Després de la minça plugeta d'ahir, sortim del cau (de casa) per disfrutar d'una assoleïada matinal a la Paret de l'Ànima de Coll de Nargo tot fent l'Esperó Tiquismiquis (l'oposat de l'Esperó Ploramiques).
Curta i bonica via, equipada en la justa mesura per no passar angúnies. L1 vertical amb passos llargs i L2 amb una placa mirall que jo he superat per l'esquerra, ja que pel mig no hi he vist res de canto pels peus.
Apa! Fins aviat i roca bona i descens en rapel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada