dijous, 16 de novembre de 2017

Directa al Peladet al Peladet Oriental.

Ja tenia ganes de tornar a fer una mica d'escalada i, anar a respirar la calma (total) de Rúbies sempre és un goig. Avui he fet una via que tenia a la llista des de feia bastant de temps: la Directa al Peladet, de les millors de la paret.


Via vertical i mantinguda on només desmereig el final del L2 (herbós) però la resta és ben bonic i variat. Inici evident pel diedre més marcat de tota la paret i on ja tindreu la primera apretada que en fred es deixa sentir.


Semiequipada amb les reunions equipades o amb alzines de bones proporcions. Cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general però amb diversos trams o blocs a vigilar en tots els llargs.

Apa! Fins aviat i tirades llargues... tingueu-ho en compte.

dijous, 2 de novembre de 2017

15 anys de... l'Anarcoma i l'Obsessió Continua a les Moles del Don.

Els Estrets d'Arnes és un lloc preciós per fer-hi una excursioneta i les parets del costat per fer-hi unes escalades. Avui fa 15 anys, aprofitant el pont de Tots Sants vam acostar-nos-hi a fer aquest parell de boniques vies.


Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.


Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

dimecres, 1 de novembre de 2017

15 anys de... la KRT a la Roca dreta de les Valls.

Tots Sant de 2002, avui fa 15 anys, vam decidir anar per primer cop als bonics Ports de Beseit. La tria era enorme però ens vam decantar per una ultraclàssica del lloc, la K.R.T. a la Roca dreta de les Valls. Molt bonica via que en guardo un record excel.lent.


Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.


Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Super Crack a Busa.

Mentre caminava pel peu de la paret sud de Busa camí de l'escalada del dia, un petit descans m'ha fet mirar enrrera just a l'inici de la descomunal i tètrica fissura de la Super Crack. Així que no m'he pogut resistir i he començat a preparar el material.


Un cop en acció ja no ha estat tant bonic com des de baix i l'escalada s'ha tornat lenta i meticulosa per culpa de la roca i de les poques possibilitats d'assegurar-se convenientment, tot i així, he anat fet i la cosa a sortit perfecte amb un sol llarg de vuitanta metres, al límit de la corda, i només deu punts d'assegurança...uf uf!!


Via molt poc equipada on caldrà algun tascó, friends fins C4 o més, Aliens i alguna baga. Roca dolenta en conjunt i on cal dominar el tema. Escalada vertical amb grau mantingut i trams d'empotrament.


Apa! Fins aviat i ...tot i així te el seu encant, jeje!!

Ah. I per acabar voldria comentar que la primavera de l'any passat és va arribar a un acord amb el propietari dels terrenys de la paret sud ( des de l'Agulla Rodona fins l'Esperó NAN) per pacificar la zona durant els mesos de Desembre, Gener i Febrer per així poder-hi desemvolupar les activitats tradicionals de pagès. Estaria bé respectar-ho, gràcies.

Nota: Davant d'algun comentari escrit en aquest post, m'he entretingut a contar en un 'excel' les vies que hi ha a Busa des de l'Agulla Rodona a l'Esperó Nan (sud) i també les de més a l'esquerra des de la Punta de la Guàrdia fins a l'Agulla Rodona (sud+), per anys i per oberturistes.


A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions que vulgui però jo entenc perfectament l'emprenyada del propietari (i tant fa que sigui nou com vell, no deixa de ser el propietari). Per cert, crec que encara falta alguna via.

divendres, 27 d’octubre de 2017

Benvinguda República.

Ja sé que aquest és un blog d'escalada però davant un fet tant trascendent com aquest, per lo bo i per lo dolent, no puc deixar de penjar un petit post per donar la benvinguda a la República Catalana.


Crec que valdrà la pena lluitar per ella ja que l'alternativa NO és gens encoratjadora vist lo vist, fet lo fet i sentit lo sentit... al cap i a la fi no conec cap revolució que no hagi trencat la legalitat en algun moment o altre.

Apa! Fins aviat i ara més que mai... foc a l'obaga.

dijous, 26 d’octubre de 2017

15 anys de... la Justel Hita Picazo a la Torre de Lleida.

Totes les vies de la Torre de Lleida damunt l'embassament d'Oliana són llargues i d'aventura, potser la que menys és aquesta: la Justel Hita Picazo ja que gairebé un centenar de parabolts domestiquen el recorregut. Jo la vaig repetir ara farà 15 anys aprofitant al màxim les hores de llum de que disposavem.


Recordo sobretot la verticalitat i ambient altiu de la part superior, i de la resta gairebé res. Abans del segon jardí aprofita l'evident diedre de l'Esperó Roberto Fernández. I roca de tot tipus com toca en una via tant llarga, bona en general. Porteu friends com a mínim.


Apa! Fins aviat i aproximació i descens per la ferrata.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Nova via. Sortida Cap Endevant a l'Agulla dels Pelats.

Ni molt menys la intenció d'avui era obrir però de vegades les coses surten rodades i com si d'un bolet fos, hem pres forma a aquesta nova via a l'Agulla dels Pelats del Montroig. Molt bona jornada amb la companyia de dos il.lustres, genial!!


Sortida Cap Endevant vol seguir el que seria l'esperó est de la citada agulla amb trams prou verticals i prou atlètics. Tot i que el L2 concentra el major grau (màx. 6b), jo diria que el L1 és més obligat i difícil en conjunt i on haureu de vigilar més amb el fregament. Nosaltres hem fet reunió a l'Ae però després hem vist que no feia falta.


Via semiequipada amb les reunions montades i còmodes. Caldrà dur els friends fins el C2 (i opcionalment el C3 per un punt del L2), Aliens i alguna baga o cordino. Roca a estudiar però bona en general.


Apa! Fins aviat i ...endevant catalans, endevant!!

dilluns, 16 d’octubre de 2017

L'Anonymous i la Crispin a la Paret del Pont.

Després d'un bon grapat de dies sense escalar per Montserrat aprofitem aquest estiu d'Octubre per amortitzar l'ombra de la Paret del Pont.


Primer l'Anonymous, on només caldrà vigilar en seguir correctament el L1. La resta sense complicacions destacables. Dur els Aliens.


I després, la Crispin, vieta super xula que ja havia fet (Ag-04) on l'últim mur de forats és la cirereta del pastís. Dur només cintes.


Roca molt bona en general, especialment a la Crispin, i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i ombra durant el matí.

divendres, 6 d’octubre de 2017

15 anys de... el Clot de l'Infern a Busa.

Els companys que van obrir El Clot de l'Infern a la Presó de Busa (la pionera en aquest sector) m'explicaven les batalletes que hi van tenir però en cap moment van mencionar lo exòtica i curiosa que era l'escalada. Jo pensava que seria una via més de xemeneia però en arribar a l'inici aquesta era tant descomunal que s'havia de pujar pels costats de la mateixa.


Així que dins un paisatge interior en 3D vas pujant entremig de blocs gegants encastats, fisures i el tram més difícil en placa semidesplomada. Precaució al final del L1 a no seguir la fisura evident i amb xapes que tira amunt, sinó que cal travessar a l'esquerra per montar la reunió damunt el bloc.


Apa! Fins aviat i ... un frontal per l'inici de via no us anirà gens malament.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

No hi ha paraules.

Sóc un sac de sentiment múltiples difícilment expressables. No tinc paraules per descriure el que a passat avui, fins hi tot diria que és un malson... però malauradament no ho és. Mai hagués imaginat que l'Estat espanyol volgués arribar tant lluny. Jo he pogut votar però el preu d'alguns catalans ha estat molt alt, massa alt. Les imatges parlen per si soles.


Companys i companyes, amics i amigues, catalans i catalanes, l'estat espanyol ja no te res que em pugui oferir, ja no vull res d'ells, ja no vull saber-ne res més. Bona gent d'aquest petit gran país, si en algun moment podia tenir un bri d'espanyolitat avui s'acaba d'esfumar.

 La meva ruptura emocional és definitiva
fins el dia que em mori.

Apa! Fins aviat i visca Catalunya lliure.


Nota (del 4 d'Octubre de 2017): Com es pot negar la realitat d'una manera tant flagrant? Com és possible veure l'evidència d'una manera tant diferent? Com pot ser que s'ignori el que ha passat?
 Catalans i catalanes, aquesta és la justícia de l'Estat Espanyol, aquesta és la fraternitat que ens té. I per rematar-ho, un rei (que és fa dir de tots) que menyste un poble i ignora tots els ferits. Borbó tenia que ser i Felip s'havia de dir (cap infant català amb aquest nom, que caigui en l'oblit si us plau).
  

