Esperó Tiquismiquis a la Paret de l'Ànima.

Després de la minça plugeta d'ahir, sortim del cau (de casa) per disfrutar d'una assoleïada matinal a la Paret de l'Ànima de Coll de Nargo tot fent l'Esperó Tiquismiquis (l'oposat de l'Esperó Ploramiques).

Curta i bonica via, equipada en la justa mesura per no passar angúnies. L1 vertical amb passos llargs i L2 amb una placa mirall que jo he superat per l'esquerra, ja que pel mig no hi he vist res de canto pels peus.

Apa! Fins aviat i roca bona i descens en rapel.

La Pixel Pirata a les Roques del Pelat.

Avui (també) bany de sol a Vilanova de Meià. Mentre estava a l'R1 de la Pixel Pirata a les Roques del Pelat, pensava com ha canviat tota la vall ara que NO està de moda: pocs escaladors, poc trànsit i una tranquilitat fantàstica. Com fantàstica ha estat la via.

Fantàstica, piquent, obligada i amb un grau baix que amaga un L1 exigent amb tres panxes ben atlètiques que cal saber negociar, un L2 sinuós en que serà fonamental una bona gestió de cordes (possibilitat de montar una reunió en el replà d'abans del diedre diagonal) i un L3 més fàcil però difícil d'assegurar i que convé allargar fins el mateix cim.

Poc equipada en general, cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i algunes bagues (els claus que demana la ressenya original NO fan falta). Roca bona en general tot i algun tram de crostes, especialment en el L1.

Apa! Fins aviat i descens per la ferrata... precaució.

L'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda.

Avui ha passat una cosa extraodinària. Alguna cosa està canviant: diga-li pandèmia, diga-li inflació, diga-li tripartit, etç etç. Però avui, al monestir de Montserrat (o abadia, fot-li com vulguis) si respirava tranquilitat, gairebé gairebé solitud. Increïble!!! Després, al Puntal de l'Albarda ja és més normal... però al "monas"... per flipar.

Hem anat a repetir la clàssica Aresta Ribas en un dia espatarrantment bo. Molt bona via amb els llargs imparells ben assegurats i els llargs parell més justos. He sucumbit en dos passos d'A0 a la panxeta del L1 (personalment crec que bastant més de 6b), la resta de llarg, i de llargs, amb escalada fina on vas veien algun vestigi de "clavaderos" que ara s'aprofiten amb els Aliens (o tricams).

Via restaurada on cal dur un bon grapat de cintes pel L1 (unes 18), Aliens o Tricams, friends fins C2 i algun cordino per merlets. Roca molt bona (pressa petita en general) i algun tram comú o molt proper a la via veïna. 

Apa! Fins aviat i descens entretingudet: primer fer un curt rapel per després crestejar uns 40m (III+) fins assolir el cim del Contrapuntal... i ja carenajant sense problemes.

La Marià Garriga a la Paret d'Odèn.

No hi ha res com la tranquilitat de la comarca per disfrutar d'una gran jornada d'escalada. Des de la Cor de Roure que no feia una via tant guerrera com la d'avui (probable primera repetició), i és que de la Paret d'Odèn sempre en surto amb la sensació d'haver fet un viot (com aquesta o aquesta altra).

La Marià Garriga és una via d'escalada combinada ben difícil des del primer fins l'últim metre. Sempre m'havien dit que el lliure acabava on començava l'artificial i aquí, aquest concepte pren la seva màxima forma. Un terreny de joc en que cal saber-se moure... la meva enhorabona més sincera als oberturistes.

Via semiequipada amb un L3 ben treballós. Reunions equipades. Cal dur 6 claus variats, bon joc de tascons, friends fins C3, Aliens i un bon grapat de cintes (recomanable repetir el C3). Roca molt bona en general, molt compacta amb poca pressa de peus. 

Apa! Fins aviat i ...possible descens en dos llargs rapels (R4 a R2 i R2 a terra).

Via de la CGT a Narieda Sud.

Feia temps que no veia els paisatges enblanquinats per la boira gebradora i, certament, són tant bonics com molestos per escalar. Així que deixant passar les gèlides primeres hores del dia, ens hem refugiat a les solanes de Narieda sud tot repetint la Via de la CGT.

Vieta fàcil i sense pretensions que si no ets veí de la terra, no crec que amortitzi la jornada. Feta tota en lliure amb un passet de 6a com a molt i poca cosa més a destacar. Dur Aliens, friends fins C1 i algunes bagues per les reunions. Possible descens caminant per les canals del darrera.

Apa! Fins aviat i nom tènue escrit a peu de via a la dreta d'un vistós i curt diedre.

 

Nova via. Coitus Interruptus al Contrafort de la Roca Alta.

Sol radiant a Vilanova de Meià que escalfa el mínim necessari per disfrutar d'una bona jornada d'escalada. Avui estreno company que està molt motivat en l'obertura de vies al Contrafort de la Roca Alta, així que ell farà de guia i jo de client, jeje!!

Ens decidim per aquesta bonica línia fisura a la dreta de la "V" característica que parteix el contrafort en dos. I per desgràcia nostra, la fisura s'acaba en un jardí penjat d'argelagues, garrics i terra, realment infumable: un "Coitus Interruptus" en tota regla. Però fins allà és una disfrutada.

La via a quedat poc equipada i cal dur friends fins C4 i Aliens (el company diu que recomanable 3 o 4 pitonets, jo crec que no calen... vosaltres mateixos). Roca bona menys algun punt del L1 i descens en un llarg rapel de 55m (a la imatge el company montant la intal.lació).

Apa! Fins aviat i parabolets de 8... perdoneu, però és el que duiem.

15 anys de... la Via dels Sense Papers al Roc d'en Solà.

Feia un parell de setmanes haviem escalat La Balena Blanca i el Petit Príncep i, la mirada ja s'em perdia observant la xemeneia de la dreta (única en tot Perles). Així que fa 15 anys, vam donar forma a aquesta nova via del Roc d'en Solà.

La Via dels Sense Papers va ser el preludi del que després fariem a la Diament en Brut: obrir-la sense expansions, sense clavar i sense deixar cap rastre de pas. Aquí, però, se'ns va escapar un pont de roca en el pas clau de la via, que a més d'assegurar mínimament la jugada, marcava el camí a seguir.

Apa! Fins aviat i aquí teniu una mostra del material que duiem. Tot i el martell... no el vam desenfundar i encara que a la ressenya digui lo dels claus.