Entrada destacada

dissabte, 20 de juliol del 2024

15 anys de... l'Esperó Xelo Bam a Narieda Oest.

Quan baixes per la vall del Segre, a l'alçada d'Organyà, la mirada queda atrapada, irremeïablement, amb la gran placa de la cara nord de Roca Narieda, i en el seu perfil dret l'estètic Esperó Xelo Bam. Jo des d'un inici coneixia l'existència de la via, però com que gairebé no hi havia equipament feia una mica de respecte fer-la. Quan la van retroequipar el 2007, la via va canviar com un mitjó i, va passar de ser una via oblidada per tothom a estar super freqüentada. Ara diria que la cosa s'ha estavilitzat una mica essent una clàssica del lloc.

Avui farà 15 anys, també vaig contribuir en aquesta freqüentació i, certament, la via és ben xula, llarga i assequible menys el L9 (l'Ae o 7a) que prou et demana una bona apretada. Recordo que ens hi vam posar molt d'hora per no pillar el sol de tarda (alerta si hi aneu a l'estiu... la cubeta d'Organyà és un autèntic forn) però la cosa va anar molt fluida i bé.


Apa! Fins aviat i sobretot porteu aigua en abundància ...i eviteu els dies més crítics d'estiu.


  

divendres, 19 de juliol del 2024

Via de la Fisura a la Roca del Coscoller.

La Móra Comdal encara ofereix moltes agulles salvatges i en el calorós dia d'avui he anar al vessant oest de la vall buscant una mica d'ombra i una fresca inexistent. He fet la Via de la Fisura a la Roca del Coscoller després d'una pujada que m'ha deixat les cames ben emrampades.


De la vieta poc a dir: fàcil, ràpida i amb roca prou decent. Només amb alguns friends i algunes bagues ja fareu. Important no fallar en l'aproximació, sinó podeu fer una costa per tornar-la a desfer.


Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.





dijous, 18 de juliol del 2024

15 anys de... la Chiricahua Roc a la Paret de Benavent.

La Paret de Benavent, a Comiols, ja us l'he presentat en diverses ocasions, i avui fa 15 anys vam fer la més repetida de tota la contrada: la Chiricahua Roc. Ben mirat, és ben normal veïen les altres vies de la contrada (com aquesta i aquesta altra).


Així, bonica via ben assegurada i poc obligada que ens permetrà apretar al gust (màx 6b+ al L2). Roca prou bona en general i ombra durant el matí. Virtuds més que suficients per poder-hi anar un com s'aixequi la regulació d'aquí un mes i mig (fa 15 anys no n'estava pas de regulat).


Apa! Fins aviat i estaria bé, AA.RR., obrir un lloc web on poder trobar 'on line' totes les regulacions que aneu fent a Catalunya per així poder-les consultar des de casa i no trobar-te la sorpresa un cop arribes a peu de paret ...així tothom podria planificar les activitats de muntanya com tant, insistentment, és demana des dels organismes oficials.







diumenge, 14 de juliol del 2024

15 anys de... la Morgan i les Marmotes al Pic d'Esquella.

El Pirineu ofereix mil possibilitats per escalar i jo en coneixia ben poques, tret dels indrets més coneguts i populars. Fa 15 anys, el Pic d'Esquella no tenia ni idea d'on era però una ressenya de La Morgan i les Marmotes va despertar la meva curiositat. Com m'ha passat en altres ocasions, el pitjor va ser l'aproximació (la línia recta no sempre és la millor) i el més fàcil la via (tot i que tampoc ho és tant). 


Així, la podríem dividir en dues parts: la inferior que va a buscar un evident diedre penjat a 50m de terra amb alguns trams prou difícils i un caòtic esperó més definit i atlètic com més amunt. Entremig, un parell de llargs per unes terrasses fàcils i indefinides que prou ens faran aguditzar la vista. Bonica via, això sí.


Apa! Fins aviat i des de llavors n'he fet unes quantes més i, fins i tot, en tinc una d'oberta... ben bonica també.


dissabte, 13 de juliol del 2024

La Pròtesi a la Roca Gran de Ferrús.

Bona matinada avui per no pillar el sol d'estiu, però el dia ennuvolat em ha brindat un jornada perfecta per fer aquesta bonica via a la Roca Gran de Ferrús després de uns quants anyets de no anar-hi. L'enhorabona a l'oberturista, és convertirà en clàssica segur.

La Pròtesi ofereix una part inferior realment molt xula i mantinguda, almenys els meus bracets prou ho han percebut així. Amb l'alçada, el tema afluixa una miqueta (en tot els sentits) però sempre manté la qualitat. He sucumbit ha dos passos d'A0 en el L5 però en lliure deu rondar el 6c com a molt.

La via està practicament equipada amb burils i reunions de parabolts. Cal dur unes 16 cintes variades, algun Alien (nosaltres n'em col.locat un parell totalment prescindibles) i un estrep o antena si fa el cas. Roca molt bona a la part inferior i amb més variable a la superior.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per la via aprofitant els cordinos existents... recomanable aportar-hi uns maillons.

 

dimecres, 10 de juliol del 2024

Senglar de Mar a Vilamala.

Aprofitant les llargues tardes d'aquesta època de l'any i la poca fresca que fa en les mateixes, hem decidit provar sort en aquesta nova via de Vilamala anomenada Senglar de Mar. Lo curiós ha estat que avui erem nosaltres els que perseguiem l'ombra paret amunt, per comptes del que passa moltes vegades a l'hivern quan és ella la que et persegueix, jeje!


Pel que fa la via, dir que és una incessant búsqueda del foradet per assegurar-se i aquell continu rastreig de la paret per trobar les reunions. Tot plegat una mica estressant perque a la que erris la trajectòria et pots trobar (o no trobar) a can pistraus de l'ansiat relleu. Almenys com que la dificultat és baixa et permet navegar ençà i enllà.


Resta desequipada menys les reunions, cal dur flotants al gust ja siguin Totens, Aliens, Camalots, Tricams, tasconets, etc. Però el més important és tenir destresa per col.locar-los. Roca bona en general amb alguna crosteta o còdol juganer i poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i eviteu repetir-la després de pluges abundants, el peu de via (fletxa) és a la mateixa llera del torrent de Vilamala.



dilluns, 1 de juliol del 2024

Fisuteràpia al Sector del Mig.

Doncs si plou al matí, ens tocarà aprofitar les tardes, no? I, justament això, és el que em fet en aquesta amable jornada estiuenca d'avui.  Dia agradable per una vieta agradable.

La Fisuteràpia és una bonica via equipada en el Sector del Mig de Coll de Nargó. Perfectament combinable amb les seves veïnes o amb les esportives del costat. Només destacar un tram de diedre prou tècnic que podrem evitar per la dreta.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar. Bon estiu a tothom.



15 anys de... El Camí dels Amalivons a Vilamala.

El Camí dels Amalivons al Serrat Curt de Vilamala va ser la primera via 'plaisir' que va obrir-se a la contrada i va donar a coneixer l'enorme potencial que oferien aquestes parets conglomerades. Així, que vaig aprofitar aquest matí d'estiu de fa 15 anys per fer-hi la meva solitària repetició.


La vieta no té cap complicació un cop localitzat l'inici, a excepció de saber trobar la continuació després del tram central (a l'esquerra de l'embut). Equipada amb parabolets de 8 i de 10 a les reunions, roca bona en general i panxeta una mica més difícil per acabar.


Apa! Fins aviat i accés des de Fonts Fenerals: directe per la carena i el torrent o donant la volta pel caminet que baixa al fons del clot... vosaltres mateixos.


diumenge, 23 de juny del 2024

15 anys de... l'Ulls de Falcó a Vilamala.

De tothom és sabut que Vilamala és un lloc feréstec i salvatge on sortir-ne amb dignitat és una alegria. La Ulls de Falcó, al Serrat Curt, no s'endinsa en les profunditats del clot i gaudeix d'una aproximació ben còmoda des de la corba de Fonts Fenerals.


Jo vaig repetir-la en solitari avui farà 15 anys i, certament, no ofereix cap dificultat un cop es té localitzada. Una de les poques vies amables que ens van deixar els seus oberturistes.

Apa! Fins aviat i ressenya feta 'in situ' un cop acabada la via... va quedar prou bé, oi?


dijous, 20 de juny del 2024

Directa Aniol als Esquerps d'Odèn.

Ultra recent obertura d'aquesta fàcil vieta a l'extensa franja dels Esquerps d'Odèn. La Directa Aniol recorre una diagonal ben evident i visible des de la carretera però que un cop dins la boscúria prou s'ha d'afinar la punteria per endevinar el millor camí.

