Després de la Via del Kiko, va tocar el torn a la Shangri Là a la presó de Busa, així que avui fa 15 anys vam fer la repetició. Ja des del dia de l'obertura, els comentaris eren bons i amb raó. L'accés a peu de paret és recomanable fer-lo per una feixa i les primeres sensacions són una mica agres, però un cop et poses en matèria tot queda enrera.
Certament, la via és un mar de còdols molt bonic i sorprenent, amb trams atlètics i una sortida de l'R1 molt molt fotogènica (llàstima no ternir fotos). La via està equipada, però la sortida al cim correspon a la seva veïna i val la pena dur el C1 i C2 per acabar-ho d'assegurar. Roca molt bona menys aquesta sortida al cim (últim llarg) i ben cantelluda.
Apa! Fins aviat i en acabar no us perdeu una visita a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada