Nova via. Furgant a la Ferida a Narieda Oest.

Feia temps que em rondava pel cap la idea d'obrir una via a la part inferior de Narieda oest i aquest estiu he anat aprofitant l'ombra matinal per donar forma a aquesta nova via: Furgant a la Ferida.

A part de dur-m'he molta feina a netejar, ha quedat una via prou difícil i amb les assegurances al lloc. Tot i així han anat sortint cantos, fissures, esquerdes i ponts de roca en els llocs més inesperats. Només el L3 per salvar una feixa desmereix, però els altres són molt bons. Llàstima que en l'últim hi haurà un tramet que no és podrà fer en lliure.

La via a quedat semiequipada amb alguna reunió a reforçar. Cal dur tascons (petits i mitjans), friends fins C3 + Aliens (C4 i Alien blau opcionals pel L1), un bon assortit de cordinos i ganxo ample per si de cas. Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L3) i molta terra que confio s'anirà rentant i netejant. Descens rapelant fins la feixa i després caminant cap a l'esquerra o seguir rapelant per la Puretón. Ja us faré la ressenya quan la pugui repetir amb cordada. A qui dels meus contactes li tocarà el rebre?

Apa! Fins aviat i de moment donar les gràcies a qui ja ha llepat en els dos primers llargs, jeje!!

Mossén Cinto al Dàtil i El Llunàtic a l'Esquelet.

Aquest matí el temps no estava per gaires alegries a Montserrat, encara sort que ha anat a millor per comptes de pitjor. Sigui el que sigui i després de tants dies de no anar-hi el clatellot a estat contundent tant a la Mossén Cinto del Dàtil com a El Llunàtic de l'Esquelet.

Escalades tipicament vuitanteres amb el grau desfasat i les assegurances justes, si a més afegim que els burils ja tenen els seus anyets, el resultat no convida a apretar massa en lliure. Ah! i per acabar-ho de rematar la roca, que tampoc acaba de ser perfecta i de tant en tant vas tenint algun espant.

Porteu unes quantes cintes, alguna xapa recuperable (Llunàtic) i algun Alien (Mossén). Reunions de quatre a sis burils una mica incòmodes en general i descens rapelant pel vessant nord.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte això... si entreu abans no pagueu, però si marxeu abans també us cobraran.

15 anys de... la Maneras de Vivir a Busa.

Potser la Maneras de Vivir és la primera o de les primeres vies que es fan a Busa, tot i el munt que actualment n'hi ha continua essent la més repetida, potser no la més bonica però si la més repetida.

Així que, gran clàssica del lloc i on trobareu multitud d'informació per la xarxa. Característic L1 per l'interior d'uns blocs adossats i L3 mantingut tot i ser fàcil. Possibilitat de rapelar però millor fer-ho caminant.

Apa! Fins aviat i... segur que us agrada l'excursioneta.

Travessany. I el sol de Setembre.

Déu ni do la caloreta que fa per ser Setembre, aquest ja tornarà a ser un estiu de mai acabar. Però ja està bé, així podem allargar la temporada pirinenca. Aquest cop a Travessany (o Travessani, no ho sé del cert).

Ahir vam aprofitar les últimes llums del dia per fer una via a Cavallers i avui hem pujat fins les altives, boniques i estètiques Agulles de Travessany a fer les dues CADE's que hi ha, primer a la 4°agulla i després a la 2°.

Vies amb característiques d'alta muntanya i tot el que això comporta. Una més llarga, més indefinida i més salvatge, i l'altra més curta, definida i repetida.

De material no en trobarem gaire, només algun clau contat i caldrà els tascons (discret), friends fins C3, Aliens i bagues per anar bé del tot. Roca molt bona amb els inevitables blocs a les parts altres i el líquen en diversos punts.

El descens de la 4° agulla el farem desgrimpant fins al coll amb la 5° (precaució) i un rapel de 50m mínim pel vessant est. I per baixar de la 2° cal desgrimpar una mica direcció a la 3° agulla fins trobar un passamà i un rapel de 25m fins al coll (precaució també).

I com he comentat, ahir en arribar vam aprofitar per fer una vieta ràpida i curta a la part esquerra del sector African Wall: la Piskinaires. Com que fa dies que no plou, la vam trobar totalment seca.

Apa! Fins aviat i per les Cade's vam tardar 12h de cotxe a cotxe ... amb dos hores i mitja d'aproximació i dues de descens.

Meteora a la Paret de Benavent.

Tornem a Comiols, tornem a la Paret de Benavent: talaia inmillorable de la Conca Dellà. Aquest cop a fer una via que de ben segur puc contar les repeticions amb els dits de la mà, com gairebé totes les del lloc, i això que l'aproximació i descens són super còmodes.

La Meteora és una via oberta amb destresa, valor i bon ull per trobar les debilitats de la paret. I per repetir-la cal el mateix. Així que prepareu-vos per l'excitant viatge per les plaques relativament fàcils però difícils d'assegurar que en ofereix aquest vessant oest.

Per repetir-la cal tascons (petits i mitjans) i un bon combinat de cordinos, si afegiu els friends fins el C1 i els Aliens segur que no us faran cap nosa. Roca més bona del que sembla (és a dir, bona encara que no ho sembli) però farem ben fet si la tractem amb delicadesa. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i obriu bé els ulls que permet assegurar-se més del que sembla però cal ser solvent en l'autoprotecció... que quedi clar.

Via dels Provençals a la Sud del Pedraforca.

Tot i ser finals d'Agost el sol i la caloreta s'han imposat a la sud del Pedraforca, al límit per esguerrar la jornada, però un lleuger ventet feia més soportable l'agonia de saber si anàvem bé o no a la Via dels Provençals.

Via lògica en el seu dia i que ara consisteix en mantenir-se separat dels parabolts de les vies veïnes i aprofitar el que surt al pas d'elles. Així doncs, l'R1 la podem fer a la homònima del Camí del Tro i l'R3 a l'homònima de la Passenger, així us estalviareu de montar-les (excepte l'R2 que ho haureu de fer en un petit nínxol). Nosaltres hem intentat anar on ens deia la ressenya que duiem però realment és complicar-se la vida tenint uns parabolts una mica més amunt (a no ser que vulgueu practicar triangulacions).

Així doncs, porteu els tascons, els friends fins el C2 (el C3 és purament opcional), els Aliens i un ramijot de cordinos de totes mides. Roca molt bona en general però amb una mica d'herba a les fissures. Insisteixo amb el tema reunions: a la ressenya que us he fet és el que faria ara però no el que hem fet, ok?

Apa! Fins aviat i diuen que la van obrir en 4h....nosaltres hem tardat gairebé el mateix, jeje! però sense clavar.

Perfils Coneguts.

Pas endavant del post: Perfils Inconfusibles i amb un altre títol podria semblar el nom d'una pel.lícula de riure: Perfils Inconfusibles II, evolució familiar (potser r-evolució familiar seria més escaient).

Perquè diuen que dos no és el doble de feina sinó el quàdruple de feina. sort que un ja creix d'una manera imparable.

Apa! Fins aviat i aquest any ja tenim la carta als Reis feta, o potser serà el Tió? o cap dels dos... ves a saber, jejeje!!