diumenge, 6 de gener de 2013

Noves parets. Noves vies.

Hi ha un lloc on el temps sembla haver-se aturat, on les normes del joc no les marca el rellotge, ni la feina, ni l'estrés, ni el m'estic descuidant quelcom. Hi ha un lloc on la llum del sol governa el cicle de la vida, on el silenci regna només estorvat pel pas de les vaques (una mica boges, tot sigui dit). Hi ha un lloc on ja s'està bé sense fer res, on enfilat al cap d'un roc deixes perdre la mirada pels vessants costeruts coberts de boscos espesos intentant escoltar els rierols serpentejant pel fons de la vall i al no sentir-los, els pensaments van però no venen.



Aquest lloc és a la Serra d'Ensija. Muntanya de relleus abruptes i cingleres orientades al sudoest, algunes de molt conegudes però poc freqüentades i altres que tothom a vist però que ningú hi ha anat (tret d'algun projecte molt verd). Quina sort que ningú hi hagi obert vies! Quina sort poder ser dels primers en escalar-la!



La Paret de les Orenetes i la seva germana gran, la Roca Blanca, són una prolongació cap a l'oest de la Roca Gran de Ferús. Separades pel Coll de l'Estret i recorregudes, en la seva base, pel Camí dels Bons Homes (GR107), aquestes parets airoses, aïllades i allunyades  de tot i de tothom, amaguen llargs de corda realment magnífics, oberts amb intuïció i destresa, amb inconsciència i coratge, oberts amb l'experiència que donen els anys i amb una escalada atlètica, explosiva en ocasions. Assegurada en els llocs més compromesos però amb aire entre els punts d'assegurança. Unes ganes enormes d'exploració va fer que ens n'enamoréssim profundament, deixant 7 vies entre les dues parets. Aquí us deixo tots els enllaços d'aquestes petites joies.



Paret de la Roca Blanca: Català a L'Àtac i Rhayader.



Paret de les Orenetes: Sol no vull Trobar-me, Vaques Boges, Gel Blau, Diedre Intermitent i Diedre de la Vellesa.

L'aproximació recomanable la farem des del Coll de Trapa (entre Saldes i Gòsol). Des d'aquest coll prenem la carretera asfaltada direcció Vallcebre i el Parc d'Aventura La Palomera a 4km. Passat aquest petit complèx (visible al costat dret de la carretera) i al cap d'1km aproximadament, neix una pista forestal molt marcada cap a la dreta i tancada al trànsit per una barrera. Aparquem el cotxe i ens endinsem caminant per la pista. En 30min arribarem en un pas canadenc (reixa) i entrarem dins el territori de les vaques boges. En 30min més arribarem a la Font del Portet (sempre raja) i a 200m el Coll del Portet on acaba la pista i on veurem perfectament les parets i entre 15 i 30min més ens plantarem a sota segons la via escollida. Total uns 90min. La pista és molt llarga però bastant planera i còmoda, segons el ritme que imprimiu podeu variar lleugerament l'horari (més que menys).



El descens variarà segons la paret i la via però sempre tornarem al Coll del Portet. Per la Paret de les Orenetes i la Rhayader podem baixar caminant cap a l'esquerra (evident) prestant molta atenció al jardí somital molt pendent (30min fins al Portet). La via Diedre de la Vellesa està equipada per rapelar (doble corda). De la Català a l'Atac millor creuar cap a la dreta i trobar el camí de descens de la Roca Gran de Ferrús (i pujada/baixada a la Gallina Pelada) fins el Coll de l'Estret per retornar cap a peu de paret i l'aproximació (40 min fins el Portet).

Apa! Fins aviat i aquest és el meu regal de reis, espero que us hagi agradat.

6 comentaris:

en Girbén ha dit...

Em plau el bell fil que relliga les troballes: Des del cim de la Mona xica, al Solsonès, un reflexe solar molt bèstia contra algo que brillava molt (restes d`un avió?) va fer que hem fixés, des de la llunyania, en aquesta paret. (PACA díxit).
Així, si no l'hagués "engatussat" amb aquell perfil estrident però d'una roca "mira'm-i-no-em-toquis", potser no hauria pressentit la lluïssor d'aquestes parets.

Imagino com de bé us ho deveu haver passat amb un racó de món per estrenar. Felicitats!

Mohawk ha dit...

Bona feina cracks!

joan asin ha dit...

Enhorabona per la troballa i la feina feta, un bon regal.

PASTES ha dit...

Ja t'ho vaig dir en el seu moment però t'ho repeteixo, guapo, guapo, guapo.

Salut i a tibar-li

Parce ha dit...

Gràcies companys i al Paca per aguantar-m'he que de vegades sóc molt torracollons.

No és un avió. És una xapa en record d'una noia que es va estimbar farà uns anyets.

Animeu-vos a anar-hi que és molt xulo. Si l'hivern és porta bé ja tinc dues linies més ullades, jeje!!

Salut.

"PACA" ha dit...

...no hem toquis las d`artifo eh?