La llarga cinglera sud de Busa acaba, en la seva part oriental, en un esmolat esperó que demanava (a crits) ser obert. Durant l'hivern del 2008 aquests crits van derivar en obsessió fins que avui fa 15 anys va pendre forma l'Esperó NAN.
Vieta curta però molt estètica que un parell de mesos més tard vaig repetir per alliberar-la (Abr-08). Tres llargs ben diferents l'un de l'altre: el L1 amb un sostre ben explosiu només començar, L2 de continuitat i L3 ben aeri. L'R2 era un preciós balconet amb unes vistes brutals, actualment ocupat per un niu de voltors que l'ha deixat ple de cagarades (...que hi farem). Aquí teniu la ressenya original que vaig fer en el seu dia.
Apa! Fins aviat i via dedicada als meus nevots, quan encara no era pare i, certament, algun dia us hauré de penjar les dedicades als meus fills, ara que ja en sóc... jejeje!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada