En general, recordo que ens va fer un dia de molta calor i dos o tres ingredients imprevistos va fer que ens sortis una jornada d'aquelles que et deixen ben curtit: vam errar en l'aproximació fent-la el doble de llarga, a la paret li tocava el sol de ple tota l'estona i també recordo que no bufava ni un bri d'aire. En resum, que després del rapel i amb les ganes que teniem de sortir vam fer un ensamble memorable pel corredor de l'esquerra.
Apa! Fins aviat i tot i així en guardo un bon record... i crec que aquesta va ser l'última aventura pirinenca feta amb el Marià després d'almenys una, dos, tres, quatre i cinc sortides extraodinàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada