dimarts, 24 de novembre de 2020

Los Chichos a la Paret Formiguera.

 Aprofitem el que les obligacions ens deixen d'aquesta fantàstica jornada de tardor avançada per escalar, en la tranquilitat intersetmanal, de la Paret Formiguera a St. Llorenç de Montgai. Hem repetit la popular via Los Chichos: vieta comercial per passar-ho bé.

Destacar només el bonic mur del L4. La resta no té massa història. Nosaltres només hem col.locat un C.75 al L1 (imatge), la resta equipat i totes les reunions amb anelles per rapelar (si es vol). Roca bona menys un tramet d'esperó del L2 i res més.

Apa! Fins aviat i les ressenyes en uns dies.

divendres, 20 de novembre de 2020

15 anys de... l'Excalibur a la Serra del Turp.

 La Serra del Turp va ser una descoberta tardana i, el seu bonic entorn era inversament proporcional a la qualitat de la roca, suposo que per això sempre ens havia foragitat. Però hi havia alguns amics que això els importava ben poc i van obrir-hi un parell de vies. L'Excalibur era una d'elles i avui fa 15 anys vam decidir anar-hi.


Amb companyia de l'oberturista que sabia on anava, jo vaig dexar-me portar. Certament no recordo gran cosa. L'únic que l'inici del L3 el vam fer per la placa (V+), resultant sensiblement més fàcil que pel diedre (6a+) tal i com van fer ells el dia de l'obertura.


Apa! Fins aviat i tranquilitat i aventura garantida.


dilluns, 9 de novembre de 2020

Inner a la Serra de Carrànima.

Dissabte de pluja a dojo i avui dilluns es notava i força a les fonts i riuets d'Abella de la Conca. He tornat anar a la Serra de Carrànima a fer la Inner, via que ja vaig intentar fa un parell d'anys en solitari (feb-18) però que la meva consciència naturalista hem va impedir acabar.


La via és ben interessant, sobretot el L2 i el L3. El L2 he intentat fer-lo en lliure però he sucumbit a dos passos d'Ae (6c?). I el L3 es va posant més difícil com més amunt però surt bé. Roca molt bona en general i dur friends fins el C1 (i opcional el C4 o C5 pel darrer llarg). Descens en un llarg rapel de 55m fins la feixa.


Apa! Fins aviat i la ressenya queda pendent.


dijous, 5 de novembre de 2020

15 anys de.. la Mantecas a la Roca Alta.

A la Roca Alta de Vilanova de Meià no hi he escalat mai gaire, suposo que el fet de no tenir un bon auto i una pista de terra així aixà hi ha influït. Avui fa 15 anys vaig anar-hi a fer l'altra clàssica de la paret: la Mantecas (o Peque Mantecas, no ho sé del cert).


Recordo que la via era ben xula, amb un inici en fisura de continuitat molt vertical i un final desplomat ben piquent. De la resta res de res. Trobareu informació extensa per la xarxa, així que poc més puc aportar jo.

Apa! Fins aviat i ... disfruteu-la que val la pena.