divendres, 13 de juliol de 2018

Sarabàn a la Roca Gran de Ferrús.

Mica en mica es van sumant (i vaig sumant) vies a la Roca Gran del Ferrús, avui he repetit una de les últimes propostes del lloc amb la incertesa de si la calor ens deixaria rostits o no.


La Sarabàn és una via gairebé a tocar del coll estret amb dues part ben diferenciades: la evident xemeneia de la part inferior i les plaques de la part superior. Destaca el L4 clarament més difícil que els altres amb uns passos d'Ae molt llargs i un mur ben vertical i de presa roma a continuació.


Via gairebé equipada on podrem afegir ben poca cosa (Aliens i bagues) i haurem de passar amb el que hi ha (algun tram fàcil exposat). Roca bona però amb nombroses crostes.  Possible descens rapelant segons la ressenya (60+45+45) o caminant (pujar primer i després l'esquerra).


Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí.

dijous, 12 de juliol de 2018

15 anys de... la Cerdà Pokorski al Calderer.

La Cerdà Pokorski al Calderer va ser, avui fa 15 anys, la meva tercera via a la cara nord del Pedraforca. Recordo que vam entrar per les cornises i vam sortir per la Pany quedant una bona integral tot i que, molta gent encara l'allarga més començant per la Cerdà Vergés.


La via la recordo fàcil, evident i semiequipada. De fet, junt amb el Gran Diedre i l'Anglada Guillamón són el trio de clàssiques del Calderer. Dur flotants, roca bona amb algun tram a vigilar i portar pla B per si de cas.


Apa! Fins aviat i ...foc a l'obaga.

dimecres, 11 de juliol de 2018

Eliminator a la Muralla de Pombie.

Un altre cop posant més cor que seny i un altre cop sortint bé la jugada (algun dia pillarem, segur). Així que entre boires, núvols i sol em fet (que no escalat) aquesta exigent via de la cara sud del Midi d'Ossau (altrament dita muralla de Pombie).


L'Eliminator és una via més díficil i dura del que m'esperava. Tot i no encadenar res he tingut que apretar molt. Per fer-la tota en lliure cal estar moooolt fort i escalar moooolt bé. La meva versió ha estat penjar-me a tot el que passava de 6a i col.locar tants flotants com duia. Això si, és super xula i "en qualsevol moment" pots escapar-te per la Surplombs (lo de qualsevol moment entre cometes, eh?).


Via molt poc equipada on caldrà fer-s'ho tot. Flotants els que vulgueu i més. I segons el nivell que tingueu i l'estrés que vulgueu passar un C6 no us anirà gens gens malament pel L2. En general escalada molt molt atlètica (i graduació molt molt ajustada)... sort!


Apa! Fins aviat i per cert, nosaltres hem trobat alguns trams molls o humits que no ajudaven gens a la poca adherència de la roca... assegureu-vos que estigui ben seca.

dijous, 28 de juny de 2018

Maximitzant el temps.

Primera sortideta pirinenca de la temporada amb una previsió metereològica dolenta al vessant sud i del tot incerta al vessant nord, finalment ens hem decidit per la verdor de la bonica vall d'Orlú.


Així doncs calia aprofitar al màxim el temps metereològic i el temps temporal fent tres vies amb una tarda i un matí a la cara sudest de la Dent d'Orlú (el retorn a casa a estat com l'entrada a Mordor, uf uf!!).


Vam començar ahir per l'Assurance tout Spits i avui la Terre Courage i La Petiote. Vies totes elles de placa, fàcils, ben assegurades (tot i alguna excursioneta sense importància) i totalment equipades i preparades per rapelar.


Roca molt bona excepte una llastra precària al L4 de la Terre Courage (precaució), alguna herba sobretot en els replans i alguna reunió incòmoda. Descens en rapel i segons la longitud de cordes i la gestió que en feu podreu empalmar-ne algun o no.



Apa! Fins aviat i ...encara que sembli increïble, això és una enganxada de corda quan ja corria sola (tibavem el cap de la dreta).

15 anys de... la Fot-li Gas a Canalda.

La part dreta de la paret de Canalda sempre ha estat la menys interessant del lloc, per això era la que tenia més espai per obrir-hi vies noves. Ara farà 15 anys vam acabar d'obrir la Fot-li Gas. Una vieta amb unes panxes prou contundents per apretar de valent.


La podem dividir en dos murs units per una rampa intermitja amb alguna herba i alguna pedra solta. El mur inferior del tot contundent i atlètic i, el mur superior més fàcil però més obligat. Amb friends, Aliens i algun cordino ja fareu però si voleu dur els tascons també ho podeu fer. La roca bona menys a la rampa comentada i reunió cimera a montar amb friends.


Apa! Fins aviat i ... últim llarg fotogènic i el millor de la via.

dissabte, 23 de juny de 2018

15 anys de... la Dodeskaden a la Roca Punxeguda.

L'estrella indiscutible de tot el vessant nord del Cadí és la Roca de l'Ordiguer, però veïna d'aquesta n'hi ha altres que bé mereixen una visita. Fa 15 anys vam fer els honors a la Roca Punxeguda per la Dodeskaden, via cent per cent Cadí injustament marginada.


Jo, en guardo uns bons records sobretot de la part central per una bonica i característica xemeneia inclinada i, de la part superior per un esperó ben altiu i elegant. Per contra, és la part inicial la més indefinida, perdedora i lletja que li treu la categoria que és mereix.


Diria que la trobareu pràcticament desequipada i, apart dels flotants, bagues i cordinos habituals podeu afegir-hi quatre clauets variats per si les mosques. La roca bona menys la part inicial i en els replans. Recomanable dur una bona ressenya (no sé si aquesta serà del tot encertada).

Apa! Fins aviat i... un bon olfacte també us pot anar bé, jeje!!

dimarts, 19 de juny de 2018

La Satèl.lits del Desig a la Paret del Peladet

Ara si, ara ja tenim la calor aquí i la búsqueda d'ombra s'imposa. Avui ho hem fet al Peladet a la Satèl.lits del Desig: via difícil i obligada on sort del company que ha tret les castanyes del foc en els trams difícils. Gràcies i enhorabona, crack (anar amb un paquet en baixa forma és el que té).


Més que via, és un viot, on s'ha d'escalar molt bé amb les xapes o claus justos i a lloc. Només el L4 podem qualificar-lo de fàcil, tots els altres s'ha d'apretar de valent, essent el L1 (de Maragda) i l'últim els més rabiosos. L3 excel.lent i enverinat a la vegada, atenció!


Via semiequipada amb l'R1 i l'R2 a reforçar. Dur tascons (discret), friends fins C2, Aliens, alguna baga i el ganxo recomanable si no tenim el grau una mica consolidat. Roca molt bona amb trams excepcionals però també amb algun tram a vigilar (pocs i curts). Descens en rapel per Destellos (esquerra en baixada) o Absurdistan (dreta i pujant).


Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya d'una via que vaig deixar a mitges sense voler.