En aquesta llibreta hi ha anotades totes les vies que he fet, tots els dies que m'he encordat, tots els llargs que he fet de primer, tota la meva vida com a escalador. D'aquí poc farà quinze anys de la primera anotació i em fa molta il.lusió compartir les meves experiències.
Ja tinc apunt més pàgines que de mica en mica s'aniràn omplint de parets, noms i llargs, només quedaràn les vivències en el meu record i les fotografies per no oblidar-les. Algunes d'aquestes les penjaré aquí, al blog, i d'altres les guardaré en el meu arxiu, en algunes hi surto jo i en d'altres, la majoria, els meus companys de cordada. També intentaré afergir-hi la ressenya, així, si voleu us la podreu imprimir.
Intentarem fer un blog útil, sense grans escrits però explicant els detalls importants, i com sempre passa en les vies que fa anys que he fet, els detalls seràn pocs.
Esperan que us agradi, hem despedeixo.
impresionant! tot recullit en llibretes! tu si que ets un romàntic! deu meu! ....lo de guerrer ja ni ho poso en dubte!
ResponEliminaanims!
M'agrada fer una ullada a l'apunt inicial dels blocs que segueixo. Allà sempre hi trobes una declaració de principis que, amb el temps, pots veure traïda. Sens dubte tu pertanys als fidels i, també, als que tenen un estil nítid i concís (un bon estil -com el teu- no deixa de ser un rentat de tota retòrica supèrflua).
ResponEliminaEn cada apunt pots evocar amb un paràgraf la condició de romàntic i, amb una infreqüent precisió, la de guerrer. Després, i sense apartar-me d'elogiar els estils personals, hi han les teves ressenyes... Imagino que amb un d'aquells Bics de 4 colors; els de la boleta blanca al capdamunt que tan sovint fa de xumet. Aquest de les ressenyes seria un tema ben llarg que
escurçaré dient que, en les teves, has aconseguit aliar legibilitat i informació amb una descripció ben emotiva.
Ja veus que: Som de pedra!
(ben oportú el mot de comprovació: sperdin!)
Gràcies Girbén.
ResponEliminaIntentarem seguir com fins ara però ja sé sap que totes les flors s'acaben asecant. Aprofitar-m'ho mentre duri, oi?
Fins aviat.
Lluís, les flors de les savines aconsegueixen passar desapercebudes als ulls de tothom... Tanmateix, t'hauré d'explicar -precisament a tu- la valenta persistència d'aquests generosos arbrissons?
ResponEliminaDe les savines hem aprés precisament això, a resistir en llocs difícils. Els meus colzes, trinxats per la vida, m'impedeixen ja moltes glòries verticals; però allà estem amb el PACA, mirant de traçar una línia amb tots els ets i uts, en racó del teu -i meu- estimat Solsonès.