L'Aresta Brucs i El Baicon del Dàtil al Dàtil.

Fem els honors a la patrona del país en la vigília de la seva festivitat tot escalant El Dàtil a la regió d'Agulles. Com ja he dit en altres ocasions, totes les Arestes Brucs tenen el seu encant i, avui, a més a més, li he sumat la seva (massa) propera veïna, El Baicon del Dàtil.

Així la primera, és un veritable retorn al passat amb les seves relíquies de museu, no sé si originals o no. Que en feia de dies que no havia de llaçar tants burils sense xapa (12 pel cap baix i, evidentment he fet curt de xapes recuperables, tingueu-ho en compte).

De la segona, ja és una altra història. Material modern i poc espai disponible que s'el va fent a cop d'anar d'aquí cap allà (malauradament vist en més d'una ocasió). L1 amb un tram molt rabiós a l'inici i després més amable sense perdre la continuitat (perfectament factible en Ae).

Només cal dur un bon grapat de cintes (i xapes recuperables per la primera), roca bona i una bona vista per trobar -ho tot. Descens en rapel de 25m pel vessant oposat, preveure una baga per deixar a l'arbre si convé.

Apa! Fins aviat i disfruteu dels boixos que quan hi arribi la papallona els deixarà ben rostits.

Ben Contenta a Els Esquerps d'Odèn.

Quin vent més gelat aquest matí a Odèn per repetir (crec) aquesta nova via acabada de sortir del forn, i perque feia un bon sol que sinó hagués tornat a casa Ben Contenta. Mirant mirant, he vist que a tota aquesta franja l'anomenen Els Esquerps, per tant ,així queda.

De la via dir que he tirar la corda des de la carretera i l'he pujat en 'top rope'. M'ha semblat prou boniqueta, prou sanejada i prou semiequipada. No estic massa segur d'haver fet la via correctament perque la ressenya que duia era una mica esquemàtica, així que tornaré algun altre dia (que no faci tant vent) a treuren l'aigua clara.

Apa! Fins aviat i ...potser us faré esperar fins l'hivern vinent que això és ideal pels dies de inversió tèrmica. 

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de confort: la Tarzan a la Roca Llarga de Mu a St. Honorat (si mai la feu entendreu perfectament el nom).

Per tant, vieta equipada sense complicacions on només un pitó que belluga (i molt) us farà prestar atenció. Roca acceptable i millorant amb l'alçada. A combinar amb la seva veïna, via de l'Aina, i descens rapelant per aquesta.

Apa! Fins aviat i per acabar una mica de ressenya.

L'Eva Solans a les Roques del Pelat.

En aquest preciós i radiant dia de primavera no tenia ganes de patir poc ni molt, i per això he anat a repetir l'Eva Solans a Vilanova de Meià. Per no tenir, no tenia ni ganes de suar, així que amb molta calma he fet la curta aproximació fins les Roques del Pelat.

La via és una absoluta escalada 'love climb' amb una mica de grau. Realment no presenta cap tipus de problema, fins i tot, la línia està super ben trobada i és ben bonica (sembla mentida que encara no estigues oberta). Llargs molt curts i possibilitat d'empalmar-los al gust. La graduació l'he trobat benèvola i només un pas (romo) del L1 necessita una apretadeta. Últim llarg espectacular.

Perfectament equipada (massa i tot) i roca molt bona. Ombra al matí,  descens per la ferrata de l'esquerra i res més a dir.

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... te la clientela assegurada.

La K36 a Canalda (treballant-hi)

Assalt a la Fortalesa

Dia 3, L3.

Dia 1, L1.

Dia 2, L2.

Dia 4, L4.

Apa! Fins aviat i uns dies de descans sempre van bé.

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a Vilanova de Meià a cremar una mica de matèria blanca. La via escollida, la Itziar, una altra de la llista de pendents.

Vieta molt bonica, atlètica i amb les assegurances ben escadusseres. Realment, la graduació original vistos els desploms existents, la trobo una miqueta desfasada, així que conteu tibar més del que aparenta. L'inici de via el podeu fer per dos llocs diferents: l'original té el peu de via mooolt herbós, recomanable la variant.

Poc equipada però amb les reunions montades, cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Roca molt bona i cantelluda en molts trams i només cal vigilar a l'inici i al final. Ombra a primera hora del matí i descens per la dreta.

Apa fins aviat i ...per ser la primera vegada que vaig en aquesta paret n'he sortit prou satisfet.

Viatge per la Pura Delícia a la Paret del Devessó.

Qui més, qui menys, segur que aquests dies ha fet, està fent o farà algun viatge. Jo també. He fet el Viatge per la Pura Delícia a Malanyeu, que després de les darreres pluges (i que no s'aturin) estava especialment bonic.

Vieta d'aventura oberta sense expansions però que seguint la lògica m'ha dut fins l'R1 de l'Àngel Borràs. De fet, el poc equipament existent m'ha fet dubtar, en molts moments, de si anava pel camí correcte o no, però crec que més o menys ho he anat endevinant. En general, dir que l'he trobat més difícil i entretinguda del que m'esperava, i que sense ser cap meravella, prou mereix una oportunitat.

Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i un grapadet de cordinos i bagues. Tot s'ha d'equipar i R2 i R3 disposen d'uns ponts de roca tant bons com amagadets, obriu bé la vista. Típica roca 'gruyere' amb un gran bloc al L4 que ni tocar-lo (alerta). També mencionar un tram del L2 especialment herbós i desagradable (precaució), possibles variants tant per un costat com per l'altre.

Apa! Fins aviat i la resta de via... a disfrutar.