Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).
I s'ha aplanat la boira pixanera a Agulles i, ximpum 'seacabó'. Aquest podria ser perfectament el resum del dia d'escalada avui a Montserrat. Al final tampoc ha fet res, però per impedir allargar un xic més la jornada, ja n'hi hagut prou.
Darrerament us he presentat alguna proposta a les Roques d'en Minguell de La Coma i La Pedra. I avui us en faig una altra ja que fa 15 anys vaig repetir l'Aresta Sud a l'estètica Agulla Geperuda.
És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.
La Paret del Grau de Coll de Nargó entre les vies llargues i les d'esportiva ja comença estar ben farcida de parabolts. Avui fa 15 anys, vam afegir dues vies llargues més a la col.lecció: primer la Via de la Gemma i després la (gairebé) Tempi Moderni.
A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.
En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).
Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.
De vies perdudes a la comarca n'hi ha moltes i una d'elles és la Bones Vibracions a les també perdudes Roques d'en Minguell a La Coma i La Pedra. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i de ben segur que ben poques més en deu tenir.
Un dels avantatges d'anar sol és que no tens la possibilitat de xerrar amb ningú fent que el silenci sigui més intens. Aquesta setmana he pogut gaudir de Montserrat durant un parell de tardes i, certament, aquest silenci era agradablement profund. Un silenci que no es respira durant el matí.
Les sensacions en els dia d'avui han estat d'un constant sí però no. Sí, a l'ombra s'estava bé però no et pensis. Sí, la via és prou bona però no del tot. Sí, em fet trams en lliure però no em encadenat res. Sí, a la via hi ha parabolts però no tot està restaurat.
Fa 15 anys, en feia més d'un que no obria cap via nova i amb la Inquietud de Quietud al Cap del Ras vaig tornar engegar motors. Feia molt temps que em mirava el pany de paret a la dreta de l'Alba Artigas (en aquells dies verge fins a l'Energia Solar) i una fisura solitària a mitja paret em va cridar l'atenció. Al final aquella fisura va acabar sent una alucinant xemeneia única en tota la paret i actualment compartida amb la clàssica Donec Perficiam.
Avui, repetint La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut d'Àger, he estat més estona conduint que escalant, però feia tants mesos que no anava al Cap del Ras que ja en tenia ganes. Així, amb aquest sol recent estrenat de tardor que encara escalfa fort, he disfrutant moltíssim d'aquest calcari tant adictiu.
Després de les dues clàssiques de la Paret de Zaratrustra, hi ha tot un regitzell de vies prou xules que es repeteixen ben poc. Avui fa 15 anys, vam fer-ne un parell: la CES i el Guerrero Mariposa.
El fenòmen de l'Aresta dels Piteus a la Roca Subirana és ben curiós. Quan la vaig fer, avui farà 15 anys, vaig pensar que no la repetiria ni el 'tato', però vés per on, el poder de persuasió de les xarxes socials és increïble i déu ni do del que s'ha repetit.
Quines ganes tenia de tornar a tocar roca!!! A veure si amb el retorn a la rutina escolar podem anar-hi més sovint. Avui ho hem fet de manera relaxada a la paret de Riu Lacó tot repetint la Casa els Pares, oberta fa tant sols un parell de mesos.
Profitosa jornada la d'avui fa 15 anys a Busa, ben llunyana en el record ja. Amb la fresca matinal, vam escalar la Via dels Avis i després, ja a l'ombra, El Regne del Sabinot. Dia complert per acabar amb els braços fets 'calderilla'.
L'arrogant esperó de la Via dels Avis sempre havia estat cobejat i quan va ser obert, va crear certa polèmica en l'ambit local. La (no) ressenya original era gairebé tot Ae però nosaltres vam aconseguir fer molts trossos en lliure fent-la una mica més atractiva.
A principis de Setembre encara cal buscar l'ombra i, avui farà 15 anys així ho vam fer a la Disis Pop a la Paret de Baix a la Llosa del Cavall, un lloc ben feréstec tot i estar a l'altre costat de la carretera. Nosaltres, aquest dia, vam fer l'aproximació per dalt i rapelant la via (actualment potser és una mica més complicat amb les infraestructures de la presa).
Quan pronuncies: -La Festa del Paca-, la resposta és: -Uf! Quina?-. L'Uf és l'acrònim de via xunga, difícil i treballosa. I el Quina ja demanes concreció perquè quan dius Festa del Paca sempre ha d'anar acompanyat del nom de la paret. Així, la Festa del Paca del Peladet és de les poques NO 'uf' de l'oberturista.
.jpg)
Quan mi paro a pensar, déu ni do de les vies fetes a la Roca Gran de Ferrús. Va costar d'anar-hi per primer cop, però ara és un lloc que hi vaig regularment. Avui fa 15 anys vaig fer-hi una raresa de les que només un romàntic com jo, pot fer: l'Estrella del Dia.
Vaig llegir que era una via interessant i com que ja havia fet les dels voltats vaig pensar que perdem massa no ho podia fer. Així que amb l'Axel vam anar a provar. Així que, grata sorpresa i si, via interessant. L'estrella poc la vam veure per culpa de la boira.L1 en diagonal a la dreta, en general d'escalada fineta i més assegurat del que em pensava. Tot en lliure quedant el primer Ae en 6a+ i el segon en 6a. Molt bo i el més exigent. Reunió a reforçar.L2 en travessia a la dreta fàcil i curt, totalment net. Reunió a reforçar.L3 genial, primer a la dreta (on li arriba la via del Corb) i després a l'esquerra. Gairebé equipat. No alliberem el passet Ae (deu rondar el 6b+) i fem un temptador A0, massa temptador per deixar-lo escapar. Reunió equipada.L4 jo diria que practicament passa enxangat a la via del Corb, dit d'una altra manera, llarg comú amb la via del Corb. Gairebé equipat també i reunió equipada.L5 segueix la canal-fissura inicial i després per les plaques de la dreta. La canal és herbosa i la placa a pèl. Reunió a reforçar.L6 molt bona placa díficil de protegir fins als arbres que dominen.A partir d'aquí fa un curt flanqueig a la dreta per conectar amb la Directa Anna, bastant mediocre. Millor allargar el L6 fins la reunió del recordatori a L'Ignasi Cisa de la Directa Estel (50m) quedant una sortida guapa i una conbinació bona per pujar al Pilar Sud.Vam usar un quatre claus, tascons, Camalots fins l'1 i els Aliens.Equipament de burils bastant vellets però amb xapa i poca cosa més.
