Entrada destacada

divendres, 19 d’abril del 2024

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de confort: la Tarzan a la Roca Llarga de Mu a St. Honorat (si mai la feu entendreu perfectament el nom).


Per tant, vieta equipada sense complicacions on només un pitó que belluga (i molt) us farà prestar atenció. Roca acceptable i millorant amb l'alçada. A combinar amb la seva veïna, via de l'Aina, i descens rapelant per aquesta.


Apa! Fins aviat i per acabar una mica de ressenya.





divendres, 12 d’abril del 2024

L'Eva Solans a les Roques del Pelat.

En aquest preciós i radiant dia de primavera no tenia ganes de patir poc ni molt, i per això he anat a repetir l'Eva Solans a Vilanova de Meià. Per no tenir, no tenia ni ganes de suar, així que amb molta calma he fet la curta aproximació fins les Roques del Pelat.


La via és una absoluta escalada 'love climb' amb una mica de grau. Realment no presenta cap tipus de problema, fins i tot, la línia està super ben trobada i és ben bonica (sembla mentida que encara no estigues oberta). Llargs molt curts i possibilitat d'empalmar-los al gust. La graduació l'he trobat benèvola i només un pas (romo) del L1 necessita una apretadeta. Últim llarg espectacular.


Perfectament equipada (massa i tot) i roca molt bona. Ombra al matí,  descens per la ferrata de l'esquerra i res més a dir.


Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... te la clientela assegurada.




dimarts, 9 d’abril del 2024

La K36 a Canalda (treballant-hi)


Assalt a la Fortalesa

Dia 3, L3.
Dia 1, L1.

Dia 2, L2.


Dia 4, L4.

Apa! Fins aviat i uns dies de descans sempre van bé.





dimarts, 2 d’abril del 2024

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a Vilanova de Meià a cremar una mica de matèria blanca. La via escollida, la Itziar, una altra de la llista de pendents.

Vieta molt bonica, atlètica i amb les assegurances ben escadusseres. Realment, la graduació original vistos els desploms existents, la trobo una miqueta desfasada, així que conteu tibar més del que aparenta. L'inici de via el podeu fer per dos llocs diferents: l'original té el peu de via mooolt herbós, recomanable la variant.

Poc equipada però amb les reunions montades, cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Roca molt bona i cantelluda en molts trams i només cal vigilar a l'inici i al final. Ombra a primera hora del matí i descens per la dreta.

Apa fins aviat i ...per ser la primera vegada que vaig en aquesta paret n'he sortit prou satisfet.

dimecres, 27 de març del 2024

Viatge per la Pura Delícia a la Paret del Devessó.

Qui més, qui menys, segur que aquests dies ha fet, està fent o farà algun viatge. Jo també. He fet el Viatge per la Pura Delícia a Malanyeu, que després de les darreres pluges (i que no s'aturin) estava especialment bonic.


Vieta d'aventura oberta sense expansions però que seguint la lògica m'ha dut fins l'R1 de l'Àngel Borràs. De fet, el poc equipament existent m'ha fet dubtar, en molts moments, de si anava pel camí correcte o no, però crec que més o menys ho he anat endevinant. En general, dir que l'he trobat més difícil i entretinguda del que m'esperava, i que sense ser cap meravella, prou mereix una oportunitat.


Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i un grapadet de cordinos i bagues. Tot s'ha d'equipar i R2 i R3 disposen d'uns ponts de roca tant bons com amagadets, obriu bé la vista. Típica roca 'gruyere' amb un gran bloc al L4 que ni tocar-lo (alerta). També mencionar un tram del L2 especialment herbós i desagradable (precaució), possibles variants tant per un costat com per l'altre.


Apa! Fins aviat i la resta de via... a disfrutar.



dijous, 21 de març del 2024

Represaliats a Canalda.

Fa unes setmanes vaig rebre un missatge amb la ressenya d'aquesta darrera obertura a la paret de Canalda: Represaliats. I des del minut zero ja vaig tenir el dilema de si anar-hi o no, i avui, amb la primavera que tot ho altera, he anat a provar. I provant, provant, patapam! He acabat sortint per dalt, tibant més d'ofici (i tasconets) que no pas de braços.


I és que el grau que proposa l'oberturista està totalment fora del meu abast (d'aquí el dilema)  però mica en mica  la cosa anat sortint. Amb tot, via força obligada i directa: ataca murs desplomats sense cap tipus de mirament (L1 i L3), pel meu gust una mica massa propera a la Via de l'Ignasi, però clar, l'espai disponible és finit.


Semiequipada i ben obligada (6b o més, mínim). Dur friends fins C1, Aliens i alguna baga o cordino, jo recomanaria dur uns tasconetss per fer alguna trampa (o algun A1). R2 comuna amb la via citada i roca bona en general.



Apa! Fins aviat i ...arribar a xapar el primer bolt ja t'ensenya de que va l'assumpte.


15 anys de... la Innominata a la Serra de St. Joan.

Actualment el tinc una mica abandonat, però durant una bona temporada la Serra de Sant Joan a Montanisell va ser un terreny de joc excelent per escalar-hi, avui fa 15anys vam anar-hi a repetir la injustament oblidada Innominata.


Reprodueixo la piada que vaig fer en el seu dia per internet:

Aquest dissabte vam repetir la via Innominata a la serra de St Joan.
Potser sóc jo que estic en baixa forma però em va semblar una via díficil díficil amb el grau moooolt ajustat, roca molt bona menys a l'inici i al final de la via i trams excepcionals. Seguros contats i reunions equipades.

L1 de tràmit en flanqueig a la dreta, fita petita a peu de via (V).
L2 moooolt atlètic amb seguros justos, molt xulo (6b+++).
L3 de fissures diedre una mica herbós al final (6a)
L4 al.lucinant, un llarg de pel.licula per placa primer i fissura després, tot corall, brutat (6b).
L5 d'artifo desplomat fàcil d'equipar, molt bon ambient (A2 Ae).
L6 amb ganes que s'acabin els mur desplomats i final una mica trencat-herbós (6a).

Felicitats als obridors, potser no és massa evident a primera vista però un cop t'hi poses el camí es veu amb molta claredat.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.




dilluns, 18 de març del 2024

Nova via. Revolta Pagesa a (una paret sense nom).

Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).


Tot i que té característiques similars a les altres dues, en aquesta hi he deixat tres claus (casolans) per fer-la una miqueta menys exposada. La resta amb ponts de roca i alguna sabina llaçada. També cal dur el mateix: friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca molt bona amb algun bloc a vigilar i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i quan pugui fer-li una repetició us les presentaré com deu mana... que encara hi he de fer un retoc a l'R1.


divendres, 15 de març del 2024

Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?


Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!


dimarts, 12 de març del 2024

Nova via. Diedre Central al Sòcol del Montroig.

Després de la bonica pluja d'aquest cap de setmana i que ho ha deixat tot nevat per sobre de 1200m. calia buscar una paret a cotes més baixes i llavors s'ha m'ha encès la llum que tenia aquest projecte a mig acabar. Un diedre espatarrant al Sòcol del Montroig que encara no entenc com no estava obert (tot i que una fletxa gravada a la roca em fa venir dubtes).


El Diedre Central ha estat obert sense expansions i les úniques que aprofita són de les vies veïnes (La Matamala i la Perla Negra). Encara li cal una altra tongada de pluges per netejar la terra en algun punt (especialment al L1 i on uns blocs que hi havia ja no hi són, ups!!). Escalada no massa dífícil en general però amb un inici de l'últim llarg ben obligat.


Cal dur tascons (petits), friends fins C4 ben bé, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquens i reunions a reforçar (menys les parabolades). Bona via per ments clàssiques.

Apa! Fins aviat i resta fer la ressenya i una repetició per veure com a quedat de net (o brut) el L1... que avui he pujat per la vora, jeje!!

Nota (del 16 d'Abril de 2024): Repeteixo i prou disfruto de la via i de com a quedat. El L1 que em preocupava, a quedat més xulo de quan hi havia els blocs i la terra que encara hi queda s'anirà rentant amb la pluja.


Aprofito per recomanar dur el C5: en aquest L1 us quedarà més bé que el C4, en el L2 també i en el L3 molt probablement també. Per acabar, us penjo la ressenya que us he fet. Que la disfruteu.




 


divendres, 8 de març del 2024

15 anys de... la Niltina al Cap del Ras.

Crec recordar que feia relativament poc que havien obert la Niltina a Àger quan vam veure la ressenya, tot i així encara vam tardar un any en anar-la a repetir. Així que, avui farà 15 anys, va ser el dia indicat.


De la via recordo poques coses: recordo que ens va sortir tota en lliure (en algun lloc marcava algun pas d'Ae) i recordo les fantàstiques plaques ratllades de la part superior. De la resta, res de res, però guapa via.


Apa! Fins aviat i ...tranquils, trobareu informació amplia per la xarxa. 


dimarts, 5 de març del 2024

Laia a la Paret del Tamok o la Rentisclera de la Maçana.

Feia una eternitat que no anava en aquesta paret que ja no sé com anomenar (tot i que per mi sempre serà la paret del Tamok). Em escollit la Laia ja que teniem ganes de no complicar-nos i disfrutar de l'escalada. Lo primer ho hem aconseguit, lo segon a mitges.


I dic a mitges perque, excepte el L1 que és molt xulo i algun que altre curt tram, la resta (que és molt) deixa bastant que desitjar: massa terra, massa replà, massa herba... especialment el L2. Amb una mica de neteja i una mica d'esporgada la cosa milloraria una mica.


Tot i que diuen via equipada, per mi és més que recomanable dur friends fins C2. La part de dalt està menys equipada. Roca bona quan n'hi ha però el comentat (massa terra i massa herba). Diversos replans i feixes trenquen la continuitat i l'ambient (res a veure amb la part dreta de la paret).

Apa! Fins aviat i segur que no tardaré tres decàdes en tornar-hi, jejeje!!


dimecres, 28 de febrer del 2024

L'Esperó Nord al Gep dels Torms.

Escalar una mica, ha estat l'excusa per sortir de casa i, el fort vent (i les obligacions familiars) el motiu per tornar-hi. Així que he anat a la Mòra Comdal després de força temps de no fer-ho.

L'Esperó Nord al Gep dels Torms és una vieta curta i assequible amb l'únic interés d'assolir el cim de l'agulla. Roca dolenta però ben assegurada. Descens en rapel (preveure un tros de corda per abandonar).

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats, com aquesta i aquesta altra.



dilluns, 26 de febrer del 2024

Nova via. L'Esperó de Sant Jaume a (una paret sense nom).

Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.


L1 per una columna amb aparença difícil que resulta ben dòcil. I un L2 ben llarg i variat. Cal dur friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Roca molt bona amb una mica de terra que (espero i desitjo) la pluja vagi netejant.

Apa! Fins aviat i em reservo el secret de la seva localització que encara en tinc una altra de pendent.


dijous, 22 de febrer del 2024

El Iaio Maño i la Caputxetes a (una paret encara per batejar).

Darrerament la comarca està que bull amb tot un farcit de vies noves en parets conegudes i d'altres encara per coneixer. Avui, el company m'ha invitat a repetir un parell de vietes noves que ha equipat en una d'aquestes parets encara per batejar. Vietes curtes però guapíssimes.


Certament, el grau que proposa l'oberturista se m'escapa completament i realment toca d'escalar molt entre xapes i encara toca escalar més per encadenar (setè grau indiscutible i seccions que poden arribar al 7c). Resta fer-hi alguns retocs, un 'rotpunkt' especialment guerrer i la ressenya. Ja informarem.

Apa! Fins aviat i llàstima del sòcol incial que no permet una accés a peu de via amb comoditat... recomanable rapelar.


dimarts, 20 de febrer del 2024

Nova via. Banda Ampla a l'Agulla del Corb.

Darrerament tinc diversos projectes a mig fer per l'Alt Urgell i convé anar-los enllestint. Així que aquest matí he tornat a St. Honorat a (gairebé) acabar la vieta que tenia a l'Agulla del Corb, només queda pendent posar un segon parabolt a la reunió cimera que avui he fet curt.


La Banda Ampla serpenteja per tot el vessant est de l'agulla, buscant sempre els punts dèbils que, tot i així, han sortit prou difícils. Començada d'antic, m'he decidit a acabar-la. Assegurances justes i a lloc, cal dur alguns friends i Aliens per acabar d'assegurar un traçat sinuós amb roca acceptable en general.


Quan pugui repetir-la en cordada us faré la ressenya que avui anava a pinyó fixe i no he pogut alliberar res.

Apa! Fins aviat i ... algun voluntari?


dimecres, 14 de febrer del 2024

Via de l'Aina a la Roca Llarga de Mu.

El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi). Per això, no m'he volgut complicar la vida i he anat a repetir la Via de l'Aina a St. Honorat. 


Vieta curta i equipada, roca millorant amb l'alçada i descens rapelant per la pròpia via. Realment, molt poca cosa a comentar. Porteu 10 cintes variades i reunió.


Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de la zona.



dimarts, 6 de febrer del 2024

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del Kanto a la part dreta de la paret.

Via semiequipada amb trams desplomats i cantelluts típics del lloc, en general resulta prou interessant. Ens ha sortit tota en lliure pujant un micarrona la dificultat (màx. 6a+). Com a nota discordant dir que en algun punt (potser) parasita alguna de les seves veïnes, especialment la Same, però com que no les he fet, tampoc ho puc afirmar amb rotunditat.


Dur friends fins C0'75,  Aliens i un parell de xapes recuperables per uns burils i un parabolt de 8mm que hi ha al final del L1. Reunions còmodes i equipades (menys la cimera). Roca molt bona en general amb algun bloc a vigilar al L2 i poc més a comentar.



Apa! Fins aviat i ...boooon carnaval, amics!!!


diumenge, 4 de febrer del 2024

Tarannà Domèstic a la Paret del Devessó

Aquest matí, mentre feia una escaladeta a la paret del Devessó a Malanyeu, he tingut la sensació de veure fotogrames encara per venir de la meva vida i, sense dubte, aquest tipus d'escalades encara no m'han arribat. Així que mentre els escaladors de bona vida, els que en parella se senten sols i els que ja necessiten pals per fer les aproximacions menys feixugues anàven cap a la paret, jo he plegat trastos i me n'he tornat cap a casa reflexionant en com endarrerir al màxim aquests esdeveniments.


La Tarannà Domèstic és una vieta fàcil ràpida i poc assegurada amb ponts de roca, bona per practicar amb els flotants i reforçar reunions. M'ha costat localitzar l'inici (una decena de metres a l'esquerra de Malalts de Roca) ja que el primer cordino queda molt amunt, però a partir d'aquí, ja sense problemes. Roca bona en general i flotants al gust i segons nivell.


Apa! Fins aviat i la ressenya, ah! descens recomanat per Aïna.



dijous, 1 de febrer del 2024

Via dels Gallifantes a la Paret del Grau.

La via dels Gallifantes a Coll de Nargó és l'última proposta oberta a la paret del Grau, i abans no es massifiqui hem decidit anar-la a fer. De clientela no li'n faltarà, així que recomanable portar pla B per si de cas.


Tot i l'espai just de que disposa (potser, massa just en el L1), la via segueix uns murets prou interesant on encara li falta una bona pluja per rentar la terra sobrera (de fet, una bona pluja ens convé a tots). Roca bona i cantelluda en general, ben equipada i reunions amb maillons (gegants) per rapelar.


Apa! Fins aviat i després hem anat a tibar a l'Expedient Obert on un altre cop he sucumbit al L2, grrrrr!!!