Oberta sense expansions i amb només 3 claus casolans, ofereix una escalada d'autopreotecció amb poc ambient de paret però sobre roca prou bona. L'oberturista només demana tascons i cordinos, tant mateix els friends fins C2 i els Aliens us poden anar d'allò més bé.


Apa! Fins aviat i descens (a la dreta) per les selves mediterrànies tant típiques d'aquestes solanes prepirinenques.




dimarts, 18 de juny del 2024

La Capvespre a l'Agulla Fina.

Sempre va bé deixar vies curtes i a l'ombra per poder escalar-les en aquesta època de l'any en que les hores de llum són inacabables però l'horari per poder fer és ben minsu. Suposo que ja vindràn temps millors en que ho podrem aprofitar més.


Avui he repetit la Capvespre al vessant oest de l'Agulla Fina de la Móra Comdal. Vieta curta, amable i ben assegurada per fer sense preocupacions. Combinable amb la bonica via veïna: Esperó del Titànic. Originariament oberta en un sol llarg però jo, prou recomano fer-ho en dos (R. al coll).


Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.





divendres, 14 de juny del 2024

La Quilòmetre 36 (o K36) a Canalda.

Tota la vida desitjant repetir aquesta via de Canalda i ves per on ja està... ja està repetida... i ara què? Exaltació d'eufòria en fer cim i profund sentiment d'enyor ara des de casa. I és que aquest vión obert fa gairebé tres dècades per dos il.lustres (la meva més sincera enhorabona), i amb només una repetició coneguda per dos il.lustres més (els millors en el seu ram) m'ha dut a superar els meus límits personals amb el meu primer A4. Brutal!!!!


Amb tot, la K36 és una arrogant línia directa que supera sense miraments els dos desploms més grans de Canalda: el L1 i el L2 la gran balma de Ca la Rita i el L5 l'enorme sostre fisurat penjat al capdemunt de la roca. Ambient parapent impresionant i sensació de buit increïble.


No voldria explicar-vos massa cosa per no desvetllar secrets. Només us diré que l'he trobat dura, díficil (no infravalorar els trams en lliure), molt treballosa i acrobàtica. La visió del mític tac de fusta suspès a la fisura somital és un imàn que us atraparà irremeiablement.


En quan a material, dir-vos que porteu molt de tot: mínim els tascons, friends fins C5 , Aliens, cordinos, unes 25 cintes variades i uns 20 claus variats (més aviat llargs) + 4 de curts + 1 bong. C4 i C5 imprescindibles per deixar que el tac envelleixi amb misteri. Una bona guindola per l'R1 tampoc us anirà gens malament i compteu amb una jornada maratoniana si la voleu repetir en el dia (jo ho vaig fer amb sis, un dia per llarg).


Apa! Fins aviat i per que quedi ben anotat: segona repetició absoluta i primera en solitari.




dilluns, 10 de juny del 2024

Espluga Marges i Boira Alta a l'Espluga de Cal Jaumetó.

Dies d'incertesa total amb el temps, per tant, he anat a l'Espluga de Cal Jaumetó a Cambrils a provar sort: si plou cap a la bauma, si no plou a escalar una miqueta. I, aviam si endevineu que ha fet? ...no ha plogut (evidentment).


L'Espluga Marges recorre l'evident xemeneia del marge dret de la bauma i la variant Boira Alta l'atlètica fisura de més a la dreta encara. Vietes boniques, curtes, amb bona roca (tot i algun bloc a vigilar) i un mínim semiequipament per anar-ho trobant. Reunions equipades i rapelables.


Apa! Fins aviat i ombra al matí... a tenir-ho en compte a l'hivern i a l'estiu.





divendres, 7 de juny del 2024

La Ratafia als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Com ja passa en aquesta època de l'any, tant pots trobar dies frescos com dies càlids, i avui ha tocat d'aquests darrers. Així, he aprofitat l'ombra matinal per anar als contraforts de la Llosa del Cavall a fer la Ratafia, la darrera que em faltava d'aquest pany de paret.


Vieta curta però francament bona. La combinació de grau, roca i canto fa que sigui una via molt agradable d'escalar i, a més a més, amb un semiequipament just per poder posar flotants al gust (friends fins C2, Aliens i alguna baga o cordino). L'oberturista ja va redreçar el L1, respecte l'original, quedant un llarg fantàstic amb una entrada picantona. I el L2 comença amb un diedre ben xulo també.


