S.E. Clàssica a l'Agulla Jolly.

Ja et pots llevar aviat i matinar tot el que vulguis que sempre hi ha algú que arriba abans, i és que la S. E. Clàssica del Midi d'Ossau possiblement és la via més solicitada, estiu rera estiu, de tot el Pirineu. Imprescindible per qualsevol escalador clàssic.

Té la reputació i la fama ben merescuda: traçat inteligent i evident, llarga i amb bona roca, grau assequible i equipament suficient a base de claus i multitud de friends abandonats. Tot lo que té de bo la via o té de dolent la baixada, però ...anem a pams.

La podem dividir en tres parts diferenciades: la inferior en travessies a la dreta més o menys xafades i on només cal vigilar a no agafar un gran diedre a la dreta de l'R2. La part central molt bonica, vertical i passos atlètics, atenció a no seguir pel diedre en el L9. I la superior per les xemeneies que acaben formant la petita agulla Jolly i el famós pas de la gambada per anar a buscar el primer rapel de baixada.

Amb els tascons, els friends (fins el C4), els Aliens i alguns cordinos i bagues ja fareu. Roca bona i curiosament poc gastada. Algunes reunions s'han de fer on toca però d'altres les podeu improvizar segons si voleu apurar o no la corda, a la ressenya que us penjo és el que hem fet més o menys nosaltres.

Nosaltres hem baixat per les vires en ensamble a 15m. Descens delicat (per no dir xungo) on no val a badar, amb diverses grimpades i desgrimpades de IIIº. Bastants claus amb baga i ponts de roca equipats asseguren la jugada, tot i així caldrà fer tres rapels i estar atents a les fites i trams xafats.

Apa! Fins aviat i molt perillosa si s'ha de fer de nit, amb boira o mullada... tingueu-ho en compte.