Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.
La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.
Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.
Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada