15 anys de... la Chamán a la Paret del Montnou.

La via Chamán a la Paret del Montnou sempre m'havia imposat respecte ja que la graduació original era MD/A2+ i un A2+ no era per infravalorar i menys coneixent els autors de la via. En aquesta primera repetició, d'avui fa 15 anys, segons tinc anotat a la llibreta, vam escaquejar aquest tram per una variant però que no recordo de res i no us puc donar més detalls.

L'any següent (Ag-06) vam tornar-hi amb un fanàtic del lliure per apurar-la. El L1 va sortir bé: dos A1'ns en 6a i 6b respectivament. Però el L2 ja ens va dur més problemes i després d'intentar-ho un parell de vegades vam sucumbir amb dos passos d'A0 que no hi va haber manera de treure. Així, per si mai ens animàvem a tornar-hi, vam deixar llurs claus al lloc i estalvia martell.

Apa! Fins aviat i a veure si s'acaba, com sembla, tanta incoherència de normes que la cosa comença a emprenyar...

15 anys de... la Via del Falcó a la Miranda de l'Alba i la Sandra a La Mamelluda.

Així com la regió d'Agulles de Montserrat és ben popular i freqüentada, no passa el mateix amb la de Frares Sud: menys popular i molt més tranquila. A mi, sempre m'havien parlat bondats de la Via del Falcó a la Miranda de l'Alba i vam anar-la a fer avui farà 15 anys. Per amortitzar la jornada vam repetir també la via Sandra a La Mamelluda, una perfecta desconeguda fins i tot a dia d'avui.

De la primera comentar-vos que és ben bonica i interessant, on amb una mica d'habilitat passareu sense més el tram d'artificial (sinó us caldrà una antena o ganxo) i disfrutareu de valent en l'últim llarg. I de la segona no recordo gran cosa i suposo que per omplir el dia ja va fer el fet.

Apa! Fins aviat i a veure si no fotem el ruc entre tots i podem anar sumant fases que això ja s'està fent feixuc, oi? ...ànims, va!

15 anys de... la Via del Bosconero a La Proa.

Una via que sempre m'havia atret i no sé ben bé perquè, és la Via del Bosconero a La Proa. Vam repetir-la fent un xic de trampes i és que la combinació d'assegurances justes i no massa bones amb el grau difícil no convida a apretar al màxim.

Escalada difícil, tècnica i bastant bastant tensa en tot el recorregut (menys el L1) amb un flanqueig al final on no es pot fallar i sense dubte és lo més compromés de la via. No recordo si vam col.locar molts flotants però sí recordo que em duiem.

Apa! Fins aviat i també vam repetir l'Esperó del Vent per aprofitar la jornada.

15 anys de... l'Ulls de Llop a la Roca Gran de Ferrús.

A la Roca Gran de Ferrús és recomanable anar-hi amb un 4x4 si volem escurçar l'aproximació, així, aprofitant que fa 15 anys disposava d'un tot terreny (de l'empresa), vam decidir fer cordada de tres a la Ulls de Llop d'on només disposava d'una ressenya de l'oberturista i cap més informació.

Sense ser una gran via, és prou interessant i bé mereix una visita. Recordo l'entrada a l'R1 amb una sortida d'estreps prou picant clavant les ungles en un pa d'herbes ben tupit. De la resta, no guardo cap més record de passos concrets però sí una idea general d'escalada xula amb poc equipament. Si la repetiu, ja direu quelcom.

Apa! Fins aviat i per cert... inici una mica indefinit.

15 anys de... la Vent del Dimoni al Santuari de Lord.

Després d'obrir la Tarzan, vaig descobrir l'enorme potencial del Santuari de Lord per noves obertures i, avui fa 15 anys, vaig enllestir la Vent del Dimoni una mica abans del grau de Sollort i bastant abans de la citada Tarzan.

Després dels esforços (cinc atacs) també em va quedar clar que la verticalitat del lloc i els molts inicis balmats posàven les obertures molt complicades i, potser no compensaven la modesta alçada del cingle, tot i així aquesta va quedar prou interessant. Us deixo la ressenya original que vaig fer al seu dia.

Apa! Fins aviat i repetida tres setmanes més tard per allibarar tot el que vam poder.

Blog mileurista.

M'hagués fet il.lusió escriure l'entrada número MIL al blog parlant d'una via ben maca i difícil però, malauradament, en els temps que corren, això és impossible. Amb prou feines guanyem un xic de moviment podent sortir a estirar les cames amb els nens que prou s'ho mereixen, pobrets i, ara per ara, conformat em quedo.

Mil entrades donen per explicar molts esdeveniment: des d'anuncis en la meva vida privada i social, passant per successos esportius i polítics que he volgut plasmar per recordar-los i, evidentment, en un blog d'escalada, moltes vies de paret (i molt poques d'escalada esportiva on no hi he volgut entrar gens). De totes aquestes entrades (que parlen d'escalada) no sabria pas quina destacar entre elles. Potser les més entranyables són les que parlen de petits projectes aconseguits com aquesta i aquesta altra i, sense dubte, amb ganes de seguir sumant: la llista de pendents mai s'esgota i la de projectes mai s'acaba.

Apa! Fins aviat i potser també veureu alguns canvis en el blog ...ho tinc d'acabar de rumiar, jeje!!

15 anys de... l'Aresta Brucs a la Bola de la Partió.

Diada de St. Jordi atípica, diferent, extranya però no per això menys sentida que qualsevol altra. Bona part de la diada de fa 15 anys la vam passar escalant a la regió d'Agulles de Montserrat repetint les sempre boniques Arestes Brucs, aquest cop la de la Bola de la Partió i la Quadrophenia a la Bitlla.

Bonica, elegant i fàcil. Potser de les 'Brucs' més repetides del lloc amb un ambient acrobàtic per superar la bola que dóna nom a l'agulla. Poc afegir per part meva i informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i no us oblideu dels qui més estimeu tot i el confinament (més llarg que un dia sense pa).