dijous, 14 de juny de 2018

15 anys de... l'Homedes al Gat.

El bonic i estètic perfil del Gat queda ben camuflat davant la grandiositat del vessant nord del Pedraforca, però un cop el descobreixes mai més deixes de mirar-lo. La ultraclàssica Homedes és la via més repetida de tot el vessant nord i una cita obligada per tot escalador clàssic.


Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i va ser la primera en solitari al massís (mig en solitari i mig en solo integral). No en guardo gaires records però els pocs que tinc són molt bons. Recordo sobretot l'ambient altiu dels últims llargs i el rapel des d'un merlet amb multitud de bagues.


La via està semiequipada i amb flotants n'hi ha de sobres. La roca bona en general, amb algun tram gastat i algun altre amb pedra solta (sobretot als replans). Possible escapament cap el collet del Gat. Nom i fletxes a peu de via.

Apa! Fins aviat i precaució si teniu cordades per davant o per darrera i també si pujeu o baixeu per la Pany... les pedres cauen directes a peu de via.

divendres, 8 de juny de 2018

Kin Pont de Rock a la Roca de la Coma.

Encara que sembli mentida, avui hem escalat a Abella de la Conca i no hem passat gens ni mica de calor... extraodinari!! Així doncs, el meu lamentable estat de forma m'obliga a triar vies fàcils fins que no hagi perdut algun quilo de més i, les vies tombades del  lloc van prou bé.


Tot i així, la Kin Pont de Rock no ha satisfet ni de lluny les ganes que tenia d'escalar. Només l'adrenalític rapel volat per baixar a valgut la pena, la resta... nyeeec: la part inferior amb zero ambient de paret i multitud d'escapatòries per la dreta, i la part superior una mica més interessant però tampoc sense lluiment.


Escalada poc equipada amb reunions montades o facils de montar en arbres o sabines i, de material només hem usat friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona amb algun bloc dubtós (i alguna xorrera molla que després de tanta pluja no és d'estranyar) i res més.


Apa! Fins aviat i aquí una foto del rapel... volat, volat, jeje!!!


dijous, 31 de maig de 2018

15 anys de... El Camí d'en Pep a Narieda Oest.

Recordo que vam repetir, avui fa 15 anys, aquesta via del vessant oest de Roca Narieda per fugir de les primeres calors estiuenques. El Camí del Pep l'havien obert l'any abans i ens va anar com anell al dit per fer una escalada a l'ombra i rapelar quan el sol començava a tocar-nos.


Tinc molt bons records dels dos últims llargs (realment molt xulos) i no tant bons del L5 amb unes preses de rocòdrom per pode-ho fer en lliure ...sense comentaris (que en el seu dia ja em van posar a parir).


Apa! Fins aviat i de la resta no recordo res.

dilluns, 28 de maig de 2018

XaMarEduMarAntIsa a Busa.

Fins aquest matí no hem decidit on anar ja que la previsió metereològica no era gens encoratjadora però unes tímides clarianes a l'alba en a fet decantar per Busa i aquesta via de nom impronunciable i escriptura impossible.


La XaMarEduMarAntIsa és una via comercial per no patir gens ni mica i ideal pel dia que ens esperava. Escalada prou interessant amb un L3 lleig i un fantàstic L4. La graduació general de la via l'he trobat benèvola excepte la part central d'aquest L4... encara estic buscant el 6a+ (a la ressenya que us he posat el grau que m'ha semblat a mi).


Via totalment equipada amb parabolts (15 cintes variades + R.). Roca bona, sanejada i raspellada amb dedicació excepte la segona meitat del L3 amb replans de terra impossibles de netejar. Possible descens en rapel (preveure algun cordino o maillon) o caminant cap a l'est fins trobar l'escala.


Apa! Fins aviat i peu de via molt pendent i una mica incòmode, R0.

dijous, 24 de maig de 2018

Tots al Trullo a La Corriu.

Una altra tarda ben aprofitada a La Corriu en una de les últimes vies obertes al lloc: la Tots al Trullo, potser una mica massa encaixada entre la canal herbosa de l'esquerra i la Germanautes de la dreta.


Per aquesta raó no m'ha acabat de fer el pes. Això i la part inicial de llurs llargs amb unes llastres una mica delicades. Però vaja, la resta prou bé. Destacar el L1 de 50m ben bons.


Està equipada i amb la roca bona menys les citades llastres. Descens en rapel per la veïna NO Fracking i a combinar amb alguna altra del sector per amortitzar la jornada.


Apa! Fins aviat i aprofiteu els vessants suds que aviat els haurem de deixar fins la tardor.

15 anys de... l'Anglada Cerdà a la Boleta Foradada.

Com ja he dit en alguna altra ocasió, hi ha vies que suposen un abans i un després. L'Anglada Cerdà de la Boleta Foradada de Montserrat va ser una d'aquestes vies, avui feta fa 15 anys.


Dic això perque fins llavors havia vist els burils com uns àngels salvadors, però a partir d'aquesta via i en concret del seu L6 els hi vaig agafar una mica de mania, i ara, ja no disfruto tant quan m'he de penjar d'aquestes relíquies i això que no n'he petat mai cap,  jeje!.


De la via només puc dir que és una clàssica imprescindible d'una elegància i bellesa dificilment igualable.

Apa! Fins aviat i actualment està semirestaurada (...quan la vam repetir, no).

divendres, 18 de maig de 2018

Cop de Falç a la Paret de Riu Lacó.

Caram caram amb la primavera... pluja, pluja i més pluja. A mi ja m'agrada que plogui però si en guardem una mica per l'estiu o la tardor tampoc passaria res. Sigui com sigui, entre les obligacions familiars matinals i els ruixats de tarda queda una estona a migdia que he aprofitat per fer la Cop de Falç a la Paret de Riu Lacó.


Vieta semiequipada per un bonic sistema de fissures prou verticals amb un parell de passos de tibar i la resta per disfrutar. Feta d'una tacada i amb reunió cimera al mateix camí de descens: ràpid i còmode.


Cal dur friends fins C3 (Aliens opcionals) i algunes bagues sabineres. Roca molt bona en general però amb algun bloc dubtós (bona feina de neteja). Ben assegurada per apretar a gust amb una graduació original força benèvola.


Apa! Fins aviat i us poso l'enllaç d'una via veïna que m'havia quedat endarrerida la ressenya.