dijous, 25 de maig de 2017

La Fil.loxera Vastatrix a la Paret de l'Aeri.

Estiu avançat el que fa aquests dies i la Paret de l'Aeri de Montserrat no és tant nord com voldríem. Així que avui a la Fil.loxera Vastatrix ens ha tocat el sol però com que hem escalat ràpid encara ho hem pogut salvar.


Oblidada via i la veritat és que val prou la pena. Llàstima de les xapes planes (tipus 'espeleo') que van una mica malament de xapar i d'algun tram amb roca un xic bruta (sobretot la part de baix) però en general m'ha agradat força. I si, a més a més, podeu apurar algun tram en lliure molt millor (...per part meva no ha estat el cas, jeje!!).



Pràcticament equipada (només alguns Aliens per reforçar els claus del L6) i les reunions amb tres espits. Molt ben assegurada per sobre del Vº i més just per sota. Roca molt bona menys la segona meitat del L4. Ombra fins el primer sostre i segurament sol a partir d'aquí i fins la tarda.


Apa! Fins aviat i alerta a no equivocar-vos en el L5... que les vies veïnes passen molt aprop.

dijous, 18 de maig de 2017

L'Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

Quan fa molt temps que no vas a un lloc inevitablement perds part de l'habilitat que puguis tenir en la seva escalada i, això justament, és el que m'ha passat avui a Montserrat a la Homo Montserratinus de la Roca d'en Sanhida: m'ha costat més del que voldria tot i sortir en lliure.


Bonica i ja clàssica via del vessant nord (informació extensa per la xarxa). Molt vertical i amb ambient. Només la part central desmereix una mica però queda perfectament compensat per la sublim fissura de l'últim llarg... possiblement el millor llarg de fissura de tot Montserrat (almenys que hagi escalat jo).


Semiequipada amb les reunions montades (algunes una mica penjades). Cal dur els friends fins el C4 i Aliens (opcional els tascons o repetir algun C0.5 o C0.75). Roca molt bona en els trams difícils i més variable als fàcils.


Apa! Fins aviat i descens recomanable rapelant i ombra a partir de migdia.

divendres, 12 de maig de 2017

TIM a la Paret de les Bagasses.

Les escalades al sol s'estan acabant per aquesta primavera però avui hem escalat la TIM de les Bagasses amb una temperatura perfecta i disfrutant moltíssim de la jornada.


Possiblement, de totes les vies equipades de la paret i que acaben a la Falsa Feixa, aquesta sigui una de les millors. De les millors per diverses raons: grau amable en general (tot i que picant) i amb l'excepció del L2, roca molt bona i gens sobada amb l'excepció d'alguna presa del L2 i L6 i, finalment, escalada amb placa però sempre amb presa positiva (petita a trams però positiva). L'únic problema són les assegurances justes o molt justes en diversos trams, convidant a fer excursions memorables.


Amb això, creieu-me quan us digui que amb 5cintes + R. en tindreu prou (així que millor anar bé de grau). Roca ja comentada i grata sorpresa aquesta. Via restaurada amb les reunions NO rapelables (sense anelles). L2 el més difícil i obligat.


Apa! Fins aviat i comentar també que han canviat el cable talladits de la Falsa Feixa per un altre de més gruixut.

dimarts, 9 de maig de 2017

Un Mundo Feliz a la Paret de Catalunya.

Aquesta temporada no contava pas anar a Montrebei però, ves per on, m'he acoplat amb dos companys que ja tenien la via fixada (Un Mundo Feliz) i m'ha anat d'allò més bé.


Pel meu gust una mica rebuscada ja que va aprofitant el poc espai transitable entre les vies veïnes amb trams comuns amb aquesta i aquella, tot i així, és força variada amb domini clar de les fissures. Graus amables per ser Montrebei i L3 (Deboreé) i L8 (últim) molt bonics.


Vieta semiequipada amb les reunions a reforçar i només dues expansions a l'últim llarg. Cal dur els friends fins el C4 i els Aliens, opcionals els tascons i algun friend mitjà repetit. Roca molt bona en els trams difícils i dolenta després de l'offwitch del L5.


Apa! Fins aviat i possible entrada pels dos primers llargs de la Fissura Caracol sumant uns metres més a la via.

divendres, 5 de maig de 2017

La Barrufets a la Paret de la Fontfreda.

Després de tants dies de no fer vies d'envergadura la cosa s'ha notat i la Barrufets de la Paret de la Fontfreda s'ha m'ha fet llarga i tot... el costipat que arrossego també hi deu haver ajudat.


Via restaurada i recuperada (l'enhorabona per la feina feta) on la part central és bonica o molt bonica, sobretot la placa fisurada del L5. Llàstima de l'inici i el final que són bastant o molt lletjos (la variant d'entrada ho arregla una mica). L'arficial és un petit sostre fisurat on caldrà posar alguna coseta per reforçar.


Nosaltres hem posat friends fins el C2, Aliens i unes 18cintes variades. Roca bona a la part central i més dolenta a la resta. Hem empalmat tot lo empalmable vigilant amb el fregament (reunions còmodes). 'R' grabada a l'inici i 'B' a la variant (10m l'una de l'altra). Sortida per la feixa cap a l'esquerra fins localitzar l'últim llarg de l'Encontre Literari i grimpar-lo o escalar-lo (IVº).

Apa! Fins aviat i ...clàssica no crec que se'n torni però almenys viurà una segona joventut si és que mai n'ha tingut una primera, jeje!!

15 anys de... la Kalaveres a la Serra de les Canals.

No crec que tingui gaires repeticions la Kalaveres de la Serra de les Canals d'Oliana, jo vaig fer la meva ara farà 15 anys. Tot i no ser de les comercials la recordo ben xula i molt ben aconseguida.


La recordo també amb dues parts ben diferenciades: la inferior practicament equipada i reunions rapelables i, la part superior totalment al contrari. Crec recordar que del cim a la feixa intermitja vam arribar amb un sol rapel de 60m molt molt justos però no n'estic segur del tot, per si de cas porteu un (o dos) tros de corda per abandonar.


Apa! Fins aviat i ...inici a l'esquerra de la Sol de Mitjanit.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Tullidos al Centinella dels Tres Ponts.

Com passa el temps!!! Feia un munt de dies que no anava a St. Honorat i, amb aquesta caloreta que fa, el vessant oest del Centinella dels Tres Ponts a estat un lloc perfecte per tornar a sentit el vent entre les cintes.


La Tullidos és una via de gustos contrastats i forts. Amb això vull dir que la via és guapa però alerta que els parabolets de 8mm estan a 'Pekín'. Tres llargs que no et deixen indiferent i on s'ha d'escalar molt concentrat i aprofitar al màxim l'autoprotecció quan aquesta apareix.


Via gairebé equipada amb les assegurances molt justes, reunions montades (R1 migpenjada). Dur friends fins C2 i Aliens (potser els Totem i els Tricams poden anar millor). Roca bona en general però convé ser previngut. Trams obligats i difícils d'assegurar.


Apa! Fins aviat i ombra fins a migdia.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Carall Trempat al Peladet Oriental.

Poc que escalo i ves per on torno anar a Rúbies, aquest cop a repetir l'última via oberta al lloc havent fet la segona repetició: la Carall Trempat.


Via gairebé equipada amb un recorregut atraient i encertat amb el peatge de la roca per pagar. L'hem feta tota en lliue quedant el L2 de 6a+, el L3 de 6a i el L4 de 6b. L2 molt estètic per un fil d'esperó més dret com més amunt i, L3 el millor de la via amb unes engrunes d'or del tot singulars.


Dur alguns friends fins el C1 i els Aliens. Roca delicada en diversos trams (espero que amb repeticions i pluges es renti una mica i guanyi en qualitat), precaució a l'entrada de l'R4. Reunions equipades i L4 i L5 empalmables.


Apa! Fins aviat i al L3 hi ha un espàrrec de parabolt mal expansionat... seria interesant poder-lo tallar.

divendres, 7 d’abril de 2017

Los AmicsAmigues del Rotulador al Peladet Oriental.

