vulguem dur. Roca bona en general però els tres llargs tenen seccions delicades (precaució).

Apa! Fins aviat i ...R2 penjada i Rcimera en una alzina de les que en queden ben poques. 

15 anys de... l'Esperó NAN a Busa.

La llarga cinglera sud de Busa acaba, en la seva part oriental, en un esmolat esperó que demanava (a crits) ser obert. Durant l'hivern del 2008 aquests crits van derivar en obsessió fins que avui fa 15 anys va pendre forma l'Esperó NAN.

Vieta curta però molt estètica que un parell de mesos més tard vaig repetir per alliberar-la (Abr-08). Tres llargs ben diferents l'un de l'altre: el L1 amb un sostre ben explosiu només començar, L2 de continuitat i L3 ben aeri. L'R2 era un preciós balconet amb unes vistes brutals, actualment ocupat per un niu de voltors que l'ha deixat ple de cagarades (...que hi farem). Aquí teniu la ressenya original que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i via dedicada als meus nevots, quan encara no era pare i, certament, algun dia us hauré de penjar les dedicades als meus fills, ara que ja en sóc... jejeje!

Nova via. La Castanyada a Busa.

Després d'uns quants anys aturada, li dono l'impuls definitiu en aquesta via de la cara sud de Busa abans no entri la moratòria el mes vinent. Tot i que encara falta fer-hi alguns retocs i confirmar el grau en un parell de seccions, pot repetir-se amb suficients garanties.

L1 molt molt xulo per un mur lleugerament desplomat de pura pila (30m). L2 amb un inici enverinat obert amb molta sang freda i la resta més benèvol però on no val a badar (45m). I L3 fàcil i ajagut sense problemes si s'ha sigut capaç de fer lo d'abans (45m). Dur friends fins C2, Aliens, algun tascó i algunes bagues. Roca molt bona al L1 i bona a la resta amb algun còdol a controlar. Reunions a reforçar.

Apa! Fins aviat i haurem de fer esportiva per poder encadenar aquest L1... llavors farem la ressenya oficial, jeje!!

Tàtars de Crimea a Busa.

Repetim avui, amb una bona calor abans del canvi de temps, aquesta darrera via oberta a la cara sud de Busa: Tàtars de Crimea. I en surto amb un sentiment de desconcert vers la ressenya original ja que els graus em ballen una (bona) mica.

Penjat uns metres amunt ens trobem el senyal inequívoc de que estem a la via i, a partir d'aquí festival d'assegurances, verticalitat i mal de ronyons en els dos primers llargs. El L1 em dóna un mastegot amb la mà ben ampla que em deixa ben descentrat (la graduació original de 6b m'ha semblat estratosfèrica, i que comparat amb el L3 no tenen res a veure). En canvi el L5 surt a vista i sense patir en excés.... així que no sé... a la ressenya us poso la graduació que a mi m'ha semblat, ja direu quina es la més escaïent.

La via està perfectament assegurada i només cal dur una dotzena de cintes + R., guindola (important) i alguna baga. Roca bona en general amb un L1 on cal vigilar i una mica de brutícia (final L3) que la pluja acabarà de netejar (si es decideix a fer algun dia).

Apa! Fins aviat i ... en general la via millora amb l'alçada.

Llum de Lluna a Busa.

Feia dies que no escalàvem per Busa i això es nota en la falta de confiança en aquesta roca tant inquieta, tot i així, magnífica jornada la d'avui escalant la bonica i arrogant Llum de Lluna al sector del Mirador.

La via comença escalant aquesta alzina de bones proporcions fins un bon tros amunt (m'ha recordat de quan era petit), i després, comença el festival del còdol, l'atletisme i la continuitat en els dos següents llargs, uf uf!! ja no tinc els braços per tanta pila (per nosaltres L2 6c i L3 6c+). 

Dur friends fins C1 i Aliens però no posareu gran cosa perque està bastant semiequipada. Roca molt bona en general i menys el final del L1 i el final del L3. Si queden forces pot combinar-se amb altres del sector (accés molt còmode).

Apa! Fins aviat i ...ah! afegiu mosquetons petits que alguns claus costen de xapar.

15 anys de ...la Immaculada a les Orelles de Busa.

Les Orelles de Busa són dues esbeltes agulles a la part esquerra de la cinglera sud de Busa que ja vaig presentar-vos en una anterior ocasió. Avui farà 15 anys vaig fer-hi la (única) via que puja a l'Orella dreta, la Immaculada.

Romàntica i exòtica via que puja per la part interior de la citada orella. Certament, poca cosa recordo i poca informació puc aportar, així que us penjo la ressenya i ja direu vosaltres si la repetiu.

Apa! Fins aviat i ombra al matí... l'únic que recordo, jeje!!

Salvatgines de Cabell d'Àngel a Busa.

Mentre la majoria disfrutarà d'un esperat pont, jo tanco una bona setmana d'escalades amb aquesta bona proposta al sector de La Guàrdia a Busa: la Salvatgines de Cabell d'Àngel. Potser el cos ja no estava per apretar el que la via demanava però, certament, l'he trobat molt difícil pel grau proposat.

Vieta curta però molt exigent per un diedre que combina trams atlètics i trams tècnics. Els 40m del L1 no donen ni un moment de treva, essent l'inici rabiós amb ganes. El L2 és en placa foradada ben xula i ja no tant contundent. Anant en solitari, he pogut encadenar ben poca cosa i per fer-ho cal apretar de valent, sens dubte.

