dilluns, 28 de setembre de 2020

Muses i Cirereta a la Paret de Riu Lacó.

Diria que ja ens podem acostar a les cares soleies sense por a sortir-ne escaldats, almenys avui a la Paret de Riu Lacó si estava la mar de bé. Com que no tenia massa temps, he anat a repetir un parell de vietes curtes de la part esquerra de la paret: la Muses i la Cirereta. Curtes però prou interessants.


El tram més interessant de la primera és una fisura a l'inici del L2: ben atlètica i vertical. I de la segona, tenim una placa ben bonica al L1 que ens farà posar els peus en el no res. Roca bona. Ben assegurada amb ponts de roca i pitons (cal dur flotants fins el C2) i reunions cimeres en bones alzines de la terra (amb cordino i mallon per si volem rapelar).


Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.




Cap comentari: