La solitud del rei.

Han passat gairebé 30 anys des d'aquella, ja llunyana, primera escalada a Canalda tot repetint la Funció Delta. I 30 anys he necessitat per completar-les totes. Tota la meva vida d'escalador per repetir les 77 vies que actualment recorren la paret.

Així que m'he entretingut a fer un llistat de totes aquestes vies ordenades segons la data de la primera repetició i anotant algunes curiositats. Al final, déu ni do amb la llista... és prou llarga.

Amb tot, l'objectiu que m'havia marcat per aquest any ja està aconseguit: repetir totes les vies de Canalda abans de l'Octubre que és quan vaig començar a escalar. Fantàstic!!!

He marcat amb vermell les que, per mi, són les cinc vies més dures de la paret, així, que les haureu d'afrontar amb precaució i convenciment. Aquí entendreu que el grau no ho és tot.

Finalment voldria donar les gràcies a tots els companys de cordada que, al llarg de tots aquests anys, han fet possible aquest petit repte. Mil gràcies de tot cor. I també a la familia per la paciència i les hores d'espera, us estimo moltíssim.

Apa! Fins aviat i ànims... la solitud del rei us acompanyarà.

La Marià Garriga a Canalda.

La Marià Garriga de Canalda l'hagués pogut fer fa molt de temps, però el valor emocional que te la via ha fet que la guardes per una ocasió especial. I avui ha arribat aquesta ocasió especial. Avui ha arribat el dia que, amb aquesta, puc dir que he repetit totes les vies de Canalda... fua!!! estic encara que no m'ho crec...

Pel que fa a la vieta, dir-vos que té trams bons i trams no tant bons. En general, bé. L'inici és d'allò més curiós escalant per l'interior d'una petita cova o gruta per, de seguida, sortir a l'exterior. El L3 també és bastant xulo i l'únic que desmereix és el L2.

Resta poc equipada on cal dur friends fins C3 (aquest darrer, òptim per reforçar l'R1), Aliens i algunes bagues. Roca bona en general amb algun tram herbós. Per sortir de la vertical caldrà allargar 5m el L3 fins trobar un pi de bones dimensions o fer un minillarg més.

Apa! Fins aviat i donar les gràcies a la companya de cordada, que tot i haver-la fet, no ha dubtat en acompanyar-mi... mil gràcies de tot cor.

15 anys de... la Full d'Istambul a Cal Fité.

L'altiu llogaret de Cal Fité, que ja us l'he presentat en diverses ocasions, és ideal pels matins d'estiu per la seva orientació oest. Avui fa 15 anys, vaig fer una de les poques vies que em faltava, la Full d'Istambul, a la dreta de tot de la paret i veïna de la Rama de Ketama.

El record que tinc de la via és d'una roca no massa bona que li treu tota la bellesa que pugui tenir. També recordo que a la part final del L1, un espit enmig d'un tram vermell (i d'aparença difícil) no convidava gens a anar-lo a xapar, nosaltres vam optar per marxar a la dreta en busca d'una sabina i d'un tram fisurat.

Apa! Fins aviat i ...no crec que tingui gaires repeticions més.

15 anys de... Les Dents del Lleó al Roget.

Fa 15 anys, tot i ser estiu, vam anar al vessant sud del Pedraforca jugant amb les orientacions dels diedres per fer Les Dents del Lleó al Roget. Certament, en guardo uns grans records de la via. En el seu dia vaig escriure això per la xarxa així que us ho recupero.

Avui hem repetit amb l'Ernest aquesta via, encara diria més, aquesta molt molt bona via.

Reunions amb parabolts amb anella, tirades amb algun parabolt i algun clau. Els dos primers llargs fàcils i una mica herbosos però no massa. El L3 brutal brutal brutal (eh dit que és brutal!!!!! doncs això!!!!), el parabolt que hi ha dóna moral per anar a fondo (i arribar-hi) i els friends i tascons entren a caldo, 6b. L4 també moooooolt bo i amb més parabolts, 6b amb tres passos d'A0 apurables en lliure i pròxim al setè grau.

Hem baixat amb dos rapels de pràcticament 60m (sobrava una parell de metres com a molt) i el material dependrà del nivell de la cordada, en principi tascons i friends (des d'aliens fins C4), com més justets de grau anar repetint friends a partir del C50 i cap amunt.

Per cert, encara que sembli imposible, ombra en els diedres fins les 13h. Recomanable i per disfrutar-la millor tenir el nivell.

Salut.

Apa! Fins aviat i no cal afegir res més... tan sols la ressenya.

15 anys de... la Nirvana a la Paret de Catalunya.

A la Nirvana de Montrebei li tenia una espineta clavada d'ença de baxar-nos-hi després del flanqueig (Mai-98) amb un parell de rapels de fortuna ben acrobàtics. Però avui fa 15 anys vaig tenir la sort de repetir-la no sense suar-la, i és que donada la categoria dels oberturistes potser la primera vegada ens anava gran.

La ressenya que duiem era bastant pobra i realment no reflexava les dificultats reals de la via. Recordo que en el famós llarg del flanqueig descendent vam fer un pèndol gens menyspreable i que en el següent era on es tallava el bacallà de la via podent escollir entre dues reunions segons el nivell d'estrés abastat: la primera que sortia al pas ben penjada i la segona una miqueta més amunt més còmoda. La resta ja era per xemeneies típiques del lloc fins a conectar amb la Marquises on tornava a posar-se difícil.

Apa! Fins aviat i us penjo la ressenya que vaig fer-ne per si us és d'utilitat... ànims.
 

15 anys de... la Tempesta Nocturna a la Paret de Catalunya.

Hi ha vies que han d'apareixen en el currículum sigui com sigui i una d'aquestes és la Tempesta Nocturna de Montrebei. Jo vaig tenir l'oportunitat de fer-la avui farà 15 anys i, certament, va complir amb les expectatives. Boníssima via, sí senyor. Molt probablement entre les deu millors que he escalat mai.

Gràcies al company, en guardo un grans records en una jornada que tot va sortir perfecte i sense entrebancs. Recordo haver tibat com un bèstia tot i alguns (pocs) passets d'artifo per allò de reservar una mica i sort que els llargs superiors són una mica més benèvols per que la curtida va ser considerable.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa... compte en saber-la filtrar correctament segons el nivell de cadascú.

La Filiberto a la Paret del Triangle.

Avui em tornat a matinar per poder escalar a l'ombra (que no fresca) a la part més oriental de les cingleres de Benavent, a l'anomenada Paret del Triangle. Sense cap expectativa per la via, he repetit la Filiberto i, certament, prou m'ha agradat.

M'ha agradat perque està equipada sense excessos, m'ha agradat perque la roca és més bona del que aparenta (en general) i m'ha agradat perque he pogut fer unes bones tibades intentant apurar els nombrosos passos d'A0 que marca la ressenya original (alguns han sortit i altres no, tot i que si veia color). Per tant, amb un grapadet de cintes variades + R. ja en tindreu prou (algun Alien totalment opcional).

Apa! Fins aviat i ombra fins allà les 12h després... rostida màxima, jeje!!