Tot i que al seu oberturista no li agrada, per mi sempre serà la via de l'Axel, però ell, amb la seva modèstia, va preferir batejar aquesta via de la part més oriental de Canalda com l'Esperonet sense Nom i repetida avui fa 15 anys.
Vieta de dos llargs ben llargs que podria tenir sortida pròpia però que actualmant ho fa per la
Blau Vellutat. Sinuosa tota ella, va buscant els balmats menys pronunciats en una escalada combinada prou piquent. Recordo que en algun artificial s'havia de col.locar alguna cosa.
Apa! Fins aviat i potser algun dia li buscarem una sortida que vagi en condordança amb la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada