Quan vaig veure la ressenya de la Xavi Teixidó al Serrat de Patriarques de Montserrat, vaig pensar que seria una bona opció per fer en aquesta paret sense el patiment de la primera vegada. Així que quan els astres es van alinear, avui fa 15 anys, ens hi vam encaminar.
En guardo un bon record d'aquesta via i, evidentment, té els seus trams bruts i travessa algun que altre jardí però en conjunt la recordo prou xula i ben interessant. Recordo especialment un llarg de placa del mig que prou et feia escalar concentrat i l'estreta aresta final que apareix quan ja t'esperes una sortida del tot selvàtica.
Apa! Fins aviat i actualment crec que l'accés per la canal dels Avellaners està prohibit... així que malament per poder-la repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada