divendres, 23 de juliol de 2021

L'Artigas Manel Picazo a la Forcanada.

Quin tros de queixal de roca blanca és aquesta muntanya de la Forcanada!!! Mare meva!!! Sempre en baixo amb la sensació de destrucció total i de corre corre que ens sortiran els puputs. En un dia perfecte hem repetit l'Artigas Manel Picazo, un altre tros de via que fa honors a la muntanya.

Després de tants mesos sense fer metres, la via se m'ha fet llarga (i ho és). La podriem dividir en quatre part: l'inicial, fàcil i amb la vista posada en una cova que domina la vertical. La següent seria la superació d'aquesta cova (per l'esquerra) i fins el balcó panoràmic, difícil i amb roca delicada. Tot el diedre superior seria la tercera part, bonic amb roca bona. I l'última correspon des del collet de la Punta Manel i fins al cim de la Punta Estel, llastres i blocs gegants on sembla que s'hagi d'arrencar o ensorrat tot.


En general, el poc equipament, la roca, la llargada, l'aproximació, el descens i l'ambient fan que sigui una via dura i una activitat llarga de veritat (15h i mitja de cotxe a cotxe, del tot millorable). L'inici l'hem fet a l'esquerra de la part més baixa de la paret i el descens pel sistema de rapels (que aquest cop sí que hem trobat): de la Punta Estel rapel de 30m al coll, desgrimpada de IIº per l'est fins trobar una intalació de claus (de cara al buit a l'esquerra), llavors tres rapels encadenats de claus (30, 55 i 55m), seguir baixant caminant pel llom fins a la vertical del Coll dels Pois i localitzar una intalació de cordinos discreta al terra (petit punt vermell en una pedra), rapel de 50m (encara que no ho sembli) fins al coll i ja caminant cap a peu de via i desfer l'aproximació.


A la via hi ha alguns claus, basicament a les reunions i poca cosa més. Dur tascons, friends fins C3, Aliens (els super petits són molt útils per estalviar-vos algun clau) i 4 pitons plans del tot recomanables (hi ha diverses reunions que no admeten res més). Roca bona a l'inici de via i des del balcó fins al final del diedre, la resta delicada. Molt de compte en els blocs gegants ja comentats.


Apa! Fins aviat i porteu un bon arsenal de cordinos per reposar els dels rapels que alguns comencen a fer pànic... i si voleu posar-hi un espit segur que us ho agraïran.


dimecres, 14 de juliol de 2021

La Bages (per l'entrada directa) a la Sud del Fals Pollegó Inferior.

Feia almenys un parell d'anys que no anava al Pedraforca i algun més que no anava al vessant sud. Amb els companys ens ha fet gràcia repetir una de les boniques raresses que hi ha a la seva part més occidental: la Bages començant per l'entrada diecta.


És bonica? sí. És curta? també. Així que cadascú sabrà si li compensa la pujada fins a Prat de Reo per fer només 150m (a no ser que la combineu amb alguna altra). Destaca el L1 per la seva bellesa i el L4 per la seva dificultat: en l'opció clàssica trobareu algun pas prou piquent i algun pas d'artificial a equipar, en l'opció lliure trindreu unes bones i variades apretades que prou us farà pujar pulsacions (jo he fet un mixte entre els dos).


La via està semiequipada però cal dur friends fins C3, Aliens, dues xapes recuperables i alguna baga (tot basicament pel L4). R1 i R2 rapelables, R3 en un pi sec de bones proporcions o a montar i R4 de parabolts no rapelable. Roca molt bona en general i descens en rapel de 35m equipat per la canal oest i si sou atrevits podeu desgrimpar per una corda fixa que hi ha intal.lada.


Apa! Fins aviat i a la ressenya que us he fet, crec que el L3 correspon a una altra via i no exactament a la Bages... tocarà investigar.


diumenge, 11 de juliol de 2021

Nit de tempesta.

Després d'uns dies desconectat del món només pendent dels que més t'estimes, no hi ha res millor que arribar a casa i que et rebin amb un bonic espectacle nocturn.


Apa! Fins aviat i a veure si podem fer alguna pirineiada que ja toca, jeje!!

dilluns, 28 de juny de 2021

L'Alicorn i el Diedre Joan Colet a Coll Roig.

