dissabte, 30 de desembre de 2017

La Pepe Álvarez a la Serra de les Canals.

Última escalada de l'any després de molts dies d'inactivitat i això es tradueix en un estat de forma pèssim i amb l'única finalitat de disfrutar sense patir i, la Pepe Álvarez a la Serra de les Canals a complert amb els requisits.


Vieta fàcil on els metres cauen ràpid. Poc a destacar d'aquesta escalada basicament en placa tombada on els parabolts justos i suficients ajuden a progressar amb seleritat. L'entrada directa queda pendent per un altre dia.


Nosaltres duiem uns quants trastos i els hem passejat. Només amb cintes i bagues per sabines ja fareu. Reunions equipades. Roca en general bona però amb nombroses crostes i llastres típiques d'aquesta paret. Descens en rapel (llargs) i compte amb el bombardeig de les pedres dels replans.


Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any que ve.

dijous, 28 de desembre de 2017

15 anys de... la Tierra de Nadie a la Roca dels Arcs.

28 de Desembre dia dels Sants Innocents. El de 2002 va servir per fer la bonica Tierra de Nadie a la Roca dels Arcs, i com podeu veure a la imatge amb un dia de solet hivernal tant típic d'aquesta paret del Montsec.

Com passa amb totes (o gairebé totes) les vies frikis d'aquesta paret, la roca ja està bastant gastada però tot i així aquesta no m'importaria repetir per que en guardo molt bon record. I si no ho he fet ja és perque m'agradaria encadenar el fantàstic L3 que en aquests murs de continuïtat costa lo seu.


Apa! Fins aviat i... foc a l'obaga.

divendres, 22 de desembre de 2017

Bones Festes.

Dies trepidants on els temes de conversa de segur no faltaran. Desitjar a tothom Bon Nadal i Feliç 2018.


Que les emocions (i un sorteig de loteria molt oportunista) no us facin marginar el tio, l'arbre de Nadal, els Reis d'Orient i sobretot el pessebre.

Apa! Fins aviat i ... seguim.

dijous, 21 de desembre de 2017

15 anys de... l'Aerolito Sevillano a la Serra de St. Joan.

Us en recordeu dels "aerolitos"? Ja fa temps d'allò, oi? i aquesta via va ser oberta en aquells dies. Jo la vaig repetir en el dia més curt de l'any de fa 15 anys aprofitant la còmoda aproximació i la modesta alçada de la paret.


No recordo gran cosa de la via. Sé que em va agradar i que l'últim llarg el vaig trobar difícil. A part d'això res més, però sé que s'ha repetit amb certa freqüència i que és una via que pot entrar en una llista de futuríbles.


Apa! Fins aviat i avui més que mai...


dimarts, 19 de desembre de 2017

L'Anxor a Canalda.

Massa dies sense sortir de casa, sense poder fer una escalada i sense poder notar l'aire fred a les orelles. Avui, per fi, he sortit a passejar per la meva estimada Canalda i no m'he pogut estar de fer una trapellaria escalant la via més oriental de la paret.


L'Anxor és una vieta curteta i fàcil que segueix l'esperó est de la paret abans del brusc gir que fa vers al nord. Escalada ràpida ideal per amortitzar el camí de baixada.


Dur tascons i alguns cordinos o bagues. Roca bona i reunions en arbustos. Inici en el mateix camí i descens travesant a la dreta.


Apa! Fins aviat i ...vejam si al mateix deixar enrera l'any o fem també amb els virus, mocs i demés.

dijous, 7 de desembre de 2017

L'Almendáriz i l'âcid Làctic al Pic del Martell.

Avui m'han portat escalar per primer com al Pic del Martell. Com que no tenia cap tipus de preferència els companys han escollit: l'Almendáriz un i l'Àcid Làctic l'altre, així que tots tres hem fet una bona jornada amb vistes al mar.


La primera diuen que és una variant d'un sol llarg (L2), nosaltres duiem una ressenya original que hem intentat seguir. Sigui el que sigui, és ben bonica i agradable.


I de la segona diuen que trepitja dues vies ja existents, i també, sigui el que sigui, és ben bonica però una mica més picantona i amb el grau més apretat (sobretot els dos últims llargs).


Les dues estan semiequipades amb les reunions montades (o gairebé), dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona i cantelluda en general.


Apa! Fins aviat i ...bon retorn a casa als quaranta cinc mil del 'road to Brusseles'.



diumenge, 3 de desembre de 2017

Via d'en Ballart a Canalda.

Cada dia m'en queden menys de vies per fer a Canalda i avui, tot i posar-mi tard, he fet un dels ossos que tenia pendent: la curta i contundent Via d'en Ballart al Ditet, on he passat molta por fent el meu primer A3+ de la meva vida, uf uf!!!


Via d'un sol llarg de 50m gairebé tot en lliure però amb 5 o 6 metres d'artificial extrem i artesanal que et deixen ben servit (imaginació al poder). I sort d'un pseudo pont de roca equipat amb cordino de 3mm que fa disparar les pulsacions. Brutal!


Practicament desequipada amb només dos ponts de roca i un espit a la reunió. Del material que demanen (5 claus variats, falques i tascons) al que he fet servir jo no té res a veure (tascons complert micros inclosos, friends fins C3 i C4 recomanable però no el duia, Aliens, bagues i algun cordino) així que vosaltres mateixos. Lo millor de tot és haver-la pogut fer sense clavar. Roca bona en general i excel.lent després de l'artificial.


Apa! Fins aviat i ara toca pensar amb la propera... i sense por!!

dijous, 30 de novembre de 2017

15 anys de... l'Esperó Albir Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses.

Durant tots aquets anys escalant he tingut jornades de tot tipus, i la d'avui fa 15 anys a Terradets repetint l'Esperó Albir Vidal Farreny la recordo freda, especialment freda... encara diria més, molt freda. Dels dies que he passat més fred escalant. Recordo que només tenia ganes d'arribar a la falsa feixa per escapar d'aquell infern gelat.


Amb aquestes circumstàncies la percepció que vaig agafar de la via és totalment esbiaixada i segurament no s'adiu a la realitat, per tant, us donaré poques referències i poca informació. Tot i així, m'atrebeixo a dir sense por a equivocar-me que el L2 prou us farà apretar.


Apa! Fins aviat i... algun voluntari per fer-la sencera?

diumenge, 26 de novembre de 2017

Nova via. La Revolució dels Somriures a La Corriu.

Paret de modesta alçada enclavada en un dels indrets més bonics i tranquils de la comarca (i espero que segueixi així durant molts anys). De mica en mica s'hi van obrint vies i, avui, ja n'hi ha una més: la Revolució dels Somriures.


Via atrevida amb les assegurances justes i en diversos trams difícil de posar-n'he. Estic segur que prou us farà treballar i escalar tranquils i concentrats. Tots els llargs tenen la seva dosi revolucionària (potser el L3 sigui el més benèvol).


Us caldrà alguns tascons petits, friends fins C1 i els Aliens, així com alguna baga o cordino. Roca en general bona però amb còdols dubtosos en tot el recorregut i molt bruta de terra i líquen (te el seu rollo escalar així). (Quan tingui un ratet us penjo alguna foto i la ressenya us faré esperar una mica més).

Apa! Fins aviat i l'R1 l'hem trobat muntada... haurem d'investigar.

dijous, 16 de novembre de 2017

Directa al Peladet al Peladet Oriental.

Ja tenia ganes de tornar a fer una mica d'escalada i, anar a respirar la calma (total) de Rúbies sempre és un goig. Avui he fet una via que tenia a la llista des de feia bastant de temps: la Directa al Peladet, de les millors de la paret.


Via vertical i mantinguda on només desmereig el final del L2 (herbós) però la resta és ben bonic i variat. Inici evident pel diedre més marcat de tota la paret i on ja tindreu la primera apretada que en fred es deixa sentir.


Semiequipada amb les reunions equipades o amb alzines de bones proporcions. Cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general però amb diversos trams o blocs a vigilar en tots els llargs.


Apa! Fins aviat i tirades llargues... tingueu-ho en compte.

dijous, 2 de novembre de 2017

15 anys de... l'Anarcoma i l'Obsessió Continua a les Moles del Don.

Els Estrets d'Arnes és un lloc preciós per fer-hi una excursioneta i les parets del costat per fer-hi unes escalades. Avui fa 15 anys, aprofitant el pont de Tots Sants vam acostar-nos-hi a fer aquest parell de boniques vies.


Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.


Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

dimecres, 1 de novembre de 2017

15 anys de... la KRT a la Roca dreta de les Valls.

Tots Sant de 2002, avui fa 15 anys, vam decidir anar per primer cop als bonics Ports de Beseit. La tria era enorme però ens vam decantar per una ultraclàssica del lloc, la K.R.T. a la Roca dreta de les Valls. Molt bonica via que en guardo un record excel.lent.


Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.


Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Super Crack a Busa.

Mentre caminava pel peu de la paret sud de Busa camí de l'escalada del dia, un petit descans m'ha fet mirar enrrera just a l'inici de la descomunal i tètrica fissura de la Super Crack. Així que no m'he pogut resistir i he començat a preparar el material.


Un cop en acció ja no ha estat tant bonic com des de baix i l'escalada s'ha tornat lenta i meticulosa per culpa de la roca i de les poques possibilitats d'assegurar-se convenientment, tot i així, he anat fet i la cosa a sortit perfecte amb un sol llarg de vuitanta metres, al límit de la corda, i només deu punts d'assegurança...uf uf!!


Via molt poc equipada on caldrà algun tascó, friends fins C4 o més, Aliens i alguna baga. Roca dolenta en conjunt i on cal dominar el tema. Escalada vertical amb grau mantingut i trams d'empotrament.


Apa! Fins aviat i ...tot i així te el seu encant, jeje!!

Ah. I per acabar voldria comentar que la primavera de l'any passat és va arribar a un acord amb el propietari dels terrenys de la paret sud ( des de l'Agulla Rodona fins l'Esperó NAN) per pacificar la zona durant els mesos de Desembre, Gener i Febrer per així poder-hi desemvolupar les activitats tradicionals de pagès. Estaria bé respectar-ho, gràcies.

Nota: Davant d'algun comentari escrit en aquest post, m'he entretingut a contar en un 'excel' les vies que hi ha a Busa des de l'Agulla Rodona a l'Esperó Nan (sud) i també les de més a l'esquerra des de la Punta de la Guàrdia fins a l'Agulla Rodona (sud+), per anys i per oberturistes.


A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions que vulgui però jo entenc perfectament l'emprenyada del propietari (i tant fa que sigui nou com vell, no deixa de ser el propietari). Per cert, crec que encara falta alguna via.

divendres, 27 d’octubre de 2017

Benvinguda República.

Ja sé que aquest és un blog d'escalada però davant un fet tant trascendent com aquest, per lo bo i per lo dolent, no puc deixar de penjar un petit post per donar la benvinguda a la República Catalana.


Crec que valdrà la pena lluitar per ella ja que l'alternativa NO és gens encoratjadora vist lo vist, fet lo fet i sentit lo sentit... al cap i a la fi no conec cap revolució que no hagi trencat la legalitat en algun moment o altre.

Apa! Fins aviat i ara més que mai... foc a l'obaga.

dijous, 26 d’octubre de 2017

15 anys de... la Justel Hita Picazo a la Torre de Lleida.

Totes les vies de la Torre de Lleida damunt l'embassament d'Oliana són llargues i d'aventura, potser la que menys és aquesta: la Justel Hita Picazo ja que gairebé un centenar de parabolts domestiquen el recorregut. Jo la vaig repetir ara farà 15 anys aprofitant al màxim les hores de llum de que disposavem.


Recordo sobretot la verticalitat i ambient altiu de la part superior, i de la resta gairebé res. Abans del segon jardí aprofita l'evident diedre de l'Esperó Roberto Fernández. I roca de tot tipus com toca en una via tant llarga, bona en general. Porteu friends com a mínim.


Apa! Fins aviat i aproximació i descens per la ferrata.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Nova via. Sortida Cap Endevant a l'Agulla dels Pelats.

Ni molt menys la intenció d'avui era obrir però de vegades les coses surten rodades i com si d'un bolet fos, hem pres forma a aquesta nova via a l'Agulla dels Pelats del Montroig. Molt bona jornada amb la companyia de dos il.lustres, genial!!


Sortida Cap Endevant vol seguir el que seria l'esperó est de la citada agulla amb trams prou verticals i prou atlètics. Tot i que el L2 concentra el major grau (màx. 6b), jo diria que el L1 és més obligat i difícil en conjunt i on haureu de vigilar més amb el fregament. Nosaltres hem fet reunió a l'Ae però després hem vist que no feia falta.


Via semiequipada amb les reunions montades i còmodes. Caldrà dur els friends fins el C2 (i opcionalment el C3 per un punt del L2), Aliens i alguna baga o cordino. Roca a estudiar però bona en general.


Apa! Fins aviat i ...endevant catalans, endevant!!

dilluns, 16 d’octubre de 2017

L'Anonymous i la Crispin a la Paret del Pont.

Després d'un bon grapat de dies sense escalar per Montserrat aprofitem aquest estiu d'Octubre per amortitzar l'ombra de la Paret del Pont.


Primer l'Anonymous, on només caldrà vigilar en seguir correctament el L1. La resta sense complicacions destacables. Dur els Aliens.


I després, la Crispin, vieta super xula que ja havia fet (Ag-04) on l'últim mur de forats és la cirereta del pastís. Dur només cintes.


Roca molt bona en general, especialment a la Crispin, i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i ombra durant el matí.

divendres, 6 d’octubre de 2017

15 anys de... el Clot de l'Infern a Busa.

Els companys que van obrir El Clot de l'Infern a la Presó de Busa (la pionera en aquest sector) m'explicaven les batalletes que hi van tenir però en cap moment van mencionar lo exòtica i curiosa que era l'escalada. Jo pensava que seria una via més de xemeneia però en arribar a l'inici aquesta era tant descomunal que s'havia de pujar pels costats de la mateixa.


Així que dins un paisatge interior en 3D vas pujant entremig de blocs gegants encastats, fisures i el tram més difícil en placa semidesplomada. Precaució al final del L1 a no seguir la fisura evident i amb xapes que tira amunt, sinó que cal travessar a l'esquerra per montar la reunió damunt el bloc.


Apa! Fins aviat i ... un frontal per l'inici de via no us anirà gens malament.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

No hi ha paraules.

Sóc un sac de sentiment múltiples difícilment expressables. No tinc paraules per descriure el que a passat avui, fins hi tot diria que és un malson... però malauradament no ho és. Mai hagués imaginat que l'Estat espanyol volgués arribar tant lluny. Jo he pogut votar però el preu d'alguns catalans ha estat molt alt, massa alt. Les imatges parlen per si soles.


Companys i companyes, amics i amigues, catalans i catalanes, l'estat espanyol ja no te res que em pugui oferir, ja no vull res d'ells, ja no vull saber-ne res més. Bona gent d'aquest petit gran país, si en algun moment podia tenir un bri d'espanyolitat avui s'acaba d'esfumar.

 La meva ruptura emocional és definitiva
fins el dia que em mori.

Apa! Fins aviat i visca Catalunya lliure.


Nota (del 4 d'Octubre de 2017): Com es pot negar la realitat d'una manera tant flagrant? Com és possible veure l'evidència d'una manera tant diferent? Com pot ser que s'ignori el que ha passat?
 Catalans i catalanes, aquesta és la justícia de l'Estat Espanyol, aquesta és la fraternitat que ens té. I per rematar-ho, un rei (que és fa dir de tots) que menyste un poble i ignora tots els ferits. Borbó tenia que ser i Felip s'havia de dir (cap infant català amb aquest nom, que caigui en l'oblit si us plau).
  

    
Nota (del 16 d'Octubre de 2017): Indignació és quedar-me curt davant l'ús indiscriminat que fa l'Estat Espanyol del que ells anomenen justícia. Cada dia queda més palès que això de la separació de poders a mort. Per aquesta regla de tres jo també sóc un sediciós... però vès per on, jo ja no ho puc ser perque no sóc espanyol.



Nota (del 2 de Novembre de 2017): Cacera de bruixes en tota regla. Empresonar un govern escollit de forma democràtica per defensar idees polítiques sota falses acusacions de rebel.lió és senzillament impensable en un estat que és fa dir democràtic. Volen un pensament únic, volen uns gossets mansos i obedients mentre ells poden fer i desfer les seves corrupteles al gust. Doncs, ho sento però no, no penso passar per l'adreçador. Visca la República Catalana.