dijous, 28 de febrer de 2013

Ei Wachapei!! al Tossal de l'Obaga de la Font.

Hem pogut escalar que ja és molt però el preu a estat alt. Dia gris, lleig i fred... d'aquells que demanen quedar-te a casa. Però l'objectiu era massa atraïent per deixar-lo escapar: Tossal de l'Obaga de la Font. Paret llunyana o molt llunyana (entre 60 i 90min de caminada) amb unes vistes, tranquilitat i entorn sublims.


Crec que hem fet la primera repetició de l'Ei Wachapei!! (via nova de trinca). Preciosa escalada, atlètica, vertical, atrevida i amb bon ambient. Llàstima que el meu cos estigués tant cansat, encarcarat i gelat per poder disfrutar de l'escalada... crec que en tot l'hivern no he passat tant fred ni he fet tants A0's com avui.


Realment la via és bona i gairebé equipada (en els trams fàcils hem col.locat Aliens i friends fins el C1). L'únic que NO he trobat bé és el grau: excessivament apretat pel meu gust, segur que el fred i el cansament hi ha influit però tot i així... mig grau MÉS a tot com a mínim. La roca molt bona però en algun que altre lloc haurem de vigilar sobretot el L2.


Apa! Fins aviat i... prepareu les xocolatines.

15 anys de... la Pròpolis i la Pota Boja a Canalda.

El sector dret de la paret de Canalda està farcit de replans i jardins de tamanys diversos. La Pròpolis i la Pota Boja passen per un dels més grans, per això són fàcil de fer en solitari. Fa 15 anys vaig repetir-les però com que no em van acabar d'agradar no hi he tornat mai més... mentida, a la Pota Boja si (Feb-01).


La Pròpolis és de les vies més lletges de la paret, suposo que la roca a estudiar en tot moment va fer que no la disfrutes massa. En la ressenya original marcava un clau en el L1 que al xapar-lo s'em va quedar les orelles als dits, així que vaig tenir que passar a pèl fins a una sabina on vaig dexar-hi una baga amb el tros de clau (uf, uf!!). De baixada, encevat com anava i com que encara tenia una estoneta, vaig agafar una baga per penjar les sabates i vaig escalar la Pota Boja en solo, almenys em vaig treure una miqueta el mal gust de boca.


Apa! Fins aviat i ...crec que va ser el primer solo integral, jeje!!

dimecres, 27 de febrer de 2013

Ok Pana a la Paret del Doll.

De fet hem escalat una mica més: hem començat per una variant d'entrada de l'Statosquo anomenada Terminator, hem seguin fins la feixa per la Toy Dolls i hem acabat per l'Ok Pana. Tot això, banyats pel magnífic sol que lluia avui sobre l'embassament de Camarasa.

 

La Ok Pana és una via molt ben trobada. Bonica, vertical, atlètica i amb molt ambient en l'últim llarg. Està semiequipada i les reunions muntades. Com no podia ser d'una altra manera, segueix grans i marcats diedres (menys un de petitet en el L2). El L4 és excepcional.


 Amb friends fins el C3 i els aliens en tindreu de sobres, ah! no us oblideu els cordinos. La roca és molt bona menys l'inici del L1 i algun que altre bloc sospitós en el L3, res important. Tot i que comença a la feixa, possiblement el millor accés és per la gran canal central de la paret.


Apa! Fins aviat i ...també podeu escalar alguna part inferior com hem fet nosaltres.

dimarts, 26 de febrer de 2013

Nova Via. Punt i Seguit a la Paret de Riu Lacó.

Aquestes darreres setmanes he tingut alguns dies tontos i els he aprofitat per obrir una nova via a la Paret de Riu Lacó. Com que el L1 de la Sufi fa una marcada diagonal a la dreta, la Punt i Seguit segueix recte amunt a partir del primer parabolt.



És una via basicament de placa, amb alguna fissureta aquí i allà i un desplomet al final de tot per trencar la monotonia. Després de netejar diversos forats, han sortit alguns ponts de roca boníssims però les plaques han quedat brutes de terra, vejam si fa una bona pluja i o renta tot una miqueta.


La roca és molt bona i a l'inici sorteja algunes sabines que serveixen per assegurar-se, Així que entre els ponts de roca (algun d'artificial), les sabines i mitja dotzena de parabolts la via a quedat equipada a la meva manera (tascons opcionals).

Apa! Fins aviat i algun voluntari per repetir-la per que pugui fer la ressenya?




Nota (del 8 de Març de 2013): Aprofitant que teníem un matí (només el matí tots tres, ja és casualitat), hem aprofitat per anar a repetir aquesta bonica via que vaig obrir farà uns dies.


Dic bonica per què s'ha m'ha fet curta... potser si que el primer llargs vas esquivant les sabines però el segon ho compensa amb escreix. I com que us devia la ressenya, aquíla teniu.


Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 8 d'Abril de 2016): Torno a repetir aquesta bonica via de Riu Lacó. Tot segueix al seu lloc amb alguna herbeta de nou en alguns forats.



dissabte, 23 de febrer de 2013

L'Esperó Mohicà al Peladet Oriental.

Nevadeta aquesta nit i solet fred durant el dia. Avui es pot dir que hem escalat amb les millors hores del dia, quan la boira ha marxat i el vent encara no ha entrat amb la ràbia que ho fa mentre escric aquestes paraules.


La veritat és que quan hem marxat de casa, no teníem gens clar on anar, però de mica en mica ens hem anat descidint per Rúbies, el Peladet Oriental i l'Esperit Mohicà. Tot i que la via NO és especialment bonica, però tampoc lletja, ja en sumem una altra en aquest bonic racó de món.


El problema és la roca que no acaba de ser bona del tot i sempre has d'estar atent. Duiem un munt de trastos i al final hem posat poca cosa, jo crec que amb tascons n'hi ha de sobres ja que està gairebé equipada amb parabolts i pitons casolans.


Apa! Fins aviat i ...aquest cop si, aquest cop l'han endevinat (fluixet fluixet donem-los l'enhorabona!). 

divendres, 15 de febrer de 2013

Via del Xuxe a la Paret de Riu Lacó.

Les primeres escalades després de Carnaval són per agafar-se-les amb calma i si no és així, la paret et fot una clatellada de les bones. Això és el que ens ha passat avui a la Paret del Llop Blanc i per això hem acabat fent la Via del Xuxe de Riu Lacó, on una vegada també en vaig sortir rebotat (Nov-00) però que finalment vaig repetir (Mai-06).

 

La via és molt bonica, atlètica, vertical, variada i el més important: assegurada en els punts més difícils, tot i així compte que el grau està apretat. Nosaltres hem passat amb tascons, friends (fins el C2), aliens i algunes bagues. La roca és molt bona menys l'inici del L2 i vigileu a no equivocar-vos per un projecte gairebé acabat que puja per un diedre de l'esquerra.

 
Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra de la paret que se us farà curta.

15 anys de... l'Esperó dels Maneirons a la Paret del Grau.

Quan arribes al pàrking dels Titòlos de Coll de Nargó, amb el primer que et fixes és amb l'estètica proa oriental de la Paret del Grau. Per allí i puja una de les vies equipades més clàssiques de tot l'Alt Urgell: l'elegant i bonic Esperó dels Maneirons.


Fa 15 anys vaig fer-la per primer cop, després només n'ha vingut una més (Maig-08), tot i així, encara m'en recordo de tots els passos (almenys els més difícils) ...però no explicaré res... millor que ho descobriu vosaltres mateixos.


Apa! Fins aviat i descens rapelant pel munt de vies que hi ha pel vessant sud.

dijous, 14 de febrer de 2013

15 anys de... la Raspinell a Canalda

En una anterior entrada vaig comentar que la Paret de Canalda tenia pocs relleus definits. Un d'aquests pocs relleus és el Diedre Raspinell. Marcadíssim i enorme diedre que ratlla la paret de dalt a baix.


Fa 15 anys vam repetir-la en cordada de tres i més endevant (Des-05) faig tornar-ho a fer en cordada de dos. Com que la primera vegada NO vaig poder apurar en lliure alguns passos, a la segona si que ho vaig fer i només vaig deixar en Ae les grans panxes de la part superior.


Els dos primers llargs són força dolents (sobretot el L2) però compensats pel L3 i L6 que són molt bons, sobretot aquest últim: placa de continuitat com poques hi ha a la paret. La roca en general és bona (menys el L1 i L2) però degut la les xorreres que baixen pel diedre (compte després de pluges) hi ha força terreta.

Apa! Fins aviat i ...crec que actualment torna estar habitat el niu de voltors a l'esquerra de L3, però bé, aquests van i venen quan volen.

Nota (de l'11 de Novembre de 2015): Torno a repetir aquesta via per ajudar a un amic a completar les seves inacabables col.leccions.



Només afegir al ja comentat, que s'ha fet una mínima restauració d'assegurances al llarg de la via.Teniu la ressenya actualitzada per si us la voleu tornar a descarregar.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Noves vies. L'Esperó Marià i NO Fracking a la Corriu.

Dies de Carnaval, de festa i alegria. Dies, per part meva, amb sentiments agredolços: dolços pels nounats de diversos amics i agres per que aquests dies a fet un any que un bon amic ens va deixar. Així doncs he anat a La Corriu a obrir una via que de ven segur li hauria agradat.


L'Esperó Marià és una via molt bonica, curteta, però molt bonica. Realment he tingut una sort increïble. Tot i així, llàstima de tres passos d'Ae en el desplom inicial. La resta, en lliure més fàcil del que sembla.


Encara que aquesta l'he obert avui, fa un parell de setmanes vaig anar-hi acompanyat per obrir-n'he una altra: la NO Fracking, el problema és que vam fer curt de parabolts i avui, aprofitant que el descens es fa rapelant per aquesta segona, el he anat a col.locar.


Així doncs, teniu un parell de vies precioses, sobre una roca molt bona (tot i els líquens emprenyadors) i un grau picantó amb les xapes justes (no us oblideu els aliens i les bagues per la primera).



Apa! Fins aviat i lloc especialment indicat pels que pateixen estrés.

Nota (del 3 d'Octubre de 2013): Avui entre núvols i roines, repetim l'Esperó Marià per confirmar el grau i arreglar els rapels de baixada per la NO Fracking, ara estan perfectes, només falta posar-hi un passamà al cim per arribar amb més seguretat a la primera instalació.



Res a afegir que no hagi explicat en el post. Sobretot un detall: assegurances justes.

Nota (del 9 de Febrer de 2017): Avui he posat un tros de cadena a mode de passamà per fer més segur l'accés a l'R3 des del cim de la paret.

dijous, 7 de febrer de 2013

15 anys de... la Tànger a la Paret del Pessó.

Tot i que no era la primera visita al Congost de Collegats, no podia passar per alt la repetició de la ultraclàssica del lloc. A més a més, s'havia de començar agafar rodatge després d'un mes tancat a casa, estudiant.


Recordo que vam pillar bastant fred, però fa 15 anys NO sabia que la Tànger és poc assoleïda i encara menys a l'hivern, però vaja, apart d'això, no recordo gran cosa més. Després de la parada per exàmens, no em va sortir en lliure (evidentment) però NO recordo passar grans angúnies en els trams difícils.


Apa! Fins aviat i porteu un bon grapat de cintes variades.

dimecres, 6 de febrer de 2013

Ments Perturbades a Busa.

Feia dies que no escalava a Busa i al veure la ressenya d'aquesta nova via no m'he n'he pogut estar de fer la segona repetició. Hem quedat tardet per que en aquesta part de la paret li costa d'entrar el sol i, tot i així, he tingut fred.


Mentre feia el L1, pensava que els oberturistes havíen errat el nom: per comptes de Ments Perturbades s'esqueia més el de ments perverses (bon nom per una altra). Així doncs, compte amb aquest L1 que la cosa apreta bastant (l'he pujat de 6a+ a 6b a la meva ressenya). La resta, fins arribar a l'últim llarg, és més tranquil. Aquest últim llarg, torna a posar-se interessant: diedre desplomat super bonic, aeri i espectacular, amb una bona apretada per acabar-n'he de sortir, uf! uf!


La via està semiequipada i ben assegurada en els trams difícils (encara que MD+ és queda curt, millor ED-). La roca... en general bona però en tots els llargs hi ha aquell tram en que s'ha de vigilar, i vigilar molt a la meitat del L2 i L3 on, a més a més, s'hi ajunta l'herba. De material, nosaltres em passat amb tascons, friends, aliens i bagues (alguna extra llarga). No hem repetit friends i el C4 és purament opcional (per voler-lo posar he passejat el C3).

 
Apa! Fins aviat i perdoneu el retard.