dissabte, 30 de desembre de 2017

La Pepe Álvarez a la Serra de les Canals.

Última escalada de l'any després de molts dies d'inactivitat i això es tradueix en un estat de forma pèssim i amb l'única finalitat de disfrutar sense patir i, la Pepe Álvarez a la Serra de les Canals a complert amb els requisits.


Vieta fàcil on els metres cauen ràpid. Poc a destacar d'aquesta escalada basicament en placa tombada on els parabolts justos i suficients ajuden a progressar amb sel.leritat. L'entrada directa queda pendent per un altre dia.


Nosaltres duiem uns quants trastos i els hem passejat. Només amb cintes i bagues per sabines ja fareu. Reunions equipades. Roca en general bona però amb nombroses crostes i llastres típiques d'aquesta paret. Descens en rapel (llargs) i compte amb el bombardeig de les pedres dels replans.


Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any que ve.

Nota (del 3 de Gener de 2019): Repeteixo l'entrada directa d'aquesta via amb les mateixes característiques que la resta de l'itinerari: quatre llargs de placa més tombats com més amunt, ben assegurats en els trams difícils i més separats en el fàcils (i algun tram sense res).
 

Potser amb friends fins el C2 i els Aliens anireu més bé. Pel descens es pot fer en rapel o baixar caminant cap a l'esquerra fins trobar un corriol amb punts blaus (pensat més per pujar que no pas per baixar).

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Lluís ! me l'apunto que es veu prou interessant. Aquí he fet la Sol de mitjanit i em va agradar.

Parce ha dit...

És més maca la Sol de Mitjanit (i més difícil), aquesta la veritat és que és molt fàcil.

Salut.

Pilar Perales ha dit...

Bon dia,

Amb cordes de 50 veus impossible sol.lucionar el tercer ràpel ?

Parce ha dit...

Hola Pilar. Si no ho veieu clar, hi ha diverses sabines per acabar d'arribar. 50 o 60, no són problema.

Sort.