Ja no m'en queden gaires de vies per repetir al llogaret de Rúbies, i ara que ja ha passat una mica de moda s'hi tornar estar super tranquil. Avui hem fet la AmicsAmigues del Rotulador al Peladet Oriental.


Vieta semiequipada amb un inici i final super bonics i una part intermitja de vigilar bastant. Tingueu en compte que fa diversos flanquejos i algun d'ells és força delicat (entrada a l'R4), a part d'això, la resta es deixa fer prou bé.


Cal dur els friends fins C3, Aliens i algun tascó opcional. Roca molt bona en L1 i L5 i a estudiar a la resta. Recomanable NO empalmar llargs.


Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.

divendres, 24 de març de 2017

15 anys de... la Via del Bec a la Paret del Grau.

L'hivern de fa 15 anys va ser d'una sequera absoluta des del punt de vista escalador. Feia gairebé quatre mesos des de l'última via i sort del company que va tornar a encendre la polvora abans no marxés del tot.


La Via del Bec a la Paret del Grau de Coll de Nargó resta equipada com altres de la paret tot i així la recordo molt bonica i sobre bona roca. Destacar el L1 com el més atlètic i vertical encara que no és el més difícil.


Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

dilluns, 20 de març de 2017

Sordenes Mon Guef al Serrat del Poll.

En escalada hi ha d'haver dies per tot, dies d'apretar i dies de relax, i avui ha estat un d'aquests dies de relax a la Sordenes Mon Guef del Serrat del Poll sota un sol radiant (i a la vegada impaclable).


Via fàcil i sense complicacions amb diversos trams bonics i una part superior molt estètica. Informació extensa per la xarxa denota la seva freqüentació.


Semiequipada on alguns friends petits ens poden anar molt bé. Roca molt bona en general amb alguns blocs inestables i pedres soltes en els replans. Descens pel darrera amb un parell de rapels no seguits però si propers (20m i 25m).


Apa! Fins aviat i encara que no ho sembli... el març encara no s'ha acabat, jeje!!

dimecres, 8 de març de 2017

La Terra Ferma i l'Esperó Radio Club a les Moles del Pessó.

Mica en mica tornem a fer metres en aquesta primavera avançada que tenim aquests darrers dies. Avui hem anat fins les Moles del Pessó a Collegats on, també de mica en mica, anem sumant vies: primer la Terra Ferma i després l'Esperó Radio Club.


Vies molt boniques totes dues i molt similars, potser la Radio Club una mica més difícil i una mica més xula. Parts inferior verticals i mantingudes i parts superiors més ajagudes. Destacar el L2 de la Radio Club per un mantingut mur de roca perfecta, molt sinuós i d'una bellesa sublim.


Les dues vies estan equipades amb assegurances justes en els trams fàcils i més abundants en els difícils. Nosaltres no hem posat res però pot ser recomanable dur un discret joc de friends. Roca molt bona menys el L1 de la TerraF. i el L4 de la RadioC.


Les reunions de la Terra Ferma tenen una anella i cordinos per poder baixar rapelant, preveure el recanvi d'aquets per si de cas. Possible fer-ho en tres (50, 40, 35). I de la Radio Club podem anar a la dreta per anar a buscar els rapels o pujar caminant fins el cim de les Moles i baixar caminant.


Apa! Fins aviat i afegir que de la Terra Ferma em vam baixar de l'R3 per la pluja (Nov-09).

dimarts, 21 de febrer de 2017

Rosa del Sur a la Roca dels Arcs.

Feia molts dies que no anava a la Roca dels Arcs i encara que sembli estrany hem anat a repetir una via gairebé equipada amb roca gens gastada, que ja és difícil a aquestes alçades... però és que Vilanova de Meià ja no és el que era (per sort!).


La Rosa del Sur és una bonica via que supera sense contemplacions els murs típics del lloc. Ben trobada i sense molestar res del que ja hi ha (potser una mica la part inicial de la Tàrrega... però res important). Destacar el potent L4 tant si es vol fer en lliure com no, la placa entre desploms s'ha d'escalar si o si.


