Mai Tant a les Moles de St. Honorat.

Dies de sol apagat que escalfa lo just per no passar fred. Avui hem anat a la Mai Tant al vessant est de St. Honorat, un preciós racó de món on el company hi ha fet la seva primera visita.

De la via només destacar el primer i l'últim llarg (especialment l'últim, dels més bons de St. Honorat). La resta és una agradable rampa sense massa dificultat ni assegurances. L'hem fet tota en lliure quedant el L1 de 6b+ de bloc i el L5 també de 6b+ però de pila.

Només cal dur una decena de cintes i prou. Roca en general bona però que demana atenció. Inici molt brut de fulleraca i molsa, assegurar-vos que estigui ben eixuta per evitar relliscades.

Apa! Fins aviat i inici en la mateixa torrentera.

15 anys de... El Camí de l'Alfons Baró al Roc de Collars.

En la meva primera visita al Roc de Collars vaig pillar una calorada impressionant (en ple Juliol era el mínim que ens podia passar, naturalment). I fa 15 anys, potser de l'escarment, vam pillar tot el contrari als pilars de l'esquerra de la paret en El Camí de l'Alfons Baró.

Via de placa en que recordo el fred a les mans i el "grip" perfecte als peus. De la resta, poca cosa: recordo la roca bona, recordo llargs en diagonal a la dreta i el descens en rapel per la Dioni que, seguint el fil de paret a l'esquerra, no ens va costar en excés de trobar.

Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa per si voleu més detalls.

La Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Feia dies que no anava a Rúbies i encara hem queden vies per fer, així que felicitat doble en aquest preciós i (un altre cop) tranquil racó de món. Avui, una de les darreres obertes però ja amb algun anyet, la Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Bonica via (semi) directa. Ben trobada amb algun tram vertical i atlètic però amb la bona presa d'aquest calcari estriat tant característic. Ha sortit tota en lliure (de segon) amb una bona remada en el 6c, l'únic tram amb presa menuda (of course).

Gairebé equipada on amb Aliens, alguna baga i una mica de 'gesto' ja fareu. Roca molt bona en general menys algun punt del L4 i els últims 10m de via on uns blocs força grans us farà escalar amb delicadesa.

Apa! Fins aviat i semidirecta per culpa d'una travessia a l'últim llarg... no aneu a la dreta.

La Furi a la Paret de Comalavall.

Enclavada entre Coll de Nargó i Montanisell, la preciosa paret de Comalavall és un petit retall de calcari d'una qualitat suprema. Avui hi hem fet la via més fàcil del lloc, la Furi, en un fabulós dia de tardor.

Fàcil, homogènia, elegant i simuosa. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Una bona via en general que es fa curta. Menció especial a l'atlètica sortida de l'R2, on ens pot costar més o menys en funció de la bona (o no tant bona) lectura que fem del pas.

De material hem dut el que demanàven, però ni el C2 ni el C3 els hem posat, així que vosaltres mateixos. Roca molt bona menys la primera meitat del L2 i compte que aquest llarg pot estar moll després de pluges.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant (35+50) i acabar d'arrodonir la jornada al sector esportiu de la vora... boníssim també.

15 anys de... la Trempant t'empaito a la Palleta.

Després del mastegot amb la mà oberta que m'en vaig endur en la meva primera visita a la Roca de la Palleta a Montserrat, en aquesta segona ja va ser una altra cosa. Tot i fer la Trempant t'empaito de segon, vaig fer-la en lliure amb una bona inflada de braços en el L1.

Molt bona via (com totes les del lloc) feta avui fa 15 anys. No confondre amb les seves veïnes ja que totes s'assemblen (la placa inicial de la Pere Segura us pot servir de referència).

Apa! Fins aviat i potser tocaria tornar-la a repetir, no?

15 anys de... la Demà no puc a les Moles del Pessó.

La solitud que envolta les Moles del Pessó a Collegats va captivar-me des del minut zero i, després d'haver fet vistes amb la clàssica del lloc, no vaig poder resistir la temptació de tornar-hi per fer una altra clàssica una miqueta més exigent, la Demà no puc.

Així, fa 15 anys, vam disfrutar d'aquesta sinuosa i bonica via. Recordo que vam fer-la tota en lliure col.locant alguna coseta de tant en tant ja que els espits en són ben justos. Recordo, també, que la sortida al cim vam fer-la per la Siluetas del Amor ja que la vam veure més evident i fàcil que les altres.

Apa! Fins aviat i quines ganes de tornar a Collegats... i que lluny queda ara, snif snif!!

15 anys de... la Montse a la Paret del Grau.

A la part més occidental de la Paret del Grau de Coll de Nargó hi ha tot un regitzell de vies equipades que combinades entre elles (com aquesta i aquesta altra) et deixen la sensació d'haver gaudit d'una gran jornada d'escalada.

Nosaltres així ho vam fer, avui farà 15 anys i la Montse és la que encara falta sortir al blog i de les poques que no he tornat a repetir, i no sé dir-vos el motiu perque és ben bona com totes les seves veïnes.

Apa! Fins aviat i ...ja ho farem, ja.