Està bastant assegurada amb una mica de tot i, segons el llast que vulgueu dur podeu portar més o menys flotants (mínim friends fins C'75 i Aliens). Roca molt bona en general. Per cert, afegiu alguns mosquetons petits que alguns claus costen de xapar.

Apa! Fins aviat i descens en rapel o a peu després d'una bonica excursió.

15 anys de... la Teresa Romero a Busa.

La Teresa Romero al Cingle de la Creu de Busa (aquest és el seu nom real) mai vaig saber ubicar-la fins que un bon dia s'em va apareixer per art de màgia... com podia ser que aquella panxa tant marcada de la part inferior no l'hagués sabut identificar abans? Així que un cop situada només calia trobar el dia per repetir-la com va ser avui farà 15 anys.

En guardo un bon record i els 55m del L2 eren tot un repte anant en solitari. Tot va sortir bé i, fins i tot, em vaig permetre el luxe de fer alguns A0's en lliure (cordades posteriors l'han alliberat completament). Part final ben aèria i vertical (llàstima que l'últim llarg s'obrís per dalt). Possible variant d'entrada per l'esquerra.

Apa! Fins aviat i els parabolts del L1 els va afegir en Xuxe anys després de l'obertura... en la meva repetició encara no hi havia res de res.

15 anys de... la Via de les Gralles a Busa.

El vessant nord de Busa és una extensa cinglera fracturada per algunes canals més o menys transitables i també per algunes profundes xemeneies. La Via de les Gralles, feta fa 15 anys, recorre una d'aquestes xemeneies amb un ambient fosc, interior i tètric.

Recordo que els primers metres del L1 eren estrets i amb roca pulida per l'acció de l'aigua. També recordo que a l'R2 sabia de vigilar molt a no tirar res avall perque anaven directes al company. I ja està... ja no recordo res més, suposo que no es deu haver repetit gaire (per variar a la comarca, jeje!) així que aventura garantida.

Apa! Fins aviat i per l'accés cal remontar unes decenes de metres la canal del mateix nom... sento no poder precisar més.

15 anys de... la Klata Barata Niktó a Busa.

La bonica ShangriLà inaugurava el vessant sud del sector de la presó de Busa. Jo, uns anys després, em vaig fixar en un diedre orientat a l'oest just passades les balmes de l'Areny. Així neixia avui fa 15 anys la Klata Barata Niktó.

La via no crec que s'hagi repetit mai i això que el L1 és ben bonic i vertical amb un forat perfecte per l'Alien groc on haureu de decidir si fer-lo servir de canto o d'assegurança. Tot i així, el L3 i, especialment, la sortida al cim espatlla la via i la relega al col.leccionisme. Llàstima.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.

El Noi de la Bertolina a Busa.

Això és el que passa quan portes massa dies tancat al municipi sense poder sortir escalar: pillada en tota regla avui a Busa, neu i fred a dojo (sobretot fred, uf uf!). Però ho sabíem. Sabíem que només teníem el matí i que a migdia havíem d'estar fora de la paret però s'ha avançat una horeta i em pillat (ves, que hi farem).

Hem anat a fer El Noi de la Bertolina al sector de la Moreria (fora de la zona de moratòria de la cinglera sud). Via guapa, vertical i difícil, sobretot el L1 amb una entrada en A1 prou piquent i llàstima que el L3 no l'haguem pogut disfrutar tal i com es mereixia perque prou es veia xulo.

La via està semiequipada i cal dur algun tascó petit, friends fins C4, Aliens i alguna baga ben llarga. Roca molt bona en general. El grau original l'he trobat una mica apretat però amb el fred ja sé sap que tot és més difícil.

Apa! Fins aviat i recordar que la moratòria encara és vigent tot el que queda de mes de Febrer.

15 anys de... la Shangri Là a Busa.

Després de la Via del Kiko, va tocar el torn a la Shangri Là a la presó de Busa, així que avui fa 15 anys vam fer la repetició. Ja des del dia de l'obertura, els comentaris eren bons i amb raó. L'accés a peu de paret és recomanable fer-lo per una feixa i les primeres sensacions són una mica agres, però un cop et poses en matèria tot queda enrera.

Certament, la via és un mar de còdols molt bonic i sorprenent, amb trams atlètics i una sortida de l'R1 molt  molt fotogènica (llàstima no ternir fotos). La via està equipada, però la sortida al cim correspon a la seva veïna i val la pena dur el C1 i C2 per acabar-ho d'assegurar. Roca molt bona menys aquesta sortida al cim (últim llarg) i ben cantelluda.

Apa! Fins aviat i en acabar no us perdeu una visita a la presó.

15 anys de... la Via del Kiko a Busa.

El vessant sud de la presó de Busa va ser de les últimes parets en obrir-s'hi vies i la primera d'elles va ser aquesta via del Kiko. Jo, certament, no tenia massa idea de com arribar-hi i fa 15 anys el caminet del grau de l'Areny no estava, ni bon tros, tant fresat com en l'actualitat, però la via es veia fàcil i calia anar-la fer.

Poca cosa recordo i poc us puc explicar. Així que prefereixo penjar-vos la ressenya i que descobriu els encants d'aquest vessant de la muntanya vosaltres mateixos. L'únic que sé del cert, és que era molt evident: pujava per diedres (L2 un xic herbós) i alguna curta xemeneia (L3). Accés per feixa recomanable.

Apa! Fins aviat i recordeu que la moratòria durant el Desembre, Gener i Febrer només afecta la cinglera sud, la que mira a la Vall d'Ora.