dimarts, 30 de setembre de 2014

15 anys de... la Bichos Voladores al Pas de la Mala Dona.

Som-hi que ja en tornem a tenir una altra!! Una altra raresa d'aquelles que no fa ningú excepte un romàntic com jo. No em demaneu com vam anar a espategar en aquesta via perque no en tinc ni idea, suposo que em feia il.lusió escalar prop del mar, no ho sé.


De la via practicament no recordo res, només em ve a la memòria algun flash de la textura i les formes de la roca, molt aspre i erosionada. Recordo que començava en una gran plataforma a uns quants metres sobre el mar i en un sector esportiu (recordo que uns estaven fent friki i que nosaltres vam seguir amunt). A part d'això, res més.

Apa! Fins aviat i alerta amb l'estat dels espits per efecte del mar.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Foc sota la Neu i Triarca a la Paret del Grau.

Aquests dies necessito fer vies tranquiles i avui dues a Coll de Nargó, dues vies que ja havia fet a la part occidental de la Paret del Grau: primer la Foc sota la Neu (Gen-05) i després la Triarca (Oct-00 i Oct-08).


Tot i haver-les fet, no en recordo gran cosa, així que deixant-me portar per l'escalada de tant en tant va venint algun "dejà vú", sobretot en els passos difícils, però en alguns no en bé cap i toca mirar-s'ho bé (com l'entrada a l'R1 de la Triarca).


Les vies estan equipades però amb llurs trams exposats (la primera en el L1 i la segona en el L3) i em sorpren en vies equipades. La roca molt bona i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i com que escric poc ...una foto més.


divendres, 26 de setembre de 2014

Ja et val a Narieda Oest.

Avui, tan el company com jo estàvem convalescents: ell del genoll i jo de l'esquena, així que la Ja et val al vessant oest de Roca Narieda ens ha anat com anell al dit.


Bonica via, millor com més amunt. Ràpida i ben assegurada. Ideal per aprofitar l'ombra matinal en aquests dies que hom encara no s'atreveix a posar-se en els vessants assoleïats.


Equipada, bona roca, descens rapelant i grau amable i poc obligat. Factors decisius perque es pugui repetir sense patir.


Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

dijous, 18 de setembre de 2014

Hechizos del Viento al Pisón.

Després de la pluja intermitent de la nit i matinada, sortim disparats d'Ordesa en busca de bon temps. I com ja he fet alguna altra vegada Riglos és el lloc perfecte. Avui la Hechizos del Viento al Pisón, nom molt bonic per una via molt bonica.


Aquesta via sempre m'havia fet una mica de por però finalment no ha estat tant xunga com hem pensava, suposo que les restauracións tant particulars que fan en aquestes terres i la mitja dotzena d'Ae's que he fet hi han ajudat bastant. La podríem dividir en dues parts: la primera desplomada, atlètica i gairebé equipada, i la segona més tombada, fàcil i d'obrir bé els ulls per trobar les assegurances que hi ha.


Amb els tascons, Friends (fins C1), Aliens, cordinos i cintes llargues ja fareu, no és que es col.loqui molt però sí variat. Roca en general molt bona però en algun que altre lloc cal vigilar. Com he comentat, està restaurada i les reunions equipades per rapelar. Estigueu alerta amb les vies dels costats, en algun punt passen molt properes o fins i tot la creuen.


Apa! Fins aviat i ...tot i els Ae's encara tinc els braços enrampats, jeje!!!.

dissabte, 13 de setembre de 2014

S.E. Clàssica a l'Agulla Jolly.

Ja et pots llevar aviat i matinar tot el que vulguis que sempre hi ha algú que arriba abans, i és que la S. E. Clàssica del Midi d'Ossau possiblement és la via més solicitada, estiu rera estiu, de tot el Pirineu. Imprescindible per qualsevol escalador clàssic.


Té la reputació i la fama ben merescuda: traçat inteligent i evident, llarga i amb bona roca, grau assequible i equipament suficient a base de claus i multitud de friends abandonats. Tot lo que té de bo la via o té de dolent la baixada, però ...anem a pams.


La podem dividir en tres parts diferenciades: la inferior en travessies a la dreta més o menys xafades i on només cal vigilar a no agafar un gran diedre a la dreta de l'R2. La part central molt bonica, vertical i passos atlètics, atenció a no seguir pel diedre en el L9. I la superior per les xemeneies que acaben formant la petita agulla Jolly i el famós pas de la gambada per anar a buscar el primer rapel de baixada.


Amb els tascons, els friends (fins el C4), els Aliens i alguns cordinos i bagues ja fareu. Roca bona i curiosament poc gastada. Algunes reunions s'han de fer on toca però d'altres les podeu improvizar segons si voleu apurar o no la corda, a la ressenya que us penjo és el que hem fet més o menys nosaltres.


Nosaltres hem baixat per les vires en ensamble a 15m. Descens delicat (per no dir xungo) on no val a badar, amb diverses grimpades i desgrimpades de IIIº. Bastants claus amb baga i ponts de roca equipats asseguren la jugada, tot i així caldrà fer tres rapels i estar atents a les fites i trams xafats.

Apa! Fins aviat i molt perillosa si s'ha de fer de nit, amb boira o mullada... tingueu-ho en compte.

dimecres, 10 de setembre de 2014

La Jordi Anglès al Pic d'Esquella.

L'estiu s'acaba però les meves escalades pirinenques tot just comencen, intentant aprofitar les últimes escorrialles de bon temps (si és que aquest estiu n'ha arribat a fer). Avui hem anat al Pic d'Esquella, a Andorra, tant a prop i tant lluny a la vegada.


La Jordi Anglès, com gairebé totes les vies d'aquesta paret, és una perfecta desconeguda així que l'aventura estava servida. Escalada fàcil i evident (només el L3 cal prestar atenció). Bona via per catxarrejar a dojo i llàstima que sigui tant curteta (un llarg més no li aniria gens malament).


Via gairebé desequipada, cal dur els tascons, friends (fins C3) i aliens, si sou molt col.locadors de trastos algun friend mitjà repetit us pot anar bé. Roca bona en general, amb algun bloc anecdòtic i alguna herba en algun diedre i algun replà (res greu).


Apa! Fins aviat i ombra fins les 14h... tingueu-ho en compte.

divendres, 5 de setembre de 2014

15 anys de... la Filosofar a Martillazos a la Paret de Riu Lacó.

Doncs ara farà 15 anys, un del seus oberturistes em va proposar d'anar a repetir la Filosofar a Martillazos a la Paret de Riu Lacó ja que des de la seva obertura no en tenia cap, i així, desafiant el sol estiuenc, va ser com va començar un dia ple de sorpreses.


D'entrada la via ja l'ha vaig trobar difícil i com que no tenia ganes de penjar-m'he un altra cop en el desplom final, vam sortir per l'esquerra estrenant una variant en lliure super bonica. Després vam anar a la Marillion i mentre estàvem a l'R1 van apareixer "els desconeguts" que estàven d'exploració: conversa a crits, ells a baix i nosaltres a dalt, ells amb cara de póker i nosaltres amb cara de quadros, jeje!!! sort que no ens les vam veure però les puc imaginar. Va ser còmica la situació!!


Per donar algun detall més de la via, dir-vos que hi trobareu algun espit i algun clau, les reunions crec recordar que estàven montades però en els artificials s'havia de clavar. La roca la recordo bona en general, potser una mica justeta a l'inici del L2.

Apa! Fins aviat i el millor és que la repetiu i llavors ja sabreu com és, jeje!!

dimecres, 3 de setembre de 2014

Perfils inconfusibles

Quin estiu (i quin Agost) més estrany, realment atípic i desitjo que el record que en guardi sigui aquest: atípic. Sol i pluja, calor i fred, projectes i cancelacions.


Anades i vingudes, arribades i comiats, alegries i tristeses, relax i estrés, tot sota l'atenta mirada d'aquests perfils que donaran molta guerra.


Apa! Fins aviat i ...any nou, vida nova, diuen.