15 anys de... la Marta Barrachina a la Paret de l'Embut.

Abans que les parets d'Àger visquessin una nova joventud després del 2010, hi havia panys de roca ben poc freqüentats. Un d'aquests panys era la Paret de l'Embut amb una via que ens va fer gràcia repetir avui fa 15 anys: la bonica Marta Barrachina.

He recuperat d'internet la piada que vaig fer en el seu dia i valgui per aportar informació del que podeu trobar:

Bonica, variada i oblidada via que em repetit amb l'Ernest, ens ha sorprès gratament.

Roca molt bona menys algun tram curt i alguna llastra sense massa importància. Bruta en bastants trams per la falta de repeticions i amb alguna herba pel mateix motiu.

Fins a la feixa, totes les reunions estan equipades. En els llargs, destacar l'ecurat emplaçament dels seguros que tot i ser els justos permeten deixar els llargs gairebé equipats. Amb friends (finsC3)+Aliens i tascons mitjans ja ni ha prou.

Vam trobar el grau apretat (tal i com els agrada a la gent de ponent). El tram de 6c+ i 7a+ es poden fer perfectament en A1. Pas clau de la via el L4, sobretot arribar a l'Ae.

Part superior sense res que marqui el camí. Nosaltres vam sortir cap a la dreta i per un esperó poc definit més maco del que semblava des de baix.

També us he fet una mica de ressenya, espero que us ajudi.

Apa! Fins aviat i diuen que una imatge val més que mil paraules, així doncs ...nosaltres vam sortir per aquí.