dijous, 31 de gener de 2013

Chocolate Watch Band i Hot Dog al Serrat de les Garrigosses.

Normalment el Serrat de les Garrigosses hi vaig a escalar quan a la resta de llocs i fa un fred que pela. Avui no ha estat així, més aviat ens ha fet calor, però teníem altres condicionants que ens hi han portat. Hem fet dues vies: la Chocolate Watch Band i la Hot Dog.


Totes dues molt molt bones, però destacant per sobre de tot el L1 de la Chocolate. Llarg de pila que t'agafa en fred (crec que havíem d'haver començat per l'altra) i que no perdona fins al final.


Després hem fet la Hot Dog, més curta del que diuen i ben assegurada en el tram difícil, tot i així, la rampa fàcil final es fa gairebé a pèl.

No us penseu que aquest de la samarreta verda ens hagi portat a passejar, més aviat a estat tot el contrari (perdona però algú ho havia de dir, jeje!!).


El que no hem fet és passejar gaires trastos, diguem que 8 cintes+ R's es porten força que bé. La roca excel.lent menys algun punt anecdòtic i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i... afineu bé la vista i els gats.

dilluns, 28 de gener de 2013

Nino Nino al Peladet Oriental.

Després de tants dies amb la metereología revolucionada uns quants dies d'anticicló no aniran gens malament. Avui, al cim del Peladet Oriental es veia un Pirineu que feia goig, de neu i de visibilitat, absolutament net radiant. M'atraveixo a dir que es veia fins i tot el Moncayo i amb la boca petita petita la Ibèrica Riojana, espectacular!


Després d'alguns contratemps a la pista, hem repetit la bonica Nino Nino. Aquesta via (amb alguna altra) té tots els ingredients per convertir-se en una clàssica a nivell català: traçat atractiu i encertat, roca bona, ben assegurada però que caldrà reforçar amb alguna cosa més, dificultat acceptable. Només li manca una mica més de longitud, amb un llarg més ja seria la bomba.


Trobareu informació de sobres per la xarxa. Nosaltres només hem col.locat friends i aliens, els tascons els hem passejat.


Apa! Fins aviat i ...el L2 d'exposat NO et te res.

divendres, 25 de gener de 2013

Via de l'Alba a la Paret de les Bagasses.

Feia molt dies que no escalava a Terradets i avui aprofitant que anàvem tard i de la ventada d'ahir, ha estat el dia perfecte per no trobar boira i no pillar gaire ombra a la paret.


Hem fet la Via de l'Alba (on el nom està escrit una miqueta massa a la dreta de l'inici). L'hem fet i l'hem disfrutat. Ho remarco per què pensàvem que tindria la roca molt gastada i encara tenia prou tacte. Tot i així, ho passo fatal amb les regletes: aquest carai de peuots que faig no hi ha manera que trobin canto!! Tot el contrari que la companya (boua), que avui anava a per totes un cop s'ha escalfat els dits.


S'ha de vigilar a la part inferior que es veuen xapes per tot arreu i cal dur la ressenya ben copiada. Per la resta, cap problema. Amb cintes ja en tindreu prou (potser algun friend mitjà per la sortida per la Reina Puig però totalment opcional). Els L3 i L7 són molt bons.


Apa! Fins aviat i... està restaurada.

dimecres, 23 de gener de 2013

Eclipse Original a la Paret de l'Ós.

Com que el dia era prou bo, m'ha picat de tornar a la Paret de l'Ós vejam si trobava l'Eclipse Original, i el cert, és que semblava un nen amb sabates noves amb la ressenya que un bon amic m'ha enviat. Ressenya original del llibre de piades de St. Llorenç... estava clar que no podia fallar, però alguns trams no m'acabaven de quadrar.


La part inferior de la via NO té massa pèrdua perquè coincideixen el traçat de l'Eclipse Original i l'Eclipse 2.0, només en la sortida de l'R1 divergeixen una mica (la primera va a donar la volta per la dreta i la segona tira recte). A partir de l'R2 és on la cosa es complica i he donat més voltes que un ventilador.


Al final, n'he tret l'entrellat a mitges i aquí us deixo la ressenya que he fet on apareix el girigall de vies i variants que hi ha... ep! girigall sobre el paper, per què a la realitat només veureu les linies de parabolts. Els dubtes que tinc ara són: els claus que hi ha entre la variant Boira i l'Iris, què són? Algú ho sap?



Apa! Fins aviat i exclusiu per romàntics.

dilluns, 21 de gener de 2013

Héroes del Silencio i La Dama de los Vientos a la Pala del Coll.

Tot i que alguna gota despistada ens ha fet temer el pitjor, finalment ens ha fet un dia radiant al Montroig. Amb una visibilitat espectacular, semblava que poguésis tocar la plana amb la mà, genial!


Hem fet dues vies, dues grans clàssiques del lloc: la Héroes del Silencio i La Dama de los Vientos a l'anomenada Pala del Coll. Molt boniques totes dues, especialment la segona.


Les dues estan perfectament equipades i restaurades. Escalada atlètica i vertical però poc obligada. Tot i així val la pena intentar apretar per disfrutar de l'escalada i de la roca, molt bona i poc gastada.


Nosaltres les hem fet en dos llargs, portant algunes cintes de més i vigilant amb el fregament, però en general totes les reunions són còmodes i equipades per rapelar.


Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

divendres, 18 de gener de 2013

L'Eclipse 2.0 a la Paret de l'Ós.

El dia a anat acord amb la via, millorant amb l'alçada, tot i que a hores d'ara encara no sé molt bé que hem escalat. Jo diria que hem fet l'Eclipse per la variant Boira a Sant Llorenç de Montgai encara que no ho tinc massa clar, per què les ressenyes que he consultat no lliguen massa.



Excepte en el llarg L1 que totes li donen de 6b+, les ressenyes que tinc li donen Vº (com a molt) a la resta, i ja us asseguro jo que alguns trams són molt més de Vº. L'única ressenya que quadra una mica és una d'internet que és una ratlla sobre foto.


Però bé, sigui el que sigui, el que hem fet és molt xulo. Tot equipat i sobre roca molt bona amb una mica de líquen en el L1. El L3 és boníssim i atlètic. De tant en tant, vas trobant restes de l'Eclipse original, així que, amb variant o sense, seguiu els parabolts.



Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

dijous, 17 de gener de 2013

Nova via. Actius Tòxics als Puntals d'Àger.

Doncs ja tenim la primera via oberta de l'any. Hem anat als Puntals d'Àger on el company ja la tenia ullada de fa poc.


Actius Tòxics és una via que NO farà història, tot i que guanya interès amb l'alçada, però nosaltres ens ho hem passat prou bé. L1 el més difícil, L2 és el més lleig i el L5 el més espectacular.


L'hem deixat semiequipada: reunions equipades i llargs principalment  amb ponts de roca. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i un ramijot de cordinos que no tots els hem equipat.


En total 210m i MD+ de dificultat. Roca variable, amb trams molt bons i trams dolents. Jardí inevitable en el L2 i alguna herba en els diedres i fissures però que no molesta en excés.



Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

dimarts, 15 de gener de 2013

Postal Hivernal.

Tot i que ho hem intentat, avui ens ha sortit el tret per la culata. Però estava tant bonic.



Apa! Fins aviat i... sabeu on és?.

dilluns, 14 de gener de 2013

Via de la Cuqui a la Paret de la Figuereta.

Qui no té memòria a de tenir cames. Això és el que diu el refrany, oi? així doncs, avui, m'he dedicat a recollir  el material que tenia escampat pel Pallars i he aprofitat per fer una vieta a la Paret de la Figuereta de Collegats.

 

He repetit la Via de la Cuqui i el cert és, que des de la carretera la via impressiona bastant, però un cop a peu de paret la fissura central que segueix està farcida de preses, resultant una bonica via vertical i atlètica.
   

Anava força carregat de ferros però al final només he posat tascons i friends fins el C2. La roca és molt bona però bastant bruta de líquens i terreta en els replans.


Apa! Fins aviat i molt de compte a NO tirar res que la carratera passa just per sota.

divendres, 11 de gener de 2013

Apretosis a la Paret del Grau.

Avui no teníem massa temps i em anat a Coll de Nargó per escapar-nos de la boira. Mira que fa anys que hi vaig però l'espectacle d'aquest matí mai l'havia vist, realment preciós!!



Totes les vies fàcils de la Paret del Grau ja les tinc fetes, així que ara només em queden les difícils. Avui, l'Apretosis, massa difícil per disfrutar-la però amb una roca punxenta super abrasiva.

 

Via equipada però bastant obligada (per allà al 6b), molt vertical amb un parell de desploms espectaculars (l'un alliberat, l'altre no). Roca molt bona i graduació ajustada (sobretot el L2 i L3).


Apa! Fins aviat i prepareu els pantalons llargs si no voleu acabar amb els genolls pelats.

dimecres, 9 de gener de 2013

Siluetas de Amor a les Moles del Pessó

Quin dia més estrany el d'avui! Ahir després de navegar en un mar de dubtes, s'em va encendre la llumeta que podríem anar a fer la Siluetas de Amor al congost de Collegats. I ja és casualitat que en arribar-hi ens haguem trobat una cordada al davant, poca gent que va a Collegats i encara menys gent a repetir aquesta via i avui dues cordades. Tot i així el destí ens tenia una desagradable sorpresa.


Mentre descansaven a peu de via i sospesant les alternatives, el primer de cordada de l'altra cordada s'ha marcat una volada tremenda en el tram díficil del L1. De seguida s'ha queixat del turnell i encara sort per què s'ha fotut una fava de campionat, mare meva! Com que semblava que podia caminar, han anat marxant xino xano i nosaltres ens hem quedat a recollir el seu material de la paret i a fer la via. Quin cor agre m'ha quedat, redéu!!!!



La via és molt guapa però poc equipada i amb algun tram díficil d'assegurar. Totes les reunions (menys una) estàn de dos parabolts amb cadena i anella (fa tuf a retroequipament). La roca és molt bona menys en l'últim llarg. Realment la via m'ha sorprès gratament. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i habilitat per anar-ho col.locant.



Apa! Fins aviat i molts ànims company.

diumenge, 6 de gener de 2013

Noves parets. Noves vies.

Hi ha un lloc on el temps sembla haver-se aturat, on les normes del joc no les marca el rellotge, ni la feina, ni l'estrés, ni el m'estic descuidant quelcom. Hi ha un lloc on la llum del sol governa el cicle de la vida, on el silenci regna només estorvat pel pas de les vaques (una mica boges, tot sigui dit). Hi ha un lloc on ja s'està bé sense fer res, on enfilat al cap d'un roc deixes perdre la mirada pels vessants costeruts coberts de boscos espesos intentant escoltar els rierols serpentejant pel fons de la vall i al no sentir-los, els pensaments van però no venen.



Aquest lloc és a la Serra d'Ensija. Muntanya de relleus abruptes i cingleres orientades al sudoest, algunes de molt conegudes però poc freqüentades i altres que tothom a vist però que ningú hi ha anat (tret d'algun projecte molt verd). Quina sort que ningú hi hagi obert vies! Quina sort poder ser dels primers en escalar-la!



La Paret de les Orenetes i la seva germana gran, la Roca Blanca, són una prolongació cap a l'oest de la Roca Gran de Ferús. Separades pel Coll de l'Estret i recorregudes, en la seva base, pel Camí dels Bons Homes (GR107), aquestes parets airoses, aïllades i allunyades  de tot i de tothom, amaguen llargs de corda realment magnífics, oberts amb intuïció i destresa, amb inconsciència i coratge, oberts amb l'experiència que donen els anys i amb una escalada atlètica, explosiva en ocasions. Assegurada en els llocs més compromesos però amb aire entre els punts d'assegurança. Unes ganes enormes d'exploració va fer que ens n'enamoréssim profundament, deixant 7 vies entre les dues parets. Aquí us deixo tots els enllaços d'aquestes petites joies.



Paret de la Roca Blanca: Català a L'Àtac i Rhayader.



Paret de les Orenetes: Sol no vull Trobar-me, Vaques Boges, Gel Blau, Diedre Intermitent i Diedre de la Vellesa.

L'aproximació recomanable la farem des del Coll de Trapa (entre Saldes i Gòsol). Des d'aquest coll prenem la carretera asfaltada direcció Vallcebre i el Parc d'Aventura La Palomera a 4km. Passat aquest petit complèx (visible al costat dret de la carretera) i al cap d'1km aproximadament, neix una pista forestal molt marcada cap a la dreta i tancada al trànsit per una barrera. Aparquem el cotxe i ens endinsem caminant per la pista. En 30min arribarem en un pas canadenc (reixa) i entrarem dins el territori de les vaques boges. En 30min més arribarem a la Font del Portet (sempre raja) i a 200m el Coll del Portet on acaba la pista i on veurem perfectament les parets i entre 15 i 30min més ens plantarem a sota segons la via escollida. Total uns 90min. La pista és molt llarga però bastant planera i còmoda, segons el ritme que imprimiu podeu variar lleugerament l'horari (més que menys).



El descens variarà segons la paret i la via però sempre tornarem al Coll del Portet. Per la Paret de les Orenetes i la Rhayader podem baixar caminant cap a l'esquerra (evident) prestant molta atenció al jardí somital molt pendent (30min fins al Portet). La via Diedre de la Vellesa està equipada per rapelar (doble corda). De la Català a l'Atac millor creuar cap a la dreta i trobar el camí de descens de la Roca Gran de Ferrús (i pujada/baixada a la Gallina Pelada) fins el Coll de l'Estret per retornar cap a peu de paret i l'aproximació (40 min fins el Portet).

Apa! Fins aviat i aquest és el meu regal de reis, espero que us hagi agradat.

dissabte, 5 de gener de 2013

15 anys de... la Cosmos 1402 a la Paret del Pessó.

Mai abans havia anat a Collegats, només una sola vegada vaig passar per la carretera vella en un viatge escolar a Gerri de la Sal. Recordo que vaig flipar amb el congost i en tornar-hi fa 15 anys em veníen flaixos d'aquell viatge. Vam decidir escalar una ultraclàssica del lloc, la Cosmos 1402 a la Paret del Pessó.


Aquesta via té un inici força curiós sota un gran sostre característic. Crec recordar que s'havia de pujar damunt un bloc gegant i gràcies a un altre bloc més petit fer una gambada per agafar-se a la paret. Els millors llargs són el segon i el penúltim, la resta, sense ser lletjos, no són tant bonics. El descens també era divertit per una ferrata molt poc trillada i quatre cadenes contades, res a veure amb el que hi ha actualment.


Apa! Fins aviat i ...els tascons opcionals.

divendres, 4 de gener de 2013

15 anys de... la Merchely a la Paret de les Bagasses.

Suposo que aquest pont el reconeixeu de seguida. Sí, és el pont de Terradets. Avui fa 15 anys vam anar-hi per fer la bonica Merchely (fins la falsa feixa, ja sabreu per què).


Recordo que vam plantar-nos en el pont i mirant la paret vam dir:- I doncs...què està sec?-. I la Merchely ens va obrir els braços dient:-Jo estic seca i restaurada fins la falsa feixa-. I cap allà vam anar, però feia tant fred...tant, que ben justet vam arribar a la falsa feixa. Aquest va ser el primer dia que recordo haver passat fred de veritat escalant.


De la via... perdoneu-m'he però no recordo absolutament res, jeje!!

Apa! Fins aviat i... haurem de tornar-hi per recordar quelcom i fer-la sencera, jeje!

Nota (de l'1 d'Abril de 2015): Doncs avui l'hem repetit sencera del tot, fins a dalt, tal i com toca. No podem dir que l'haguem feta en lliure (ni de bon tros) però si sencera. La podríem dividir en tres parts: l'inferior, bonica i repetida. L'intermitja, aèria i espectacular. I la superior que no es repeteix gairebé mai amb un llarg molt bonic i un de molt trencat (l'últim).



De material, porteu els flotants habituals (fins el C2). Restaurada fins la feixa i només dos claus a partir d'allà. Roca molt bona en general menys l'últim llarg com ja he comentat. He actualitzat la ressenya, així que torneu-vos-la a descarregar.

dijous, 3 de gener de 2013

Pastelina a la Roca dels Arcs.

Encetem l'any en una plàcida, assoleïada, agradable i bonica jornada d'escalada a la Roca dels Arcs, en una via en que l'any passat s'ens va escapar i aquest cop no volia que em passés el mateix.


La Pastelina és una via que des de que la van reforçar i restaurar fa poc temps, està vivint una segona juventud. El criteri a l'hora de reforçar divergeix una mica de que hagués fet jo però en tot cas sempre s'ha de felicitar per la feina feta.


Ara, trobareu una bonica via a la part inferior, ben assegurada, vertical i atlètica, perfectament apurable en lliure. I una part superior més ajaguda i herbosa però amb un parell de plaques cantelludes força xules. Amb friends (fins el C2), aliens i algunes bagues sabineres ja fareu.


Apa! Fins aviat i vigileu a la segona meitat del L3 que  deu ser el tram més delicat de la via.