    
Nota (del 16 d'Octubre de 2017): Indignació és quedar-me curt davant l'ús indiscriminat que fa l'Estat Espanyol del que ells anomenen justícia. Cada dia queda més palès que això de la separació de poders a mort. Per aquesta regla de tres jo també sóc un sediciós... però vès per on, jo ja no ho puc ser perque no sóc espanyol.



Nota (del 2 de Novembre de 2017): Cacera de bruixes en tota regla. Empresonar un govern escollit de forma democràtica per defensar idees polítiques sota falses acusacions de rebel.lió és senzillament impensable en un estat que és fa dir democràtic. Volen un pensament únic, volen uns gossets mansos i obedients mentre ells poden fer i desfer les seves corrupteles al gust. Doncs, ho sento però no, no penso passar per l'adreçador. Visca la República Catalana.


dijous, 28 de setembre de 2017

15 anys de... la Cobra al Roget.

La paret del Roget és possiblement de les menys concorregudes del Pedraforca. Jo mai trobava el moment per anar-hi: a l'estiu massa calor, a l'hivern massa fred i a entretemps no tens el xip per anar-hi. Avui farà 15 anys vam decidir fer la via més fàcil que hi havia i Déu ni do del que vam tenir que apretar.


La Cobra el més destacat que té és aquesta impresionant xemeneia, més difícil del que sembla i molt difícil d'assegurar (crec recordar que vaig posar dues assegurances en 40m). De la resta, no recordo gran cosa... només que vam baixar caminant per darrera buscant el camí més amable entre resalts i tarteres.

Apa! Fins aviat i sort que les xemeneies s'em donen bé sinó... pfffff!!!!

dijous, 21 de setembre de 2017

Via del Pardal a Busa.

Tornem a Busa cercant una via tranquila per poder agafar rodatge i la Via del Pardal en ha deixat amb un regust agredolç. Agre per la tensió d'una roca no sempre fiable i dolç per la quantitat de xapes i bon ambient a la part alta.


Les tirades no són massa llargues i això fa pensar en empalmar llargs però la quantitat d'assegurances i la ubicació d'aquestes fa que acabem amb molt fregament. Així que el millor és anar llarg a llarg per disfrutar-la, sobretot els dos últims, i el bon ambient de l'R4 ve de regal.


De material només cal unes 13 cintes variades + reunions. I la roca és dubtosa a la part inferior i bona en la superior. Ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i si volem empalmar llargs dur unes 21 cintes + R.


dilluns, 18 de setembre de 2017

Ambigú a la Pala Alta.

Feia dies que no podia escalar i la veritat és que en tenia moltes ganes, sort que el ruixat del matí a anat a menys i al final a quedat un dia radiant, ideal per apretar una mica a l'Ambigú de la Pala Alta del Montroig.


Via curta que em acabat d'allargar fent l'últim llarg de la Rock'n'Roll del Corriol. Destacar el L1 com el més obligat i difícil (encara que l'inici del L3 també Déu ni do) i el L3 és el més bonic amb un desplom final super xulo i atlètic.


Escalada semiequipada on farà falta algun tascó (opcional), friends fins el C3 i els Aliens. La roca molt bona en general però amb diverses crostes al L1 i l'inici del L2, precaució.


Apa! Fins aviat i si continua aquesta fresca haurem d'acomiadar les vessants a l'ombra... que tampoc va malament!!



dijous, 14 de setembre de 2017

15 anys de... la Via del Corb a la Roca Gran de Ferrús.

La Roca Gran de Ferrús és una d'aquelles parets realment boniques d'escalar: tranquilitat, paisatge preciós, altiva i amb bones vistes, aire fresc i net, etç etç. A mi em va costar anar-hi per primer cop (les pistes de fa 15 anys no eren com les d'ara) i la primera que hi vaig fer va ser aquesta perla oblidada que és la Via del Corb.


El que m'ha quedat més en el record és de via bonica amb un L1 vertical, compacte i difícil. També recordo que ens va costar trobar l'inici (al ser la primera vegada, tot ho veia igual) però un cop en paret la vam seguir bé. A part d'això poca cosa més. Diuen que està equipada però si porteu uns tascons no us aniran gens malament en els trams fàcils.


Apa! Fins aviat i busqueu burils vermells... si és que queda vermell per trobar, jejeje!!

diumenge, 10 de setembre de 2017

15 anys de... la Tarantel.la i la Micky Mouse a la Roca Gris.

