Entrada destacada

dimarts, 31 de juliol del 2018

Al Límit de la Insistència al Pic d'Esquella.

Bonica jornada d'escalada andorrana i pirinenca a la vegada fugint de la calor de la plana. Mica en mica vaig sumant vies a la cara oest del Pic d'Esquella, avui una altra desconeguda amb, de ben segur, poquetes repeticions: Al Límit de la Insistència, via que et deixa un gust difícil de definir.


Per una banda tens una escalada variada, amb trams atlètics, amb esquitxades de parabolts que t'ajuden a seguir bé l'itinerari, reunions còmodes, i un final de via ben xulo i vertical. I per l'altra banda tens alguns trams amb herba que et donen mal rotllo quan després has de fer adherències o algun tram de placa amb alguna excursió que de ben segur agraïries poder treure algun parabolt dels trams fissurats i posar-lo en aquests punts més delicats. Sigui el que sigui, la via és prou interessant.


Està bastant assegurada amb parabolts (de 8mm) i totes les reunions montades i amb maillons i cordinos per rapelar. Tot i que demanen tascons, friends fins el C3 i Aliens, realment NO es col.loca gran cosa (els tascons els podem deixar ...com a molt alguns de petits). Roca en general bona amb algun bloc i crosta més que dubtosa i, alguna herba com ja he comentat.


Apa! Fins aviat i tota en lliure deu rondar el 6b+ al L2 i L7.

dilluns, 23 de juliol del 2018

L'Itinérance Orlusienne a la Dent d'Orlú.

Una curiosa alineació d'astres ha fet que tornés a la Dent d'Orlú però aquest cop per la seva cara est que feia un munt d'anys que no visitava. Jornada fantàstica i molt ben aprofitada a l'Itinérance Orlusienne, via equipada típica del lloc de xapes i plaques.


Tot i així, les xapes no sobren gens ni mica (amb alguna excursió esporàdica) i algun diedre, fissura i desplom per trencar la monotonia de les plaques. Bonica i llarga via amb el peatge de la sortida per l'Aresta Est que es fa una mica pesada quan ja tens ganes de posar-te les bambes.


Dur 12 cintes variades (només pel llarg que conecta amb l'Aresta, la mitjana és de 8 o 9) i algun Alien opcional per la citada. Reunions totes amb anelles (menys una). Roca molt bona amb alguna crosta o bloc molt puntual i inici a 50m després del rapel (punt vermell i nom practicament il.legibles).


Apa! Fins aviat i molta precaució per la baixada normal de la Dent que està molt rebentada amb pedres, fang i graons de bones dimensions.

divendres, 13 de juliol del 2018

Sarabàn a la Roca Gran de Ferrús.

Mica en mica es van sumant (i vaig sumant) vies a la Roca Gran del Ferrús, avui he repetit una de les últimes propostes del lloc amb la incertesa de si la calor ens deixaria rostits o no.


La Sarabàn és una via gairebé a tocar del coll estret amb dues part ben diferenciades: la evident xemeneia de la part inferior i les plaques de la part superior. Destaca el L4 clarament més difícil que els altres amb uns passos d'Ae molt llargs i un mur ben vertical i de presa roma a continuació.


Via gairebé equipada on podrem afegir ben poca cosa (Aliens i bagues) i haurem de passar amb el que hi ha (algun tram fàcil exposat). Roca bona però amb nombroses crostes.  Possible descens rapelant segons la ressenya (60+45+45) o caminant (pujar primer i després l'esquerra).


Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí.

dijous, 12 de juliol del 2018

15 anys de... la Cerdà Pokorski al Calderer.

La Cerdà Pokorski al Calderer va ser, avui fa 15 anys, la meva tercera via a la cara nord del Pedraforca. Recordo que vam entrar per les cornises i vam sortir per la Pany quedant una bona integral tot i que, molta gent encara l'allarga més començant per la Cerdà Vergés.


La via la recordo fàcil, evident i semiequipada. De fet, junt amb el Gran Diedre i l'Anglada Guillamón són el trio de clàssiques del Calderer. Dur flotants, roca bona amb algun tram a vigilar i portar pla B per si de cas.


Apa! Fins aviat i ...foc a l'obaga.

dimecres, 11 de juliol del 2018

Eliminator a la Muralla de Pombie.

Un altre cop posant més cor que seny i un altre cop sortint bé la jugada (algun dia pillarem, segur). Així que entre boires, núvols i sol em fet (que no escalat) aquesta exigent via de la cara sud del Midi d'Ossau (altrament dita muralla de Pombie).


L'Eliminator és una via més díficil i dura del que m'esperava. Tot i no encadenar res he tingut que apretar molt. Per fer-la tota en lliure cal estar moooolt fort i escalar moooolt bé. La meva versió ha estat penjar-me a tot el que passava de 6a i col.locar tants flotants com duia. Això si, és super xula i "en qualsevol moment" pots escapar-te per la Surplombs (lo de qualsevol moment entre cometes, eh?).


Via molt poc equipada on caldrà fer-s'ho tot. Flotants els que vulgueu i més. I segons el nivell que tingueu i l'estrés que vulgueu passar un C6 no us anirà gens gens malament pel L2. En general escalada molt molt atlètica (i graduació molt molt ajustada)... sort!


Apa! Fins aviat i per cert, nosaltres hem trobat alguns trams molls o humits que no ajudaven gens a la poca adherència de la roca... assegureu-vos que estigui ben seca.