dimecres, 30 de desembre de 2015

L'Aresta Jan al Serrat de les Garrigoses.

Última escalada de l'any i la boira matinal que hi havia aquest matí a Collbató no semblava que ens hagués de regalar una jornada tant bona com la que finalment em tingut. Em fet l'Aresta Jan del Serrat de les Garrigoses fins l'R7 però per les variants difícils. De fet, no sé exactement quin és l'itinerari primer: si el fàcil o el difícil però com que gairebé tothom fa la part fàcil per això anomeno variants als trams difícils.


Via de resalts amb còmodes reunions (menys la primera). Potser a la via li falten diversos ingredients perque sigui una autèntica escalada (ambient, verticalitat, continuitat, etç etç) però s'ha de dir que els resalts són ben xulos i sobre una roca boníssima.


Fins a l'R7, està perfectament equipada i totes les reunions són rapelables. La roca, com he dit, molt bona però compte en els replans. El L5 acaba en una petita agulla que caldrà desgrimpar (IVº) o rapelar (5m) per poder continuar.


Apa! Fins aviat i fins l'any que ve.

dijous, 24 de desembre de 2015

Bones Festes.

Any 2015 ple d'emocions fortes on les alegries han superat a les penes per golejada. I com qui no vol la cosa, aquí tornem estar, desitjant-vos unes Bones Festes i un feliç 2016.


I segur que aquest també serà mogut,com si ho veies, jeje!!!

Apa! Fins aviat i us deixo amb un parell de post que s'em van passar per alt: l'un i l'altre ...quina memòria la meva!!!!

dimecres, 23 de desembre de 2015

La Gamper al Serrat de les Garrigoses.

No és que hagi fet molt fred avui però amb el dia tant enboirat que hi havia a Montserrat hem decidit ser prudents i fer un canvi de les cotes: de les altes a les baixes. Així que hem anat a repetir la Gamper al Serrat de les Garrigoses.


Via força bonica amb dues parts ben diferenciades: el pis inferior amb una columna inicial super estètica i el pis superior per uns diedres del tot exigents. Tot això unit per la canal central de la Mataratas on cal estar molt alerta per tornar enganxar al recorregut correcte (nosaltres ens hem colat a base de bé).

Resta semiequipada amb les reunions montades menys l'R2 (que potser es pot empalmar amb l'R3). Cal dur els tascons, friends (fins C2), Aliens i algunes bagues. La roca molt bona en general i excepte als replans. Algun pas herbós poc important i compte amb el penúltim llarg que és difícil i exigent.


Apa! Fins aviat i alerta amb el que diu l'anunci, si voleu passar ...sota la vostra responsabilitat.


dissabte, 19 de desembre de 2015

Gutierrez lo Puto Amo i Lo Gall Pinto a la Roca Viella.

No sabem fins quan duraran però mentre ho facin benvingudes seran aquestes temperatures tant suaus que estem tenint. Avui cel blau, solet, caloreta i màniga curta a la Roca de Viella a Abella de la Conca.


Primer hem fet la Gutierrez lo Puto Amo. Vieta semiequipada on només el L4 té un cert interès, la resta ni fu ni fa. Almenys el company a pogut practicar amb els trastos.


I després, hem repetit Lo Gall Pinto. Més equipada i molt més bonica que l'anterior, sobretot la part inferior amb una roca super cantelluda.


Tot i que els posareu de manera discreta, cal dur els flotants habituals i alguna baga. Roca molt bona en tots dos casos i llàstima del jardí inevitable de mitja paret. Graduació amable en tots dos casos.


Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç de totes les ressenyes que us devia: RaspinellVeintegenariosCentral, Toscaneli, Retrobolting, Llunàtic ve de Lluna, Nosferatu, Kashmir i Buenas Vibraciones.

dijous, 10 de desembre de 2015

La Kashmir a la Roca Gris.

A la Roca Gris de Montserrat ja no m'en queden gaires per fer de vies (crec que un parell o tres) i avui com que no teniem tot el dia hem anat a fer-ne una de ràpida que no passarà a la història per les seves virtuds ni qualitats.