Apa! Fins aviat i ...a combinar amb altres de la paret com aquesta o aquesta altra.


dilluns, 3 de juny del 2024

Pot Petit i Ben Contenta als Esquerps d'Odèn.

Comencem el Juny al sol i de ben segur l'acabarem buscant l'ombra, però almenys aquest matí si estava prou bé als Esquerps d'Odèn. El mes d'Abril passat ja vaig anar-hi però no sabia del cert quina via havia fet, avui ja m'ho he mirant amb més atènció i he fet la Pot Petit i la Ben Contenta (l'altre cop va ser La Brama).


Del Pot Petit dir que és ben bonica i amb roca bona. I de la Ben Contenta com que la roca no és tant bona li fa perdre aquest plus de bellesa. En qualsevol cas, són vietes assequibles i que es poden assegurar bé amb friends fins C2, Aliens i alguns cordinos per si de cas. La ressenya queda pendent fins la publicació oficial de les vies pels seus oberturistes.

Apa! Fins aviat i ...em caldrà una bona foto panoràmica per situar-ho tot pregat, jeje!! 




divendres, 31 de maig del 2024

La John Lennon a l'Escut.

Feia molts anys que tenia la John Lennon de l'Escut a la llista de pendents, i ara que he tornat agafar embranzida a Montserrat m'he decidit fer-la, i prou n'he sortit ben content (uf uf!). Sense dubte, felicitar als oberturistes per obrir una joia com aquesta, cal molt mestratge i valentia per fer-ho, chapeau!!


Així, la combinació de difícultat, assegurances justes i roca amb alguna que altra crosta fa que sigui una escalada del tot exigent. Dir que en la seva obertura només van posar un buril al L1 i 4 al L2... escrit aquí sembla banal, però quan estas allà t'adones de l'abast de la situació. Jo NO he aconseguit fer-la en lliure, he sucumbit amb dos passos d'Ae apurables en 6b o més (ressenya original desfasada en aquest sentit).


Actualment, la via està equipada amb un rovell prou digne i amb poques o nul.les possibilitats d'afegir quelcom (només algun C2 o C3 per la fisura superior totalment prescindibles). Compteu amb una escalada molt fina, tècnica i d'equilibri, alguns passos són d'autèntic funambulista.

Apa! Fins aviat i ressenya segons apreciacions personals.



dimarts, 28 de maig del 2024

Via del Josmar i la Pels Pèls al Sector del Mig.

En poques setmanes el sol arribarà en el seu punt més alt i això es nota en les cares soleïes. Avui al Sector del Mig de Coll de Nargó sort n'he tingut del vent que refrescava l'ambient, però molt em temo que aviat haurem de començar a buscar les obagues.


Per variar, l'agenda dóna pel que dóna i, he fet un parell de vietes 'plaisir' per estirar una mica les cames i fer algun bon bloqueig de braços. Així, tant la Via del Josmar com la seva veïna Pels Pèls són unes boniques vies equipades sobre roca super bona.


Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.





dijous, 23 de maig del 2024

Les Aventures d'en Guillem Condal a la Paret de l'Ànima.

L'agenda condiciona i la meteo mana. Així que després d'una matinada amb ruixat inesperat, el dia s'ha llevat del tot incert. Per tant, no m'he volgut complicar la vida i he anat a Coll de Nargó a fer una vieta que vaig trobar per casualitat l'altre dia remenant ressenyes: Les Aventures d'en Guillem Condal a la Paret de l'Ànima.


He de confesar que m'ha costat molt entrar en el moviment que que demanava la via i tot em semblava super difícil però, de mica en mica, he anat trobant el gest i ja no m'ha semblat tant inhumà. Tot i així, el L1 demana una bona apretada. A més a més, és un llarg molt sinuós amb un parabolt massa a l'esquerra que ni he xapat. La resta, amb trams de placa d'adherència ben bonics.


La via està equipada però uns Aliens pel L1 us poden anar prou bé. Roca molt bona amb un parell de llastres sonores de bones dimensions en el L1 i L3. Descens en rapel i poc més ha afegir.


Apa! Fins aviat i a combinar amb la seva veïna: l'Esperó Tiquismiquis.