divendres, 26 de novembre de 2021

15 anys de... la Festival Eròtic al Peladet Oriental.

Si no vaig errat, la Festival Eròtic va ser de la primera via oberta al Peladet Oriental i, en el llogaret de Rúbies les vies es comptàven amb la mà. Jo un any abans ja hi havia obert la meva Via de les D's a la paret de Migjorn i, avui fa 15 anys, vam anar a fer-hi uns retocs i a repetir la citada Festival Eròtic.

Certament, la via és ben maca i prova d'això és l'extensa informació que trobareu per la xarxa. Jo l'únic que recordo és algun passatge molt puntual i poca cosa més (fins i tot, la imatge pensava que era d'una altra via, jeje!).

Apa! Fins aviat i ...a combinar amb alguna altra que actualment les possibilitats són moltes.

dijous, 25 de novembre de 2021

Blanc d'Ivori a la Paret de Riu Lacó.

Després de la tempesta ve la calma, diuen. Així que després de la benvinguda pluja (i neu a muntanya) sortim a veure si trobem algun pany de paret una mica eixut i escalable... per tant, de dret a la paret de Riu Lacó on segur que trobarem quelcom.

La Blanc d'Ivori estava practicament seca i ha estat la matinal ràpida d'avui. Fisura de dalt a baix, directa, ben trobada i ben atlètica que prou fa disfrutar. Es fa curta sense dubte. Destacar els forats inversemblants que et trobes en els dos punts més difícils del L2 que ajuden (i molt) a fer el pas.


La via està bastant assegurada amb trossos de corda llaçats de sabines i ponts de roca, tot i així, els friends fins el C3 us poden anar bé per reforçar quelcom. Roca molt bona amb fisura que mossega les mans i graduació ajustada.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.


divendres, 19 de novembre de 2021

15 anys de... la Yumayanoyé al Cogulló del Turp.

En aquells feliços anys de mitjans dècada del dos mil (fa 15 anys) ens vam acostumar, sempre que podíem, a apurar en lliure els artificials, evidentment no vam descobrir la sopa d'all però per mi va ser un canvi d'actitud i un salt cap endevant a l'hora d'afrontar les vies. I en la Yumayanoyé del Cogulló del Turp (la darrera de la paret que em faltava repetir) així o vam fer.


La ressenya original ens marcava diversos trams d'A2+ i en lliure ens van quedar al voltant del 6b a equipar, un bon repte pels qui ho vulguin provar. Tres boniques tirades ben verticals, mantingudes i equipament mínim. En lliure dur: tascons, friends, Aliens i 4 clauets. En artificial: afegir algun clau més.


Apa! Fins aviat i la imatge és prestada d'un bon amic, gràcies crack.

dijous, 18 de novembre de 2021

Sense el sol de Llevant.

Viatgem cap a llevant a cercar el famós sol que el caracteritza després d'un munt d'anys de no anar-hi, de fet hauríem de dir al sud més que a llevant, però bé, ja ens entenem. I més que sol, ens trobem un temps del tot incert que ens obliga a fugir cap el nord si volem continuar escalant.

Tot i així, el primer dia triomfem al gran Penyal d'Ifach i ens enduiem el sumatori de la Same + Virgínia Díez. Una molt bona combinació amb alguns llargs molt bons i cap de lleig. El preu a pagar és la roca gastada en alguns punts que ens obliga a vigilar molt amb les relliscades de peu. La resta, canto a dojo i un final de festa atlètic i amb molt bon ambient. Brutal!!

L'endemà, la pluja ens empeny cap el nord, a l'espectacular congost del riu Túria a Chulilla. Bressol de l'escalada esportiva peninsular i on em estat els rarets de torn fent escalada de paret i no friki.

Amb la poca informació de que disposàvem, em anat al 'Muro de Enfrentre' a fer l'Orgasmatrón: vieta ben bonica, vertical i equipada on només haurem de visualitzar els químics per seguir el camí correcte enmig de parabolts i canto magnesiat (rocòdrom de preses blanques, vecs!!!).

Per la primera dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i alguna baga. Per la segona només cintes. Reunions equipades i rapelables i roca molt bona amb algun tram bastant gastat.



Apa| Fins aviat i quan pugui us faré les ressenyes.

divendres, 12 de novembre de 2021

La Matamala al Sòcol del Montroig.

Fa molt anys ja m'havien dit de l'existènsia de vies al sòcol del Montroig, però la nula informació i l'aspecte de la paret sempre m'havien fet girar la mirada cap altres objectius. Tot això a canviat d'una manera notable la darrera dècada i finalment avui, amb un dia típic de ponent, hi hem fet la primera via: La Matamala.

Potser ja anava amb predisposició negativa (i el dia boirós tampoc ha ajudat a canviar-ho) però certament la via NO m'ha acabat d'agradar. N'he sortit amb una sensació de sí però no: L1 sí, L2 uf uf, L3 no, L4 no, L5 no i L6 sí, com a resum ràpid. Menció especial al L2 que té alguns trams d'escalar amb calma i controlar molt bé l'autoprotecció.


Totes les reunions estan amb parabolts i algun més en els llargs. Dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca en general bona però transmet poca confiança, bastant bruta de líquen i alguna herbeta (que per les poques que hi ha, déu ni do del que molesten). Llàstima de les feixes que li treuen l'ambient de paret.



Apa! Fins aviat i n'haurem de fer alguna altra per comparar si és problema de la paret o de la via... alguna recomanació?


dimarts, 9 de novembre de 2021

Noves obertures.

Tant temps de ara fins aquí i la setmana vinent fins allà, de si ara això i demà allò, que si avui negre i demà blanc, ha estat una autèntic maldecap i de vegades no sabies si ho feies ben bé del tot. Aquets confinaments m'han permès redescobrir la comarca i obrir un bon grapat de vies. El problema no ha estat començar-les sinó acabant-les.


Mica en mica, vaig posant fil a l'agulla i amb la col.laboració de diversos companyis van prenent forma. Mil gràcies a totis. Ratpenat Amagat, Boletaires a Cabassos, Ullets de Mel, Deliris de Grandesa, entre d'altres, en són alguns dels noms. Avui, per exemple, l'Aires de Primavera: una molt bona via amb aire.
 
Apa! Fins aviat i ...per Nadal espero tenir-les totes enllestides i fer-vos un bon caga tió.


dijous, 4 de novembre de 2021

La Badalona a la Paret de la Batalla.

Aquests darrers anys tot està canviant i està canviant acceleradament: la gent, el clima, l'escalada. Fins i tot, els racons més salvatges no se n'escapen, i amb vies comercials com la d'avui a Vilamala el futur no és massa encoratjador (algun dia em despatxaré a gust, grrr!!!).

La Badalona de la paret de la Batalla NO presenta cap tipus de misteri un cop trobada la reunió cimera (i mentre el drap aguanti), només haureu de seguir els parabolts cap avall i després cap amunt (el L4, l'últim, no en té cap). Assegurances espaiades en lo fàcil i molt més properes en lo difícil (màx 6a).


Dur 13 cintes + R. i alguns mosquetons per deixar a les reunions de baixada (després, tot es recupera al pujar). Roca bona en general i poca cosa més a destacar.



Apa! Fins aviat i entre les fites, els drapets a les branques i el cartellet penjat als boixos, heu de ser molt pallussos per perdre-us.