India Pale Ale a la Serra de les Canals.

La primavera tan et pot regalar dies magnífics com dies rúfols. Avui ha estat un d'aquests segons dies, així que he anat a probar aquestes noves vies obertes a les anomenades Plaques del Castell a Oliana. D'entrada felicitat l'oberturista per la feinada feta, tenen l'èxit assegurat.

Tot i que no són de l'estil que més m'agraden, sé que les acabaré fent totes al estar tant aprop de casa. Així, he començat per l'India Pale Ale (la penúltima tal i com s'arriba al sector). Escalada comercial a tope amb molta feina de neteja. Res a destacar, només que avui l'últim llarg estava moll i no l'he pogut fer en lliure.

Per altra banda, no sé si la combinació de parabolt inox (plx) amb xapa normal (steel) és la més recomanable... jo tenia entès que no, però aquí ho deixo.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya... les oficials busqueu-les per la xarxa.

 

15 anys de... la Normal a la Mona Gran de La Corriu.

Fa uns anyets us presentava la Normal a la Mona Xica de La Corriu, i avui toca presentar-vos la Normal a la Mona Gran feta fa 15 anys. En guardo uns bons records de la via: exigent i exòtica a parts iguals. Escalada entre passadissos, xemeneies i agulles amb ben poquets rastres.

També recordo que en arribar a dalt, l'impacte d'una esllavissada caiguda de la part superior, havia destruit tot el cim de l'agulla. Aquesta esllavissada ja em va fer abandonar el primer intent que vaig fer a la Mona Xica, però el que no sabia és que també havia afectat la Mona Gran. Miraculosament, la sabina des d'on es fa el llarg rapel volat de descens estava intacta, uf uf!!

Apa! Fins aviat i després, al bosc, vaig trobar una de les culpables... les altres van quedar encaixonades en el laberíntic peu d'agulles

La Olivina a La Monja.

Mica en mica vaig sumant vies al vessant sud de la regió de Frares a Montserrat. Avui, sense una idea clara he anat a provar sort a La Monja: el pla inicial era fer la Goma 2 però finalment m'he decidit per la Olivina i gairebé en surto escaldat.

Via genuïnament montserratina: amb aquella escalada fineta, aquelles assegurances distants i aquell rovell autèntic de l'edat. M'ha fet aplicar-m'hi de valent però he de dir que l'he disfrutat moltíssim. Destacar els primers 10m de via: tècnics de presa minúscula i amb aquell (poc) tacte característic de les zones ombrejades. Per mi els més difícils amb diferència.

Podríem dir que està equipada, però si porteu alguna baga per mertels i algun Alien o similar encara en podreu posar algun. Roca molt bona en general i possibilitat de fer cim per l'Anglada Vergés (dreta), per la Josep Rigol (esquerra) o sinó flanquejar per l'est a buscar la normal.

Apa! Fins aviat i ...de veritat s'ha de demanar permís per restaurar/reforçar reunions com aquestes?

15 anys de... la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa.

I va haver una època en que la bonica vall de Canelles va posar-se de moda amb tot un reguitzell de noves obertures al llarg de les seves assoleïades parets. Una d'elles era la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa, i jo vaig fer-hi la meva repetició avui fa 15 anys.

Recordo que era una via molt fàcil amb un traçat prou elegant. Recordo que l'inici era una mica indefinit al final d'una canal en forma d'embut que s'anava posant cada vegada més dret. I recordo un parell de llargs a la part alta ben bonics. De la resta, poca cosa però trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i compte en el descens que a la part de baix haureu de fer alguna desgrimpadeta.

15 anys de... el Llangardaix Perdut al Tossal del Bisbe.

Curteta i fàcil via per accedir a la part més interessant de la Cresta dels Llengots a mode d'entrada directa. Cal tenir-la ben identificada d'antuvi ja que amb l'espesor del bosc costa un xic de trobar.

Jo vaig fer-hi la meva repetició avui farà 15 anys i vaig fer-ne aquesta senzilla ressenya amb uns parabolts no originals.

Apa! Fins aviat i sort... el pla B serà una bonica deambulació per la natura.

15 anys de... la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras.

Bona jornada primaveral avui fa 15 anys a Àger. Vam repetir la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras. Crec recordar que aquest dia vaig estrenar company, que amb el temps em vaig adonar que era mooolt difícil de saciar, d'aquí que em fessim dues, suposo, jeje!

De les vies recordo que tenien trams molt físics i trams molt tècnics, una bona combinació per acabar ben satisfets tot i no fer-la en lliure. També recordo que estàven amb parabolets de 8mm i que motivàven lo just per anar tirant. Tot i així, vies xules.

Apa! Fins aviat i ...a veure si recupero 'el llistín' que us tinc molt abandonats, jeje!!

Blas, que te Vas a La Granota.

La zona del Càmping a Montserrat, juntament amb Gorros, sempre ha estat la meva gran oblidada. Amb la intenció d'esmenar-ho, avui  hi he anat a fer la meva primera via tot repetint la Blas, que te Vas a La Granota.

Vieta ben bonica en general i prou ben assegurada per no passar por. Diversos detalls han encuriosit l'ascenció. Primer el pas d'entrada per la Que Pum que Pan: ni de conya V+ i per l'esquerra possible 6a+, lo més aconsellable és fer dos passets d'Ae i fora problemes. El segon detall, és la quantitat de vies que hi ha pels voltants, compte en no equivocar-vos. I l'últim, és l'elegant guarnida que li han fet a la bola somital amb una malla metàl.lica que facilita l'arribada al cim.

Cal dur cintes variades, mínim 10 i aconsellable 15 si s'empalmen els dos primers llargs. Roca molt bona en general i poc gastada. Ambient altiu a la part superior i descens recomanat seguint la ferrata que han muntat vers el funicular (el cim de l'agulla és un clavadero de parabolts sense xapa, cables i fixacions de la malla).

Apa! Fins aviat i com es nota que aquí hi ha pasta.