Comando Zeretà a la Paret del Grau.

Poques vies em queden per repetir a la Paret del Grau a Coll de Nargó i, una d'elles era la Comando Zeretà. Avui, aprofitant l'ombra matinal que ens brindava l'orientació del diedre (i abans de la pluja de la tarda) ens hem tret l'espineta de fa una bona colla d'anys (Mai-10).

Via bonica amb tres panxes de sisè grau prou rabioses i atlètiques, més o menys trampejables en artificial segons la destresa de cadascú amb el material (per mi, grau ben apretat). L1 on és possible escaquejar la panxa per la dreta. L2 especialment xulo en diedre fisurat. I L3 amb una super panxa i després ja molt més fàcil (i un xic herbós) fins a la Rcim.

Cal dur friends fins C2 i Aliens basicament pels trams més fàcils (algun tascó opcional). Roca molt bona i punxenta en general. I atenció en endevinar l'inici entre les diverses vies esportives que hi ha pels costats. Descens en rapel per la Cainejo després de 20m de cresta de IIIº (en descendent, alerta).

Apa! Fins aviat i ombra al matí... a tenir en compte si la voleu fer a l'hivern.

Via del Gat al Cavall Bernat.

Continua aquest temps primaveral on les tardes poden escursar-se o allargar-se a caprici de les nuvolades. Avui, a la Móra Comdal no hi ha hagut temps per una segona escalada i el pla inicial s'ha vist estroncat per un ruixat tant curt com intens. Almenys he pogut repetir la Via del Gat al Cavall Bernat (de la Móra).

Vieta que aprofita una vistosa fisura a la part superior de la cara sud de l'agulla. Gairebé tota en escalada artificial on, tot i els nombrosos ponts de roca (i quelcom més), pot escalar-se de parabolt a parabolt. Roca dolenta en general i acceptable els primers 10m coincidint amb el tram en lliure.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... com aquesta o aquesta altra.

L'Easy Rider a la Paret de l'Aeri.

Doncs sembla mentida que aquestes alçades de la pel.lícula encara em faltin clàssiques tant famoses com l'Easy Rider de l'Aeri, però així són les coses i, no és l'única, encara n'hi ha almenys un parell que esperen el seu torn. Però ara, la trilogia més repetida d'aquest sector ja està complerta (amb aquesta i aquesta altra)

Via molt bonica, elegant, audaç, assequible però (alerta) també exposada. De fet, tot el que jo pugui dir, de ben segur que altres ja ho han dit, així que poc més afegiré. Nosaltres em dut els Aliens i prou han anar bé (sobretot al L1) i potser amb algun tricam (més que tascons) també l'haguessim pogut posar.

Apa! Fins aviat i inici del L4 en diagonal a 30º cap a l'esquerra (respecte la vertical)... possiblement el tram més delicat de la via.

15 anys de... El Salt de la Lluna a la Paret Bucòlica.

Durant una bona colla d'anys, la Paret Bucòlica d'Oliana va viure una tensa letargia degut a l'amenaça de sanció si aparcaves al pàrking de tota la vida. Actualment, sembla que es fa la vista grossa i es permet tornar a disfrutar de l'enèssima juventud d'aquesta paret sense haver d'acarcar a can pistraus.

El Salt de la Lluna fa formar part d'una d'aquestes juventuts i jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys. Certament, recordo ben poca cosa i potser el bonic desplom final és l'únic que em ve a la memòria... de la resta res de res. Trobareu suficient informació per la xarxa.

Apa! Fins aviat i sobretot no us oblideu el protector solar.

15 anys de... la Perros Callejeros a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

El vessant oest de l'Agulla Jordi Solé i Massip és un dels millors murs de Montserrat. I com totes les seves veïnes, la Perros Callejeros, és una molt bonica via equipada on lluitar per fer-la en lliure us posarà la cirereta del pastís.

Jo vaig repetir-la avui farà 15 anys, quan encara no hi havia regulacions i es podia gaudir de l'ombra (i la fresca) primaveral.

Apa! Fins aviat i ...si queden braços, pot combinar-se amb qualsevol d'aquestes: 1, 2 i 3.

Erasmus a la Paret de les Dues.

La terra és com una esponja i la pluja d'aquests darrers dies ni s'ha notat a les parets, i això que anava una mica amb l'incògnita de si estarien molles o no però, certament, tot estava ben eixut, almenys a la part dreta de la Paret de les Dues a Peramola (a l'anomenat sector Bestioles).

Com que no havia fet cap via en aquest sector, totes m'eren igual i, finalment, he escollit la més occidental, així he anat fet vistes de la resta. L'Erasmus és una vieta moooolt fàcil on només el L1 té una mica de complicació (de tant fàcil que és, a mitja paret ja m'he calçat les bambes i plegat la corda).

Apa! Fins aviat i de material porteu el que vulgueu... que a mi s'em fa difícil dissernir.

Nova via. Males Influències a la Tortuga.

 En una de les darreres visites a la Móra Comdal vaig fixar-me en una bonica placa tombada a la dreta de la cara est a l'anomenada agulla de La Tortuga i, avui aprofitant que només disposava del matí (i sabent que a la tarda hi tornaria haver pluja) he decidit anar-hi a fer una ullada.

La Males Influències és una línia només sobre el paper ja que sobre al terreny he preferit NO deixar-hi cap rastre de pas: no he sanejat res, no he netejat cap forat, no he esporgat cap sabina (només un petit caminet d'accés). Res de res.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.