dimarts, 1 d’octubre de 2013

Je'le Truvé a la Paret del Diable.

Avui he acabat amb la gola seca del tot, no només per la via que s'ho mereixia, sinó per la sufocant calor que ens a fet a la Paret del Diable (o de la Cascada) a Oliana. Ara estic cremat per partida doble: pel sol i de fer vies difícils.


El company em va dir: -Je'le Truvé-, i una tremolor de cames em va deixar sense paraules i sense poder dir que no, que no estava preparat, que m'havia de posar més fort, que m'havia d'aprimar, etç etç etç. Així que a punta de dia tornava estar allà sota (aquest cop a l'altra banda) disposat a deixar-hi la pell (dels dits naturalment).


Viot molt ben trobat, molt ben equipat, molt atlètic, molt vertical, molt ambient, molt bona roca... molt el que es vulgui, PERÒ: amb algunes reunions penjades, algun bloc o llastra dubtosa, algun parabolt difícil de xapar, algun tram obligat trampejable amb ganxo (o antena) i sobretot, sobretot anar una mica sobrat de grau (6c a vista mínim) per disfrutar-la al màxim . Jo anava massa just i he acabat amb els braços enrrampats i desitjant que s'acabés el calvari.


De material hem posat molt poca cosa i només en els quatre últims llargs: Friends (fins C2), aliens, 14 cintes + R i ganxo fareu de sobres. He fet uns petits retocs personals a la ressenya que us he penjat que divergeixen de l'original. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i ...necessito unes escalades d'amor, snif! snif!


2 comentaris:

nenivan ha dit...

nanuuuuu, estas "que te sales". Flipo amb les escaladetes que estas publicant ultimament.
Només puc que felicitar-te
Un saludu crac

Parce ha dit...

Uf! No no, no ho diguis això, jeje! Ara tocarà uns dies d'escalades tranquiles per recuperar energies.

Fins aviat crack.