L'Integral del Camell a la Móra Comdal

Anomeno així, Integral del Camell, la suma de tres vies a la zona del Camell de la Móra Comdal. Les tres vies són: l'Esperó de la Martina al Morro (no confondre amb la del Pinacle) i, l'Aresta sud i l'Esperó del Sàlzer al Camell. M'adono de la falta o mescla de toponímia en molts dels accidents topogràfics de la vall, per tant, tocarà investigar i modificar noms a mida que els anem descobrint o consensuant.

Aquesta Integral és fàcil, interessant i prou llarga per passar una bonica jornada d'escalada. Potser la roca serà l'únic handicap a tenir en compte (i durant les properes setmanes també la processionària, grrr!!). Cal dur només una desena de cintes i uns guants pels esbarzers (tant per l'aproximació com pel descens). Roca bona en general amb algunes crostes.

Apa! Fins aviat i per baixar, podem fer-ho rapelant o caminant per darrera amb una desgrimpada (3m de IVº a la canal)... vosaltres mateixos.

15 anys de... l'Amanita Moscata a la Paret de les Bagasses.

Les crítiques que havia escoltat de l'Amanita Moscata a la paret de les Bagasses sempre eren bones i, ja feia anys que tenia ganes d'anar-hi, però pujar fins allà dalt fa una mica de mandra quan encara tens vies per fer a baix al congost. Tot i així, avui fa 15anys vam decidir que ja ni havia prou i que l'havíem de repetir.

De la via recordo poc: el bonic final del L1 (originariament L2), l'atlètica placa del L5 i poquetes coses més. Però com que trobareu informació extensa per la xarxa no tindreu problema. Diuen que ara és millor començar a rapelar per la via Delincuentes, així que vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i tres rapels fins a la feixa i després ja caminant.

Camí de Llàgrimes i Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Seguim amb confinament comarcal uns dies més (tot i que alguns se les pensen totes, jeje!!). Per part meva segueixo empapant-me de fragància solsonenca i no m'en canso. Avui, altre cop a la Móra Comdal repetint la Camí de Llàgrimes i l'Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Vietes molt fàcils i ràpides. Bones per coneixer l'entorn i veure que la roca és millor del que sembla. Amb lo fàcils que són i l'equipament que hi ha (gairebé) pot dir-se que estan equipades, però algun Alien i friends fins C1 us poden anar bé.

Apa! Fins aviat i sigueu discrets i respectuosos amb el bestiar ...i el pagès.

Alpinisme de Secà a la Paret de Riu Lacó.

La paret de Riu Lacó sempre té sorpreses amagades i, certament, mai em canso d'escalar-la. Avui he repetit l'Alpinisme de Secà una via molt poc divulgada que m'ha fet ballar una mica el cap per si anava bé o no. Oberta sense expansions i amb bon criteri que tot i la modesta alçada mereix un reconeixement, enhorabona a l'oberturista. 

Ben vertical amb trams atlètics, sobretot l'inici de via i, bones fisures per surfejar al màxim. Roca molt bona en general. Cal dur tascons (discret), friends fins C3 (opcional repetir el C2), Aliens i algunes bagues. La reunió intermitja cal reforçar-la.

Apa! Fins aviat i la ressenya per que la disfruteu... ep! no us confongueu amb la del Montroig, que és una altra Alpinisme de Secà.

La Nordmal i l'Esperó de la Martina a la Mòmia i al Pinacle.

Aquests dies estem de carnaval però, com no podia ser d'una altra manera, adaptat a les circumstàncies. I també seguim adaptant-nos pel que fa a l'escalada, però com que la comarca és generosa ens em tornat a perdre per la Móra Comdal: avui la Nordmal a la Mòmia i l'Esperó de la Martina al Pinacle (sector Mollons).

La primera l'he fet per atzar i al ser cara nord, avui estava molt humida però vaja... via bastant bastant mediocre. Res a veure amb la segona (l'Esperó de la Martina) que l'he trobat francament bonica i estètica. Un petit regal en aquesta vall de còdols voladors.

De les dues vies, la primera és menys i la segona és més: Equipament, qualitat de roca, bellesa, etc. Descens en rapel per elles mateixes i molt important trobar bé l'inici del camí d'aproximació des de la pista forestal on deixem el cotxe (fites i marques vermelles en els pins) sinó pot ser una bona selva mediterrània (repeteixo, molt important).

Apa! Fins aviat i haurem de seguir explorant la zona... que sempre començo deambulant com un zombi.

El Noi de la Bertolina a Busa.

Això és el que passa quan portes massa dies tancat al municipi sense poder sortir escalar: pillada en tota regla avui a Busa, neu i fred a dojo (sobretot fred, uf uf!). Però ho sabíem. Sabíem que només teníem el matí i que a migdia havíem d'estar fora de la paret però s'ha avançat una horeta i em pillat (ves, que hi farem).

Hem anat a fer El Noi de la Bertolina al sector de la Moreria (fora de la zona de moratòria de la cinglera sud). Via guapa, vertical i difícil, sobretot el L1 amb una entrada en A1 prou piquent i llàstima que el L3 no l'haguem pogut disfrutar tal i com es mereixia perque prou es veia xulo.

La via està semiequipada i cal dur algun tascó petit, friends fins C4, Aliens i alguna baga ben llarga. Roca molt bona en general. El grau original l'he trobat una mica apretat però amb el fred ja sé sap que tot és més difícil.

Apa! Fins aviat i recordar que la moratòria encara és vigent tot el que queda de mes de Febrer.

Marià Garriga a la Paret del Silenci.

Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.

La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.

Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.