L'Africa a la Paret del Grau.

I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.

Restaurada de fa uns quants anyets on amb algunes cintes i alguna baga o cordino per llaçar algun pont de roca ben massís ja en tindreu prou. La roca és bona i amb algun cantell ja una mica gastat. Recomanable dur pla B per si les mosques.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Llunàtica a la Paret de Riu Lacó.

Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.

Bona via on tot i la modesta alçada, cap llarg desmereix. El L1 en fred, ja us farà serrar les dents i la resta, sense ser fàcil, dóna una mica més de respir. Escalada per fisures bastant tècniques de peus i algun tram ben atlètic. Menció especial a diverses sabines clau, que ajuden (i molt) a poder-la fer en lliure.

Cal dur mínim friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Les reunions s'han de reforçar. Roca molt bona menys uns blocs sospitosos al L2 (precaució).

Apa! Fins aviat i R2 en una sabina digna d'admirar ...i ben còmoda.

Xorrera Extension al Roc de Rumbau.

Feia dies que donava voltes a tornar a repetir alguna via al Roc de Rumbau: des de l'incendi de fa dos anys, l'estat de la roca era una incògnita i el melanoma en el terreny encara ben visible. Així, en aquest dia de boira llunyana, a la cubeta d'Oliana s'hi estava super bé (amb caloreta i tot, jeje!!).

La Xorrera Extension és de les més assequibles de la paret però no la més fàcil (el grau no ho és tot). La més que justa presència d'equipament l'ha fa una escalada on cal anar xino xano. En general costa d'assegurar en molts trams, però quan ho pots fer, els flotants queden perfectes. Destacar l'absència de la 'robusta sabina' que els oberturistes parlen a l'R3, l'incendi es va encarregar de fer-la desapareixer. Actualment, s'ha d'improvitzar una reunió a base de friends i una arrel (alerta!!).

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos. Potser un parell de pitonets per l'R comentada poden anar bé. Roca en general bona però amb diverses crostes i llastres aquí i allà (res alarmant). Escalada atenta i metòdica per assegurar-se convenientment.

Apa! Fins aviat i ...sí que sembla que hi va haver temperatura, sí.

La Picona als Esquerps d'Odèn.

Mica en mica va arribant el temps de les boires i la inversió tèrmica. Per això, m'he decidit en anar a buscar el solet de les cotes altes de la comarca com els Esquerps d'Odèn.

He repetit la Picona o almenys això crec, ja que la ressenya de que disposo és ben pobra i força incerta. El que he fet, és bastant xulo i amb alguna fisura prou decent. Roca bona i flotants al gust.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres del lloc.

Elemental a La Corriu.

Avui ha estat el típic dia que no donaries un duro per escalar: la barreja de boires i núvols era del tot desencoretjadora. Però res, em agafat un gersei de més i som-hi, a la vertical... aquest cop a La Corriu que feia molts dies que no hi anava.

He repetit l'Elemental, a la part esquerra de la paret. Una vieta on no val a badar i on cal obrir bé els ulls per trobar les poques xapes que hi ha. A mi m'ha agradat, però tingueu en compte que sóc un romàntic. El pas més foll és a l'inici, on a vista pot costar de trobar el forat clau. Feta tota en lliure i sense clavar amb alguna que altra petita variant.

Cal dur un grapadet de tascons, Aliens, friend fins el C1 i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquen i molt poc tocada.

Apa! Fins aviat i assegureu-vos que estigui seca... sobretot l'entrada a l'R1. 

15 anys de... la Torrades amb All a la Paret de Catalunya.

La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i bé, sense res a destacar: ben bonica i parabolada sense excés (11 cintes variades + R.). Roca bona i possiblement gastada en algun punt.

Apa! Fins aviat i porteu pla B... tot i que aquí el pla B comporta arrosegar tota l'artilleria.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig.

I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.

La Via del Jaumet sense ser especialment bona, té trams prou xulos: potser el L1 és el més agraït, tot i que la malla metàl.lica li treu bellesa. La resta és la típica escalada de la paret, amb poc ambient i nombrosos replans. Feta tota en lliure amb un passet de 6a+ al penúltim llarg.

En conjunt podríem dir que està semiequipada, però en realitat, l'equipament va de més a menys així, els friends fins C3 i els Aliens són més necessaris en els darrers llargs que en els primers. Roca bona en general però amb diversos blocs a vigilar i replans amb pedres soltes i trams herbosos.

Apa! Fins aviat i tènue fletxa i 'S' a l'inici... 'S'?!?