dimarts, 24 de novembre de 2020

Los Chichos a la Paret Formiguera.

 Aprofitem el que les obligacions ens deixen d'aquesta fantàstica jornada de tardor avançada per escalar, en la tranquilitat intersetmanal, de la Paret Formiguera a St. Llorenç de Montgai. Hem repetit la popular via Los Chichos: vieta comercial per passar-ho bé.

Destacar només el bonic mur del L4. La resta no té massa història. Nosaltres només hem col.locat un C.75 al L1 (imatge), la resta equipat i totes les reunions amb anelles per rapelar (si es vol). Roca bona menys un tramet d'esperó del L2 i res més.

Apa! Fins aviat i les ressenyes en uns dies.

divendres, 20 de novembre de 2020

15 anys de... l'Excalibur a la Serra del Turp.

 La Serra del Turp va ser una descoberta tardana i, el seu bonic entorn era inversament proporcional a la qualitat de la roca, suposo que per això sempre ens havia foragitat. Però hi havia alguns amics que això els importava ben poc i van obrir-hi un parell de vies. L'Excalibur era una d'elles i avui fa 15 anys vam decidir anar-hi.


Amb companyia de l'oberturista que sabia on anava, jo vaig dexar-me portar. Certament no recordo gran cosa. L'únic que l'inici del L3 el vam fer per la placa (V+), resultant sensiblement més fàcil que pel diedre (6a+) tal i com van fer ells el dia de l'obertura.


Apa! Fins aviat i tranquilitat i aventura garantida.


dilluns, 9 de novembre de 2020

Inner a la Serra de Carrànima.

Dissabte de pluja a dojo i avui dilluns es notava i força a les fonts i riuets d'Abella de la Conca. He tornat anar a la Serra de Carrànima a fer la Inner, via que ja vaig intentar fa un parell d'anys en solitari (feb-18) però que la meva consciència naturalista hem va impedir acabar.


La via és ben interessant, sobretot el L2 i el L3. El L2 he intentat fer-lo en lliure però he sucumbit a dos passos d'Ae (6c?). I el L3 es va posant més difícil com més amunt però surt bé. Roca molt bona en general i dur friends fins el C1 (i opcional el C4 o C5 pel darrer llarg). Descens en un llarg rapel de 55m fins la feixa.


Apa! Fins aviat i la ressenya queda pendent.


dijous, 5 de novembre de 2020

15 anys de.. la Mantecas a la Roca Alta.

A la Roca Alta de Vilanova de Meià no hi he escalat mai gaire, suposo que el fet de no tenir un bon auto i una pista de terra així aixà hi ha influït. Avui fa 15 anys vaig anar-hi a fer l'altra clàssica de la paret: la Mantecas (o Peque Mantecas, no ho sé del cert).


Recordo que la via era ben xula, amb un inici en fisura de continuitat molt vertical i un final desplomat ben piquent. De la resta res de res. Trobareu informació extensa per la xarxa, així que poc més puc aportar jo.

Apa! Fins aviat i ... disfruteu-la que val la pena.


divendres, 30 d’octubre de 2020

15 anys de... la Cases Marceló a la Serra Alta.

La Serra Alta us l'he presentat en alguna altra ocasió (a la Míster Pómez i la Pols a l'Era) i avui fa 15 anys vaig repetir la tercera i última via de la paret: l'acrobàtica i curteta Cases Marceló.


Recordo que els dos primers llargs superàven uns bons desploms en artificial i que els dos darrers eren en lliure de navegar buscant la lògica i els punts més febles de la paret. La ressenya està a mitges per problemes informàtics, sorry.



Apa! Fins aviat i dels llocs més tranquils de la comarca... i desconeguts també.

dijous, 29 d’octubre de 2020

Emilio Amor a la Serra de Carrànima.

Tota la setmana escoltant tambors de guerra i finalment ha espategat, encara sort que podrem sortir a fer esport individual als municipis limítrofs (si no vaig errat). Jo, per si de cas, avui ja he fet la meva escaladeta a Abella de la Conca amb un dia perfecte.


L'Emilio Amor a la Serra de Carrànima és una via prou interessant per anar-hi. Part inferior lletjota, però part superior ben bonica i amb ambient. L3 molt ben trobat. Ha sortit tota en lliure sense massa complicacions.


La via està semiequipada amb totes les reunions montades. Dur Aliens, friends fins C1 i diverses bagues i cordinos. Roca molt bona en general amb fulles seques de sabines a la part inferior. Descens en rapel per l'Ull de l'Elefant (60, 30 i 40) o desfent la cresta i un parell de rapels curts (20 i 25).


Apa! Fins aviat i ...oasi de solitud? (bon nom per una via)




dimarts, 27 d’octubre de 2020

Zuka a Busa.

 Colors de tardor d'allò més bonics i tranquilitat intersetmanal després de les riuades de gent del cap de setmana (preludi de confinament?), sigui cop sigui, avui a Busa s'estava realment bé, hi he aprofitat per escalar i passejar.


He anat a la zona del punt de guaïta de la Guàrdia (agradables records em porta) per fer la Zuka: vieta curteta per un diedre xemeneia ben bonic i vertical. Sortida de la reunió amb un esbarzer emprenyador però res a veure amb els de fa unes setmanes.


Cal dur friends grans i alguns de repetits (del C2 al C5, repetir el C3 i el C4 per anar bé). Roca bona en general i l'esbarzer comentat. Reunió un xic penjada. Inici característic amb unes grans sabines en forma de V mig tombades.



Apa! Fins aviat i ... de debò cal netejar els vorals mutilant els arbres d'aquesta manera?