Entrada destacada

dijous, 23 de maig del 2024

Les Aventures d'en Guillem Condal a la Paret de l'Ànima.

L'agenda condiciona i la meteo mana. Així que després d'una matinada amb ruixat inesperat, el dia s'ha llevat del tot incert. Per tant, no m'he volgut complicar la vida i he anat a Coll de Nargó a fer una vieta que vaig trobar per casualitat l'altre dia remenant ressenyes: Les Aventures d'en Guillem Condal a la Paret de l'Ànima.


He de confesar que m'ha costat molt entrar en el moviment que que demanava la via i tot em semblava super difícil però, de mica en mica, he anat trobant el gest i ja no m'ha semblat tant inhumà. Tot i així, el L1 demana una bona apretada. A més a més, és un llarg molt sinuós amb un parabolt massa a l'esquerra que ni he xapat. La resta, amb trams de placa d'adherència ben bonics.


La via està equipada però uns Aliens pel L1 us poden anar prou bé. Roca molt bona amb un parell de llastres sonores de bones dimensions en el L1 i L3. Descens en rapel i poc més ha afegir.


Apa! Fins aviat i a combinar amb la seva veïna: l'Esperó Tiquismiquis.



dijous, 16 de maig del 2024

La Zenit a la Paret Formiguera.

Després de molts dies d'absència, tornem a St. Llorenç de Montgai donades les pèsimes prediccions metereològiques d'avui, però per sort, la jornada ha estat prou bona i profitosa. Jo volia fer un parell de vietes a la Paret Formiguera, però amb la Zenit n'he tingut ben bé prou. Redéu quina via més folla!!!!


El refranyer popular és ben merescut i jo ja m'ho pensava que hi hauria 'ratamorta' però no m'esperava que tant. Dit això, la via necessita d'una escalada atenta i metòdica amb una molt bona apretada en el L3. Jo m'he perdut en un parell d'ocasions i prou he suat tinta xina per tornar a la via (espero que la ressenya us ajudi a evitar-ho). No l'infravaloreu que en podeu sortir escaldats.


Està semiequipada amb material que mostra el pas del temps. Cal dur alguns tascons, friends fins C2, els Aliens i un grapadet ben variat de cordinos. La roca és bona (a seques) però molt bruta de líquens i herbetes que denota la seva escassíssima freqüentació (a la xarxa no he sabut trobar cap referència).


Apa! Fins aviat i després els crítics diuen que els meus ponts de roca són una m..da....






divendres, 10 de maig del 2024

Noves vies a la Paret dels Hortons, Coll de Nargó.

Aquest hivern passat he estat obrint unes vies a Coll de Nargó a una paret esquitxada de sabines però molt a prop del cotxe. Després de mirar els topònims dels verals i de diversos candidats m'he decidit per aquest nom: Paret dels Hortons.


Així, avui hem repetit les tres vies que hi he obert. Totes tres prou boniques i només amb parabolts a les reunions (i amb anelles per poder rapelar). Estic ben content de com han quedat i de l'estil d'obertura: llargs sense expansions i aprofitant al màxim els abundants ponts de roca.


D'esquerra a dreta tenim: A ContracorrentRevolta Pagesa i Esperó de St. Jaume. Us poso les ressenyes però si voleu tenir més detalls de les vies, cliqueu sobre llurs enllaços.  


Per accedir-hi heu d'agafar la pista que surt de Coll de Nargó direcció a Coll Piquer i Montanisell. Després de tota la pujada per l'obaga (compte amb el fang a l'hivern) trobareu un trencall a l'esquerra direcció a la casa El Pui (caretell indicatiu) i un tros més endevant ja veureu la paret a la dreta. L'aproximació es fa per un corriol evident que passa per sota la paret (10min). Descens rapelant (compte amb les possibles enganxades de corda).


Apa! Fins aviat i que les disfruteu tant com he fet jo... el company de cordada ja ho ha fet (moltes gràcies per acompanyar-me, crack).




dijous, 9 de maig del 2024

15 anys de... l'Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba.

Igual m'equivoco, però la Miranda de Can Jorba va ser dels primers llocs on el terme 'love climb' va començar a sonar amb força, i moltíssimes eren les cordades que anaven a fer l'Escabroni Escapullini i les seves plaents veïnes. Jo vaig fer-ho avui farà 15 anys, mentre uns feien esportiva, altres feiem 'big wall' (jeje!!).


De la vieta recordo que darrera nostre pujava un munt de gent que s'apilotonava com podia a les reunions (sort que nosaltres ens escapàvem cap amunt quan arribaven) i recordo que el darrer llarg era prou bonic. De la resta, res de res.


Apa! Fins aviat i... suposo que ara ja ha passat una mica de moda però, per si de cas, porteu pla B.


divendres, 3 de maig del 2024

La Baserritarra al Dit Xic.

Dia radiant i lluminós avui al vessant sud de Frares a Montserrat, sinó hagués estat pel vent hauria sigut perfecte. Així que, junt amb la fresca matinal, hem hagut de modificar els plans sobre la marxa i ens hem decidit per la Baserritarra al Dit Xic (després em anat a la Maia a l'Escut però com que no l'hem acabat d'encertar no us comentaré res).


Jo ja sé que últimament les escalades montserratines em costen i les trobo més difícils del que són, però crec que encara puc diferenciar els cinquens dels sisens, i certament, avui prou he fer sisens (ressenya segons apreciacions personals). En general és una escalada fina, de presa menuda i amb els còdols més romos del que semblen. Vieta curta però que no cal infravalorar.


Resta equipada amb un rovell prou digne i menys el L1 restaurat. Inici marcat amb un buril i nom illegible, L2 obligat i molt bonic i, finalment, un L3 a triar: recte amb un sol buril (Aresta Brucs) o per la dreta amb tres o quatre (Metzina).

Apa! Fins aviat i descens en rapel pel vessant nord... preveieu cordino per abandonar.



dijous, 2 de maig del 2024

El Pilar Marx a la Paret de les Dues.

Quin goig de dia, quin goig de natura i quin goig de verdor esclatant per tot arreu! Sense dubte, l'aigua és vida i, amb les abundants pluges d'aquests darrers dies tot està preciós. Avui, no tenia massa temps ni massa ganes de conduir, així que m'he quedat a prop de casa, concretament al sector Bestioles de la Paret de les Dues a Peramola.


Diuen que el Pilar Marx és la més bonica del sector. Jo tinc poc currículum al lloc per confirmar-ho però SÍ, la vieta no està malament. En general fàcil, roca prou bona i arregladeta per passar només amb cintes i algun Alien (trams puntuals).


Apa! Fins aviat i descens caminant cap a la dreta o a buscar els rapels de l'esquerra (via Moix)... vosaltres mateixos.





divendres, 26 d’abril del 2024

L'Aresta Brucs i El Baicon del Dàtil al Dàtil.

Fem els honors a la patrona del país en la vigília de la seva festivitat tot escalant El Dàtil a la regió d'Agulles. Com ja he dit en altres ocasions, totes les Arestes Brucs tenen el seu encant i, avui, a més a més, li he sumat la seva (massa) propera veïna, El Baicon del Dàtil.


Així la primera, és un veritable retorn al passat amb les seves relíquies de museu, no sé si originals o no. Que en feia de dies que no havia de llaçar tants burils sense xapa (12 pel cap baix i, evidentment he fet curt de xapes recuperables, tingueu-ho en compte).

De la segona, ja és una altra història. Material modern i poc espai disponible que s'el va fent a cop d'anar d'aquí cap allà (malauradament vist en més d'una ocasió). L1 amb un tram molt rabiós a l'inici i després més amable sense perdre la continuitat (perfectament factible en Ae).


Només cal dur un bon grapat de cintes (i xapes recuperables per la primera), roca bona i una bona vista per trobar -ho tot. Descens en rapel de 25m pel vessant oposat, preveure una baga per deixar a l'arbre si convé.


Apa! Fins aviat i disfruteu dels boixos que quan hi arribi la papallona els deixarà ben rostits.