15 anys de... la Rodamons a Canalda.

El pany central de la paret de Canalda és un mur que atrau mirades, ja sigui per la persistent xorrera central o per la visera de la seva part esquerra. Totes les vies d'aquest sector són difícils i arrogants i, la Rodamons, feta fa 15 anys, no podia ser menys.

La recordo com una via molt xula, exigent, elegant, aèria i un final de festa del tot inversemblant i curiós. En aquesta via tots el menbres de la cordada tindràn la seva dosi d'adrenalina i la seva dosi d'apretar fort. Destacar el L3 amb les presses contades i on no val a fallar amb la seqüència de moviments. I sobretot l'arrastrada gatera del L5 on val la pena que el de primer procuri pel de segon.

Apa! Fins aviat i... recomanable que la xorrera estigui seca o gairebé seca.

Oferta Especial al Serrat dels Monjos.

Comencem l'any amb l'Oferta Especial del Serrat dels Monjos a Montserrat (que d'oferta no en té res i d'especial ho és una estona). Tot i així l'hem disfrutat i sense por a equivocar-me puc dir que és de les millors del lloc.

Hem decidit fer l'entrada original amb un parell o tres de passos d'artificial a equipar prou tensos. De fet tots els llargs tenen llurs trams on haurem d'apretar o serrar les dents i, ni de conya la via està equipada tal com diu la ressenya original (les reunions sí). El L5 val la pena fraccionar-lo en dos per evitar el fregament.

No es col.loca molt però si variat. Mínim s'ha de dur els friends fins C2 (C3 opcional) i els Aliens i, si és vol fer l'entrada original cal sumar-hi els tascons (discret) i uns dos claus: una V mitjana retallada i una U (no cal plom, però cal encertar amb els claus). Roca molt bona en general amb una mica de líquen.

Apa! Fins aviat i compte a no anar a la Picnic en el L3 (hi ha informacions errònies per la xarxa).

15 anys de... Al Límit a les Agulles d'en Custodi.

Aquest vessant de les Agulles d'en Custodi, just després de La Coma, és més escaient anar-hi els matins d'estiu però mira... ara fa 15 anys em va picar d'obrir-hi una via la vigília del dia de Reis. Tot i no ser una gran via, té trams prou interessants.

Recordo que el L1 era bastant indefinit i díficil d'assegurar, el clau és únicament per marcar via i el pont de roca també. El L2 és el que dóna entitat a la vieta i segueix unes fisures prou verticals, atlètiques i desequipades. I el L3 per un diedre del tot evident per després anar a buscar l'aresta.

Apa! Fins aviat i us he penjat la ressenya original per que està prou bé.

15 anys de... la Tal com Raja a la Serra de St. Joan.

Començavem el 2004 (fa 15 anys) amb aquesta escalada a la Serra de St. Joan: la Tal com Raja just a sobre el poble de Montanisell. Realment no recordo res de la via, fins hi tot pensava que la fotografia corresponia a una altra via del lloc.

Així que poca informació us puc donar i quelcom trobareu per la xarxa. Per l'anotació que tinc a la llibreta és una via del munt: ni guapa ni lletja.

Apa! Fins aviat i ja direu que tal raja, jeje!!!

15 anys de... el Clan de los Chamanes a la Roca dels Arcs.

El Clan de los Chamanes a Vilanova de Meià, repetida fa 15 anys, és de les vies frikis més assegurades de la Roca dels Arcs. Tot i que sabíem que no la faríem en lliure, confiàvem en poder-la escalar bastant, sobretot la part superior.

Però suposo que els excessos nadalencs van fer de les seves i ens vam pillar a tot el que passava de 6a. La part inferior la recordo de plaques super fines i la superior amb murs del tot atlètics, però com que la xapa sempre estava allà doncs... 'raca'!!!

Apa! Fins aviat i sostre ratllat super fotogènic... no us podeu pas equivocar.

15 anys de... la Wild Planet a la Roca dels Arcs.

Possiblement la Wild Planet sigui la via més lògica de la Roca dels Arcs. Ja des del primer dia que vaig anar a Vilanova de Meià els ulls van identificar-la i un intent fustrat per la pluja en va donar el primer tastet (Mai-96). Així, en aquesta vigilia de Nadal de fa 15 anys vam tornar a intentar-ho.

Exemple perfecte de via clàssica i diria que restaurada però mantenint l'essència. Suposo que trobareu informació extensa per la xarxa. Tot i així, recordo el grau apretat i trams prou picants, tant de primer com de segon.

Apa! Fins aviat i no us oblideu la càmara.

Bon Festes.

Doncs aquí estem, a punt de tancar un altre any ben intens, variat i que s'ha fet curt (com sempre).

Desitjar-vos a tots un bon Nadal i un bon any 2019, i amb una bona escapçada a la llista de vies pendents.

Apa! Fins aviat i... de propòsits que no en faltin, jeje!