dijous, 18 de juny de 2020

15 anys de... la Rabadá Navarro del Gallinero.

La Rabadá Navarro de l'Esperó del Gallinero va ser la meva segona visita a Ordesa, i mirat amb 15 anys de perpectiva vam estar de molta sort en diferents aspectes. El primer d'ells és que no ens fessin fora, durant la nit, mentre feiem bivac al pàrking de la 'Pradera' (ni se us passi pel cap ara!!!). El segon va ser no trobar ningú a la via: al ser una clàssica pot ser un fet bastant habitual trobar-hi cordades més matineres. I el tercer va ser no tenir cap contratemps durant la jornada: no és una via difícil però tampoc la recordo fàcil.


I sí, certament, el que més recordo és això, sense cap contratemps: no ens vam perdre, els llargs anaven sortint, potser els tres que més van costar van ser el d'abans del sostre, el del sostre i el primer després del jardí, però la resta super bé i anar fent. Anava una mica espantat per les històries que havia escoltat de la travessia però al final va ser més una mitificació feta amb els anys que no pas el que va ser en realitat. Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu dia... potser amb massa lletra, jejeje!!


Apa! Fins aviat i us animo a aconseguir aquest objectiu... sort.