En arribar a Montgrony aquest matí, una tempesta entremaliada ha deixat la roca ben molla. Per uns moments he pensat que hauria de canviar de plans però les canaleres de la via Alicorn s'han eixugat ràpid i això m'ha permès continuar amb el pla inicial. Després, una alineació ben curiosa d'astres fruit de la tempesta, m'ha permès enrolar-me amb una cordada de veterans (gràcies per la generositat Josep i Pere) per repetir l'última via del lloc: el Diedre Joan Colet.


La clàssica Alicorn és super bonica i curiosa: les profundes canaleres inferiors van tornant-se amb l'alçada en ondulacions de la roca. Una mostra perfecta de l'erosió de la pluja.

El Diedre Joan Colet també ben bonic, és una mostra de la feinada que comporta netejar una via perque quedi ben plaent. Wow!!! Jo, sóc incapaç de deixar les meves vies amb aquesta pulcritud, jeje!!


Totes dues podríem dir que estan equipades, potser a l'Alicorn (amb assegurances més separades) pot anar bé algun Alien i pel Diedre dur algun cordino o baga per llaçar ponts de roca de l'última tirada. Roca perfecta en general i reunions hiper segures i rapelables, tot i que baixar caminant és un moment.



Apa! Fins aviat i després de pluges descarteu el Diedre... el L3 i L4 poden estar molls.


dissabte, 26 de juny de 2021

15 anys de... la Capricciosa al Solar d'Enclar.

Quan pujavem a comprar material d'escalada a Andorra, la mirada se'ns perdia en el caos de roca i vegetació del Solar d'Enclar. No teniem ressenyes i només d'oïda sabiem que hi havia vies d'escalada. Va passar bastants anys fins que en vaig aconseguir alguna gràcies a la xarxa. Així, avui farà 15 anys, vam repetir la Capricciosa.


El nostre objectiu era una de les vies veïnes però la calor sufocant que feia i les adherències impossibles amb aquelles condicions ens va fer canviar d'objectiu a aquest, més fàcil i ràpid. Recordo que la via era ben xula però els replans i el bosc intermig li treien tot l'ambient de paret.


Apa! Fins aviat i descens rapelant o caminant per la canal del darrera... vosaltres mateixos.

divendres, 25 de juny de 2021

15 anys de... l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta.

La primera vegada que vaig passar pel Coll del Pimorens va ser per motius laborals i vaig pensar: -Quin lloc més bonic, llàstima d'aquest hotel ruinós d'aquí al costat-. Poc temps després aquell hotel hem servia d'aixopluc en la nit de tempesta posterior a la repetició de l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta, avui farà 15 anys.


En guardo un bon record de la via i això que trobar-la ens va costar una mica ja que no teniem ni idea de quin era el Pic de la Valleta i sort d'uns que estaven per allà fent no sé què, que ens van dir quin era. La resta ja va ser pa sucat amb oli (fins la nit, grrrrr!!!).



Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa... per part meva res més.


dilluns, 21 de juny de 2021

Nova via. Econòmica a l'Agulla Smeagol.

Retrobar-se amb els companys d'escalada després de tants mesos és un plaer immens. Fer-ho en un lloc tant bonic com Sant Honorat, en un dia de temperatura perfecta i obrint una via d'una lògica absoluta ja és aconseguir una jornada rodona. Ho hem fet a l'agulla Smeagol i certament ens ha sortit una vieta ben Econòmica.

Sis parabolts (dos en reunió) i dos ponts de roca és tot el que hi ha en 90m. A més a més, de dues boniques tirades seguint un fugiser diedre al que vindria ser l'esperó sudest de la citada agulla. Escalada curta, fàcil i bonica.


Cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Reunions equipades. Roca bona per ser St. Honorat però amb alguns còdols que caldrà tirar amb el pas de cordades. Descens pel vessant nord en un ràpel de 25m (o desgrimpada delicada). A combinar amb altres de la zona.


Apa! Fins aviat i tinc més vies noves per publicar però ja ho farem quan estigui tot en òptimes condicions... que tant confinament comarcal a donat molt de si.