La calma després de la tempesta i sort que tothom (o gairebé tothom) a fotut el camp, quines ganes en tenia. Heu estat mai dels últims a marxar d'un ball de festa major? us heu fixat mai com queda la plaça o la sala? Banderetes mig penjant, gots per terra, cadires tombades i algunes trencades, taules totalment desordenades i aquell silenci misteriós impossible d'aconseguir uns minuts abans. Doncs avui, la sensació a St. Honorat era la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada