Primera via pirinenca de l'estiu, primer contacte amb el granit de la temporada i primera picada de cresta. Potser no ha estat una bona idea començar amb les adherències extremes sense contacte previ però la calorada de la setmana passada m'ha fet buscar la fresca, i el Pic d'Esquella ha estat una més que bona opció.
Quan baixes per la vall del Segre, a l'alçada d'Organyà, la mirada queda atrapada, irremeïablement, amb la gran placa de la cara nord de Roca Narieda, i en el seu perfil dret l'estètic Esperó Xelo Bam. Jo des d'un inici coneixia l'existència de la via, però com que gairebé no hi havia equipament feia una mica de respecte fer-la. Quan la van retroequipar el 2007, la via va canviar com un mitjó i, va passar de ser una via oblidada per tothom a estar super freqüentada. Ara diria que la cosa s'ha estavilitzat una mica essent una clàssica del lloc.
Avui farà 15 anys, també vaig contribuir en aquesta freqüentació i, certament, la via és ben xula, llarga i assequible menys el L9 (l'Ae o 7a) que prou et demana una bona apretada. Recordo que ens hi vam posar molt d'hora per no pillar el sol de tarda (alerta si hi aneu a l'estiu... la cubeta d'Organyà és un autèntic forn) però la cosa va anar molt fluida i bé.
La Móra Comdal encara ofereix moltes agulles salvatges i en el calorós dia d'avui he anar al vessant oest de la vall buscant una mica d'ombra i una fresca inexistent. He fet la Via de la Fisura a la Roca del Coscoller després d'una pujada que m'ha deixat les cames ben emrampades.
La Paret de Benavent, a Comiols, ja us l'he presentat en diverses ocasions, i avui fa 15 anys vam fer la més repetida de tota la contrada: la Chiricahua Roc. Ben mirat, és ben normal veïen les altres vies de la contrada (com aquesta i aquesta altra).
 |
El Pirineu ofereix mil possibilitats per escalar i jo en coneixia ben poques, tret dels indrets més coneguts i populars. Fa 15 anys, el Pic d'Esquella no tenia ni idea d'on era però una ressenya de La Morgan i les Marmotes va despertar la meva curiositat. Com m'ha passat en altres ocasions, el pitjor va ser l'aproximació (la línia recta no sempre és la millor) i el més fàcil la via (tot i que tampoc ho és tant).
Bona matinada avui per no pillar el sol d'estiu, però el dia ennuvolat em ha brindat un jornada perfecta per fer aquesta bonica via a la Roca Gran de Ferrús després de uns quants anyets de no anar-hi. L'enhorabona a l'oberturista, és convertirà en clàssica segur.
La Pròtesi ofereix una part inferior realment molt xula i mantinguda, almenys els meus bracets prou ho han percebut així. Amb l'alçada, el tema afluixa una miqueta (en tot els sentits) però sempre manté la qualitat. He sucumbit ha dos passos d'A0 en el L5 però en lliure deu rondar el 6c com a molt.
La via està practicament equipada amb burils i reunions de parabolts. Cal dur unes 16 cintes variades, algun Alien (nosaltres n'em col.locat un parell totalment prescindibles) i un estrep o antena si fa el cas. Roca molt bona a la part inferior i amb més variable a la superior.
Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per la via aprofitant els cordinos existents... recomanable aportar-hi uns maillons.
Aprofitant les llargues tardes d'aquesta època de l'any i la poca fresca que fa en les mateixes, hem decidit provar sort en aquesta nova via de Vilamala anomenada Senglar de Mar. Lo curiós ha estat que avui erem nosaltres els que perseguiem l'ombra paret amunt, per comptes del que passa moltes vegades a l'hivern quan és ella la que et persegueix, jeje!
Doncs si plou al matí, ens tocarà aprofitar les tardes, no? I, justament això, és el que em fet en aquesta amable jornada estiuenca d'avui. Dia agradable per una vieta agradable.
La Fisuteràpia és una bonica via equipada en el Sector del Mig de Coll de Nargó. Perfectament combinable amb les seves veïnes o amb les esportives del costat. Només destacar un tram de diedre prou tècnic que podrem evitar per la dreta.
Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar. Bon estiu a tothom.
El Camí dels Amalivons al Serrat Curt de Vilamala va ser la primera via 'plaisir' que va obrir-se a la contrada i va donar a coneixer l'enorme potencial que oferien aquestes parets conglomerades. Així, que vaig aprofitar aquest matí d'estiu de fa 15 anys per fer-hi la meva solitària repetició.
De tothom és sabut que Vilamala és un lloc feréstec i salvatge on sortir-ne amb dignitat és una alegria. La Ulls de Falcó, al Serrat Curt, no s'endinsa en les profunditats del clot i gaudeix d'una aproximació ben còmoda des de la corba de Fonts Fenerals.
Ultra recent obertura d'aquesta fàcil vieta a l'extensa franja dels Esquerps d'Odèn. La Directa Aniol recorre una diagonal ben evident i visible des de la carretera però que un cop dins la boscúria prou s'ha d'afinar la punteria per endevinar el millor camí.
Oberta sense expansions i amb només 3 claus casolans, ofereix una escalada d'autopreotecció amb poc ambient de paret però sobre roca prou bona. L'oberturista només demana tascons i cordinos, tant mateix els friends fins C2 i els Aliens us poden anar d'allò més bé.
Sempre va bé deixar vies curtes i a l'ombra per poder escalar-les en aquesta època de l'any en que les hores de llum són inacabables però l'horari per poder fer és ben minsu. Suposo que ja vindràn temps millors en que ho podrem aprofitar més.
Tota la vida desitjant repetir aquesta via de Canalda i ves per on ja està... ja està repetida... i ara què? Exaltació d'eufòria en fer cim i profund sentiment d'enyor ara des de casa. I és que aquest vión obert fa gairebé tres dècades per dos il.lustres (la meva més sincera enhorabona), i amb només una repetició coneguda per dos il.lustres més (els millors en el seu ram) m'ha dut a superar els meus límits personals amb el meu primer A4. Brutal!!!!
Dies d'incertesa total amb el temps, per tant, he anat a l'Espluga de Cal Jaumetó a Cambrils a provar sort: si plou cap a la bauma, si no plou a escalar una miqueta. I, aviam si endevineu que ha fet? ...no ha plogut (evidentment).
Comencem el Juny al sol i de ben segur l'acabarem buscant l'ombra, però almenys aquest matí si estava prou bé als Esquerps d'Odèn. El mes d'Abril passat ja vaig anar-hi però no sabia del cert quina via havia fet, avui ja m'ho he mirant amb més atènció i he fet la Pot Petit i la Ben Contenta (l'altre cop va ser La Brama).
Feia molts anys que tenia la John Lennon de l'Escut a la llista de pendents, i ara que he tornat agafar embranzida a Montserrat m'he decidit fer-la, i prou n'he sortit ben content (uf uf!). Sense dubte, felicitar als oberturistes per obrir una joia com aquesta, cal molt mestratge i valentia per fer-ho, chapeau!!
En poques setmanes el sol arribarà en el seu punt més alt i això es nota en les cares soleïes. Avui al Sector del Mig de Coll de Nargó sort n'he tingut del vent que refrescava l'ambient, però molt em temo que aviat haurem de començar a buscar les obagues.
