Duatló (variant escalada).

Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.

Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.

Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!

Amb ganes de roca.

Amb moltes, massa, ganes de roca. I només falta trobar un tros de bloc dins al municipi per enfilar-nos-hi. Més fer el tonto que cap altra cosa, jeje!!

Que llarg s'està fent, renoi!!! I els dies que falten. Suposo que contents podem estar que ens deixin sortir a passejar i fer esport. Tot i així, haurem de buscar una solució dins les possibilitats que ens donen, no?

Apa! Fins aviat i ànims a tots.

15 anys de... la Shangri Là a Busa.

Després de la Via del Kiko, va tocar el torn a la Shangri Là a la presó de Busa, així que avui fa 15 anys vam fer la repetició. Ja des del dia de l'obertura, els comentaris eren bons i amb raó. L'accés a peu de paret és recomanable fer-lo per una feixa i les primeres sensacions són una mica agres, però un cop et poses en matèria tot queda enrera.

Certament, la via és un mar de còdols molt bonic i sorprenent, amb trams atlètics i una sortida de l'R1 molt  molt fotogènica (llàstima no ternir fotos). La via està equipada, però la sortida al cim correspon a la seva veïna i val la pena dur el C1 i C2 per acabar-ho d'assegurar. Roca molt bona menys aquesta sortida al cim (últim llarg) i ben cantelluda.

Apa! Fins aviat i en acabar no us perdeu una visita a la presó.

Nevats, congelats ...i confinats.

Els Reis Mags marxen, la neu arriba i la pandèmia continua. Les tres paraules del títol del post resumeixen un fet: millor quedar-se a casa.

He fet una captura de pantalla de les dades dels darrers dies de l'estació metereològica del poble. Déu ni do amb el fred, possiblement des del 2001 que no recordava unes temperatures tant baixes durants tants dies.

I per acomiadar les festes nadalenques la nevadeta: poc important, bonica i que marxarà ràpid (tant debò la Covid fos tant efímera).

Apa! Fins aviat, cuideu-vos i...va! feu bondat que sinó ens tindran tancats al municipi tot l'hivern!

Bosquerola a la Paret de Riu Lacó.

Carbó. Aquest any els reis ens han dut carbó i ben merescut (per carallots). Hem passat de tot com ha societat, doncs apa! ara uns quants dies més tancats als municipi (és que no som més inútils perquè no entrenem). Per sort, amb el fred que fa, tampoc ens perdem gran cosa. Avui he anat a la paret de Riu Lacó a provar però fa fred, molt fred. Em recorda els hiverns de quan era petit.

Volia fer dues vietes però amb la primera, la Bosquerola, ja n'he tingut ben bé prou. Mans gelades, peus gelats i només ganes de plagar trastos i marxar cap al costat del foc. De la via: curta, fàcil i roca bona. Dur flotants al gust. Reunions en bones alzines i poca cosa més a comentar.

Apa! Fins aviat i ara toca esperar la nevada (o no) del cap de setmana i veure la currua de personal (o no) a esquiar.

15 anys de... l'Aurora Boreal a la Paret de Riu Lacó.

Aquesta via a Riu Lacó va ser com el tret de sortida a la segona generació de vies obertes a la paret i la resposta a l'interrogant de si aquelles plaques tant compactes podien ser obertes més enllà de la genialitat del mestre Xuxe. Així doncs, l'Aurora Boreal, feta fa 15 anys en solitari i repetida anyets més tard (Gen-08) era una llum que ens il.luminava el camí.

Recordo que en tots els llargs hi havia algun pas o altre que et feia treure les misèries per poder passar  (o més aviat, et feia buscar les misèries, jeje!!). També recordo que la roca era (i és) molt compacta i bona. Una bona via típica del lloc.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna de les properes.

15 anys de... el Diedre Farreny a la Roca Alta.

Clàssica per excel.lència de la Roca Alta a Vilanova de Meià, El Diedre Farreny és d'una evidència i lògica absoluta. Ben vertical de cap a peus amb trams atlètics i la característica roca vilanovina tant agradable d'escalar, i per arrodonir la festa, conteu amb uns cinquens d'època que prou us faran apretar.

Llegint per internet diuen que hi ha com (diguem) un intent fallit de restauració, amb parabolts on no toca i espàrrecs sense xapa. Recordo que fa 15 anys el tema ja estava així i va fer desorientar-nos una mica ja que no en sabíem res. Actualment, la informació penjada a la xarxa us permetrà escalar-la amb més tranquilitat i amb diverses combinacions d'on montar reunió (la de la ressenya crec que és la que vam fer nosaltres).

Apa! Fins aviat i sobretot no us oblideu el material de fortuna.