La comarca és un refugi de solitud fins i tot quan la tempesta humana que representa el pont de la Puríssima assola les muntanyes colindants. Avui, hem trobat aquesta bonica solitud als Cingles d'Oriola tot repetint la Cor de Lleó.
Apa! Fins aviat tot i que hauré de descansar uns dies per culpa de la costellada que m'he fotut pujant a recuperar la corda enganxada en una arbust...una altra per la col.lecció, jeje!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada