dissabte, 7 de novembre de 2015

Vilabona a Vilamala.

És ben sabut que Vilamala és un entorn feréstec i salvatge, amb una bellesa i tranquilitat especials. Avui he tingut la sort de gaudir d'una companyia igualment especial (tot i que no sé si ells poden dir el mateix donat el meu més que lamentable estat de salut digestiva). Sigui com sigui, he tirat de confiança hi he deixat que em portesin a aquesta nova via del clot.


La Vilabona és fàcil i ràpida, però a la vegada has d'anar vigilant els forats i foradets per anar-te assegurant convenientment i no tenir problemes. Sense cap relleu excessivament marcat, la via és d'una lògica absoluta i les poques assegurances que hi trobarem ens ajudaran a anar-la seguint. Potser el més complicat sigui trobar l'inici: a la dreta d'un característic pi (la fotografia segur que us ajudarà).


Per la resta, reunions montades, alguna assegurança en el llargs (com he comentat) i roca molt bona i compacta en general. Amb friends fins C3 i Aliens en teniu de sobres.


Apa! Fins aviat i ...en sembla que feia molt temps que no feia una via tota de segon, jeje!!

3 comentaris:

Joan Prunera ha dit...

Hola Parce, Em dic Joan Prunera. Aquest dissabte volm anar a aquesta via. Per on es baixa?
Gracies

Parce ha dit...

Uf. Explicar-ho bé bé és bastant complicat. Et faré quatre pinzellades i entre intuició i una mica de porc fe ja fareu: deixar el cotxe al Pk 19.5, pujar per una pista fins un camp abandonat, travessar-lo fins l'altre costat i buscar unes fites per la carena, saltar al vessant de Vilamala i entre fites i traces de corriolet anar baixant (ziga zagues, algun tram dret i algun tram de roca).

Per cert. Dissabte us farà una calor de mil dimonis. No us ho recomano en aquesta època de l'any. Sort.

Joan Prunera ha dit...

GRàcies per l'explicacio... ara l'he vist despres d'un any... jejejejejejeje