Nosaltres no hem col.locat gran cosa però alguns Aliens i friends fins el C1 seràn d'utilitat. Roca molt bona en general però atenció a un gendarme potencialment perillós al final del L3 (a la fotografia és veu). No cal que pugeu fins al cim, pel que queda és millor sortir per la feixa.


Apa! Fins aviat i inici al peu del contrafort, petita R grabada.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Via del Gran Escanyall al Puig de Millà.

Damunt les aigües de l'embassament de Canelles hi ha diverses parets feréstegues, salvatges i perdudes de la mà de Déu, on la tranquilitat i el silenci són les autèntiques vetlladores del lloc. Avui m'he deixat enganyar per anar a una d'elles: el Puig de Millà.


Hem repetit la Via del Gran Escanyall amb el seu L1 del tot contundent i molt més difícil que la resta. Recomanaria ser solvent amb les xemeneies i tenir un bon tipet per poder-se arrossegar amb una mica de dignitat ... realment lo fàcil del llarg és el tram de bavaresa de l'entrada. De la resta no cal comentar gran cosa perque és bastant més benèvol.


La via està semiequipada i costa de creure que només demanin tascons i bagues. Amb un joc de friends (fins el C3 almenys) anireu molt millor. Roca molt bona en general (compte amb alguna crosta del L1 i del L5). La vira del L3 està habitada per voltors millor anar-hi a la tardor i ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i millor no portar res penjat al darrera... no és conya, ja ho veureu.

dijous, 9 de febrer de 2017

Estic Atontat a La Corriu.

Estic en un parèntesi en l'activitat del blog però aquesta nova i bonica via que he escalat en l'agradable dia d'avui a La Corriu bé mereix ser comentada.


L'Estic Atontat és l'última proposta del lloc amb un L1 vertical i amb passos ben bonics. El L2 potser és el menys agrait per tornar-se a posar xulo el L3. M'ha sortit tota en lliure i li dono una díficultat màxima de 6a al final del L1 (finet i d'equilibri).


Via equipada amb alguna alegria (9 cintes+R. alguna llarga). Roca en general bona però amb líquen emprenyador, tot i així encara hi ha crostetes per tirar. Descens en rapel per la mateixa via (maillon+cordino) o per la NO Fracking.


Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada... que segueixi així, si us plau.

dijous, 26 de gener de 2017

El llarg hivern.

Aquest matí tot estava d'un color blanc preciós. No és que hagi nevat molt però sempre que ho fa és vesteix tot d'una bellesa especial i diferent.


Llarg hivern que amb aquest (mal) temps sempre és més fàcil de digerir des de darrera el vidres de casa... a estones amb tranquilitat i a estones dins la més absoluta bogeria infantil, uf !!uf!!


Apa! Fins aviat i ...haurem d'esperar la primavera, jeje!!

dilluns, 9 de gener de 2017

Les parets hauran d'esperar

Hi ha obligacions que estan per damunt de qualsevol altra cosa i la feina que tinc en aquests moments és la més gratificant que em poden oferir per que ja fa una setmaneta que som un més a casa.


Així que les parets hauran d'esperar no sé quants dies, no sé quantes setmanes, potser algun mes però ja tornarem... l'activitat del blog ja tornarà.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... tant com ho sóc jo.

dilluns, 2 de gener de 2017

Dona`m força per cridar.

Semblava que no havia d'arribar mai i ho ha fet amb l'any nou, any nou vida nova diuent, i és que tornar a tenir un angelet als braços m'ompla de felicitat donant-me força per cridar i sentir-me viu.


De ben segur que tindrem feina, maldecaps i nits en vetlla, però tot quedarà compensat per les rialles, petons i abraçades que et farem i ens faràs,


Tant mateix, el que ens robarà el cor per sempre serà aquella primera paraula que no parem d'insistir que diguis. Sigues benvingut vida nostra (vida meva). Alguns a casa t'esperen amb candeletes per liar-la parda, jeje!!

Apa! Fins aviat companys ...l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.