dilluns, 21 de juny de 2021

Nova via. Econòmica a l'Agulla Smeagol.

Retrobar-se amb els companys d'escalada després de tants mesos és un plaer immens. Fer-ho en un lloc tant bonic com Sant Honorat, en un dia de temperatura perfecta i obrint una via d'una lògica absoluta ja és aconseguir una jornada rodona. Ho hem fet a l'agulla Smeagol i certament ens ha sortit una vieta ben Econòmica.

Sis parabolts (dos en reunió) i dos ponts de roca és tot el que hi ha en 90m. A més a més, de dues boniques tirades seguint un fugiser diedre al que vindria ser l'esperó sudest de la citada agulla. Escalada curta, fàcil i bonica.


Cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Reunions equipades. Roca bona per ser St. Honorat però amb alguns còdols que caldrà tirar amb el pas de cordades. Descens pel vessant nord en un ràpel de 25m (o desgrimpada delicada). A combinar amb altres de la zona.

Apa! Fins aviat i tinc més vies noves per publicar però ja ho farem quan estigui tot en òptimes condicions... que tant confinament comarcal a donat molt de si.


divendres, 11 de juny de 2021

Flor de Tardor a la Roca del Corb.

Tot i ser primavera, està fent el típic temps d'estiu: sol i calor al matí i, tempesta i refrescada a la tarda. Jo, m'adapto a les circumstàncies com bonament puc, no només les metereològiques i vaig fent les meves escalades de supervivència. Avui a la Roca del Corb a St. Honorat novament.


La Flor de Tardor és una vieta curta, fàcil i a l'ombra que és el més important. Escalada sense pretensions on els desploms es superen en Ae i el lliure restant està perfectament assegurat. Boniques vistes i molta tranquilitat per alliberar-vos de l'estrés. A canvi haurem de dur una dotzena de cintes + R. i tractar amb una roca força bona en general.


Apa! Fins aviat i descens per la via Molla amb menys assegurances però perfectament combinables.




15 anys de... la Via dels Jubilats a Canalda.

Possiblement sigui la via més fàcil de tota la paret i també la més rostoll. La Via dels Jubilats a Canalda va seguint les típiques feixes i jardins penjats de la part dreta de la paret amb curts murs d'escalada. A la ressenya original posa: 200m de recorregut, 60m d'escalada efectiva.

Amb aquesta premisa podeu imaginar-vos que l'herba és abundant i que molts trams els podeu fer caminant. Jo, els records que en tinc d'avui fa 15 anys són aquests: feixes, herba i només el mur del L5 que valgués la pena.

Apa! Fins aviat i uns guants i unes tisores de podar també us poden anar bé, jeje!!

dimecres, 9 de juny de 2021

Racons als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Encara queden parets per descobrir a la comarca i això sempre és un goig. Avui, ben d'hora (ben d'hora) per aprofitar l'ombra i la fresca matinal m'acosto fins els contraforts de la Llosa del Cavall per fer la via pionera d'aquesta talaïa privilagiada de la vall del Cardener.


La Racons és una línia d'una lògica absoluta que no dóna possibilitat a perdres. L1 d'agradable progressió i L2 més vertical on cal mirar-s'ho més bé. Bonica excursió per un corrilet recuperat (bona feina) que en algun punt és ben dret però que amb menys del que un espera et porta a peu de paret (30min). Flotants al gust, alguna baga i roca bona.


Apa! Fins aviat i precaució amb el filat de pues a l'inici del corrilet... ja té delicte posar aquest tipus de filat avui dia, grrrrrrr!!!






divendres, 4 de juny de 2021

15 anys de... la Quim Egozcue a les Roques d'en Minguell.

Les Roques d'en Minguell és un caos de petits espadats, agulles i puntes rocoses damunt el poble de La Pedra a la Vall de Lord. L'agulla Geperuda és la més notòria de tot l'indret i on un bon amic hi va obrir la Quim Egozcue repetida avui fa 15 anys.


De la via no recordo absolutament res i només aquesta instantània m'aporta quelcom de llum: magnífic dia de primavera amb una companyia que enyoro amb malenconia (nyapa amb esquerra i pas llarg a la dreta, jeje!! ves a saber de quina via parlàvem...)

Apa! Fins aviat i la ressenya ...conteu que poques repeticions deu tenir.

dilluns, 31 de maig de 2021

Diverses arestes a Sant Honorat.

Talment com si d'Arestes Brucs és tractessin, avui he anat a Sant Honorat a fer les arestes sud de diverses agulles, sumant metres de roca i molt pocs de caminar. Tranquilitat, paisatge i verdor després de l'abundant pluja d'ahir que val tot l'or del món.


Hem començat per la més baixa: l'Aresta Sud a l'Agulla del Camí, després l'Aresta Smeago a l'Agulla Smeagol i, finalment, la Cecile Amli a l'Agulla del Manguito. Totes tres fàcils però amb algun passet més pujat de to.


Trobarem quelcom de tant en tant però cal completar amb friends fins C2, Aliens i bagues. Roca bona en general però que demana sempre un punt d'atenció. Descensos des de sabines per equipar (preveure baga per abandonar) o alguna curta desgrimpada.


Apa! Fins aviat i només els més sensibles seràn capaços de valorar-les... per la resta serà pur col.leccionisme.


dilluns, 24 de maig de 2021

Ara m'he Cagat a la Roca Alta.

Amb aquest bo que fa encara ve de gust aprofitar les vessants assoleïades del Montsec. Així que avui he anar a la Roca Alta de Vilanova de Meià a fer una via amb zero informació a la xarxa... motiu suficient per donar-li una oportunitat. Tot i que el nom és ben explícit, certament, no n'hi ha per tant. 

Ara m'he Cagat és una vieta prou boniqueta en general. Sí que hi ha algun tram herbós a l'inici del L2, però la bonica placa cantelluda i vertical del L3 ho compensa. He fet en lliure l'Ae de la ressenya original (màx 6a) i amb els flotants i diverses bagues fareu de sobres. Roca molt bona en general i punt gravat a l'inici.

Apa! Fins aviat i prou val la pena.