La Kashmir és la de més a la dreta de totes i caldrà remontar un bon tros de canal per trobar-la, fins passada la corda fixa. Via on només destaca el L1 i el L3: l'un per brut i lleig, i l'altre per tot el contrari.


Menys el L1, està gairebé equipada i només ens caldrà els friends fins C1, els aliens, alguna baga per sabines i alguna per abandonar a les reunions (anella + baga) per acabar d'arrodonir la jugada. Roca millorant amb l'alçada amb alguna crosta delicada. Descens en rapel (dos o quatre al gust de cadascú) i poca cosa més a dir.



Apa! Fins aviat i ...ah si: compte amb les cabres i els seus bombardejos gratuits.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Nosferatu a la Falconera.

Dies de festa i dies amb molta gent a l'interior tarragoní. Per part meva han estat dies amb familia i dies d'escalada, primer esperant torn a Siurana i després al tranquil Montsant. Un indret preciós que em carrega les piles d'una manera extraodinària. Com que m'he quedat sense company a última hora (espero que estigueu millor) he anat a fer una solitària a la Falconera.


La Nosferatu és una bonica, variada i evidentíssima via que no té pèrdua. La podem dividir en dues part amb una feixa que permet escapar-nos cap el Grau de Barrots sense problemes. La part inferior segueix l'esperó esquerra de l'enorme diedre/xemeneia que ratlla la paret de dalt a baix. I la part superior ja no la defuig amb uns primers metres durs, difícils i obligats menjats per l'eura per acabar-ho d'enpitjorar, i un final aeri i sorprenent.


Via poc equipada amb reunions a reforçar. De material us caldrà els tascons (complert), friends fins C4, Aliens, cordinos i algunes bagues ben llargues (per fer el llençament de baga, ja ho veureu). Roca molt bona menys algun punt de la part inferior (compte a no tirar res que van directes al camí de Barrots). Eura a l'offwitch del L2 i un esbarzer molt emprenyador a l'R2.


Apa! Fins aviat i això si que és un pont de roca, el demés són tonteries (...recomano assajar el llençament de baga).


15 anys de... la Clàssica 1 al Triangle.

Possiblement la Clàssica 1 a la Paret del Triangle sigui la segona via més evident de tot Font Ferrera i avui farà 15 anys vaig anar-la a repetir. En aquest enllaç trobareu la ressenya.


Que sigui clàssica i evident no vol dir que sigui gaire maca: la roca discreta en el L1 i alguns passos herbosos la desmilloren més del que un voldria.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

divendres, 4 de desembre de 2015

Llunàtic ve de Lluna a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

Tornem a Montserrat per aprofitar aquest últim mes abans no entrin les restriccions. Avui al Torrent del Pont a disfrutar i patir de les magnífiques plaques de continuitat de la curteta i bonica Llunàtic ve de Lluna. Tot esperant l'entrada del sol, n'hem fet una que ja tenia repetida de fa un munt d'anys però que tenia ganes de tornar a fer.


Així que ben escalfats hem començat i ... ho hem fet amb el mastegot a la galta ja d'entrada: pillada màxima en els quatre o cinc primers parabolts, el tram més difícil i delicat de la via (mala caiguda per xapar el tercer). Com que ja ens hem donat per abisats, al L2 hem fet una parada tècnica per recuperar energies i donar una bona ullada abans d'afrontar l'increïble desplom de forats que venia (redéu que bo!!).


Amb 13 cintes + R, uns bons avantbraços i un gats ben apretadets ja fareu. Roca excel.lent i descens en rapel per la mateixa via. Ombra (a l'hivern) fins les 13h. Alguna petita excursió anecdòtica però amb bona presa.


Apa! Fins aviat i pel L2 hi tornaria ...pel L1 no.

dimarts, 1 de desembre de 2015

La Retrobolting al Montgròs.

Bonica jornada d'escalada a l'escalfor d'un sol brillant i un cel blau inmaculat. Avui hem pujat fins al Montgròs de Montserrat a fer la bonica Retrobolting. Via que estaba a la llista des de feia bastants anys.


Potser no té cap pas especialment difícil però tota ella obliga ha escalar, i fer-ho amb tranquilitat ja que les assegurances hi són justes, això et permet tenir la sensació d'estar escalant d'una manera continuada sense les emprenyadores interrupcions que de vegades has de fer en vies massa equipades.


Amb 10 cintes + R. (alguna llarga) ja fareu. Un estrep és molt interesant dur-lo perque algun pas dels Ae's és força llarg. Roca excel.lent amb els trunfos típics del lloc i escalada de continuitat amb alguna que altra panxeta a la part central.


Apa! Fins aviat i llàstima que hagi estat oberta per dalt.

dissabte, 28 de novembre de 2015

La Toscanelli a la Paret de Riu Lacó.

Escalar a la paret de Riu Lacó quan fa aquests dies duals d'hivern és un plaer: sol, bona temperatura, tranquilitat, bones vistes. Avui tornava estrenar company i a ell li agrada molt anar-hi, així que cap problema per fer-ho.


Hem anat a repetir la Toscanelli amb el seu evident i bonic diedre, més com més amunt. Dues tirades prou boniques i verticals on podrem catxarrejar al gust.


Via poc equipada on ens caldrà un joc discret de tascons, friends fins el C2, Aliens i algunes bagues sabineres. Roca molt bona amb alguns blocs en el L1.


Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra sinó se us farà curta.

divendres, 27 de novembre de 2015

La Central al Roc d'en Solà.

Després d'una setmana força tupida aprofitem el dia d'avui per estrenar company i fer-lo apretar una mica a la via Central del Roc d'en Solà (espero no haver-m'he passat, jeje!!). Via feta en una ocasió (Des-08) però on no recordava practicament res.


No recordava la placa d'adherència a l'entrada de l'R1. Els passos llargs del L2 amb el forat clau ple d'herbes. I el rabiós primer terç del L3, descaradament més de 6a. Déu ni do tot plegat.


Equipada amb els Aliens opcionals (15 cintes variades + R.), reunions rapelables, ben assegurada menys l'últim llarg on els espits hi són ben justos i contats. roca molt bona i poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i mireu com estan els pins de la imatge... ni que fossin roures.

dijous, 19 de novembre de 2015

15 anys de... Con Ocho Basta a la Serra de St. Joan.

L'any 2000 a Montanisell no hi havia gaires vies obertes i Con Ocho Basta la vam repetir pocs mesos després de que s'obris. Crec recordar que el company no podia caminar gaire degut a una lesió de genoll i teniem que fer vies a prop del cotxe, per tant, aquesta ens anava com anell al dit.


Quan la vam fer no hi havia tantes assegurances com hi ha ara, suposo que l'oberturista veien que la via es repetia bastant va decidir obrir alguna variant més bonica i afegir alguna assegurança. Així que els meus records no seran del tot encertats per comentar-los.


Apa! Fins aviat i suposo que algun dia l'hauré de repetir, jeje!!!

dimecres, 18 de novembre de 2015

Veintegenarios a la Sud del Pedraforca.

Extraodinari és poder escalar a la Sud del Pedraforca a aquestes alçades d'any sense passar fred. Jo m'he l'hagués guardat per l'estiu vinent però el company tenia moltes ganes de fer l'última via oberta a la paret i no m'ha sabut gens de greu anar-hi ja que la via és ben maca i val molt la pena.


La Veintegenarios és un inteligent i molt ben trobat recorregut, sorprenentment tot en lliure amb un grau bastant amable. El L2 és el més difícil amb un pas d'entrada que a primer cop d'ull no saps com fer-lo però que després ja vas veient com va (una pista: remada llarga a l'esquerra).


Via equipada (14 cintes variades + R.) amb el C1 totalment opcional. Roca molt bona  (menys l'últim llarg) però que a dia d'avui li cal una bona pluja per rentar-la una mica (suposo que de cara l'any vinent estarà en òptimes condicions).



Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

15 anys de... l'Esperó del Ganxo al Triangle.

Moltes vies del raconet de Font Ferrera són d'escola, o dit d'una altra manera són per aprendre i practicar noves tècniques. L'Esperó del Ganxo també ho és i com el seu nom indica és per practicar amb els ganxos però amb els espits al costat per si alguna cosa surt malament, jeje!!!!


