L'Esperó Tort a Busa.

Tornem a la vertical després d'uns quants dies parat i tornem a Busa després d'encara més dies sense anar-hi. Hem repetit l'Esperó Tort per la variant ja que el traçat original dóna moltes voltes i no es veu gens atraient, tot i així, tota ella desprèn una sensació de via a mig acabar.

Els tres llargs de la via tenen la seva gràcia i els seu punt picant: el L1 en el diedre barrat per una gran alzina (millor per l'esquerra seguint el traçat original), el L2 en una excitant i perillosa travessa de dretes, i el L3 per un mur fàcil però difícil d'assegurar.

Dur friends fins C2, Aliens i algun tascó (o tricams). Roca variable: trams molt bons i trams delicats. Destacar l'R2 d'un sol parabolt i difícil afegir material (demana a crits una altra expansió) i graduació original bastant apretada.

Apa! Fins aviat i ...li falta molt per convertir-se en clàssica.

IV trobada d'escaladors a Canalda.

Doncs això que diu el títol del post: tothom qui vulgui està convidat a la IV trobada d'escaladors de Canalda (balma de Ca la Rita) el 10 i 11 de Novembre i aquí he fet una mica de cartell publicitari amb tot el que tenia pensat.

Les limitacions són evidents i la metereologia serà clau per poder escalar o no durant el cap de setmana, confio que l'estiuet de st. Martí faci acte de presència i ens regali un bon cap de setmana.

Apa! Fins aviat i ...ens hi trobem.

15 anys de... la Via del Castell a Cambrils.

La petita vall de Cambrils queda en un racó de món on durant molts anys l'únic que si podia escalar era una petita zona d'esportiva. Les possibilitats hi eren però calia mirar-se les parets d'una manera que nosaltres no sabiem fer (nosaltres vol dir els meus companys i jo). Així, amb aquestes mirades diferents, va pendre forma aquest nou sector.

La Via del Castell va ser la primera i la que aprofita el pany de paret més seductor i net de vegetació. Una vieta equipada ben interessant, ràpida i amb accés super còmode des de la carretera de Cambrils a Serra Seca.

Apa! Fins aviat i de ben segur que aviat viurà una segona joventut (...només demano una mica de criteri, sense bagues kilomètriques a les sabines i que quedi una coseta endreçada i agradable a la vista).

15 anys de... la Visiblitat Reduïda a Canalda.

Moltes vies hi ha a Canalda però cap d'elles travessava el sostre de les curioses i boniques Coves del Moro. Així que el motiu principal de la Visibilitat Reduïda era travessar pel mig però pel punt més feble els citats sostres amb alguns passos totalments horitzontals i unes cassolanes (i una mica bunyols) xapes per evitar el braç de palanca dels espits.

La via va quedar bastant equipadeta i només cal dur els friends mitjans i els tascons opcionals (recomanable dos estreps). Roca bona menys algun trams del llargs imparells i s'asseca força ràpid després de pluges (a tenir en compte si ens trobem la paret molla). La vaig repetir al cap de poc d'obrir-la (Oct-03) per constatar que l'inici del L5 (l'últim) és el més obligat i difícil.

Apa! Fins aviat i de l'R2 a terra és un rapel volat de 30m justos ...per si ho necessiteu.

15 anys de... la Pellofes Radioactives a la Paret de l'Embut.

De camí cap el Santuari de Lord sempre mirava l'evident paret de l'Embut a Sòbol però em feia molta mandra l'aproximació per escalar-la, però avui farà 15 anys vaig decidir posar-hi fil a l'agulla i escalar la Pellofes Radioactives.

Vieta fàcil sense massa pretensions per puja ben ve pel mig de la paret amb un equipament practicament nul. Crec que temps després d'aquesta repetició, el mateix oberturista hi va afegir algunes expansions, però no n'estic segur del tot.

Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.

Via del Diedre Vermell a la Paret del Montnou.

Feia molt temps que no visitava la paret del Montnou a Odèn, l'última vegada que ho vaig intentar una pedra en el camí va deixar el cotxe fora de combat. Però avui, dins la tranquilitat més absoluta he pogut disfrutar d'aquesta via que vaig obrir en solitari fa ja més d'una dècada.

La Via del Diedre Vermell és d'una lògica absoluta i amb un tram de diedre (vermell) realment boníssim, llàstima dels trams herbosos per arribar a les R's i que sigui tant curteta però per un matí d'estiu va perfecta.

No puc dir que em sortis gaire cara, només dos espits i dos trossos de cordino (avui dia bastant malmesos), així que algun tascó i els friends fins C3 i els Aliens us aniran d'allò més bé. Us adjunto la ressenya original perquè està prou bé.

Apa! Fins aviat i pas d'entrada rabiós ...esteu avisats.

15 anys de... la Via d'en Martí a Cal Fité.

Quan van obrir la Via d'en Martí a la part alta de la Vall de Lord de seguida és va convertir en clàssica i perfecta per aprofitar els matins d'estiu. A més a més, obria les portes a tota la zona de Cal Fité que tenia un potencial enorme per noves obertures però de seguida ens vam adonar que la roca no era del tot bona.

Així que aquesta va quedar com la via més bona i agraïda, amb la millor roca i traçat més atractiu i equipat. De fet, avui farà 15 anys, hi havia molts claus casolants que actualment no sé com estaran. Els seus oberturistes la van deixar equipada però millor porteu alguns flotants petits per si de cas.

Apa! Fins aviat i sigueu discrets en deixar el cotxe i en creuar la masia, si us plau.