dilluns, 9 de gener de 2017

Les parets hauran d'esperar

Hi ha obligacions que estan per damunt de qualsevol altra cosa i la feina que tinc en aquests moments és la més gratificant que em poden oferir per que ja fa una setmaneta que som un més a casa.


Així que les parets hauran d'esperar no sé quants dies, no sé quantes setmanes, potser algun mes però ja tornarem... l'activitat del blog ja tornarà.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... tant com ho sóc jo.

dilluns, 2 de gener de 2017

Dona`m força per cridar.

Semblava que no havia d'arribar mai i ho ha fet amb l'any nou, any nou vida nova diuent, i és que tornar a tenir un angelet als braços m'ompla de felicitat donant-me força per cridar i sentir-me viu.


De ben segur que tindrem feina, maldecaps i nits en vetlla, però tot quedarà compensat per les rialles, petons i abraçades que et farem i ens faràs,


Tant mateix, el que ens robarà el cor per sempre serà aquella primera paraula que no parem d'insistir que diguis. Sigues benvingut vida nostra (vida meva). Alguns a casa t'esperen amb candeletes per liar-la parda, jeje!!

Apa! Fins aviat companys ...l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.


dissabte, 24 de desembre de 2016

Bones Festes.

Ja hi tornem a ser... acabant l'any i a punt per començar-n'he un altre que promet ser molt intens (per variar). Així que tingueu un bon Nadal i un feliç 2017 ple d'escalades i d'encadenaments gloriosos.


Per part meva, faré el que pugui donades les circumstàncies per no deixar-lo en blanc i millor no fer-se gaires il.lusions per si de cas.

Apa! Fins aviat i seguirem informant.

divendres, 9 de desembre de 2016

La Nenuco a Canalda.

Jornada de sol espatarrant a Canalda amb una inversió tèrmica brutal que ens ha permés  escalar amb màniga curta i gairebé suant la gota... potser part de la culpa també l'hen tenia la via que hem fet: la Nenuco, nom tendre per una via que no ho és.


Tres llargs piquents que et deixen ben curtit. L1 aparentment fàcil però on la roca no acompanya gaire. L2 en diedre fissura molt i molt bo. I L3 amb una super panxa inicial que ens farà apretar de valent tant el de primer com el de segon, i sort de l'espit de rigor perque arribar-hi ja té lo seu.

A partir de l'R3 enllaça amb la Via de Pasqua amb dos llargs més d'apretar, sobretot l'últim, però com que ja n'he tingut prou hem baixat amb dos rapels per aquesta.


La via està molt molt molt poc equipada i cal assegurar-se convenientment. Reunions molt justes (només un espit) i difícils de reforçar (fins i tot amb claus). Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i alguns cordinos. Tot i que demanen claus, nosaltres no hem clavat, i s'ha de reconeixer que en algun punt pot anat bé. Roca dolenta al L1 i final del L3, molt bona al L2 i gran part del L3.


Apa! Fins aviat i deu ser la segona o tercera repetició com a molt... menys de cinc segur, jeje!!



dijous, 8 de desembre de 2016

15 anys de... La Noia de Cal Rial a Busa.

Actualment a Busa hi ha vies per tot arreu però La Noia de Cal Rial va ser la primera en obrir-se fora de les zones més habituals (la cara sud i la cara nord). En un primer moment ens vam quedar una mica descolocats i ens va costar ubicar-la però ja de seguida que la van repetir ens va quedar clar que seria una clàssica equipada.


Jo encara vaig tardar uns anyets en anar-hi (fins el 2001, fa 15 anys ja), i al cap d'uns quants anys més (Mai - 08) vam tornar-hi per fer-la tota en lliure i disfrutant de l'elegància i estètica del traçat (i també de les excursionetes del L2). Bona roca en general, cintes i a escalar.


Apa! Fins aviat i m'he pres la llibertat d'anomenar aquest pany de paret com el sector de la Moreria per la construcció de tàpia que hi ha a la base de la paret.

dimarts, 6 de desembre de 2016

ViaCrisis a la Paret de l'Ós.

 Torno anar a St. Llorenç de Montgai aquests dies que no em puc liar fent coses molt lluny del cotxe. Avui una via bastant nova de la dreta de la Paret de l'Ós: la via Crisis, ben encaixada entre les vies veïnes i potser parasitant en excés l'oblidada Trifolls.


Sigui el que sigui, és una bonica via on val la pena anar una mica fort per treure-la el màxim possible en lliure. Personalment l'inici del L2 m'ha semblat molt més de 6b i la resta més o menys correcte. L3 boníssim i pas de ganxo ben pinxo allà al mig de l'artificial.


Està bastant equipada i amb alguns flotants (i el ganxo de punta) ja fareu. Roca molt bona i cantelluda en general. R2 i R3 rapelables i... poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i ja m'en queden poques per fer en aquesta paret.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Holocausto al Cilindre.

Després de la tempesta torna la calma i el rastre de regalims per les parets denota que la tempesta a estat severa. Avui tornem anar al Cilindre de St. Llorenç de Montgai a fer una via que m'ha agradat moltíssim i que l'he disfrutat de valent: la Holocausto.


Curteta però interesent via on tots tres llargs tenen el seu passet picant. El L1 amb una entrada rabiosa  en fred. El L2 amb un tram inicial difícil i obligat. I el L3 amb un desplomet final del tot espectacular. Atrevida, vertical i amb bon ambient. Crec que el L1 no l'hem fet ben bé per on tocava, hem anat massa recte i teniem que haver travessat una mica més a l'esquerra per després tornar. La resta ja sense problemes.


Semiequipada amb material divers i vellet que va aguantant. Cal dur els tascons, friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i dues xapes recuperables per l'R1. Roca molt bona però cal vigilar a l'entrada i sortida de l'R1 i algun que altre còdol o crosta dubtosa.


Apa! Fins aviat i graduació original apretadeta... l'he pujat una mica a la ressenya que us he fet.