Fa 15 anys l'ha vaig repetir i en aquest enllaç podeu trobar la ressenya. Tant mateix, si el L1 és per practicar amb els ganxos, el L2 és per homologar-se en l'escalada amb poques assegurances, tingueu-ho en compte.

Apa! Fins aviat i a disfrutar.

dijous, 12 de novembre de 2015

La Gran Enganyifa i Sol de Tarda a Busa

Si aquests dies enrera havia anat a Busa a fer un parell de vies amb només cintes per no passar por (l'una i l'altra), avui a tocat el torn a dues vies on calia dur un bon arsenal per no passar-ne. Primer hem fet La Gran Enganyifa i després la Sol de Tarda. Una combinació perfecta en que practicament necessitarem el mateix material.

De La Gran Enganyifa dir-vos que on es talla el bacallà és en el L2 i especialment a l'inici de la bavaresa (escalant en placa desplomada) i al final d'aquesta i inici del diedre on segons com arribem de petats i de material ho podem passar moooolt malament per la poca qualitat de la roca (compte). De la resta dir que el L1 ja estava obert d'antic i que el L3 és molt xulo menys la canal final on vist el panorama hem sortit per l'esperonet de la dreta (moooolt millor). Encadenada tota en lliure (màx. 6c).


I de la Sol de Tarda més benèvola que l'anterior amb un L2 en fisura (traga-friends) super estètica i bonica. Grau no massa apretat (venint de l'anterior m'ha semblat fàcil i tot) però amb un parell de passets prou picantons. Llàstima del jardí de R1.



De material en cal molt però tot flotants i només per llurs L2. En la primera: dos jocs de friends fins el C4, Aliens i bagues sabineres. I en la segona: joc de friends fins C4, doblant el C2 i C4 i triplicant el C3, dur també els Aliens i les bagues sabineres. La roca en general és bona però totes dues tenen algun tram dolent o bastant dolent.



Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes en tots dos casos.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Nova via. A Cau d'Orella a la Bruixa.

Sempre és un goig trepitjar el cim de la Bruixa i si és després d'haver obert una nova via encara més. Avui s'ha m'ha encès la llumeta que tenia aquesta via pendent des de l'any passat, així que hi em posat fil a l'agulla.


A Cau d'Orella puja per la dreta de tot de la paret, just allà on ja deixa de ser-ho i on els murs perden la verticalitat que la caractetitza, tot i així, el desplom del segon llarg prou us farà apretar (màx. 6c).


Via equipada (aliens opcionals) i roca bona en general però amb alguna crosta que cal vigilar i liquens a l'inici i el final que la fan una mica desagraïda. La ressenya quan l'hagi repetit que tinc que encadenar-la per confirmar el grau.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.


Nota (del 16 de Novembre de 2015): Repeteixo aquesta via en cordada (moltes gràcies per acompanyar-m'hi) per fer-hi algun retoc i confirmar la graduació.


M´he endut una escombra per netejar-la una mica però no m'ha anat pas bé així que a quedat amb el líquen autèntic i emprenyador. Mecatxís!


dissabte, 7 de novembre de 2015

Vilabona a Vilamala.

És ben sabut que Vilamala és un entorn feréstec i salvatge, amb una bellesa i tranquilitat especials. Avui he tingut la sort de gaudir d'una companyia igualment especial (tot i que no sé si ells poden dir el mateix donat el meu més que lamentable estat de salut digestiva). Sigui com sigui, he tirat de confiança hi he deixat que em portesin a aquesta nova via del clot.


La Vilabona és fàcil i ràpida, però a la vegada has d'anar vigilant els forats i foradets per anar-te assegurant convenientment i no tenir problemes. Sense cap relleu excessivament marcat, la via és d'una lògica absoluta i les poques assegurances que hi trobarem ens ajudaran a anar-la seguint. Potser el més complicat sigui trobar l'inici: a la dreta d'un característic pi (la fotografia segur que us ajudarà).


Per la resta, reunions montades, alguna assegurança en el llargs (com he comentat) i roca molt bona i compacta en general. Amb friends fins C3 i Aliens en teniu de sobres.


Apa! Fins aviat i ...en sembla que feia molt temps que no feia una via tota de segon, jeje!!