Entrada destacada

dimecres, 14 d’agost del 2019

15 anys de... l'Anglada Cerdà a la Roca de l'Ordiguer.

L'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer és la clàssica indiscutible del lloc i parada obligada. Jo la vaig repetir avui farà 15 anys aprofitant el desitjat pont de la Mare de Déu d'Agost en els temps en que no tenia vacances (per sort, algunes coses canvien a millor, jeje!).


Moltes piades i informació extensa trobareu per la xarxa,, així que poc més aportaré jo. Només dir que la recordo elegant, evident i notablement més fàcil que la seva veïna i rival en repeticions.


Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas.

diumenge, 11 d’agost del 2019

El meu primer concert.

Per molts de vosaltres, aquest post us semblarà una xorrada, però a mi em fa molta il.lusió ja que és el meu primer concert en família i, les primeres coses sempre són especials.


M'ho he passat teta, potser més que ells i, certament, és cent per cent recomanable (sense voler fer propaganda, jeje!).

Apa! Fins aviat i a disfrutar-ho.

Nota (del 6 de Setembre de 2019): I vatua aquí, una altra descoberta per desfassar amb els petits de casa.


Recomenable no, lo següent. Amb ganes de tornar-hi, sense dubte.

dissabte, 10 d’agost del 2019

Titarraes Rut i Vidal Farreny a la Punta de La Pera.

Escapadeta matinal per aprofitar la poca fresca que fa i, Camarasa s'imposa per ser dels pocs llocs a l'ombra i amb aproximacions ben minses. Fem la única que li faltava al company: la Titarraes Rut i després una altra de ben ràpida que el sol ja treia el nas per l'horitzó: la Vidal Farreny, totes dues a la Punta de La Pera.


De la Titarraes Rut dir que és un elegant sistema de fissures amb dos trams ben contundents: el primer ben atlètic en fissura vertical, fàcil d'assegurar però on els dits no acaben d'entrar en el pas clau. I el segon tram a l'inici del L3 molt tens, difícil d'assegurar i potencial caiguda sobre un pitó no massa bo que diguem. La resta de la via per disfrutar així com també la Vidal Farreny.


Dur friends fins C2 i Aliens complert. Roca molt bona en general amb alguna herbeta esporàdica i descens en rapel per la part interior de la Punta: nosaltres ho hem fet des d'una instalació d'esportiva i amb 30m justos hem arribat.


Apa! Fins aviat i si allarguem el rapel fins els 40m ens quedarem al peu mateix de la Vidal Farreny (fletxa tènue).

dimecres, 7 d’agost del 2019

15 anys de... la Via d'en Xuxe a l'Agulla del Clop.

Des de ben petit el racó del Pont del Clop sempre m'ha semblat salvatge i a la vegada cassolà, d'aquells llocs que et transporten a les tardes estivals d'infantesa i que tristament veus caure en la decadència de la massificació i on el refrany que diu: -De fora vingueren que de casa et tragueren- pren més força que mai tenin clar que no sóc propietari de res.


Fa 15 anys vaig decidir anar a fer aquesta romàntica via a l'entrada del congost del Clop on per sort encara si respira tranquilitat i els banyistes de l'altre costat no solen arribar. Per amortitzar el matí també podeu fer alguna vieta esportiva al Totxo del Riu: curtes i fàcils.

Apa! Fins aviat o donar-vos una bona remullada baixant per la gorja.

dilluns, 5 d’agost del 2019

Desideratum a la Nord d'Agulles.

Les circumstàncies han fet que avui tornés anar a Montserrat i, la casualitat a fet que em trobés companys que feia un munt de temps que no coincidiem i que generosament m'han acollit en la seva cordada: moltes gràcies cracks. Així, hem fet la Desideràtum just on la paret nord d'agulles canvia a oest (o a la inversa).


Vieta que no tenia ni molt menys a la llista de pendents i que m'ha deixat un bon gust de boca. Sense ser res de l'altre món, és ben interessant, ràpida i amb ombra assegurada que és de ben agraïr. Jo destacaria l'entrada fina del L1 (només començar) i l'últim llarg primer ben craustrofòbic i després ben aeri.


Assegurances justes i suficients: dur 12 cintes (només per l'últim llarg) amb alguna baga. Roca en general bona. Reunions còmodes i descens en rapel de 25m pel vessant est.


Apa! Fins aviat i  per cert, fa cim a l'Agulla dels Espeleòlegs.

dijous, 1 d’agost del 2019

Nova via. Anònima a Vilamala.

Després d'haver fet la Molt de Poc a Vilamala i haver constatat la presència d'una reunió perduda a mitja paret ens proposem l'obertura d'aquesta modesta via per donar-li una mica de sentit.


Així, l'Anònima puja paral.lela a l'anterior fins a conectar en l'últim tram del L2 (el que mai vaig saber trobar). Quedant una via de les mateixes característiques però amb més forats per Aliens artesanals que la fan més divertida.


Roca bona, ombra matinal... ideal pels matins d'estiu on cal aprofitar la fresca i no es vol tornar tard a casa.


Apa! Fins aviat i inici evident en unes alzines caigudes al costat del camí.