Aquestes dues vies de la Roca Gris de Montserrat són com la cara i la creu de l'escalada: la Tarantel.la poc repetida i la Micky Mouse super freqüentada, i això que van tant aprop l'una de l'altra que gairebé es molesten i tot.


Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i la veritat és que no recordo gran cosa: de la primera recordo el L1 amb alguns claus bastant casolans i de la segona recordo el magnífic L2. De la resta, res més.


Apa! Fins aviat i ...compte amb la reunió cimera que és molt cutre si no l'han arreglat (això també ho recordo, jeje!!).

dijous, 7 de setembre de 2017

15 anys de... el Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs.

Sembla que fos ahir que van obrir la Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià i mira, jo ja fa 15anys que la vaig repetir per primer cop (el segon el Nov-08). Fua!! Com passa el temps!!! Recordo que aquest dia vam sortir rebotats de la Makoki i com a pla B no va estar gens malament.


Aquesta via va crear polèmica en el seu dia per parasitar o trepitjar la Montse Pueyo en els dos primers llargs, però de mica en mica i sobretot la seva freqüentació a fet que sobrevisques. De fet, la via és super xula i ben assegurada (encara que a la foto i veieu un Alien... les circumstàncies d'aquell moment o feien recomanable).


Així que un bon grapat de cintes, uns bons braços i a disfrutar de la roca i de l'escalada tipicament vilanoniva.

Apa! Fins aviat i per cert, el L3 sempre se m'ha resistit... haurem de tornar-hi, jeje!!

dimecres, 6 de setembre de 2017

15 anys de... la Bataller Rubiralta a Cal Fité.

La falda de la Serra del Verd pel seu vessant oest és un caos gegant de parets i roques i, de moment, l'únic tram que a triomfat relativament és l'altiu llogaret de Cal Fité pel seu còmode accés i curta aproximació. Fa 15 anys vam anar a repetir la Bataller Rubiralta que puja per la part central de la paret que domina.


La via (i la paret) des del pàrking ja es veu que és poc atraïent i amb roca mediocre i, un cop en matèria és confirmen les expectatives. De vegades dir les veritats ofen als oberturistes però la realitat imposa la seva llei i les (poques) repeticions o constaten. Tot i estar semiequipada, poder-se fer en lliure només amb flotants i la seva curta aproximació (30min) és una via poc agraïda i poc repetida.


Apa! Fins aviat i per cert... el descens també és poc agraït.

dissabte, 2 de setembre de 2017

Els Viatges de Gulliver i (Molt de Poc) a Vilamala.

Torno a baixar a les profunditats del Clot de Vilamala per escalar aquest parell de vietes romàntiques en aquesta fantàstica jornada d'avui. Els Viatges de Gulliver i la Molt de Poc és una de les múltiples combinacions que podeu fer quan ja tingueu l'entorn familiaritzat.


Fàcils i ràpides dins un ambient feréstec i tranquil. Totes dues comencen al peu del camí principal, la primera l'he trobat, la segona m'he l'he inventat (tot i que em pensava que anava bé)... així que hi hauré de tornar.


Així que porteu alguns Aliens i friends, alguna baga i, poca cosa més. Roca bona i compacta menys en els replans i l'arribada al cim. Aproximació en baixada (1h.) i retorn en pujada.


Apa! Fins aviat i ...precaució després de pluges o èpoques de molta humitat.



dimarts, 29 d’agost de 2017

Via de les Fisures a Canalda.

Dies de xafogor, d'alguna gotellada i d'escalades a la tarda, avui hem anat a Canalda a repetir una via que vaig obrir el 2006: la via de les Fisures tot i no ser una gran via (ni molt menys) és prou interessant per tornar-la a fer (Jul-06), ideal per combinar amb alguna altra.


Curteta, ràpida, amb algun tram atlètic i algun altre del tot contundent. El L2 no és el més difícil però si el més bonic, i només algun tram del L3 realment desmereix. L'accés el farem grimpant per unes grades fins un bon replà darrera uns boixos on no caldrà ni montar l'R0.


Pràcticament desequipada, només trobareu algun pont de roca, un clau i alguna xapa a les reunions. Cal dur tascons, friends fins el C2, Aliens i algun cordino. Roca bona menys algun punt del L1 i L3.


Apa! Fins aviat i en aquesta via si que triomfen els friends... almenys per ser Canalda.