Em fet dues clàssiques de St. Benet sense arribar al refugi. Primer el Camí de l'Alsina a la Miranda del Pas dels Francesos amb un L1 molt rabiós i en fred (jo diria que més aviat 6b que 6a+). I després la Pel Davant a la Panxa del Bisbe per la variant Canaletes, molt bonica tota ella i amb aquell rastre de temps antics on assegurar-se era un repte.
Dur un grapadet de cintes. Roca bona amb poca adherència en el L1 del Camí de l'Alsina i poc més a afegir. Informació extensa per la xarxa.
Apa! Fins aviat i... ja sé que per alguns no, però per mi la desescalada ja és pot quedar així.
5 comentaris:
Sí la desescalada es queda així no podríem sortir de la Catalunya central. Adéu a Pirineus, Alt Urgell, Montsec i bona part de Montserrat.
De fet, per fer aquestes vies segurament ja vas sortir del Bages..
Cert, em quedaria sense poder escalar en molts llocs i molt xulos però podria escalar el que em queda de vida amb més tranquilitat. I et recomanaria que miressis bé els límits de la teva regió sanitària, potser t'endus sorpreses i pots escalar en llocs on no et pensaves (St Benet i el Monestir estan al terme de Monistrol, comarca del Bages).
Sort Albert.
Sí, però el límit entre Monistrol i Collbató és el torrent de santa maria, o sigui que quan passes per les escales dels pobres canvies de terme municipal (mirant molt fi).
Jo prefereixo que tothom pugui anar a tot arreu.
La primera tirada ja patina? quan la vaig fer la primera no patinava però la segona era un mirall, allà si que patinava...
Al L1, és més aviat una sensació de poca adherència de peus per culpa de l'ombra dels arbres, que no pas pel pas dels escaladors. I al L2, mirall mirall tampoc, però certament està més gastat.
Salut Jaume.
Publica un comentari a l'entrada