dijous, 30 d’agost de 2018

15 anys de... la Pellofes Radioactives a la Paret de l'Embut.

De camí cap el Santuari de Lord sempre mirava l'evident paret de l'Embut a Sòbol però em feia molta mandra l'aproximació per escalar-la, però avui farà 15 anys vaig decidir posar-hi fil a l'agulla i escalar la Pellofes Radioactives.


Vieta fàcil sense massa pretensions per puja ben ve pel mig de la paret amb un equipament practicament nul. Crec que temps després d'aquesta repetició, el mateix oberturista hi va afegir algunes expansions, però no n'estic segur del tot.


Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.

dimecres, 29 d’agost de 2018

Via del Diedre Vermell a la Paret del Montnou.

Feia molt temps que no visitava la paret del Montnou a Odèn, l'última vegada que ho vaig intentar una pedra en el camí va deixar el cotxe fora de combat. Però avui, dins la tranquilitat més absoluta he pogut disfrutar d'aquesta via que vaig obrir en solitari fa ja més d'una dècada.


La Via del Diedre Vermell és d'una lògica absoluta i amb un tram de diedre (vermell) realment boníssim, llàstima dels trams herbosos per arribar a les R's i que sigui tant curteta però per un matí d'estiu va perfecta.


No puc dir que em sortis gaire cara, només dos espits i dos trossos de cordino (avui dia bastant malmesos), així que algun tascó i els friends fins C3 i els Aliens us aniran d'allò més bé. Us adjunto la ressenya original perquè està prou bé.





Apa! Fins aviat i pas d'entrada rabiós ...esteu avisats.

15 anys de... la Via d'en Martí a Cal Fité.

Quan van obrir la Via d'en Martí a la part alta de la Vall de Lord de seguida és va convertir en clàssica i perfecta per aprofitar els matins d'estiu. A més a més, obria les portes a tota la zona de Cal Fité que tenia un potencial enorme per noves obertures però de seguida ens vam adonar que la roca no era del tot bona.


Així que aquesta va quedar com la via més bona i agraïda, amb la millor roca i traçat més atractiu i equipat. De fet, avui farà 15 anys, hi havia molts claus casolants que actualment no sé com estaran. Els seus oberturistes la van deixar equipada però millor porteu alguns flotants petits per si de cas.


Apa! Fins aviat i sigueu discrets en deixar el cotxe i en creuar la masia, si us plau.

dilluns, 27 d’agost de 2018

La Javier Garcia Picazo a la Maladeta.

Gran jornada d'escalada avui a la Maladeta i, per molt que em pesi, una bona manera d'acomiadar les escalades pirinènques d'aquesta temporada. Tenia moltes ganes de repetir aquesta via, la Javier Garcia Picazo, i fer-ho en lliure i sense clavar a estat la cirereta del pastís.


Moooooolt bona via de diedres i fissures, realment espectacular. Part inicial dur i difícil (amb el fred matinal potser un plus més). Part central amb algun tram perdedor. I part final extraodinari i amb molt ambient. Podria dir-vos moltes coses però és millor que la feu i jutgeu vosaltres mateixos.


Nosaltres hem dut friends fins C4 repetint fins C2, dos jocs complerts d'Aliens (des del blau al vermell) i uns tascons petits/mitjans, amb tot això hem anat sobrats pels llargs i montar les reunions. Algun clau de tant en tant (pocs) i roca molt bona. En general, les reunions eren en replans més o menys grans, val a dir que hem empalmat diversos llargs escollint els millors emplaçaments.


Apa! Fins aviat i ...aquesta última foto va amb dedicatòria (perque et recuperis ben aviat intrèpida sirena), jeje!!!


dijous, 16 d’agost de 2018

L'Indi Sediciós a la Roca Gran de Ferrús.

Definitivament aquest estiu el recordaré com un dels que més temps insegur hi ha hagut, així que, tornant a fer orelles sordes a la previsió metereològica em anat a fer la última proposta de la Roca Gran de Ferrús amb una companyia estupenda (al mal temps, bona cara diuen).

L'Indi Sediciós és una vieta ben trobada que busca el punt feble d'un desplom que sembla inexpugnable. Trams sorprenents (inici del L2) i trams ben bonics (L5) són el més destacable d'aquesta via amb llargs molt curts i bastant ràpida de fer.


Actualment resta equipada però millor porteu algun Alien per si salta algun clau dels col.locats. Reunions montades, penjada l'R3 i rapelables l'R4, l'R5 i l'R6 però podem baixar caminant per l'esquerra amb certa precaució. Roca bona en general menys, sobretot, a l'inici.


Apa! Fins aviat i facilment mullada en diversos punts... almenys aquest any, jeje!!

dijous, 9 d’agost de 2018

15 anys de... la Nord Clàssica al Vignemale.

Amb el Marià ja ens havíem convertit en un mixte de client-guia i companys-amics i durant diversos estius vam fer sortides super interessants. Avui fa 15 anys vam decidir-nos pel Vignemale, un dels grans pics del Pirineu i, escalar la seva cara nord era tot un repte.


Recordo amb intensitat tota la sortida: la llarga pujada de nit al refugi, l'aproximació sense grampons per la moribunda glacera, la rimaia, la via, el ruixat acabant l'aresta intermitja i fer els esquistos vermells molls (a la imatge), el cim, el descens per la glacera d'Ossoue picant graons amb el martell (greu error no dur uns gramponets),retorn al refugi, vivac d'esgotament amb pluja nocturna i baixada final l'endemà al matí destruit però amb una rialla d'orella a orella. Genial.



Us penjo la ressenya que vaig fer amb petits retocs de la que duiem nosaltres i que ja vaig penjar en el seu dia per internet (diria que ara s'utilitza bastant al ser una de les poques que hi ha disponibles).

Apa! Fins aviat i només afegir que la via té un ambient sublim i aspre d'alta muntanya que no s'ha de menystenir... sort.

dilluns, 6 d’agost de 2018

Entremaliades al Santuari de Lord.

Feia temps que no anava al Santuari de Lord i avui ens ha fet gràcia repetir una de les últimes propostes del lloc: la Entremaliades, molt aprop del pàrking i on no tens ni temps de disfrutar de l'agradable caminet pel vessant nordest.


 Vieta curta però contundent. Bonica, vertical i del tot atlètica. Tot i les tirades curtes, arribareu a les reunions ben servits. Grau correcte i expansions justes i suficients.


Semiequipada amb les reunions penjades. La ressenya original demana un munt de flotants que amb les assegurances existents potser no cal tant (nosaltres només hem posat un Alien vermell i un C0.5), jo diria que amb els friends fins el C1 i els Aliens en tindreu de sobres. Roca millorant notablement amb l'alçada i encara bruta de terra en alguns trams. Descens amb un rapel de 50m.


Apa! Fins aviat i orientació nordest... ombra assegurada a la tarda.

dijous, 2 d’agost de 2018

15 anys de... l'Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Al vessant nord de Montserrat totes o gairebé totes les vies tenen el seu puntet piquent i, les de Frares Encantats també. Potser una de les que menys és l'Esperó Ribas al Bastó del Frare feta avui fa 15 anys.


Especialment bonica la seva part superior: un mur vertical de bona presa i assegurances justes que prou us farà escalar. Trobareu informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i ...precaució amb les cordes fixes per accedir a l'R0.