dilluns, 20 de març de 2017

Sordenes Mon Guef al Serrat del Poll.

En escalada hi ha d'haver dies per tot, dies d'apretar i dies de relax, i avui ha estat un d'aquests dies de relax a la Sordenes Mon Guef del Serrat del Poll sota un sol radiant (i a la vegada impaclable).


Via fàcil i sense complicacions amb diversos trams bonics i una part superior molt estètica. Informació extensa per la xarxa denota la seva freqüentació.


Semiequipada on alguns friends petits ens poden anar molt bé. Roca molt bona en general amb alguns blocs inestables i pedres soltes en els replans. Descens pel darrera amb un parell de rapels no seguits però si propers (20m i 25m).


Apa! Fins aviat i encara que no ho sembli... el març encara no s'ha acabat, jeje!!

dimecres, 8 de març de 2017

La Terra Ferma i l'Esperó Radio Club a les Moles del Pessó.

Mica en mica tornem a fer metres en aquesta primavera avançada que tenim aquests darrers dies. Avui hem anat fins les Moles del Pessó a Collegats on, també de mica en mica, anem sumant vies: primer la Terra Ferma i després l'Esperó Radio Club.


Vies molt boniques totes dues i molt similars, potser la Radio Club una mica més difícil i una mica més xula. Parts inferior verticals i mantingudes i parts superiors més ajagudes. Destacar el L2 de la Radio Club per un mantingut mur de roca perfecta, molt sinuós i d'una bellesa sublim.


Les dues vies estan equipades amb assegurances justes en els trams fàcils i més abundants en els difícils. Nosaltres no hem posat res però pot ser recomanable dur un discret joc de friends. Roca molt bona menys el L1 de la TerraF. i el L4 de la RadioC.


Les reunions de la Terra Ferma tenen una anella i cordinos per poder baixar rapelant, preveure el recanvi d'aquets per si de cas. Possible fer-ho en tres (50, 40, 35). I de la Radio Club podem anar a la dreta per anar a buscar els rapels o pujar caminant fins el cim de les Moles i baixar caminant.


Apa! Fins aviat i ...'Yes we can'.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Rosa del Sur a la Roca dels Arcs.

Feia molts dies que no anava a la Roca dels Arcs i encara que sembli estrany hem anat a repetir una via gairebé equipada amb roca gens gastada, que ja és difícil a aquestes alçades... però és que Vilanova de Meià ja no és el que era (per sort!).


La Rosa del Sur és una bonica via que supera sense contemplacions els murs típics del lloc. Ben trobada i sense molestar res del que ja hi ha (potser una mica la part inicial de la Tàrrega... però res important). Destacar el potent L4 tant si es vol fer en lliure com no, la placa entre desploms s'ha d'escalar si o si.


Nosaltres no hem col.locat gran cosa però alguns Aliens i friends fins el C1 seràn d'utilitat. Roca molt bona en general però atenció a un gendarme potencialment perillós al final del L3 (a la fotografia és veu). No cal que pugeu fins al cim, pel que queda és millor sortir per la feixa.


Apa! Fins aviat i inici al peu del contrafort, petita R grabada.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Via del Gran Escanyall al Puig de Millà.

Damunt les aigües de l'embassament de Canelles hi ha diverses parets feréstegues, salvatges i perdudes de la mà de Déu, on la tranquilitat i el silenci són les autèntiques vetlladores del lloc. Avui m'he deixat enganyar per anar a una d'elles: el Puig de Millà.


Hem repetit la Via del Gran Escanyall amb el seu L1 del tot contundent i molt més difícil que la resta. Recomanaria ser solvent amb les xemeneies i tenir un bon tipet per poder-se arrossegar amb una mica de dignitat ... realment lo fàcil del llarg és el tram de bavaresa de l'entrada. De la resta no cal comentar gran cosa perque és bastant més benèvol.


La via està semiequipada i costa de creure que només demanin tascons i bagues. Amb un joc de friends (fins el C3 almenys) anireu molt millor. Roca molt bona en general (compte amb alguna crosta del L1 i del L5). La vira del L3 està habitada per voltors millor anar-hi a la tardor i ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i millor no portar res penjat al darrera... no és conya, ja ho veureu.

dijous, 9 de febrer de 2017

Estic Atontat a La Corriu.

Estic en un parèntesi en l'activitat del blog però aquesta nova i bonica via que he escalat en l'agradable dia d'avui a La Corriu bé mereix ser comentada.


L'Estic Atontat és l'última proposta del lloc amb un L1 vertical i amb passos ben bonics. El L2 potser és el menys agrait per tornar-se a posar xulo el L3. M'ha sortit tota en lliure i li dono una díficultat màxima de 6a al final del L1 (finet i d'equilibri).


Via equipada amb alguna alegria (9 cintes+R. alguna llarga). Roca en general bona però amb líquen emprenyador, tot i així encara hi ha crostetes per tirar. Descens en rapel per la mateixa via (maillon+cordino) o per la NO Fracking.


Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada... que segueixi així, si us plau.

dijous, 26 de gener de 2017

El llarg hivern.

Aquest matí tot estava d'un color blanc preciós. No és que hagi nevat molt però sempre que ho fa és vesteix tot d'una bellesa especial i diferent.


Llarg hivern que amb aquest (mal) temps sempre és més fàcil de digerir des de darrera el vidres de casa... a estones amb tranquilitat i a estones dins la més absoluta bogeria infantil, uf !!uf!!


Apa! Fins aviat i ...haurem d'esperar la primavera, jeje!!

dilluns, 9 de gener de 2017

Les parets hauran d'esperar

Hi ha obligacions que estan per damunt de qualsevol altra cosa i la feina que tinc en aquests moments és la més gratificant que em poden oferir per que ja fa una setmaneta que som un més a casa.


Així que les parets hauran d'esperar no sé quants dies, no sé quantes setmanes, potser algun mes però ja tornarem... l'activitat del blog ja tornarà.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... tant com ho sóc jo.